Alimentació i Nutrició
Aliments rics en ferro: Combat l’anèmia ferropènica amb una bona alimentació
Índex de continguts
Un cop d’ull ràpid al sistema circulatori
La sang és un teixit més del cos humà, per bé que en forma líquida. I es líquida perquè té com a funció dur l’aliment a les cèl·lules a través de les arteries. Un dels grups de cèl·lules que compon la sang són els glòbuls vermells o hematies, que s’encarreguen justament de transportar l’oxigen (és a dir, el “combustible” que fan servir les cèl·lules) i els altres minerals i vitamines necessaris perquè tot rutlli com cal.
Quan han alliberat l’oxigen, els hematies recullen el CO2, que constitueix el rebuig de les cèl·lules, i el tornen per les venes fins als pulmons, on s’elimina amb l’espiració. Als pulmons els hematies es recarreguen d’oxigen per passar al cor, que els envia altra vegada a las cèl·lules per començar un nou cicle.
Els glòbuls vermells són com unes petites bosses plenes d’una proteïna, l’hemoglobina, que s’uneix amb facilitat a l’oxigen per transportar-lo a totes les cèl·lules del cos.
El ferro forma part del nucli de l’hemoglobina i és un element clau perquè els glòbuls vermells es carreguin d’oxigen.
L’anèmia per deficiència de ferro
Quan l’organisme té poc ferro per les raons que exposarem més endavant, produeix menys hemoglobina i, en conseqüència, menys hematies, fet pel qual minva la capacitat de la sang per dur l’oxigen a les cèl·lules. La manca d’oxigen a la sang es coneix com a anèmia. L’anèmia també es pot originar per falta de dues vitamines, la vitamina B12 i l’àcid fòlic, però són unes altres classes d’anèmia. L’anèmia que analitzem en aquest article —causada per manca de ferro— s’anomena anèmia ferropènica.
Causes
Hi ha etapes o condicions de la vida en què l’organisme exigeix una quantitat més elevada de ferro:
- La infantesa, perquè en la etapa de creixement es gasta més energia.
- El cas dels esportistes, per una raó anàloga: cremen més energia que els altres.
- Les dones prenyades i les mares que alleten, perquè, tant durant la gestació com la lactància, cal una dosi extra d’energia.
- Els vegetarians que renuncien a un dels aliments essencials per a l’aportació diària de ferro.
- En cas d’una pèrdua de sang continuada, o una hemorràgia, que la medul·la òssia —on es produeixen els hematies— no és capaç de compensar.
Les hemorràgies sostingudes, però que no s’han advertit (sobretot les digestives) i les que originen tumors, tant si són benignes com no, són altres factors possibles de la manca de ferro.
Una altra causa possible és una mala absorció intestinal del ferro. Això s’esdevé en trastorns o malalties poc freqüents, com ara la malaltia celíaca, la malaltia de Crohn o en cas de deficiència d’àcids gàstrics (aclorhídria) i, també, en pacients a qui s’ha extirpat una part de l’estómac.
Així doncs, és imprescindible de determinar-ne amb precisió la causa concreta, perquè en molts casos l’anèmia és conseqüència d’un trastorn subjacent.
Quins símptomes té l’anèmia ferropènica
L’anèmia ferropènica no es manifesta ràpidament, sinó que es va gestant al llarg d’un cert temps. Durant aquest temps, l’organisme és capaç d’activar mecanismes que en compensen el dèficit, per la qual cosa l’anèmia no es detecta fins que el nivell d’hemoglobina és molt baix.
Hi ha certs signes reveladors que poden anar apareixent en alguns pacients (si bé no pas en tots), com són la caiguda o l’afebliment dels cabells, les ungles fràgils, les nafres als llavis i a la boca, la inflamació de la llengua i de la mucosa de la boca (el revestiment intern), la sequedat de gola i la dificultat per empassar-se aliments.
Arribats en aquest punt, el pacient pot manifestar els símptomes següents:
- Pèrdua de color i pal·lidesa.
- Força tendència a la somnolència.
- Més cansament.
- Tolerància inferior a l’exercici.
Si l’anèmia empitjora, poden aparèixer altres símptomes com ara:
- Palpitacions.
- Mareigs.
- Claudicació intermitent (mal als panxells de les cames, quan es camina, per manca de reg sanguini).
- Insuficiència respiratòria.
- Angina de pit.
Com es diagnostica
Si el metge troba els signes associats en aquest trastorn quan analitza els símptomes del pacient, ha de demanar com a primera mesura una anàlisi de sang, amb un hemograma que reveli la quantitat d’hemoglobina i el recompte de les cèl·lules sanguínies. Es diagnostica una anèmia quan l’hemoglobina és per sota de 12 g/dL en les dones i de 13 g/dL en els homes.
Finalment, per fer-ne el diagnòstic definitiu, cal dur a terme un estudi del ferro a l’organisme (ferro a la sang, transferrina, ferritina, etc.) amb el qual es constatarà si se’n té manca.
Com es tracta
En primer terme, cal mirar de trobar la causa desencadenant de l’anèmia, tal com hem exposat. No sempre és fàcil, però esbrinar-ne l’origen és fonamental.
Tanmateix, fins que no se’n determina la causa, probablement caldrà administrar al pacient medicaments amb suplements de ferro. Aquests medicaments s’assimilen més bé si s’acompanyen de vitamina C, però en certs pacients poden actuar com a factors d’irritació. En aquest cas, el pacient probablement veurà que la femta es torna de color negre.
Al cap d’un temps, si se n’ha trobat la causa i s’ha corregit, l’anèmia sol remetre, tal com ha de demostrar una nova anàlisi de sang. El metge supervisarà l’estat del pacient amb exploracions periòdiques cada tres o sis mesos.
Els aliments que contenen ferro
Una alimentació saludable i equilibrada pot ajudar molt a pal·liar un dèficit lleu de ferro. Amb finalitats preventives, enumerem els aliments més rics en ferro, que són:
- La carn.
- Els llegums (llenties, fesols i cigrons).
- El pa integral.
- Els ous.
- Els cereals.
- La fruita seca.
Pel que fa a les persones amb més propensió a tenir anèmia pel seu estat, cal ser més curós en l’alimentació. Tal com hem dit abans, incloem en aquest grup els infants, els esportistes, les dones prenyades o que alleten i els vegetarians i vegans. En el cas concret de les dones prenyades, sovint se’ls prescriuen suplements de ferro, encara que tinguin un excel·lent estat de salut.
Bibliografia
