Deu beneficis dels olis essencials avalats per la ciència

Els qui s’han sentit atrets per les teràpies alternatives ja deuen coneixen els olis essencials. En realitat, són la base de certes pràctiques naturals com ara l’aromateràpia. Ara bé, què són ben bé? Van més enllà d’una moda? Estan demostrats els beneficis que se’ls atribueixen? Tot seguit procurarem de respondre tots aquests dubtes.

Què són els olis essencials

Són extractes líquids d’unes quantes plantes amb uns compostos concrets que ofereixen certs beneficis. Desprenen una flaire potent; de fet, tenen una olor molt més intensa que les plantes de què deriven, per tal com la concentració d’ingredients actius hi és més elevada que en les plantes.

Els olis essencials es poden extreure de les plantes de diverses maneres; les més habituals són la destil·lació i la pressió en fred.

• La destil·lació consisteix a sotmetre les plantes a l’acció de l’aigua calenta o del vapor, per extreure’n els components, és a dir les essències.
• La pressió en fred és un procés mecànic durant el qual es premsen les plantes per obtenir-ne les essències.

Deu beneficis dels olis essencials

No és nou de fer servir olis essencials; de fet, formen part de pràctiques rutinàries encara que no ho hagis ni sospitat. Per exemple, quan fas una frega a un infant o ruixes amb unes gotes de camamil·la o d’espígol el coixí abans d’anar a dormir o les dilueixes al bany… En definitiva, tenen una infinitat d’usos. Cal demanar-se, però, si realment aporten res o són simplement placebos.

Com passa sovint, se n’haurien de completar els estudis, però se’ls atribueixen amb certesa les propietats següents:

1. Refredats i congestió

Les fulles de l’eucaliptus són un dels principis actius dels medicaments tòpics contra la tos. Calmen els símptomes del refredat, començant per la congestió. També si se n’afegeixen unes gotes a un recipient amb aigua bullent per inhalar-ne el vapor. És efectiu, per això? Sembla que sí. Un estudi publicat el 2010 a la revista Paediatrics va concloure que els pares en valoraven molt favorablement l’efectivitat per combatre els símptomes de les infeccions a les vies aèries superiors. Hom pensa que això és per causa del cineol o de l’eucaliptol (un component de les fulles de l’eucaliptus) que actua com a expectorant i que, alhora, redueix els espasmes musculars que estrenyen les vies aèries.

• Infecció dels sins nasals

L’eucaliptus en torna a ser el protagonista. Un petit estudi de l’any 2009 demostrava l’eficàcia del cineol per pal·liar els símptomes de la sinusitis. L’oli de menta també promet en aquest sentit. La inhalació de menta produeix un efecte refrigerant; de fet, un estudi de laboratori revelava que era efectiu per lluitar contra els bacteris que causen la congestió dels sins nasals. Altres estudis indiquen que els olis de l’arbre del te, d’orenga, d’espígol i de sàlvia també són beneficiosos.

• Estrès i ansietat

Diversos estudis han descobert que ensumar certs olis, com el de taronja, influeixen a l’hora de tractar l’ansietat juntament amb altres teràpies tradicionals. I una recerca clínica del 2015 va analitzar l’efectivitat d’un SOS Roller (un aplicador cutani) que contenia fins a dotze olis essencials, i va concloure que bona part dels participants havien aconseguit de reduir l’estrès després de fer-lo servir tres cop al dia durant un mes.

• Depressió

Cal avisar, però, que els olis essencials no són cap remei contra la depressió; ara bé, s’ha corroborat, a partir d’estudis fets amb animals, que poden ajudar a mitigar símptomes de la malaltia com l’ansietat, i també facilitar la relaxació. En una recerca duta a terme el 2014 amb ratolins, es va provar que l’oli de gingebre inhibia les respostes conductuals més habituals que són pròpies de la depressió; i un estudi del 2013 va demostrar que els pacients que esperaven una intervenció quirúrgica tenien menys ansietat després d’inhalar oli de bergamota.

• Dolor muscular

Tothom ha tingut punxades després d’una sessió d’exercici intens, o està escruixit amb fort dolor muscular al final d’una jornada sencera assegut davant de l’ordinador. Els olis essencials ens poden fer servei en aquest cas. Una revisió sistemàtica dels olis essencials que s’empren en aromateràpia duta a terme el 2015 va revelar que l’oli de l’arbre del te feia minvar la inflamació muscular.

• Problemes cutanis

Hi ha diverses recerques que demostren que, si es fa una aplicació tòpica d’olis essencials (és a dir, damunt la pell), es poden tractar diversos problemes cutanis, sempre que es dissolguin en un oli que actuï de base. Per exemple, l’oli essencial d’Helichrysum italicum (conegut vulgarment com a sempreviva borda) rebaixa l’eritema i protegeix la pell dels danys produïts pel sol. I l’oli essencial de gerani rosa té propietats antiinflamatòries, antibacterianes i antifúngiques, i s’ha provat que és eficaç per combatre problemes de la pell, com són l’excés de greix, l’èczema i la dermatitis.

• Reducció de la inflamació

No hi ha gaires estudis amb humans que provin l’efectivitat dels olis essencials contra la inflamació, però alguns que s’han fet amb animals demostren que certs olis, com ara els d’orenga, farigola, romaní i comí de prat, tenen propietats antiinflamatòries.

