Salut i medicina, Sexualitat
Per què tinc sequedat vaginal
Índex de continguts
Tal com el nom indica, la sequedat vaginal o colpoxerosi és un trastorn causat per la manca de les secrecions naturals que mantenen la vagina lubricada i sana. Passa sovint després de la menopausa, pel dèficit d’estrògens, que globalment són les hormones responsables del desenvolupament dels caràcters sexuals femenins. La producció d’estrògens comença durant la pubertat i s’atura a partir de la menopausa.
Més del 45 % de les dones en pateixen un temps després de la darrera menstruació i en pot variar la durada, de mesos fins a dos o tres anys.
Símptomes de la sequedat vaginal
A banda de la sequedat, els símptomes habituals del trastorn són:
- Pruïja, o una picor molesta.
- Irritabilitat de les mucoses que recobreixen l’interior de la vagina.
- Pudor.
- Secrecions anòmales.
- Dolor i fluix de sang durant les relacions sexuals i després. La falta de lubricació dificulta la penetració, la qual cosa comporta abrasió a la zona per causa de la fricció. Al seu torn, aquesta abrasió pot produir cremor en orinar, trastorns de la bufeta i infeccions (cistitis).
Què la causa
Cal distingir entre causes orgàniques i causes relacionades amb problemes de salut específics.
Causes orgàniques
La davallada en els nivells d’estrògens, que n’és la causa més habitual. La secreció natural de fluids varia al llarg del cicle menstrual i, justament durant la menstruació, es redueix de manera notable la lubricació.
- La gestació i la lactància. Durant tots dos períodes les hormones femenines s’alteren i, entre d’altres, es redueix la producció d’estrògens, fet que implica una disminució dels fluids vaginals, tal com hem explicat abans. Durant el període d’alletament entra en joc una nova hormona; la prolactina, que estimula la secreció de la llet materna, però que també inhibeix la producció d’estrògens.
En tots dos casos, quan la situació torna a la normalitat, es recupera la producció habitual d’estrògens.
- La menopausa. Quan es deixa d’ovular, disminueix la producció d’estrògens, les glàndules vaginals es contrauen i es redueix la capacitat de lubricació vaginal, cosa que ocasiona la sequedat, fins al punt de dificultar les relacions sexuals i, alhora, fa augmentar el risc de tenir infeccions.
Problemes de salut concrets
Entre els quals:
Infeccions de la zona vaginal, o vaginitis, que poden causar:
- L’ús d’un DIU (dispositiu intrauterí) o d’un diafragma.
- El làtex (per exemple, dels preservatius).
- Els espermicides.
Aquestes infeccions solen produir picors i irritació, inflamació o disparèunia (dolor durant les relacions sexuals que pot arribar a impedir-les). En general, apareix un fluid anòmal, més espès i que fa pudor.
Ús d’alguns medicaments, com ara:
- La píndola anticonceptiva.
- Uns quants tractaments contra el càncer.
- Els antidepressius.
- Alguns medicaments per tractar les malalties estomacals.
- Alguns antihipertensius.
- El tabac. Les fumadores tenen una capacitat de lubricació inferior.
Diabetis, sobretot en els pacients amb un control deficient del sucre a la sang. Pot ser originat tant per una neuropatia (un problema del sistema nerviós que inhibeix la resposta a l’estimulació sexual), com per un dany als vasos sanguinis que afecta les parets vaginals i fa disminuir el fluix.
Productes d’higiene íntima, com són els sabons o les locions vaginals.
Síndrome de Sjögren (un trastorn del sistema immunitari en què també es manifesta sequedat d’ulls i de boca, entre altres problemes).
Problemes psíquics, com ara:
Estrès, que fa augmentar el cortisol (“l’hormona de l’estrès”) i, per tant, desequilibra la producció global d’hormones.
Manca d’estímul o d’interès pel sexe, o bé pors vinculades a les relacions sexuals.
Com es tracta
Tal com hem explicat, la superació de les causes orgàniques (menopausa, gestació i lactància) sol fer que la situació torni a la normalitat. Igualment, el tractament i el control de les altres causes han de restituir la secreció habitual. Mentrestant, a la farmàcia et podran recomanar gels i cremes lubricants.
Amb caràcter general, cal seguir una rutina d’higiene que inclogui un sabó suau, específic per a la zona, i evitar les locions i productes anàlegs.
En tot cas, val més demanar hora al ginecòleg per a una visita, perquè determini el teu perfil hormonal amb una anàlisi de sang o esbrini si tens cap desequilibri, cas en el qual et prescriuria el tractament més adequat, sigui fer servir productes amb estrògens que cal aplicar directament a la vagina o bé seguir un tractament hormonal substitutiu.
Bibliografia
