Trastorns alimentaris: tipus, causes i complicacions

Els trastorns alimentaris són afeccions greus que tenen un impacte directe en la salut física i mental dels qui els pateixen. Encara que s’associen sovint amb l’adolescència, poden afectar persones de totes les edats. En aquest article, veurem quins són els tipus més comuns, les seves causes i factors de risc, així com la via per a prevenir-los. 

Què són els trastorns alimentaris

Els trastorns alimentaris són malalties mentals caracteritzades per patrons anormals d’alimentació i una preocupació excessiva pel pes i la figura corporal. Aquestes conductes són perjudicials per a la salut i poden incloure la restricció d’aliments, episodis d’afartament, la purga i altres pràctiques poc saludables que tenen com a objectiu controlar el pes. A més de les conseqüències sobre la nutrició i la salut física, també tenen greus repercussions en el benestar emocional i social de la persona.

Tipus de trastorns alimentaris

Els tipus de trastorns alimentaris més comuns són els següents:

Anorèxia

L’anorèxia nerviosa es caracteritza per una restricció extrema de la ingesta d’aliments, una por intensa a guanyar pes i una imatge corporal distorsionada. Les persones amb anorèxia solen veure’s a si mateixes amb sobrepès, fins i tot quan el seu pes és ja molt baix. Aquest trastorn pot portar a una desnutrició severa, la debilitació del cos i l’augment del risc de complicacions greus, com la insuficiència cardíaca o l’osteoporosi.

Bulímia

La bulímia nerviosa implica episodis recurrents d’ingesta excessiva d’aliments, que van seguits de comportaments compensatoris per evitar l’augment de pes. Aquests són el vòmit autoinduït, l’ús excessiu de laxants o l’exercici extrem. A diferència de l’anorèxia, les persones amb bulímia poden mantenir un pes corporal normal. No obstant això, la purga constant pot causar problemes de salut greus, com danys a l’esòfag, desequilibris electrolítics i problemes dentals.

Trastorn alimentari compulsiu

El trastorn alimentari compulsiu, o trastorn per afartament, es caracteritza per episodis recurrents d’ingesta excessiva d’aliments. Durant aquests, la persona sent que té una pèrdua total de control. A diferència de la bulímia, no es realitzen comportaments compensatoris després de l’afartament. Per tant, en aquest tipus sol haver-hi un augment de pes significatiu. Aquest trastorn pot provocar obesitat i les seves complicacions associades, com la diabetis tipus 2, malalties cardíaques i problemes articulars.

Trastorn per evitació o restricció de la ingesta d’aliments

El trastorn per evitació o restricció de la ingesta d’aliments (ARFID, per les seves sigles en anglès) implica una alimentació molt selectiva o una ingesta insuficient d’aliments. En aquest cas, no apareix la preocupació pel pes o la figura corporal, que és el que caracteritza altres trastorns alimentaris. Les persones amb *ARFID poden evitar certs aliments a causa de la seva textura, sabor, olor o aparença. Les conseqüències són deficiències nutricionals i problemes de salut relacionats amb una dieta inadequada.

Causes i factors de risc

Les causes dels trastorns alimentaris són complexes i multifactorials, i solen incloure una combinació de factors genètics, biològics, psicològics i socioculturals. Entre els factors de risc es troben:

– Genètica. Els antecedents familiars de trastorns alimentaris poden augmentar el risc de patir-los.

– Factors biològics. Desequilibris químics en el cervell poden influir en l’aparició d’aquests trastorns.

– Factors psicològics. Les persones amb aquests trastorns solen presentar baixa autoestima, alts nivells de perfeccionisme i trastorns d’ansietat o depressió.

– Factors socioculturals. Es refereixen a la pressió social i cultural per mantenir un cos prim i la influència dels mitjans de comunicació, que solen afectar sobretot a les dones.

Complicacions

Els trastorns alimentaris poden tenir complicacions greus i potencialment mortals. Algunes d’aquestes complicacions són:

– Desnutrició i deficiències nutricionals.

– Problemes cardíacs, com arrítmies i insuficiència cardíaca.

– Dany als òrgans, especialment el fetge i els ronyons.

– Problemes digestius, com restrenyiment i síndrome de l’intestí irritable.

– Desequilibris electrolítics, que poden causar convulsions i fallada renal.

– Problemes dentals, especialment en casos de bulímia a causa del vòmit freqüent.

– Problemes psicològics, com depressió, ansietat i trastorn obsessivocompulsiu.

Prevenció

En funció de l’edat que es tingui, les mesures a adoptar per a la prevenció dels trastorns alimentaris són diverses. 

Persones adultes

La prevenció en adults pot incloure la promoció d’una alimentació equilibrada i una relació saludable amb el menjar, que eviti les dietes restrictives i fomenti l’acceptació corporal. L’educació sobre els riscos dels trastorns alimentaris i la desmitificació dels ideals de bellesa poden reduir la seva incidència.

Menors

Per a prevenir trastorns alimentaris en menors d’edat, cal fomentar una relació positiva amb el menjar des d’una edat primerenca. S’ha d’oferir una varietat d’aliments saludables, evitar utilitzar el menjar com a recompensa o càstig i ensenyar a nens i nenes a escoltar els seus senyals de fam i sacietat. També s’ha de limitar l’exposició als mitjans que promoguin ideals corporals poc realistes i mantenir una comunicació oberta sobre la imatge corporal i l’autoestima.

Consulta al teu metge

Si sospites que tu o algú pròxim pot estar sofrint un trastorn alimentari, és fonamental buscar ajuda professional el més aviat possible. Els trastorns alimentaris són malalties serioses que requereixen una intervenció mèdica i psicològica adequada per ser tractats. Consultar a un metge, nutricionista o psicòleg especialitzat en trastorns alimentaris pot ser el primer pas cap a la recuperació i la millora de la salut física i mental.