Existeix el pes ideal?

Segons dades de l’OMS, cada any gairebé 3 milions de persones al món moren per causes relacionades directament amb l’obesitat, una malaltia metabòlica que ha arribat a proporcions epidèmiques. Tot i que el grau d’obesitat se sol mesurar de forma general a través de l’IMC, individualment un pes saludable és molt més que això i s’han de tenir en compte, a més, uns altres factors.

El control del pes és una activitat que ens acompanya des que naixem, ja que és un factor directament relacionat amb la salut. Però actualment, el culte a la imatge per una banda i el culte a la salut per l’altra pot fer que en l’edat adulta el pes es converteixi en una obsessió. Contínuament sentim parlar que hem d’aconseguir el nostre “pes ideal” per prevenir el sobrepès i l’obesitat, com si hi hagués una fórmula màgica que ens proporcionés una dada precisa. Però realment hi ha un “pes ideal”? Per què hem de prendre amb precaució aquest concepte?

Per començar, veguem algunes dades sobre l’obesitat:

El problema de l’obesitat

Segons l’OMS, l’obesitat i el sobrepès es defineixen com una acumulació anormal o excessiva de greix en l’organisme, que pot ser perjudicial per a la salut. Són factors de risc per a nombroses malalties cròniques, entre les quals s’inclouen malalties cardiovasculars, diabetis mellitus tipus 2, apnea del son, ictus i osteoartritis, així com per algunes formes de càncer, patologies dermatològiques i gastrointestinals. Encara que l’obesitat sigui una condició clínica individual, s’ha convertit en un seriós problema de salut pública que va en augment i ja és el cinquè factor principal de risc de mort al món.

Una manera simple de mesurar l’obesitat és mitjançant l’índex de massa corporal (IMC), una dada que es calcula dividint el pes d’una persona en quilograms per quadrat de la seva talla en metres. (Calcula el teu IMC)

Segons l’IMC, els graus d’obesitat es classifiquen en:

• 18,5-24,9 kg / m2: Normopès
• 25-26,9 kg / m2: Sobrepès grau I
• 27-29,9 kg / m2: Sobrepès grau II
• 30-34,9 kg / m2: Obesitat tipus I
• 35-39,9 kg / m2: Obesitat tipus II
• 40-49,9 kg / m2: Obesitat tipus III o mòrbida
• >50 Kg / m2: Obesitat tipus IV o extrema

[mautic type=”content” slot=”ebook-02-ca” /]

El “pes ideal”, un concepte poc realista

A l’hora de valorar el risc per a la salut, els nutricionistes solen confiar més en el càlcul del perímetre abdominal que en el pes concret o l’IMC. I és que, encara que l’índex de massa corporal s’utilitzi per mesurar el grau d’obesitat, cal tenir en compte que els valors són generals i els rangs amplis (una mateixa persona pot estar en el mateix rang amb gairebé 20 kg de pes de diferència ), per la qual cosa tenen gran validesa en estudis poblacionals però no tant a títol individual, ja que en cada persona hi ha factors que no recullen els resultats. Per exemple, la quantitat de greix d’una persona i la seva contribució al pes total, la seva distribució i tipologia, són també valors que cal tenir en compte –com ara l’edat o l’estil de vida– i són així mateix determinants en la salut de cada persona, més enllà del seu pes o IMC.

Per tant, la recerca del “pes ideal” comporta un risc, perquè depèn de molts factors individuals. Cenyir-se simplement a unes xifres generals pot fer que es considerin persones cardio metabòlicament sanes algunes que en realitat no ho estan, així com determinar que no estan sanes altres persones que realment gaudeixen d’una bona salut. Per no parlar de la pressió social que exerceix la recerca del desitjat “pes ideal”, fruit de l’actual culte a la imatge i que pot ocasionar sentiments de baixa autoestima, insatisfacció, culpa, aïllament social o depressió que derivin en ingestes compulsives, que al seu torn portarà a l’abús de dietes, i que portats a l’extrem poden tenir conseqüències greus en la salut, com ara els trastorns alimentaris.

Per aquest motiu, a més d’allunyar el concepte de “pes ideal” i substituir-lo per un altre de més realista, per exemple “pes saludable“, sempre s’aconsella sol·licitar l’opinió d’un professional de la salut per a valorar i pautar les mesures correctes que hem de seguir, de forma individualitzada i segons la nostra condició, a l’hora de regular el nostre pes i tenir cura de la nostra salut.