Cures de les cremades

Les cremades són una de les lesions domèstiques més comunes. Saber com tractar-les amb rapidesa i eficàcia és summament important a l’hora de minimitzar-ne el dany. Mireia Montagut, infermera del Centre Mèdic MGC, ens detalla què hem de fer i què no hem de fer davant aquest tipus de lesió.

Què és una cremada?

Una cremada és una lesió de la pell provocada per un agent causal, sigui físic, químic o extern, que indueix a una desnaturalització de les proteïnes i provoca una pèrdua de calor, un augment de la possibilitat d’infecció i també una pèrdua de líquids.

La valoració de la gravetat de la cremada ve donada per l’extensió de la superfície corporal afectada, el grau de profunditat, l’edat de la persona cremada, l’agent causal que l’ha creat i la zona afectada.

Quins tipus de cremades hi ha?

Pel grau de profunditat trobem cremades de primer grau, de segon grau superficial, de segon grau profund i de tercer grau.

Les cremades de primer grau són cremades superficials que afecten l’epidermis –les més conegudes serien les cremades solars– i cursen amb eritema (vermellor), edema (inflamació) i dolor. Solen curar-se en un periode d’entre tres i sis dies.

En les cremades de segon grau superficials hi ha una afectació de l’epidermis i part de la dermis. En aquest cas apareixen flictenes, el que es coneix com a butllofes, hi ha exsudat abundant i també hi ha dolor, perquè les terminacions nervioses estan conservades. El temps de curació sol ser d’entre set i quinze dies.

Les cremades de segon grau profundes són cremades que afecten l’epidermis i la dermis completa. Aquí també hi ha flictenes i exsudat, però no hi ha gaire dolor perquè les terminacions nervioses estan ja destruïdes. El temps de curació sol ser de més de quinze dies.

Finalment, trobem les cremades de tercer grau, que són les més greus i afecten l’epidermis, la dermis completa, el teixit subcutani i estructures més profundes. Tenen un aspecte de sequedat, de tibantor, hi ha edema, no hi ha dolor i són amb escares negroses, blanquinoses… El temps de curació és de mesos i fins i tot estem parlant d’evolucions molt lentes que necessiten intervencions quirúrgiques, tipus empelts.

Una altra forma de classificar les cremades és per la seva extensió.

Per l’extensió de la superfície corporal cremada es fa un càlcul mitjançant la “regla dels 9 de Wallace”, en què es divideix la superfície corporal total (100%) en seccions a les quals s’assigna un valor en percentatge d’àrea cremada. En el cas dels adults:

– un 9%, cara, coll i cuir cabellut;

– un 9%, cadascuna de les extremitats superiors;

– un 18%, tòrax i abdomen;

– un 18%, esquena i natges;

– un 18%, cada extremitat inferior

– i un 1% els genitals.

Es considera que una cremada és greu quan supera el 25% de la superfície corporal.

Per àrea d’afectació, és greu quan és a la cara i el coll, en zones de flexió com ara genolls, aixelles, colzes i dits de la mà, i quan afecta els genitals. En aquests casos, per les seves implicacions estàtiques i funcionals, és important que es revisin.

Com hem de reaccionar davant una cremada?

El primer que cal fer és retirar la persona afectada de l’agent causal que ha provocat la cremada. Posteriorment hem de remullar la zona cremada amb aigua fresca, però mai glaçada, durant uns deu o vint minuts. Amb aquesta mesura s’intenta que la cremada no evolucioni a capes més profundes, minimitzem el dolor i, a la vegada, intentem que no apareguin les flictenes (butllofes).

Després d’una cremada sempre apareixen edemes, és a dir, inflamació de la zona. Per tant, hem d’intentar que no hi hagi una compressió i retirar rellotges, anells, polseres i peces de roba que estiguin a la zona, sempre que no estiguin adherides a la pell. Posteriorment aplicarem gases estèrils sobre la zona per protegir la cremada i elevarem l’extremitat cremada, si és possible, perquè la persona pugui ser ser traslladada a un centre sanitari.

Com tractar les cremades segons el grau?

En les cremades de primer grau, per la seva simplicitat, no cal fer gaire cosa. Ja hem dit que són cremades solars, per exemple. Hidratar-les seria el principal: amb crema hidratant cada sis hores,i en un periode d’entre tres i sis dies estarien resoltes.

Les cremades de segon grau han de tractar-se en un centre sanitari pel seu nivell d’asèpsia. S’ha de fer una bona neteja, una desinfecció, assecar bé la cremada i aplicar-hi una pomada antibiòtica per intentar preservar la infecció. Posteriorment s’aplicarà un tul impregnat humit perquè interessa mantenir una certa humitat i hidratació en aquesta cremada. Es preserva amb gases estèrils, es cobreix i s’embena. L’embenat ha de ser confortable, no ha de estrènyer, ha de ser de subjecció només. En cas d’haver-hi cremades, per exemple, als dits de la mà, han de tapar-se de manera individual, mai conjuntament. Elevarem també l’extremitat cremada si és possible i s’ha de fer un control mèdic i infermer de profilaxi antitetànica, un control del dolor i un control de la infecció.

En el cas de les cremades de tercer grau, per la seva urgència i gravetat, han de ser tractades en una unitat de cremats d’un hospital.

Què és el que mai no hem de fer?

Mai no hem de fer cas de fonts que no siguin fiables, ja que això pot ser perjudicial per a la mateixa cremada. És a dir: no posar cotó fluix a una cremada, perquè directament s’hi queda enganxat; no aplicar apòsits adhesius directament a la cremada; no rebentar les butllofes; no treure les peces adherides a la pell, perquè poden causar una lesió més greu; no aplicar gel directament a una cremada, i, per últim, però també important, no aplicar remeis casolans dels quals tothom ha sentit parlar, com oli d’oliva, pasta de dents, vinagre o alcohol, entre d’altres.

Quan hem d’acudir a un centre de salut?

Les cremades de primer grau són cremades molt banals, que en principi hem de pensar que aniran bé, ,per tant, es poden resoldre a casa.

Les cremades de segon grau necessiten una sèrie de cures i, per tant, cal controlar-ne la infecció i el dolor en un centre sanitari. Alhora cal intentar preservar la integritat cutània perquè es resolgui com més aviat millor i també minimitzar el risc que pugui haver-hi qualsevol cicatriu.

Les cremades de tercer grau, per la urgència i la gravetat que comporten, han de ser tractades en una unitat especialitzada de cremats.

I a part d’això, hi ha una població de risc (nadons, nens petits, ancians i malalts crònics, com ara un diabètic) que sempre que tingui una cremada ha de ser revisada en un centre sanitari.