Sexualitat, Vida de Parella

Set anticonceptius no hormonals que hauries de conèixer

Les hormones tenen un paper molt important en les funcions corporals i influeixen en l’estat d’ànim, el comportament i, no cal dir-ho, en la vida sexual. Així doncs, cal anar-hi en compte, perquè un possible descontrol hormonal pot tenir un impacte insospitadament decisiu en la vida quotidiana. I les píndoles contraceptives (de tota mena) tenen una base hormonal.

Aquesta és una de les raons per les quals ha augmentat el nombre de dones que fa servir mètodes anticonceptius no hormonals, com a forma d’evitar quedar prenyades sense alterar el seu equilibri hormonal. L’altra, tan important com la primera, és prevenir les temibles MTS o malalties de transmissió sexual.

Preservatius masculins

Probablement el mètode anticonceptiu més popular a tot el món, els coneguts condons són unes fundes de làtex que recobreixen el penis durant el coit.

Pros i contres:

Són econòmics i fàcils de fer servir i només es necessiten en el moment de la relació sexual. Prevenen tant l’embaràs com el contagi de malalties de transmissió sexual. Els venen a tot arreu: dels distribuïdors automàtics a les portes de les farmàcies fins als supermercats o als lavabos dels bars de copes. N’hi ha de diferents formes, textures, colors i gustos, cosa que pot afegir diversió al sexe.

A més a més, és l’únic anticonceptiu que poden fer servir els homes per controlar la pròpia fertilitat. Malgrat tot, també té desavantatges, com ara l’al·lèrgia al làtex, el material amb què generalment es fabrica. No passa gaire sovint, però si cap dels membres de la parella hi té al·lèrgia, cal recórrer a preservatius sense làtex, elaborats amb poliuretà. Un altre inconvenient és que poden relliscar del penis; si és el cas, per evitar qualsevol entrebanc, caldria fer servir una anticoncepció d’emergència.

Preservatius femenins

Són semblants als masculins, però en comptes de recobrir el penis, s’introdueixen dins la vagina.

Pros i contres:

Tal com passa amb els preservatius masculins, els preservatius femenins també prevenen les MTS i l’embaràs, i es poden col·locar fins a vuit hores abans de la relació sexual. Si no es fan servir com cal, el condó femení pot relliscar o ser empès cap a la vagina; en cas que passi, també caldrà recórrer a l’anticoncepció d’emergència.

D’altra banda, cal verificar que s’introdueix el penis dins del condó i no entre el condó i la vagina, cosa que pot passar sense voler. No hi ha tanta disponibilitat de preservatius femenins i pot ser difícil de trobar-los fora de les farmàcies. I, per torna, són més cars.

Fa pocs anys, el Ministeri de Sanitat va engegar una campanya per fomentar l’ús del preservatiu femení, com una manera d’augmentar l’autonomia femenina per controlar la sexualitat. Tot i així, es fa servir relativament poc i s’estima que amb prou feines arriba a l’1 % de les dones.

Els dispositius intrauterins (DIU)

Els DIU són unes peces de plàstic en forma de T, que contenen coure i que s’introdueixen a l’interior de l’úter. Tenen com a funció evitar la implantació de les cèl·lules ou a la cavitat uterina. Ara com ara, a Espanya, els insereixen els ginecòlegs, si bé hi ha estudis que n’avalen la col·locació per infermeres expertes.

Pros i contres:

Els DIU se solen recomanar a dones que no poden fer servir anticonceptius hormonals, com ara la píndola contraceptiva, l’implant contraceptiu subdèrmic[AP1] , etc. Proporcionen una solució a llarg termini, atès que es poden mantenir col·locats fins a deu anys (segons la classe de DIU triada). No interfereixen en la fertilitat ni en la vida sexual i tenen l’avantatge que no cal recordar de prendre la píndola cada dia perquè funcionin.

Els efectes dels DIU no depenen de l’estat de salut de la dona o de si es prenen altres medicaments, com passa amb altres mètodes, però, en canvi, no protegeixen contra les MTS i les regles poden ser més abundants, doloroses i llargues.

També comporten certs perills, tot i que no són gaire probables. Durant la inserció es poden contreure infeccions, es poden descol·locar o desplaçar i hi ha una petita probabilitat que perforin l’úter. En cas de quedar prenyada amb un DIU posat, es corre el risc de tenir un embaràs ectòpic.

