Salut i medicina
Reumatologia: Què fan els reumatòlegs i quines són les proves més comunes
Índex de continguts
Què és el reuma
Nom genèric del conjunt de malalties i trastorns de l’aparell locomotor o musculoesquelètic. Així doncs, els reumatòlegs estudien els problemes que s’hi associen, deixant de banda l’estudi dels ossos, que pertany a una altra especialitat, la traumatologia.
El reuma no és cap malaltia en si mateixa. El nombre d’afeccions i de malalties que agrupa, incloent-hi les malalties autoimmunitàries, és molt elevat, amb més de dues-centes de descrites. En aquest article en repassarem molt breument les més freqüents.
Artritis. L’artritis reumatoide
Anomenem artritis la inflamació d’una articulació. N’hi ha de diverses classes i la majoria són inflamatòries, tot i que, de vegades, també es pot manifestar inflamació articular en les malalties articulars degeneratives, com ara l’artrosi.
La sol precedir o acompanyar una sensació de cansament i feblesa. En el cas més habitual d’artritis crònica, l’artritis reumatoide, el dolor comença gairebé sempre a les mans i n’afecta, sobretot, els artells.
A més a més:
- Les articulacions es presenten inflades, encarcarades i adolorides, a causa de la reacció inflamatòria.
- Hi sol haver períodes de milloria, però es recau al cap de poc temps.
- L’artritis reumatoide pot afectar totes les articulacions del cos i és impossible determinar quantes o quines se’n ressentiran.
El tractament de la malaltia és difícil, però hi ha medicaments que en calmen el dolor i en retarden la progressió, i també els danys que ocasiona. Com que cal reajustar la medicació de manera periòdica, l’especialista manté un contacte estret amb el pacient. En els casos extrems en què no s’hi respon i es produeixen deformitats permanents en les articulacions es pot recórrer a la cirurgia ortopèdica.
Artrosi
L’artrosi és una malaltia que afecta les articulacions i la seva freqüència augmenta amb l’edat. Pràcticament 8 de cada 10 persones de més de 50 anys en pateixen en grau variable.
El procés comença al cartílag que recobreix l’articulació; el cartílag s’aprima irregularment i pot arribar a desaparèixer en les fases finals de la malaltia. Alhora, la càpsula articular es torna més gruixuda i se secreta més líquid sinovial (que actua com a lubricant), amb la qual cosa l’articulació apareix inflada.
Al marge de la degeneració del cartílag, els ossos creixen de manera anòmala («becs de lloro» o osteòfits) fins a causar la inflamació dels teixits del voltant.
L’artrosi pot afectar totes les articulacions, però es dona més sovint a les mans, els genolls, els malucs i la columna vertebral.
Els tractaments disponibles, entre els no farmacològics, per combatre l’artrosi són la fisioteràpia i l’exercici aeròbic (natació i passejades). Entre els farmacològics, trobem el paracetamol com a primera opció. En cas que el pacient no hi respongui adequadament, el metge li pot receptar altres medicaments.
Esclerodèrmia o esclerodèrmia sistèmica
És una malaltia crònica autoimmunitària que afecta, sobretot, la pell, però també els òrgans interns (pulmons, intestins, ronyons o cor). L’origina el creixement anòmal de fibres de col·lagen i altres proteïnes. En les fases primerenques es caracteritza per inflamacions, però a mesura que avança la malaltia, la pell s’engruixeix i es torna més rígida. A més a més, dificulta el reg sanguini, ocloent els vasos que porten la sang als diferents teixits.
El tractament de l’esclerodèrmia és complex i no hi ha cap fàrmac que s’hi hagi demostrat eficaç al cent per cent. En les fases primerenques, els corticoides (que són antiinflamatoris) hi han reeixit en part. Quan la malaltia avança, depèn del criteri del metge que es facin servir altres fàrmacs.
Fibromiàlgia
Coneguda abans com a fibrositis, la fibromiàlgia és una malaltia reumàtica freqüent que es caracteritza per molèsties i dolors als músculs, als tendons i als lligaments, però no pas a les articulacions. Els símptomes que s’hi associen poden persistir mesos i, fins i tot, anys, si bé no causen danys irreversibles. El dolor pot afectar gairebé tot el cos i, de vegades, és prou intens per alterar la vida personal. Solen fer mal la zona externa dels colzes, la part superior de les espatlles, la cara interna dels genolls, etc.
No se’n sap la causa, tot i que certes investigacions l’associen a un trastorn del son profund, visible amb un electroencefalograma (EEG). Qualsevol trastorn del son que perdura en el temps pot ocasionar fibromiàlgia; per exemple, en les persones amb artritis, el dolor pot alterar de manera significativa el son fins a desencadenar fibromiàlgia. Quan es comencen a tenir les molèsties que s’hi relacionen, es pot crear un cercle viciós de dolor i esgotament, que pot acabar en depressió.
