Fills
El teu fill ronca? Llegeix aquí què has de saber sobre els roncs infantils
Índex de continguts
El son infantil
És molt freqüent que els infants tinguin alteracions respiratòries durant el son (entre el 4 i el 10 % dels casos). Les anomalies comprenen dels roncs o la respiració feixuga i agitada fins a la presència d’apnees, que són pauses momentànies en la respiració. Aquestes pauses són de durada variable —oscil·len entre pocs segons i 15 o 20 segons, o més— i poden causar angoixa a qui n’és testimoni.
Aquestes alteracions, igual que en els adults, són el resultat d’un augment de les resistències a les vies aèries superiors mentre dormim i determinen un espectre d’anomalies —roncs, síndrome d’elevació de les resistències a les vies aèries i síndrome d’apnees en el son— que s’engloben en el trastorn anomenat SAOS o síndrome de l’apnea obstructiva del son.
Símptomes de la SAOS
Hi ha símptomes reveladors durant el son tant de dia com de nit.
Símptomes diürns
- L’infant té somnolència durant el dia. És un símptoma estrany en la canalla i més propi dels adults.
- Se n’altera la conducta que manifesta: timidesa excessiva, isolament social, hiperactivitat, agressivitat, dificultat per mantenir la concentració, manca de resposta quan se l’interroga, etc.
- Presenta alteracions en el desenvolupament psicomotor: rendiment escolar deficient, distraccions sovintejades («episodis en blanc»), etc.
- Retards en el creixement, encara que es puguin situar dins els percentils, sobretot quan es tracta de percentils baixos.
- En els casos més greus, l’infant pot tendir a la fatiga amb facilitat, a tenir dispnees d’esforç (dificultat per respirar durant l’esforç) i, fins i tot, insuficiència cardíaca.
- Les alteracions respiratòries durant el son també poden influir en el desenvolupament de certes estructures. Així doncs, hi poden haver problemes de mala oclusió dentària, a causa d’alteracions en el desenvolupament del maxil·lar inferior i tòrax d’embut o pectus excavatum (enfonsament o depressió de la part inferior de l’estern) per l’augment continuat de l’esforç respiratori mentre es dorm. Aquest fet és important, perquè uns quants tractaments d’ortodòncia, pensats per corregir la mala oclusió, fan empitjorar els trastorns respiratoris durant el son, fins al punt de crear cercles viciosos.
Símptomes nocturns
- Els roncs en són el símptoma més comú. Els pares no sempre tenen consciència que el fill ronca (dormen en una altra habitació, etc.). De vegades, la sèrie de roncs s’interromp per pauses (apnees), però, com que els infants solen tenir aquestes alteracions durant la fase REM del son (REM són les sigles de ràpid-eye-movement o moviments oculars ràpids que descriuen una fase del son al llindar de la vigília, és a dir de son no gaire profund; en aquesta fase és quan se somnia), poden passar desapercebudes.
- Respiració dificultosa, com si calgués «lluitar» per alenar, que, fins i tot, s’acompanya de retracció de les costelles.
- Son neguitós, amb moviments continuats i desvetllaments sobresaltats.
- Tendència a dormir en posicions atípiques: assegut, abraçat al coixí, amb el coll hipertens, etc.
- Transpiració abundant durant el son.
Factors de risc
Hi ha un seguit de situacions que predisposen a les alteracions respiratòries durant el son en els infants, i que han d’alertar tant els pares com els pediatres:
- Obesitat: és un factor de risc important, tot i que hi ha molts nens no obesos amb trastorns respiratoris durant el son.
- Anomalies nasals, orofaringes o laríngies.
- Malformacions genètiques: síndrome de Down, malformació de Chiari (un trastorn al cerebel) o mielomeningocele (que és una malformació congènita greu).
- Alteracions neurològiques, com ara la paràlisi cerebral.
Com es diagnostica la SAOS en els infants
Si sospites que el teu fill pot tenir un problema de SAOS, la mesura preliminar és consultar-ho al pediatra, al qual la relació de símptomes en pot donar indicis clars. En aquest cas, el metge l’adreçarà a una unitat del son per confirmar-ne el diagnòstic i avaluar la gravetat del trastorn. Malgrat que la polisomnografia completa nocturna (nom l’estudi a què se’l sotmetrà) té certes limitacions per als infants, és la tècnica d’exploració més usual.
L’enregistrament en vídeo durant el son pot ser molt útil si és perllongat (més de quatre hores), tant a casa com al laboratori del son.
Com es tracta la SAOS en els infants
Si l’infant té obesitat o un sobrepès clar, d’entrada cal corregir aquest excés.
En els nens amb hipertròfia de les adenoides (vegetacions) o de les amígdales i SAOS, el tractament que cal seguir és la intervenció quirúrgica per extirpar-les. Tanmateix, de vegades el problema no es resol del tot i cal tornar a intervenir l’àrea amb, per exemple, la uvulopalatofaringoplàstia (o UPFP, que consisteix a fer una extirpació parcial de l’úvula i d’una part del paladar tou); la tonsil·lectomia lingual (resecció de l’amígdala lingual, situada a la part posterior de la llengua) o una intervenció quirúrgica al maxil·lar superior o l’inferior. En casos molt difícils, la traqueotomia permanent pot arribar a ser la millor opció.
En casos lleus, o quan es consideri que l’obstrucció nasal n’és el factor determinant, es poden aconseguir millories notòries amb corticoides locals o eliminant la descongestió nasal. Naturalment, el metge és qui ha de prescriure el tractament.
En infants de qualsevol edat, incloent-hi els nadons, també es poden fer servir els procediments CPAP o BIPAP, que sotmeten les vies aèries a certa pressió mitjançant una bomba de pressió connectada a una màscara. La CPAP (continuous positive airway pressure o pressió positiva contínua a les vies respiratòries) transmet una pressió contínua, mentre que amb la BIPAP (bi-level positive airway pressure o pressió a les vies respiratòries amb dos nivells de pressió) la pressió no és contínua, sinó que oscil·la segons el cicle respiratori, de manera que és més alta amb les inspiracions i davalla durant les espiracions. Si bé la fase d’adaptació és més delicada en els infants que els adults, en general, la CPAP és ben tolerada i efectiva.
Bibliografia