Diafragmes

Els diafragmes són dispositius en forma de disc o de semiesfera que es col·loquen al coll de l’úter per impedir l’entrada dels espermatozoides. Se n’obté la màxima eficiència quan es fan servir de manera combinada amb espermicides.

Pros i contres:

Es poden col·locar abans de la relació sexual, de manera que no l’interrompen (si s’esdevé més de tres hores després de la inserció del dispositiu, cal afegir-hi una dosi extra d’espermicida). No estan condicionats pels fàrmacs que es prenen ni alteren el cicle menstrual, tot i que no es recomana de fer-los servir durant la regla.

La part negativa és que no protegeixen contra les MTS (com tampoc els altres mètodes, tret dels preservatius) i que no són tan efectius en la prevenció de l’embaràs: tenen entre un 92 i un 96 % d’efectivitat, si ho comparem amb el 98 % del condó masculí, per exemple.

Es pot trigar una mica a acostumar-s’hi i a sentir que són segurs. Hi ha dones que contreuen cistitis quan en fan servir: cal parlar-ne amb el metge per a rebre més informació.

Esponges anticonceptives

Tal com indica el nom, és un mètode de barrera constituït per una esponja impregnada amb espermicida que s’introdueix al fons de la vagina. És d’un únic ús i no es pot dur més de 30 hores seguides.

Pros i contres:

Té doble efecte: d’una banda, l’espermicida afebleix els espermatozoides i impedeix que avancin cap a l’òvul i, de l’altra, l’esponja tapa el coll uterí, cosa que hi acaba de blocar el pas dels espermatozoides (si aconsegueixen d’arribar-hi). Les esponges són fàcils de fer servir, però demanen un cert grau de preparació, perquè s’han d’humitejar per activar-ne les substàncies espermicides i, a continuació, introduir-les tan endins de la vagina com es pugui sense que causin incomoditat. Cal deixar-se-les posades com a mínim sis hores després de la relació sexual. No sol passar, però si, quan es volen treure, es trenquen per qualsevol raó, s’ha d’anar al metge de seguida.

Tampoc protegeixen contra les MTS i no es poden fer servir durant la regla. No són recomanables per a les dones amb cap trauma a la zona, que han parit o que han avortat fa poc temps.

Planificació familiar natural

Consisteix a controlar el cicle menstrual amb diferents paràmetres: la classe de secreció vaginal, la temperatura basal i d’altres, per determinar quins dies del mes es poden tenir relacions sense perill d’embaràs.

Pros i contres:

Ens podem valdre d’aquest mètode tant per evitar l’embaràs com per planificar-lo. Té una efectivitat del 99 % si se segueix amb rigor, però el cas és que s’han de fer tants càlculs i valoracions que seguir-lo al peu de la lletra és gairebé impossible. Així doncs, té una efectivitat real del 75 % aproximadament.

No protegeix tampoc contra les MTS i cal combinar-lo amb un mètode complementari, si es volen tenir relacions sexuals durant els dies fèrtils. Així,se n’hauria de fer el seguiment amb un diari detallat, tenint en compte que factors com ara certs trastorns o l’estrès potser són difícils d’interpretar. En cas que es prenguin anticonceptius hormonals o es tinguin cicles irregulars, podria costar una mica de reconèixer els factors de fertilitat. El mètode també exigeix un compromís formal de la parella.

Lligament de trompes

És l’esterilització femenina i consisteix en l’oclusió quirúrgica de les trompes de Fal·lopi, els conductes que guien l’òvul madur de l’ovari fins a l’úter. Es pensa que és efectiva en més del 99 % dels casos i no afecta tampoc els nivells hormonals; és a dir es continuen tenint regles malgrat el lligament.

Pros i contres:

L’esterilització és la tria ideal quan se sap amb certesa que no es volen tenir més fills i no es vol patir per un possible embaràs. No influeix en la vida sexual i ben rarament té efectes de cap mena en la salut.

Tanmateix, com qualsevol intervenció quirúrgica, pot tenir complicacions, com ara hemorràgies internes, infeccions o danys en altres òrgans. La probabilitat de quedar prenyada després de la intervenció és d’1 entre 200 casos; ara, si passa, hi ha més perill que l’embaràs sigui ectòpic. Els cirurgians són més partidaris d’aquest mètode quan les dones passen dels 35 anys o ja han tingut els fills, però es pot prendre en consideració en qualsevol moment de la vida, sempre que recordem que és un procediment irreversible

https://www.termcat.cat/ca/cercaterm/contraceptive%2Bimplant?type=basic&thematic_area=&language=