• Cicatrització de les ferides

Certs estudis han revelat que hi ha olis, com ara el d’espígol, que van bé per tancar les ferides. Afavoreixen la producció de col·lagen i del factor de creixement necessari per regenerar la pell.

• Mals de cap

Tot i que caldria fer més recerca, diversos estudis han corroborat que els olis essencials tenen eficàcia per tractar els mals de cap. En un assaig dut a terme amb 41 pacients, una solució del 10 % d’oli de menta amb etanol va reduir significativament la intensitat del dolor, en contrast amb els resultats obtinguts amb un placebo. Els investigadors van concloure que l’aplicació tòpica d’aquesta solució al front i a les temples és una bona alternativa a les teràpies habituals.

I un estudi amb 47 pacients va demostrar que la inhalació d’oli d’espígol pot ser un tractament segur i efectiu contra les migranyes.

• Son

Sempre s’ha considerat l’espígol com un inductor de la son. La recerca reforça aquesta creença: una revisió sistemàtica de quinze estudis quantitatius, onze dels quals eren clínics, va determinar que calia tenir en compte els olis essencials (sobretot l’espígol) per pal·liar problemes lleus de son. Malgrat tot, convindria continuar fent més recerca per arribar a conclusions definitives.

Els olis essencials més populars

Actualment hi ha més de noranta olis essencials. Cadascun té, hipotèticament, uns beneficis concrets. Entre els més populars trobem:

• Bergamota: en principi esmorteeix la pudor corporal, millora l’humor, ajuda a cicatritzar ferides i afavoreix la digestió.
• Camamil·la: s’empra com a mètode de relaxació, fa minvar la inflamació i també millora l’humor.
• Sàlvia: hom pensa que atenua les depressions lleus, millora l’humor i, alhora, fa augmentar la libido i regula la menstruació.
• Eucaliptus: mitiga els símptomes del cadarn i la congestió, calma els dolors musculars i va bé per a la higiene dental.
• Espígol: habitualment es fa servir per pal·liar problemes d’insomni i ajuda a relaxar-se.
• Llimona: en principi té propietats antisèptiques i antibacterianes. També sembla que calma els mals de cap.
• Taronja: es fa servir tradicionalment en aromateràpia per reduir la inflamació i potenciar la libido.
• Menta: habitualment s’empra per afavorir la digestió i alleujar els mals de cap.
• Rosa: atenua els símptomes de la depressió i millora l’humor.
• Sàndal: potencia la memòria i la concentració; també suavitza la tos i els símptomes dels refredats.
• Arbre del te: es fa servir perquè té, segons sembla, propietats antimicrobianes i ajuda a cicatritzar ferides o a combatre les infeccions enfortint el sistema autoimmunitari.
• Ilang-ilang (o flor de la cananga odorata): va bé per tractar diversos trastorns de la pell, a banda de l’ansietat i els mals de cap.

Com es fan servir els olis essencials

Si estàs disposat a provar els olis essencials, has de tenir en compte com és d’important de fer-los servir correctament, perquè també comporten certs perills. Les formes més habituals d’administrar-los són:

Inhalació

La manera més fàcil i segura és fer servir un difusor. Afegeix-ne unes quantes gotes en un recipient amb aigua bullent i inhala’n el vapor.

Aplicació tòpica

Abans d’aplicar-los directament damunt la pell, s’han de diluir en un oli que actuï de base i fer un petit massatge a la zona que cal tractar. Instil·la’n unes quantes gotes en una cullerada de l’oli que actua com a base, barreja’ls bé i escampa-te’n l’emulsió damunt la pell.

Un bany amb olis essencials

Un parell de gotes d’oli essencial al bany és una bona manera tant d’inhalar-ne com d’absorbir-ne per la pell. És important, però, de no superar-ne la dosi recomanada.

Cal saber, però, que és fonamental no ingerir mai olis essencials. No s’han pensat perquè els engolim; fins i tot pot ser perillós d’empassar-se’n un parell de gotes en una tassa de te. Recorda que, encara que siguin naturals, això no és cap garantia de seguretat. Si no es fan servir com cal es pot arribar a tenir problemes greus de toxicitat.

Perills dels olis essencials. Efectes secundaris

Insistim en la idea anterior: el perill més gros és ingerir-ne, perquè pot tenir conseqüències fatals. Evidentment encara és més arriscat en el cas dels infants i, en general, valdria més de no fer servir els olis essencials amb ells.

Fins i tot si s’administren com cal, poden tenir efectes secundaris, com ara irritacions de la pell, reaccions quan hi entren en contacte o reaccions al·lèrgiques. Normalment aquests efectes només afecten determinades persones i, per aquesta raó, és important de fer-ne una prova en una petita àrea de la pell abans d’aplicar-los.

Si tens cap trastorn mèdic, para compte sempre que incorporis un producte nou en la presa rutinària de medicaments. Val més vigilar i, fins i tot, seria convenient que consultessis prèviament el metge de família abans de decidir-te. Els qui pateixen asma haurien de ser prudents, perquè, si inhalen olis essencials, en podrien tenir un atac. Els al·lèrgics també haurien d’estar alerta.

Olis essencials i gestació

No hi ha prou estudis sobre l’ús dels olis essencials per garantir si són segurs per a les dones i els nadons durant la gestació. Habitualment s’aconsella d’evitar-los en aquest període i durant la lactància, si es dona el pit. En el primer cas podrien penetrar la pell i, per la placenta, arribar al fetus. I, en el segon cas, atènyer el lactant per mitjà de la llet materna.