El càncer infantil i la importància del diagnòstic precoç

La paraula “càncer” sempre impressiona. I espanta. Escoltar-la en un diagnòstic ens canvia la vida i l’omple d’incertesa. A tots ens resulta dur, però quan es refereix als més petits ens sembla encara més inexplicable. No obstant això, tot i que els nens són vulnerables, també són els més forts davant d’aquesta malaltia, ja que el diagnòstic precoç permet que la taxa de supervivència rondi el 80%.

El càncer, tot i ser poc freqüent en nens i adolescents, és una de les principals causes de mortalitat per malaltia abans dels 15 anys. Cada any es diagnostiquen a Espanya més de 1.100 casos de càncer entre els 0 i els 18 anys. La detecció precoç i l’accessibilitat als tractaments són la clau perquè més del 80% dels casos de càncer infantil es curin en els països desenvolupats.

Què causa el càncer infantil?

El càncer en els nens apareix com a qualsevol persona. L’organisme genera cèl·lules noves per reemplaçar les que moren. Però, de vegades, aquest procés falla i les cèl·lules es multipliquen de manera incontrolada i les velles no moren quan deuen, de manera que en molts casos apareix una massa o tumor. Si no es tracta i és maligne, pot estendre’s a través del torrent sanguini a unes altres zones del cos i afectar més òrgans, fins a produir la mort.

Tot i que el 10% dels nens que pateixen càncer tenen una predisposició genètica, gran part dels càncers infantils no tenen una causa concreta com en els adults (que sol ser l’exposició a factors ambientals i l’estil de vida). Per tant, la prevenció és molt difícil.

Tipus de càncer en els nens

El càncer infantil comprèn nombrosos tipus de tumors diferents. El Registre Nacional de Tumors Infantils (RNTI) especifica que, a casa nostra, els més comuns són la leucèmia (30%), tumors del sistema nerviós central (22%) i el limfoma (13%). Més tipus de càncer que afecten els nens són els tumors sòlids com ara el neuroblastoma, el tumor de Wilms, el retinoblastoma, el rabdomiosarcoma, l’osteosarcoma i el sarcoma d’Ewing.

Els símptomes del càncer infantil

El càncer pot aparèixer en la infantesa de forma sobtada i sense símptomes precoços. És difícil de detectar, per la qual cosa tant en la família com en l’atenció primària s’ha de prestar atenció a alguns signes que poden ser d’alerta:

• Pal·lidesa anormal, blaus, sagnat i dolor en els ossos.
• Nòduls (embalums) o inflor, especialment si apareixen sense febre ni dolor.
• Pèrdua de pes, febre, tos, falta d’aire o sudoració nocturna.
• Pupil·la blanca, estrabisme.
• Inflamació abdominal.
• Mal de cap i vòmits.
• Dolor o inflor a les cames o els braços.

Un diagnòstic precoç és la clau

La detecció primerenca del càncer infantil multiplica les possibilitats de supervivència davant del cas dels adults, i això fa la diferència. En les etapes més primerenques, els tumors en els nens estan més localitzats i són de menor grandària, per la qual cosa tenen una millor resposta al tractament i un risc menor de metàstasi.

Com que alguns càncers en els nens poden sorgir per una mutació hereditària (per exemple, els oculars), si es detecta aquesta mutació en la família s’ha d’oferir un assessorament genètic i fer un seguiment als nens ja des de molt petits.

El tractament dependrà del tipus de càncer i de la zona afectada. Medicaments genèrics de baix cost que figuren en la Llista de Medicaments Essencials de l’OMS poden curar fins a un 80% dels casos de càncer infantil, però el tractament també pot incloure tècniques més invasives com ara la cirurgia, la radioteràpia i la quimioteràpia. En acabar el tractament, el nen ha de tenir una atenció continuada per controlar que el càncer no es torni a reproduir i vigilar els possibles efectes del tractament.