Els cinc millors consells per gestionar el dol

Tothom ha passat o passarà per moments de tristor com a conseqüència de la desaparició d’algú acostat i estimat. En general, els avis van faltant; és llei de vida. També hi ha pèrdues molt més doloroses perquè les trobem més injustes, com ara la mort de la parella o d’un fill. Com accepta el dol cadascú —i el gestiona— va en funció del caràcter.

El dol consta d’un període inicial d’atordiment i d’un temps variable, durant el qual no acabem d’assimilar que la persona ja no hi és, ni hi serà més. Després passem a un seguit de sentiments en què es barregen la tristor, la ràbia, la perplexitat, l’enyor i la desesperació. Hi pot prevaler el sentiment d’incredulitat, quan no acabem de creure’ns la pèrdua.

Hi ha persones capaces de gestionar bé la pena, però n’hi ha que s’aïllen, es reclouen i tendeixen a caure en un estat depressiu perillosament greu, que pot comportar, fins i tot, pensaments suïcides.

En aquest article repassem les fases habituals del dol, i també oferim unes quantes recomanacions que t’han d’ajudar a gestionar-lo.

Fases del dol

Els psicòlegs experts en la gestió del dol defineixen les fases del procés de la manera següent:

Negació. Fase en què rebutgem el fet, el neguem i, per tant, evitem de plantar cara a la realitat.

Còlera. La crua realitat es revela inapel·lable i s’imposa, cosa que ens mou a la ira pel fet ocorregut.

Esperança. Tenim el sentiment que tornarem a veure la persona, encara que sigui únicament a l’altre món. En el cas d’una ruptura emocional amb la parella, es manifesta l’esperança d’una reconciliació.

Tristor. Es torna a imposar la realitat, que dilueix l’esperança i fa reaparèixer la tristor.

Acceptació. És la fase en què, a la fi, entenem que el fet és irreversible i, idealment, aixequem cap i continuem endavant.

Com hem de gestionar el dol

1. Cal acceptar els sentiments

Abans hem vist que, durant el dol, es passa per sentiments molt diversos i, de vegades, oposats. Al marge dels que hem esmentat, poden aparèixer la culpa, l’esgotament, l’angoixa i la impotència. Potser semblen frívols i, fins i tot, perversos als qui els experimenten, però són ben reals. Són innegables, i val més que els acceptem amb una actitud assenyada. La ment els acaba bandejant i accepta la nova realitat.

• Hem de cercar suport social

És convenient de demanar suport al cercle íntim: la família i els amics, i no isolar-se mai. Quan esplaiem els sentiments sempre fem més passadora la situació.

Explica a la família i als amics què penses i sents i fes-los-en partícips, i veuràs que això es converteix en una ajuda impagable.

• Tingues cura de la salut

No siguis gota negligent amb la salut. És essencial que mengis com cal i de manera equilibrada; que dormis i reposis prou temps i que facis exercici, perquè així alliberes endorfines i això fa que et trobis més bé.

• Recorda els bons moments

Això pot semblar contradictori perquè pensem que, sobretot, cal oblidar. Amb tot, recordar els bons moments que hem passat al costat de la persona absent pot esborrar els mals records que ens en va deixar la mort, bé perquè es va tractar d’una malaltia llarga o bé pel trasbals que ens va causar, si va ser sobtada.

• Demana ajuda professional

Abans hem parlat del suport que et poden donar els amics i els familiars i, no cal dir-ho, aquest ajut és el més important. Ara bé, no descartis l’assistència professional. Pensa que tothom al teu voltant ha passat per una situació semblant i que els professionals de la salut mental saben com et trobes.

No dubtis que et recomanaran la teràpia més adequada, si cal.