Benestar, Salut i medicina

Verola del mico | Què és, símptomes i tractament

Per Revista Interès Mutu - 13/04/23

Índex de continguts

La verola del mico és una malaltia infecciosa de poca incidència en els humans, causada pel virus Monkeypox. Si bé és endèmica en alguns països d’Àfrica, en 2022 es van detectar diversos casos a Europa, com al Regne Unit, on es va originar en un pacient procedent de Nigèria, i a Espanya. En aquest article t’expliquem què és, quina és la simptomatologia que presenta i el seu tractament.

Què és la verola del mico?

També coneguda com a varicel·la del mico o verola del simi, aquesta malaltia és causada pel MPXV. Va ser descobert en 1958, en uns primats que van emmalaltir durant un viatge des de Singapur fins a un centre de recerca a Dinamarca. Des d’aquest moment, se’n van detectar també diversos casos a Àfrica central i occidental, en països com Libèria, Costa d’Ivori, Camerun, Sierra Leone o Nigèria.

Com indiquem en la introducció, va ser des d’aquest últim país des d’on sembla que es va importar la malaltia a Europa el maig de 2022. Si bé es va expandir a altres països com Espanya, les xifres s’han mantingut molt baixes, per la qual cosa no ha arribat a considerar-se una epidèmia. Encara que els casos van ocupar ràpidament portades i capçaleres en diaris i telenotícies, des de 2003 se n’han detectat alguns esporàdics. El nombre total de casos el novembre de 2022 ascendia a 65.000 a tot el món, amb els Estats Units al capdavant.

Com que el patogen que causa la verola del mico és de la mateixa família que el virus que produeix la verola tradicional, la simptomatologia és força similar. No obstant això, és convenient recordar que aquesta malaltia es va declarar erradicada en 1980, després d’un programa de vacunació massiva dut a terme per l’Organització Mundial de la Salut.

Principals símptomes d’aquesta malaltia

Abans de parlar dels símptomes de la verola del mico, convé esmentar com es produeix la infecció. Perquè aquesta tingui lloc, és necessari el contacte directe i prolongat entre una persona sana i una altra que està infectada, o bé amb un animal o un objecte que també ho estan.

El patogen pot introduir-se en el nostre organisme a través de diferents vies, com poden ser la pell; les mucoses, que són els ulls, el nas o la boca; el tracte respiratori o els genitals. Per consegüent, perquè tingui lloc la infecció ha d’haver-hi un contacte pròxim cara a cara que faciliti el pas de partícules de saliva, com parlar i els petons i abraçades, o mantenir relacions sexuals, sigui per via oral, vaginal o anal. El contacte a través de llençols, tovalloles o joguines sexuals es considera baix.

Un cop es produeix la infecció, hi ha un període d’incubació que oscil·la entre una i dues setmanes, encara que pot assolir les tres. Superat aquest temps, apareixen els primers símptomes de la infecció que, si bé poden arribar a ser greus, la malaltia és letal en molt pocs casos, les defuncions solen produir-se en les regions més desfavorides i sense accés a tractaments. Aquests són els símptomes:

Febre.
Mal de cap.
Dolors musculars i esgotament.
Inflamació dels ganglis limfàtics.
Esgarrifances.
Erupcions en la pell.

Les erupcions en la pell són el símptoma que facilita el diagnòstic de la verola del mico, atès que els altres són similars als de qualsevol infecció vírica. Tenen quatre estadis diferents des de la seva aparició fins a la desaparició, i són: màcula, pàpula, vesícula i pústula.

Com que la resta dels símptomes no tenen per què aparèixer, la granellada és la via més eficaç per a identificar què es tracta d’aquesta mena de malaltia. Tanmateix, en estar també present en la verola tradicional i la varicel·la, un PCR serà la prova que s’haurà de dur a terme per a confirmar-ho. La mostra s’obté de les lesions i en ella s’amplifica l’ADN del virus per a la seva identificació.

Tractament

Aquesta malaltia no compta encara amb un tractament que sigui eficaç per a la cura. En tractar-se d’un virus, i tal com succeeix amb la resta de patologies d’aquest tipus, és el sistema immunitari el que ha de fer front a la malaltia per a superar-la. La medicació que s’utilitza té com a única finalitat pal·liar la simptomatologia. És a dir, reduir-ne la gravetat.

En l’actualitat, els que es fan servir són el tecovirimat, aprovat per la FDA, i altres com el cidofovir i el brincidofovir, que es basen en el mateix principi. En qualsevol cas, es requereix més recerca científica per a confirmar la seva eficàcia, atès que ara com ara es tracta d’assajos experimentals.

La vacuna antivariolosa que es va emprar fa dècades és capaç de prevenir la infecció fins a un 85%. Però tal com indiquem, en haver-se erradicat la malaltia de la verola, la vacuna ja no es troba disponible. Això significa que l’única via per a no contagiar-se és la prevenció.

Si a més vols protegir-te davant la incertesa i tenir totes les cobertures necessàries pel que pugui passar, l’assegurança de salut d’MGC Mútua inclou l’atenció mèdica si es produeix la infecció per verola del mico. Oferim assistència sanitària completa i personalitzada per a totes les necessitats.