Com ajuda la podologia en l’esport?

La podologia esportiva s’ocupa del diagnòstic, la prevenció i el tractament de les possibles alteracions que poden afectar el peu d’un esportista, per tal de prevenir i reduir les lesions derivades de cada esport i optimitzar el rendiment. Parlem amb el doctor Xavier Noguer, especialista en podologia del Centre mèdic MGC Mútua, sobre la rellevància del podòleg en l’àrea esportiva.

Quin és l’objectiu de la podologia esportiva? La podologia esportiva té l’objectiu d’optimitzar i adequar les estructures anatòmiques del peu i l’aparell locomotor per aconseguir una pràctica esportiva eficient i, d’aquesta manera, evitar possibles alteracions que puguin convertir-se en lesions.

Hem de tenir en compte que els peus són la base que sustenta tot el cos i la part que inicia el moviment. Qualsevol alteració de les estructures o una absorció d’impactes insuficient en salt o carrera pot repercutir en tota la cadena cinètica i pot afectar altres articulacions i, en general, el rendiment esportiu. La podologia esportiva s’ha d’entendre com una part d’un equip multidisciplinari que, per tal d’evitar les lesions de l’esportista, s’ha de complementar amb fisioteràpia esportiva, medicina esportiva i traumatologia.

[mautic type=”content” slot=”ebook-04-ca” /]

Com pot ajudar un podòleg a tenir un rendiment esportiu òptim? El primer que fem és una adaptació a partir d’un estudi del gest esportiu. Segons la pràctica esportiva que s’hagi triat, analitzem el gest, la forma de fer, la manera de córrer i la manera de moure de la persona. Es tracta, d’una banda, d’observar i analitzar el pacient mitjançant estudis biomecànics, tant en estàtica com en sedestació, caminant i practicant l’esport en viu i en directe, ja que una bona filmació de l’esportista ajuda a determinar el seu estil de córrer de forma exacta. Després s’ha d’analitzar el tipus de trepitjada, si el peu és pronador, supinador o neutre, i analitzar les estructures superiors, com ara l’estructura escapular, l’esquena i la cintura pèlvica.

A partir d’aquí i de l’anàlisi del terreny en què se sol desenvolupar la pràctica esportiva, tenim la capacitat d’adequar tot l’equipament necessari de l’esportista: quin és el calçat més apropiat i si és necessari l’ús de suport plantar per evitar la pronació dolorosa i altres complicacions, com ara sobrecàrregues i dolors musculars. Fem tota una anàlisi general per poder adequar aquest material a la dinàmica del peu i, a més, posar èmfasi en el fet que el mateix esportista conegui els riscos de l’esport que està practicant perquè sigui ell mateix el responsable de la seva salut.

Quines lesions són les més freqüents? En general, podem parlar de tres tipus de lesions esportives freqüents: lesions de les parts toves, de l’estructura plantar i les que resulten com a conseqüència d’aquestes lesions en les estructures superiors.

1. Les lesions de les parts toves són, per exemple, els trastorns de les ungles, la bursitis i la hiperqueratosi.

Els hematomes que es formen a sota de les ungles són conseqüència del microtraumatisme del peu amb el calçat, sobretot quan l’esportista va en baixada. Si el calçat no està ben lligat, es produeix un microtraumatisme continuat que origina un líquid serós, de vegades hemàtic, que finalment fa que es formi un hematoma a sota de l’ungla que pot causar dolor.

Què podem fer per prevenir-lo? D’entrada cal lligar-se bé les sabatilles, portar un calçat a mida i evitar l’esport continuat en zones de gran baixada. Per exemple, els muntanyencs que fan pujades de grans pics molt sovint i amb grans desnivells han de tenir-ho molt en compte, fins i tot si han de canviar la manera d’actuar.

La bursitis seria una conseqüència de portar mitjons que, per la fricció constant amb l’estructura, fa com una cremada al peu. Per evitar aquesta lesió hem de triar mitjons especials, que siguin molt adaptables al peu, que evitin la fricció, i portar el calçat ben lligat. Hem de tenir en compte que, amb una mica de prevenció, hi ha molts problemes que es poden arribar a evitar.

Les dureses o hiperqueratosis es produeixen per moviments continuats sobre les estructures del peu, sobretot per un suport excessiu o pel frec dels dits quan es munten els uns sobre els altres. Si el calçat pressiona molt, pot provocar pressió i una ferida al dit del costat o un hiperqueratosi, un ull de poll.

Com se soluciona? Podem evitar totes aquestes patologies de les parts toves utilitzant uns mitjons i un calçat més adequats que evitin el frec continuat, i utilitzant components com ara la vaselina, un separador o una protecció en aquesta zona.

2. Entre les lesions de les estructures òssies són molt freqüents les sobrecàrregues dels metatarsians (la zona dels coixinets del peu) que produeixen un dolor localitzat a la planta del peu. Sol donar-se en atletes i persones que practiquen esports d’alt impacte i que porten un calçat amb una sola molt prima, o en ballarines clàssiques que suporten molt pes de puntetes. La pressió extra del sòl i els petits traumatismes continuats i cops en aquesta zona causa un dolor que es tradueix en metatarsàlgia o sesamoïditis (quan la sobrecàrrega és en la part del sesamoide del primer dígit metatarsal).

Per solucionar aquest problema s’ha de buscar un calçat amb una superfície més gruixuda que pugui esmorteir tot aquest impacte, sobretot en els corredors, persones que estan fent atletisme, running, atletisme de competició o carreres ràpides, en què se sobrecàrrega molt la part davantera del peu.

La fascitis plantar és una altra lesió comuna en els esportistes. Consisteix en la inflamació de la fàscia plantar, que és el teixit elàstic de la planta del peu que s’estén des del calcani fins a la zona metatarsal i té la funció de mantenir l’arc plantar, absorbir i tornar l’energia que es genera quan el peu impacta contra el terra. Es produeix per la poca elasticitat de la fàscia plantar o per un desequilibri de la musculatura posterior de la cama cap a la musculatura plantar o la fàscia plantar. Quan es dona aquest desequilibri en el qual la musculatura posterior estira molt i la fàscia plantar també, una part òssia del peu, el periosti, s’inflama, es calcifica i poden aparèixer esperons tant a la cara plantar com en la part dorsal o a la del tendó d’Aquil·les.

3. Depenent de la biomecànica i de la manera que una persona corri, camini o practiqui un esport, es poden produir lesions en les estructures superiors de la planta del peu, com ara els esquinços de repetició del turmell (al voltant d’un 60-70% de les lesions de l’esportista són degudes a esquinços de repetició, depenent si el peu treballa de manera neutra, pronadora o supina). Una pronació accentuada pot arribar a ocasionar trastorns als genolls, trastorns de menisc, trastorns de la ròtula i d’altres que afecten a les estructures anatòmiques superiors.