Salut i medicina
Les cinc substàncies més addictives i com alteren el cervell
Índex de continguts
Quines són les drogues més addictives? Sembla una pregunta simple, però la resposta depèn de l’interlocutor. Segons el punt de vista de diferents investigadors, el potencial addictiu d’una droga es pot mesurar en els termes següents:
- el mal que fa
- el preu que té al carrer
- el grau d’alteració que causa al cervell en relació amb la dopamina
- el grau de plaer que el consumidor reporta
- la síndrome d’abstinència per dèficit
- la facilitat amb què un consumidor “s’hi enganxa”
Hi ha altres factors que determinen el potencial addictiu d’una droga. Fins i tot trobem investigadors que afirmen que no hi ha drogues permanentment addictives. I, amb tanta diversitat d’opinions, els experts miren d’afinar la resposta.
Cal advertir, d’entrada, del perill que representen les drogues: gairebé tothom n’ha provades dues o més!
1. Heroïna
Els experts van establir en un estudi que l’heroïna és la primera de la llista, com a droga més addictiva[t1] , amb una puntuació de 3 sobre 3. L’heroïna és un opiaci que eleva un 200 % el nivell de dopamina al cervell (sovint es descriu com el “neurotransmissor del plaer”). No és innòcua, tampoc: la dosi letal de la droga és amb prou feines cinc vegades més alta que la que es consumeix habitualment amb una punxada.
Quant als efectes perjudicials —tant sobre els consumidors com sobre la societat— ocupa el segon lloc. El volum de negoci [t2] al mercat dels opiacis il·legals (incloent-hi l’heroïna) va arribar, el 2009, als 68.000 milions de dòlars.
2. Cocaïna
La cocaïna altera la funció de la dopamina al cervell com a transmissora de la informació interneuronal. En essència, la cocaïna evita que les neurones “apaguin” el senyal de la dopamina, la qual cosa fa que hi hagi una activació anòmala de les vies de recompensa al cervell. En experiments amb animals, es va veure que la cocaïna multiplicava per tres el nivell normal de dopamina. S’estima que entre catorze i vint milions de persones són consumidores habituals de cocaïna a tot el món.
El crack, un derivat de la cocaïna, es considera com la tercera droga més nociva, mentre que la cocaïna en pols, que té uns efectes menys negatius, és la cinquena del rànquing entre les més perjudicials. Cap al 21 % de la gent que prova la cocaïna n’és dependent en algun moment o altre de la vida. La cocaïna s’assembla a altres estimulants addictius, com ara la metamfetamina —que esdevé un problema creixent a mesura que n’augmenta la disponibilitat— i les amfetamines.
3. Nicotina
La nicotina és el component addictiu del tabac. Quan s’encén una cigarreta, la nicotina s’absorbeix ràpidament via pulmonar i és transportada immediatament al cervell. L’estudi va demostrar que era la tercera substància més addictiva.
El 2002, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va estimar que al món fumaven més de 1.000 milions de persones (és a dir, més d’un miliard), i que, el 2030, el tabac n’hauria mortes més de vuit milions.
4. Barbitúrics
Els barbitúrics (o tranquil·litzants) es feien servir per tractar l’ansietat i induir al son. Interfereixen en la bioquímica del cervell, fins al punt d’inhibir-ne l’activitat en diverses àrees. En petites dosis causen eufòria, però si se n’augmenta el consum, poden arribar a ser mortals, anul·lant el reflex respiratori.
La dependència dels barbitúrics era relativament comuna quan se subministraven amb recepta simple, però n’ha disminuït el consum de manera dràstica, tant perquè ja no és tan fàcil d’obtenir-los a les farmàcies com perquè els han desplaçats altres drogues. Aquest fet darrer subratlla fins a quin punt és important el context en el cas de les addiccions: si no tenim una droga fàcilment disponible, poc mal ens pot fer. Els experts van classificar els barbitúrics com la quarta substància més addictiva.
5. Alcohol
Juntament amb el tabac, és la droga legal per excel·lència, i va rebre una puntuació d’1,9 sobre 3 en l’estudi. Té molts efectes sobre el cervell; en experiments amb animals, es va observar que hi augmentava la quantitat de dopamina entre el 40 i el 360 %: com més bevien, més n’augmentava el nivell.
Fins al 22 % dels bevedors desenvoluparan una dependència de l’alcohol en algun moment de la vida. L’OMS estima que el 2002 hi havia més de 2.000 milions de consumidors d’alcohol, i que causava la mort de més de tres milions de persones l’any (2012). Altres experts han qualificat l’alcohol com la droga més nociva.
Bibliografia
