Salut i medicina
Deu creences falses sobre les al·lèrgies
Índex de continguts
Cada vegada hi ha més al·lèrgies i, també, més desinformació. Google enregistra anualment més de cent milions de cerques amb el terme al·lèrgia. I n’hi ha prou de navegar una mica per adonar-se de la munió de missatges inadequats, remeis miraculosos, falsos gurus o teràpies naturals (per exemple, a còpia de carbassons) que corren per la xarxa. Tot plegat sense cap base mèdica.
A continuació fem l’extracte d’un estudi dut a terme per un grup d’experts del Regne Unit que aclareix uns quants conceptes populars i, sigui dit de passada, erronis.
Una intolerància alimentària és una al·lèrgia
Uns quants trastorns difícils de diagnosticar, entre els quals incloem les intoleràncies alimentàries, es poden confondre amb les al·lèrgies, per la semblança en els símptomes. I no ho són, perquè no afecten el sistema immunitari.
Un estudi fet al Regne Unit mostrava que un 34 % dels pares reportaven al·lèrgies alimentàries dels fills, però, en realitat, només n’eren el 5 %. Els qui tenen intoleràncies poden ingerir petites quantitats dels aliments que rebutgen. Els al·lèrgics, en canvi, hi reaccionen fins i tot amb porcions mínimes, les respostes són immediates i, també, potencialment perilloses.
Els codis E i els conservants causen al·lèrgies
Quan trobem als envasos una lletra E seguida d’una referència numèrica, ens solem capficar, perquè potser és un additiu. I, en efecte, tenim raó, però es tracta d’additius alimentaris considerats segurs per les autoritats europees en matèria d’alimentació. N’hi ha que són vitamines: l’E-300 és la vitamina C i l’E-101, la vitamina B2.
Curiosament, les úniques al·lèrgies als codis E que s’han descobert les han causades productes naturals que contenien proteïnes. Així doncs, les proteïnes desencadenen les al·lèrgies i és estrany que aparegui cap al·lèrgia a una substància si no és una proteïna.
L’excepció a la regla són els sulfits, E-220-229, que es fan servir des de temps immemorials per conservar el vi i altres aliments. De fet, se’ls considera els agents causants de les al·lèrgies al vi. En realitat, tot i que existeixen les al·lèrgies als sulfits, són molt rares.
El contacte amb químics naturals fa créixer les al·lèrgies
Tenim l’obsessió d’evitar qualsevol additiu o producte artificial en la dieta, i optem per les coses naturals. Amb aquest comportament, tal com assenyalàvem en el punt anterior, fem augmentar el risc d’al·lèrgies. Un exemple: si eliminem els components sintètics del sabó, i els substituïm per blat, produirem reaccions al·lèrgiques en les persones que tenen al·lèrgia al blat.
Cal dir que els productes sintètics, amb una estructura idèntica a la dels homòlegs naturals, produeixen la mateixa reacció en algú que és al·lèrgic al compost natural. Per tant, un al·lèrgic al làtex reacciona igual amb el làtex sintètic que amb el làtex natural.
L’acumulació de substàncies tòxiques causa al·lèrgies
Circulen informacions falses en el sentit que l’acumulació de productes tòxics, quan arriba a un punt crític de saturació, afavoreix l’aparició d’al·lèrgies. Ens referim, per exemple, a additius químics o aliments processats. La teoria és que certes toxines, com ara els sucres processats, causen un estat d’inflamació crònica que desencadena al·lèrgies. Ara bé, si bé qualsevol factor que altera el microbioma pot augmentar el risc de propagació de les al·lèrgies, no hi ha proves d’associació entre toxines i al·lèrgies. Si apareix cap inflamació, és per causa d’una reacció diferent d’una al·lèrgia.
Cada reacció és pitjor que l’anterior
No és veritat que una reacció al·lèrgica sigui pitjor per culpa d’una d’anterior. Hi ha molts factors que intervenen en la gravetat d’un brot d’al·lèrgia, com ara la quantitat d’al·lergen o el temps que s’hi està exposat. També hi ha agents externs que hi influeixen, entre els quals l’alcohol, l’estrès, els problemes de son, les drogues… No se sap per què, però sembla que aquests factors intensifiquen els brots, i no pas les reaccions al·lèrgiques anteriors.
Els tractaments naturals són més efectius que els medicaments
Als herbolaris i a les botigues especialitzades es ven gelea real com un tractament natural contra les al·lèrgies estacionals. No hi ha proves que sigui efectiva. I encara hi hem d’afegir que podria ser perillós de substituir un tractament prescrit (com ara un esteroide contra l’asma) per cap d’aquests productes que, al seu torn, fins i tot poden ser al·lergògens. Hi ha casos de pacients amb greus xocs anafilàctics causats per la gelea real. I això sense comptar com de cars són.
La mel guareix l’al·lèrgia primaveral
Certs productors de mel afirmen que, com que la mel conté traces del pol·len de les flors on liben les abelles, dessensibilitza gradualment els qui en consumeixen. Això no és gaire versemblant, atès que la majoria de les al·lèrgies no provenen del pol·len de les flors, sinó del de la gespa, de les prades i d’uns quants arbres.
Hipoal·lergogen és idèntic a sense al·lèrgens
Doncs no, no són termes equivalents. Els productes que s’anuncien com a hipoal·lergògens tenen components menys proclius a causar al·lèrgies que d’altres no anunciats amb aquestes característiques. Si es diu que un producte s’ha testat dermatològicament, significa s’ha sotmès a prova en la pell de voluntaris que habitualment no són al·lèrgics, i no pas al contrari.
Actualment, no hi ha cap regulació o norma en aquest sentit, de manera que tot es basa en la relació de confiança entre el consumidor i el productor.
Hi ha mascotes hipoal·lergògenes
És absolutament fals d’afirmar que un gos o un gat no tenen potencial per produir una reacció al·lèrgica. Els al·lergògens se solen localitzar a la caspa de la pell, o bé a la saliva, en el cas dels gats.
Com que la caspa és pell seca que es desprèn constantment, és impossible d’assegurar que l’animal n’estigui exempt. Amb tot, no cal dir que hi ha unes races de gossos i gats menys al·lèrgogenes que d’altres.
Les al·lèrgies a les mascotes són difícils de determinar. Hi ha pacients que són sensibles a certes mascotes i, d’altres, en canvi, no hi tenen reaccions adverses.
Podem protegir el sistema immunitari del nadó
Sabem massa poca cosa d’aquest tema per fer-ne afirmacions falses. Podria ser perillós d’exposar intencionadament un nadó a certs al·lergògens i, per tant, val més no començar a fer experiments estranys. Per exemple, s’ha comprovat que, si exposem infants amb èczema a les proteïnes dels cacauets en petites dosis, hi ha un risc elevat que els creem al·lèrgia als cacauets.
Tot i que podria ser veritat en casos molt específics, no és prudent de fer cap acció en aquest sentit.
Bibliografia
https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/000817.htmhttps://www.msdmanuals.com/es-es/hogar/trastornos-inmunol%C3%B3gicos/reacciones-al%C3%A9rgicas-y-otros-trastornos-de-hipersensibilidad/alergias-alimentarias