S’han donat casos de brots després d’un traumatisme o d’un accident recent (fibromiàlgia reactiva). Hi ha estudis que l’associen a un dèficit en la producció de la hormona del creixement i a la manca d’exercici.
Malgrat que la fibromiàlgia no es pot guarir, se’n poden alleujar els símptomes amb analgèsics, analgèsics esteroidals, injeccions locals de corticoides a les zones més adolorides, antidepressius i inductors del son, que sempre haurà de prescriure el metge especialista.
Espondilitis anquilosant
L’espondilitis anquilosant és una forma crònica de l’artritis, que afecta els ossos i, en termes generals, les articulacions de la columna vertebral. Amb el temps, les vèrtebres danyades es poden arribar a soldar. Els símptomes més habituals en són:
- Dolor a la columna vertebral
- Pèrdua de mobilitat
- Rigidesa progressiva a l’esquena
- Infamació ocular de l’iris (iritis o uveïtis)
El tractament se centra a reduir el dolor, la rigidesa i a prevenir l’anquilosament. S’hi combinen, bàsicament, dos mètodes: el tractament farmacològic i el tractament fisioterapèutic.
Tots dos tractaments s’han de personalitzar per a cada pacient. En casos extrems, en els quals els pacients no responen als tractaments i el dolor és molt intens, es pot provar el tractament quirúrgic.
Gota
La gota és una malaltia reumàtica causada pel dipòsit d’àcid úric a les articulacions. Es caracteritza per una inflor de l’articulació i un dolor molt fort. La pell de l’àrea afectada es torna vermella i molt sensible a la fricció. Sovinteja més entre els homes que en les dones i sol aparèixer entre els 40 i els 60 anys d’edat.
N’és la causa el nivell elevat d’àcid úric a la sang. Aquest àcid és un producte de rebuig que s’acostuma a eliminar amb l’orina. No tots els pacients amb hiperucèmia tenen atacs de gota.
Es tracta de dues maneres diferents:
- Control de l’atac de gota agut amb antiinflamatoris no esteroidals (se n’exclou l’aspirina[AP1] i els salicilats). També es fa servir la colquicina, que redueix el nombre i la intensitat dels atacs.
- Control dels nivells elevats d’àcid úric amb medicaments que ajuden a eliminar-lo. El tractament es pot perllongar, fins i tot, de per vida, igual que en la diabetis.
És fonamental canviar la dieta alimentària, aprimar-se, beure força aigua i suprimir el consum d’alcohol.
Lupus
El lupus eritematós sistèmic és una malaltia autoimmunitària, en la qual el sistema immunitari del pacient ataca per error el teixit sa. Aquesta afectació pot incloure gairebé qualsevol part del cos: la pell, els ronyons, el cervell i altres òrgans o les articulacions. Els símptomes més freqüents de la malaltia, que cursa amb brotades o atacs d’una durada i d’una intensitat variables, es manifesten a la pell en el 90 % dels pacients.
Com que es tracta d’una malaltia autoimmunitària, no té cura, tot i que hi ha fàrmacs que ajuden a regular el sistema immunitari i n’aturen la inflamació. Fa poc s’han fet recerques amb resultats prometedors que incloïen tractaments biològics.
Polimiàlgia reumàtica
És una malaltia reumàtica que es caracteritza pel dolor a les zones escapulars, és a dir, a les espatlles, i a les zones pelvianes, això és, als malucs. El dolor s’acompanya d’una rigidesa que pot arribar a incapacitar parcialment el pacient. La polimiàlgia reumàtica afecta, en essència, la gent gran de més de 65 anys (molt rarament persones més joves) i els símptomes solen empitjorar al matí, a l’hora de llevar-se, i després de períodes de repòs.
Quan ataca les espatlles, als pacients els costa d’alçar els braços i, si afecta els malucs, potser no són capaços d’aixecar-se d’una cadira sense ajudar-s’hi amb els braços. En el 15-30 % dels casos s’associa a un trastorn anomenat arteritis de cèl·lules gegants, que és una inflamació de les arteries, sobretot, del cuir cabellut, dels braços i del coll. La inflamació estreny les arteries, fet que impedeix que la sang hi flueixi amb normalitat.
Es tracta, fonamentalment, amb corticoides i té un pronòstic favorable en la majoria dels casos.
Proves associades
No hi ha cap prova determinant per a aquesta classe de malalties, i si l’especialista en sospita el cas, ha de decidir quina o quines proves cal que passi el pacient. En general, es fan anàlisis de sang i d’orina, com també proves d’imatge segons el criteri del metge, que inclouen de raigs X a escàners o exploracions amb TAC.
Bibliografia
