Manca de vitamina B12: causes, símptomes i com la pal·liem

La vitamina B₁₂ és un compost essencial que el cos necessita per una bona colla de funcions, començant per la producció dels glòbuls vermells de la sang o la funció cerebral.

A continuació t’expliquem per què és tan important i com pots saber si en prens la dosi diària recomanada.

Què és la vitamina B₁₂

També anomenada cobalamina, és una vitamina hidrosoluble essencial per tenir bona salut. Té un paper crucial en la producció dels glòbuls vermells i de l’ADN, i controla que el sistema nerviós es mantingui sa. També ajuda a prevenir el cansament i la fatiga i reforça el sistema immunitari.

L’anèmia perniciosa i el factor intrínsec

Quan mengem aliments rics en vitamina B₁₂, la vitamina es combina amb una proteïna anomenada factor intrínsec secretada a l’estómac. La combinació de totes dues (de la vitamina i la proteïna) viatja per l’intestí prim, on l’organisme l’absorbeix.

Quan un pacient té anèmia perniciosa, l’organisme produeix anticossos contra el factor intrínsec i les cèl·lules que el secreten. La vitamina no es pot combinar i, per tant, el cos és incapaç d’absorbir-la. No és clar per quines raons apareix aquest trastorn.

L’anèmia perniciosa sovinteja en dones més grans de 50 anys i si hi ha antecedents familiars. També és relativament freqüent en persones amb altres trastorns autoimmunitaris, com ara la malaltia d’Addison (una alteració de les glàndules suprarenals), l’artritis reumatoide i certs problemes tiroidals.

Causes de la manca de vitamina B₁₂

Sovint se’n té manca, especialment en el cas de la gent gran. El risc augmenta significativament si no se n’ingereix prou amb la dieta, o si es té cap problema per absorbir-la.

Ja hem vist que l’anèmia perniciosa és tant causa com conseqüència de la mala absorció de la vitamina B₁₂. Altres causes habituals d’aquesta manca són:

• La medicació

Hi ha medicaments que poden alentir i, fins i tot, blocar l’absorció de la vitamina B₁₂. Els que es fan servir més sovint són els antiàcids inhibidors de la bomba de protons, com ara l’omeprazole, que funcionen reduint la secreció d’àcid a l’estómac i són necessaris per alliberar la B₁₂ dels aliments; i la metformina, que és el medicament més emprat per controlar la diabetis de tipus 2.

Altres fàrmacs associats a l’absorció de la vitamina B₁₂ són uns quants tractaments antiepilèptics, com la colquicina (que s’administra per tractar la gota) i l’antibiòtic neomicina. Les dones que prenen la píndola a llarg termini també poden estar fins a un cert punt en perill, si bé el risc és inferior que amb altres fàrmacs.

• La dieta

Els seguidors estrictes de dietes veganes (aproximadament el 0,8 % de la població espanyola) poden tenir nivells baixos de vitamina B₁₂, però no és gaire habitual en dietes ben equilibrades.

• Els problemes d’estómac

És freqüent en pacients que s’han sotmès a intervencions que eliminen la part de l’intestí on s’absorbeix la vitamina, i també en persones amb problemes intestinals com ara la malaltia de Crohn o la gastritis atròfica (en què el teixit intestinal és molt prim). Els pacients amb Helicobacter pylori també poden patir deficiències de vitamina B₁₂.

Símptomes de la deficiència de vitamina B₁₂

La manca de vitamina B₁₂ es manifesta amb símptomes associats a l’anèmia i els més habituals són:

• Pal·lidesa de la pell
• Cansament i fatiga inexplicable
• Sensació de desmai
• Mal de cap
• Palpitacions
• Mal humor
• Acúfens (o tinnitus, que és la percepció de sorolls inexistents)

A més a més, l’anèmia produeix úlceres bucals, adoloriment de la llengua i clivelles a les comissures de la boca. També es poden sentir punxades i fiblades a les mans i als peus, tenir problemes de visió, canvis d’humor i una tonalitat de la pell d’un groc llimona.

La vitamina B₁₂ fa un paper important en la producció de mielina (la substància que recobreix els nervis). La deficiència de vitamina B₁₂ pot afectar aquesta funció i afavorir sensacions estranyes a les mans i als peus.

Diagnòstic de la manca de vitamina B₁₂

Es diagnostica amb facilitat amb una anàlisi de sang que mesura el nivell de la vitamina al torrent sanguini. Si el nivell és baix, caldrà fer més anàlisis per determinar el grau d’anèmia perniciosa, en cas que correspongui (hi ha tests per a anticossos de les cèl·lules del revestiment de l’estómac i el factor intrínsec). Igualment, es podria fer la prova de Schilling, que fa servir una forma radioactiva de la vitamina B₁₂ per avaluar el factor intrínsec.

Tractament contra la manca de vitamina B₁₂

El tractament habitual és amb injeccions de vitamina B₁₂; de bon començament les punxades són freqüents per fer-ne créixer les reserves del cos, però, després, se n’espaia la periodicitat a cada dos o tres mesos per mantenir ben cobertes les necessitats. Aquest tractament es pot allargar tota la vida, tret que la deficiència de vitamina B₁₂ sigui conseqüència d’una dieta inadequada; aleshores, abans que optar per les injeccions, se’n mira de restablir els nivells amb la dieta.

Les dosis recomanades en cas d’anèmia perniciosa depenen de si hi ha problemes nerviosos. En tot cas, el metge ha de determinar la freqüència inicial i successiva de les injeccions.

Per elevar la dosi de vitamina B₁₂ ingerida en la dieta, recomanem d’augmentar el consum de carn vermella, de peix i de mol·luscos, també de cereals enriquits, llet desnatada, iogurt, formatge i ous.

Seguiment en cas de falta de vitamina B₁₂

La majoria dels pacients que segueixen un tractament contra la manca de vitamina B₁₂ hi noten milloria ràpidament quan el comencen. Aconsellem de comprovar-ne els nivells amb una anàlisi de sang anual, que cal complementar amb un recompte de cèl·lules, un control dels nivells de folat i de la funció tiroidal (els pacients amb anèmia perniciosa tenen una mica més problemes de glàndules tiroides). Cal tenir en compte que, si es produeix cap dany en el sistema nerviós com a conseqüència de la deficiència de vitamina B₁₂, podria ser difícil de tractar i potser no ens en recuperaríem mai del tot.

L’anèmia perniciosa augmenta el risc de desenvolupar càncer d’estómac: un pacient que en pateixi o que n’hagi patit és fins a tres cops més procliu a tenir-ne, fins i tot si s’ha tractat l’anèmia. Per tant, és imprescindible comunicar al metge qualsevol símptoma anòmal que doni l’estómac (indigestió, dolors o pèrdues de pes) en cas que s’hagi diagnosticat anèmia perniciosa.