Salut i medicina, Sexualitat
Cures posteriors a la circumcisió: com garantim una recuperació ràpida
Índex de continguts
Què és la circumcisió
La circumcisió és una intervenció quirúrgica que inclou l’excisió total o parcial del prepuci (el replec de pell que cobreix l’extrem final del penis, o del gland).
Fa milers d’anys que es practica: trobem els primers testimonis de la circumcisió en pintures egípcies arcaiques de més de 5.000 anys d’antiguitat.
Per què es fa la circumcisió
Hi ha tres raons bàsiques:
- Una prescripció mèdica directa, per resoldre algun problema
- Per prevenir possibles infeccions o malalties en el futur
- Per raons religioses
Indicacions mèdiques per a la circumcisió
Prepuci no retràctil en els nens
No hi ha gairebé cap nadó a qui es pugui estirar endarrere el prepuci. El percentatge de nens amb prepuci no retràctil disminueix a mesura que es fan grans, i es calcula que només el 5 % dels infants de deu anys tenen aquest trastorn. En aquest casos és més possible de desenvolupar fimosi, però això no és pas una raó per fer la circumcisió.
- Fimosi
És una alteració per la qual l’anell del prepuci és massa estret i n’impedeix la retracció. Afecta entre l’1 i el 1,5 % dels adolescents de 17 anys. Si la pell del prepuci és normal i la incapacitat de replegar-lo no comporta problemes en les relacions sexuals ni infeccions recurrents, no cal operar.
- Balanopostitis aguda
Aquest trastorn té com a símptomes l’envermelliment i la inflamació del prepuci i, de vegades, es forma pus en la zona de contacte amb el gland. Pot afectar fins al 3 % dels nens i, en casos comptats, constitueix el primer símptoma de diabetis. Normalment remet quan s’hi intensifica la higiene, amb un calmant suau i si no es prova de replegar el prepuci. Si això no funciona o si el trastorn és recurrent, cal considerar la intervenció.
- Parafimosi
Aquest trastorn es produeix quan, després de fer enrere el prepuci, és impossible que torni a la posició normal. En aquests casos pot actuar a la manera d’un torniquet comprimit al voltant de la base del gland i fer molt de mal. De vegades es resol prement amb fermesa el gland fins que torna a lloc; en cas contrari, per reduir la parafimosi potser cal aplicar-hi anestèsia local. En aquests casos podria ser necessària la circumcisió.
Prevenció de futures malalties o infeccions
Ja se n’han esmentat diverses:
- Càncer de penis
- Malalties de transmissió sexual
- Infecció per VIH (el virus que causa la sida)
- Càncer del coll d’úter (en les dones que tenen relacions amb homes no circumcisos)
- Infecció del tracte urinari
Actualment, la comunitat científica coincideix a dir que no hi ha cap evidència mèdica perquè la circumcisió n’eviti o en minimitzi els perills. Per tant, no és recomanable de fer la circumcisió, si no cal tractar els problemes específics que hem assenyalat abans.
En conseqüència, tenim ben poques raons mèdiques absolutes per a la circumcisió, i no n’hi ha cap que justifiqui la circumcisió rutinària dels nadons. En podria ser l’excepció el fet de viure en zones geogràfiques amb una incidència alta d’infeccions per VIH (sida).
La tercera raó per fer la circumcisió, els motius religiosos, s’escapa del tot de l’abast d’aquest article.
Complicacions de la circumcisió
Són ben poc freqüents, i entre aquestes trobem:
- Disminució de la sensibilitat al gland
- Hemorràgies
- Infecció (poc sovint)
- Lesions a la uretra
Després de la circumcisió: la recuperació
Tal com hem vist, l’operació de fimosi es practica de fa milers d’anys; al llarg de la història se n’han fet milions d’intervencions i es podria considerar completament segura.
Per a una recuperació més ràpida i indolora, cal tenir en compte que no totes les intervencions són iguals, i és el cirurgià qui ha d’indicar què convé més en cada cas.
Es triga cap a quatre setmanes a refer-se completament de la intervenció; però es pot tornar a fer vida normal a mesura que les molèsties desapareixen.
Ara bé, caldria seguir unes quantes regles:
- Intensifica la higiene
Hauríem de mantenir la ferida neta en tot moment, esbandir-nos amb aigua tèbia a la dutxa i no fer servir sabó, sinó emol·lients suaus, per evitar la irritació que podria causar un àlcali.
Convindria mantenir la ferida ben eixuta, fer servir tovalloletes suaus, o una gasa, sense fregar gens el gland.
- Evita els banys als espais públics
Per evitar les infeccions, els pacients no haurien d’anar a piscines públiques o comunitàries, ni a la platja, fins que no hagin caigut els punts i la ferida hagi cicatritzat del tot.
- Protegeix el gland amb una gasa
Cal recordar que, amb l’eliminació del prepuci, deixem el gland al descobert, de manera que se’n perd la funció protectora. Per evitar el fregament amb la roba, es pot embolcallar amb gases i, així, n’evitem l’exposició.
- Fes servir calçotets eslips
Val més no fer servir roba interior folgada. Els calçotets han de subjectar bé el penis, que s’ha d’orientar mirant amunt, per mitigar tant com sigui possible el mal i la inflamació. Cal canviar-se de roba interior sovint.
- No facis esport
Els primers dies no recomanem de fer esport (tot i que és poc probable que el pacient en tingui ganes). La pràctica d’exercici es recupera de manera natural, a mesura que desapareix el dolor, la inflamació i altres molèsties. El pacient mateix decideix quan pot tornar a fer exercici.
- Suprimeix la vida sexual
Cal evitar les relacions sexuals i qualsevol mena de vida sexual, per contenir l’erecció. Normalment es triga cap a quatre setmanes a reprendre la vida sexual. Malgrat tot, si els punts han caigut i la ferida ja ha cicatritzat, es pot recuperar de manera gradual l’activitat sexual.
Bibliografia: