Deu possibles raons per tenir un regust estrany a la boca

Tens un regust estrany a la boca, com de metall? És un trastorn conegut mèdicament com a disgèusia, i hi ha diversos problemes de salut que el causen. Aquestes alteracions del gust són relativament freqüents en els adults.

La percepció del gust esdevé anòmala amb aquest trastorn, i tot té un sabor dolç, àcid, amarg o fins i tot metàl·lic. Si has tingut cap experiència estranya pel que fa al gust, en aquest article t’exposem deu possibles raons de per què passa.

Malalties de les genives i mala higiene dental

Les gingivitis o periodontitis, els abscessos o les dents corcades poden deixar un regust desagradable a la boca. Un flux sanguini deficient i els residus a la boca afecten de vegades la secreció de saliva, fet que també pot comportar tenir mal gust a la boca.

Cal seguir una bona rutina d’higiene dental, és a dir rentar-se les dents dos cops al dia, fer servir fil dental i anar de manera regular al dentista per passar la revisió de boca. Amb això n’hi hauria d’haver prou per evitar canvis en la percepció dels gust, a banda que es mantindrien les dents i les genives sanes.

Alguns medicaments

Certs medicaments poden tenir com a efecte secundari tot de canvis en el sentit del gust, entre els quals destaquem:

• Els inhibidors de l’enzim conversiu de l’angiotensina (IECA), que són fàrmacs contra la tensió arterial elevada: captopril i perindopril. Poden deixar un regust metàl·lic a la boca.
• Antibiòtics com el metronidazole i la claritromicina.
• La metformina, un fàrmac per tractar la diabetis.
• El liti, que es fa servir en el tractament del trastorn bipolar.
• Els antidepressius i els antihistamínics, que poden causar sequedat de boca i alterar-ne el gust.
• El carbimazole, que s’empra per inhibir l’hipertiroïdisme, és a dir l’excés d’activitat de la glàndula tiroide.

Tractaments contra el càncer

Tant la radiació com la quimioteràpia poden afectar el sentit del gust. Fer àpats de tast fort, com ara menjar plats picants o mastegar xiclets especiats, també hi poden contribuir.

Malalties cròniques

De la mateixa manera, hi ha malalties cròniques que alteren el sentit del gust. Entre d’altres, la malaltia de Parkinson, els danys en el sistema nerviós, la diabetis, les demències, un atac cardíac i, fins i tot, un ictus. Si penses que tens cap de les malalties esmentades, ves de seguida al metge de família (en cas que sospitis que tens un atac cardíac o un ictus, corre immediatament al servei d’urgències).

Suplements vitamínics

Alguns suplements que contenen metalls, com ara el coure, el zinc, el crom o el magnesi, poden afavorir de percebre un gust metàl·lic, que remet quan en deixes de prendre i el metall desapareix del cos.

Tractaments contra el refredat i la grip

Els fàrmacs sense recepta que contenen zinc i vitamina C també poden propiciar el regust metàl·lic, sobretot si venen en forma de pastilles o de preparats efervescents.

Infeccions del nas i la gola

Les infeccions dels sins paranasals poden afectar tant el sentit del gust com el sentit de l’olfacte. La inflamació interfereix en l’evacuació de les mucoses als sins i afebleix la percepció del gust. Això deixa de vegades un regust estrany a la boca, sobretot si prens medicaments per netejar els sins.

Al començament de la gestació

Un senyal primerenc de l’embaràs és l’aversió a certs aliments, i també un possible canvi en el gust. Les hormones del cos fluctuen durant la gestació, cosa que pot afectar tots dos sentits, gust i olfacte. Les alteracions solen desaparèixer a mesura que avança l’embaràs.

Indigestió i acidesa d’estómac

Tots dos trastorns poden alterar el gust. Es descriu habitualment l’acidesa com una sensació de cremor a la part del darrere de la boca que deixa un sabor amarg. N’és la causa l’àcid estomacal i la bilis, que, partint de l’estómac, remunten tot el conducte de l’esòfag. Hi ha diverses patologies que la poden produir, com ara l’hèrnia de hiat o la feblesa de l’esfínter superior de l’estómac.

Menjar de manera regular i en petites quantitats (sobretot a l’hora de sopar) poden ajudar a pal·liar-la. També hi ha fàrmacs antireflux que es venen sense recepta.

Al·lèrgia o febre del fenc

Els símptomes usuals de l’al·lèrgia per pol·len (o febre del fenc) comencen amb la congestió o obstrucció nasal o, ben al contrari, amb una ragera de nas persistent. Tots dos símptomes poden anar acompanyats d’un regust metàl·lic a la boca, a causa de la inflamació de les fosses nasals. Per evitar-ho, val més prevenir l’al·lèrgia defugint, tant com es pugui, les situacions que desencadenen els atacs. Com que no és fàcil, però, també es consultar al metge de família.