Quins tipus de mascaretes hi ha i quina hem d’utilitzar?

Les mascaretes són un mitjà complementari de protecció que estarà molt present en el pla de desescalada del confinament i quan es torni a la “nova normalitat”. Els tipus de mascaretes i les seves diferents funcions poden causar dubtes a l’hora d’adquirir-ne. Quina és la més útil segons la nostra situació personal amb relació amb la COVID-19?

Tot i que el Govern no considera obligatori l’ús de mascaretes en la població general, excepte en el transport públic, en els taxis i els VTC i en els vehicles privats on viatja més d’una persona, el Ministeri de Sanitat les assenyala com una “forta recomanació” de protecció, sobretot en la fase 1 de la desescalada, prevista per a una part del territori a partir de l’11 de maig.

En aquest article recollim informació facilitada pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona i per la guia publicada pel Ministeri de Consum amb recomanacions sobre l’ús de mascaretes, que ens poden aclarir els dubtes.

Els tres tipus bàsics de mascaretes són:

• Higièniques. Recomanades preferentment per a persones sanes.
• Quirúrgiques. Recomanades per a les persones malaltes: persones simptomàtiques o asimptomàtiques positives.
• Autofiltrants o EPI (Equip de Protecció Individual). Recomanades per a persones que estiguin en contacte amb el virus: els que tinguin cura o estiguin en contacte amb persones simptomàtiques o positius per COVID-19.

Mascaretes higièniques o de barrera

Aquest tipus de mascareta cobreix el nas, la boca i la barbeta i està proveïda d’un arnès que envolta el cap o se subjecta a les orelles. Solen estar compostes per una o diverses capes de material tèxtil i poden ser reutilitzables o d’un sol ús.

L’ús de les mascaretes higièniques està indicat per a la població sana en general i sempre com una mesura complementària a les normes d’higiene i distanciament físic recomanades. La seva funció és reduir el risc de transmissió de virus en persones asimptomàtiques sense diagnosticar. Es recomana el seu ús en entorns comunitaris on hi pugui haver aglomeracions o no es pugui guardar correctament la distància física de seguretat.

Aquest tipus de mascaretes són les més senzilles i les que ofereixen una menor protecció. Les mascaretes casolanes entrarien dins d’aquest grup.

Encara que sempre hem de mirar les indicacions de fabricació, es recomana utilitzar-les un màxim de quatre hores, encara que si s’humiteja, s’embruta o es deteriora, s’ha de rebutjar immediatament. Si són reutilitzables, estarà especificat en l’etiquetatge, on el fabricant indicarà també el nombre màxim de rentats.

Ús recomanat en els nens

Si els més petits utilitzen mascaretes, la recomanació és l’ús de mascaretes higièniques per als nens i nenes sans de 3 a 12 anys. És important que un adult supervisi la col·locació, l’ús i la retirada de les mascaretes.

Mascaretes quirúrgiques

Les mascaretes quirúrgiques són les que acostumem a veure en ambients clínics. Són planes o prisades i han de tenir un mecanisme que permeti cenyir-les estretament sobre el nas, la boca i la barbeta a qui la porta posada. Aquest tipus de mascaretes és el que podem trobar a la venda en farmàcies i altres establiments (només les farmàcies poden vendre mascaretes quirúrgiques individualment sense envasar i s’han de subministrar en un format que garanteixi la seva protecció enfront de la contaminació abans d’usar-la).

La seva funció és evitar que el personal sanitari i els pacients infectats (o sospitosos d’estar-ho) transmetin agents infecciosos a més persones sanes. No prevenen el contagi a l’usuari de la mascareta, ja que protegeixen des de dins cap a fora, filtrant l’aire exhalat per evitar l’emissió de partícules respiratòries en esternudar o tossir.

El seu ús està recomanat per a sospitosos de COVID-19 o persones amb símptomes d’infecció respiratòria i per a personal sanitari o sociosanitari que acompanya els pacients a les zones d’aïllament.

El Ministeri de Consum indica que en l’etiquetatge hem de mirar:

• El marcatge CE, que assegura que el producte compleix amb la legislació.
• La referència a la norma UNE EN 14683, que assegura el compliment d’un estàndard de qualitat.
• El tipus de mascareta: Tipus I i Tipus II. Aquestes últimes poden ser també resistents a esquitxades (sang i altres líquids biològics) si es denominen IIR.

De la mateixa manera que les mascaretes higièniques, no es recomana un ús superior a les quatre hores i s’ha de substituir si està humitejada o deteriorada.

Mascaretes autofiltrants o EPI

Aquest tipus de mascaretes són equips de protecció individual (EPI) i es recomanen fonamentalment per a l’ús de professionals per crear una barrera entre un risc potencial i l’usuari. També poden estar recomanades per a grups vulnerables per indicació mèdica.

Contenen un filtre de micropartícules que protegeixen l’usuari de la mascareta de la inhalació de microorganismes patògens en aerosols. És a dir, protegeix de fora cap a dins. La seva funció és evitar que les persones sanes s’encomanin gràcies al seu filtre de micropartícules. Poden portar o no una vàlvula d’exhalació per reduir la humitat a l’interior de la mascareta i fer més còmode el seu ús.

Segons el nivell de filtració, les màscares EPI es classifiquen en tres subtipus:

FFP1: el 78% eficàcia de filtració i 22% percentatge màxim de fugida.

FFP2: 92% eficàcia de filtració i 8% percentatge màxim de fugida (recomanada per a personal sanitari en contacte amb possibles casos de COVID-19). És equivalent a la mascareta N95.

FFP3: 98% eficàcia de filtració i 2% percentatge màxim de fugida.

L’etiquetatge ha d’indicar:

• Nom o marca registrada
• Identificació del fabricant
• El marcatge CE, seguit de quatre números, assegura que el producte compleix amb la legislació.
• La referència a la norma UNE EN-149 assegura el compliment d’un estàndard de qualitat.
• El marcatge NR indica que el producte és No Reutilitzable i el marcatge R, que és Reutilitzable.
• El tipus de màscara (FFP1, FFP2, i FFP3) i el filtre (P1, P2 i P3).

És important tornar a recordar que l’ús de mascaretes no protegeix completament del contagi, per la qual cosa sempre s’han d’utilitzar en combinació amb les altres mesures de seguretat sanitària:

• Higiene personal: rentat freqüent de mans, evitar tocar-se els ulls, el nas i la boca, i cobrir-se la boca amb el plec del colze o un mocador d’un sol ús en tossir i esternudar.
• Mantenir la distància física de seguretat (almenys 1 metre i preferiblement 2).
• Complir amb les mesures higièniques dels espais privats i públics.