Tinc un esquinç de turmell

Un esquinç de turmell no és una patologia banal. En ocasions pot comportar problemes seriosos que impliquen dolor i impotència funcional a l’extremitat durant força temps. El Dr. Manuel Mendoza, especialista en traumatologia, ens parla de les causes que poden produir aquesta lesió i com s’ha de tractar.

Què és un esquinç de turmell?

Un esquinç de turmell és un torçament de les estructures que estabilitzen el turmell. Aquest torçament les estira (elongació) o, de vegades, les trenca, de manera que força la mobilitat del turmell. Això comporta dolor, impotència funcional i, de vegades, una baixa laboral durant força temps. Com a anècdota, el Dr. Reginald Watson-Jones, un cirurgià britànic molt rellevant pels seus estudis de la patologia del peu i del turmell, deia que era pitjor torçar-se el turmell que no pas trencar-se’l.

[mautic type=”content” slot=”ebook-04-ca” /]

Quines en són les causes més freqüents?

Es poden distingir tres circumstàncies principals. En primer lloc, el calçat. Un calçat inestable, com ara l’ús de talons alts, pot causar un esquinç de turmell. També quan el calçat és inadequat i es fa servir una sabata o un calçat esportiu per a una activitat per a la qual no està dissenyat. En segon lloc, el terreny. El terreny irregular, que no permet el lliscament de les superfícies, fa clavar el peu i provoca l’entorsi o la torçament de turmell. I, finalment, l’activitat. Generalment l’activitat esportiva que fem, sobretot en relació amb el salt.

Quins tipus d’esquinços de turmell hi ha?

Distingim tres estats. Diem que és un esquinç de grau 1 quan hi ha una elongació sense trencament que comporta entre una i tres setmanes de baixa laboral i esportiva. L’esquinç de grau 2 és un trencament parcial que comporta entre tres i sis setmanes de recuperació. I, finalment hi ha el trencament total, que exigeix de tres a vuit setmanes de baixa laboral i activitat esportiva.

Quins signes m’indiquen que puc tenir un esquinç de turmell?

El primer que nota el pacient és el mecanisme de la lesió, que és el torçament i de vegades nota un cruixit. Un altre símptoma clau, i el que ens afecta més, és una impotència funcional per caminar adequadament sense cap tipus de dificultat que esdevé coixesa. Però, bàsicament, allò que determina la clínica és una tumefacció visible: un hematoma localitzat per davant del peroné (que anomenem “ou de colom”). Aquesta tumefacció, de vegades, és tan considerable que el pacient va a un servei d’urgències empès per la gravetat i per les molèsties que pateix.

Quin és el tractament?

Primer de tot hem de valorar quant ens hem lesionat quantitativament i qualitativament: què, com i quant s’ha trencat. Posteriorment, el tractament és mèdic i rehabilitador. En ocasions necessitarem una prova complementària quan tinguem la sospita diagnòstica que requerirà fer una ecografia o una ressonància magnètica per determinar exactament, en els casos d’esquinç de segon o tercer grau, quines lesions tenim.

El primer i més important en un esquinç de turmell (ho veiem contínuament als mitjans de comunicació) és posar-hi glaç. El glaç arriba perfectament al turmell, és antiinflamatori i fàcil d’aplicar. En segon lloc, immobilitzar-lo. La immobilització serveix perquè aquestes estructures lesionades, aquesta bretxa articular, o la bretxa parcial o total que tenim en un lligament, no vagi a més. En tercer lloc, cal col·locar-hi un embenat immobilitzador durant un temps fins que tinguem les proves complementàries que ens indicaran i ajudaran a valorar la qualitat de la lesió que ens hem fet.

Hi ha pacients esportistes que tenen esquinços recidivants, és a dir, que ja en tenen un historial. Aquest problema apareix perquè el primer esquinç no s’ha tractat adequadament. A vegades es cataloga com a banal, però en realitat no ho és. Per a aquests pacients que fan activitats esportives i tenen antecedents d’esquinços de turmell recidivants són aconsellables uns embenats adhesius (taping) que podem aconseguir per Internet. Aquests embenats són unes tires que es col·loquen de manera que eviten forçar la torsió de turmell.

Com podem prevenir un esquinç de turmell?

Per prevenir l’esquinç de turmell cal intentar evitar la causa que el provoca. Fonamentalment amb un calçat adient per a cada activitat, incloent cada activitat esportiva. Els pacients que pateixen esquinços recidivants s’han de posar embenats preventius. I, sobretot, cal anar amb compte amb el terreny, especialment en el salt: en terrenys irregulars, lliscants, en baixades o en pujades, és on és més fàcil que se’ns torci el turmell. I per evitar-ho hem de portar (per mi això és fonamental) el calçat adequat.