Salut i medicina
Herpes labial i febre als llavis. Causes, símptomes i opcions calmants
Índex de continguts
Què és l’herpes simple
L’herpes simple (VHS) és un virus que infecta les superfícies cutaneomucoses, el sistema nerviós central i, de vegades, altres òrgans. En aquest article fem referència exclusivament a l’afecció cutània i, en especial, a l’herpes simple labial. També se l’anomena popularment pansa.
Hi ha diverses classes de virus de l’herpes simple. Entre les més comunes trobem:
- El VHS-1: que és la varietat més corrent i sol originar herpes labial.
- El VHS-2: que sol causar herpes genital.
No obstant això, totes dues varietats poden infectar qualsevol zona de la pell o de les membranes mucoses.
Com es produeix la infecció?
L’herpes és comú a tot el món. Fins a un 80 % de la població té anticossos específics contra l’herpes simple, és a dir, ha entrat en contacte algun cop amb el virus.
Els éssers humans són els únics organismes on viu; dit altrament, són els seus hostes naturals. La transmissió es fa per contacte directe i íntim amb una mucosa o pell infectada. La font del virus pot ser una lesió aparent (primitiva o recurrent) o portadors asimptomàtics (persones que allotgen el virus però sense manifestar la malaltia) per la saliva o les secrecions genitals.
El període d’incubació (temps que transcorre entre el contacte amb els agents patògens i l’aparició dels primers símptomes) oscil·la entre 1 i 26 dies, amb una durada mitjana de set dies. La majoria de persones entren en contacte amb el virus durant la infantesa, en general entre els tres i els cinc anys d’edat. En un 99 % dels casos no s’observa cap símptoma quan es té el primer contacte (primoinfecció) amb el virus i el contagi només es pot demostrar per la presència d’anticossos a la sang (que són les defenses creades per l’organisme contra la infecció).
Durant la primoinfecció, els virus es multipliquen al punt d’inoculació de les cèl·lules de l’epidermis (la capa més superficial de la pell) i, també, infecten les terminacions nervioses de la zona. D’aquí els virus viatgen pels nervis fins a les seves arrels, on romanen en estat de latència («adormits però no pas morts»), sense causar la mort de les cèl·lules hostes.
A continuació, com que s’afebleix el sistema immunitari (les defenses de l’organisme), el virus es reactiva o «desperta» i novament es comença a multiplicar fins a tornar a la pell viatjant pels nervis, on té una recidiva amb les lesions típiques.
Quins símptomes presenta
La primera infecció pot progressar de maneres diferents. La majoria dels pacients no en tenen símptomes o bé són molt lleus.
Entre els qui en manifesten símptomes durant la primoinfecció, la forma més freqüent és la gingivoestomatitis (inflamació de les genives i de la mucosa de la boca). Se sol donar en infants d’un a cinc anys. Després d’un període d’incubació de cap a una setmana, el quadre clínic evoluciona de manera brusca. Apareixen múltiples vesícules (butllofes plenes d’un líquid clar), que es trenquen amb rapidesa, i deixen erosions localitzades a la boca, les genives, la llengua i els llavis. Els infants solen tenir una secreció de saliva abundant, dolor quan s’empassen aliments, alè pudent i símptomes generals com ara febre, irritabilitat, cansament, etc. Sovintegen les adenopaties (ganglis que augmenten de mida o tumefactes) al coll. Sense seguir cap tractament la recuperació dura entre dues i sis setmanes. Més tard, si el virus es reactiva, tornen a sortir vesícules.
Les recidives (reaparicions de la malaltia) són més lleus i sense símptomes generals, i la tendència és que els brots nous sempre es localitzin al mateix lloc. El primer símptoma sol ser una sensació de pruïja i de cremor a la pell. Tot seguit, una petita zona es torna vermella i s’omple de vesícules en forma de pom. Les vesícules es trenquen i s’hi fan crostes. Sol afectar, de manera preferent, la zona al voltant de la boca i les vores dels llavis. Es guareix espontàniament al cap d’un lapse de set a deu dies.
Els desencadenants de les recidives són múltiples: l’estrès, els traumatismes, la llum solar, la febre (“escalfeïment”), la menstruació, etc.
Prop del 20 % de les persones amb anticossos del VHS tenen atacs recurrents d’herpes labial durant tota la vida.
Com es pot prevenir l’herpes labial
- Cal evitar el contacte directe amb les lesions, perquè es poden estendre per qualsevol part del cos, fins i tot als dits i als genitals.
- No s’han de tocar les lesions, perquè es poden tornar a infectar.
- Convindria rentar-se les mans després de tocar se els llavis.
- Cal reforçar les defenses del cos amb un estil de vida saludable, que inclouria: una dieta variada, fer exercici amb regularitat i dormir prou hores.
- Valdria més evitar els factors desencadenants (estrès, infeccions per altres virus, dejú perllongat, privació de son, etc.) que han fet aparèixer l’herpes abans. Els factors desencadenants varien d’una persona a l’altra.
Com es diagnostica l’herpes labial
Normalment, per diagnosticar la infecció d’herpes simple, n’hi ha prou amb la combinació de l’historial mèdic del pacient i l’aspecte típic de les lesions. De vegades potser en cal una confirmació diagnòstica, amb un raspament de les lesions per observar-les al microscopi o per fer-ne un cultiu.
Quines complicacions pot comportar
- Les erosions es poden sobreinfectar per bacteris.
- Si s’estén als ulls, pot produir lesions oculars que alterin la visió normal.
- En les persones amb dermatitis atòpica, una infecció per herpes simple es pot propagar, en certs casos, per àrees més extenses del cos.
- En altres casos, l’herpes simple pot ser un indici d’altres malalties, com ara la pneumònia o deficiències del sistema immunitari.
Quin tractament cal seguir contra l’herpes simple
El tractament pot ser simptomàtic, quan es procura de disminuir les molèsties que causa, o bé farmacològic amb diversos medicaments antivirals per via tòpica o oral (preferentment oral, atès que la via tòpica no és tan efectiva). Alguns d’aquests medicaments són: l’aciclovir, el valaciclovir, el famciclovir, etc.
Si s’opta per un tractament farmacològic, cal començar-lo així que n’apareguin els primers símptomes (picor, cremor o sensació de tibantor), perquè, si se’n retarda l’administració, el tractament perd efectivitat.
Remeis per calmar l’herpes
D’entrada, seria convenient de parlar-ne amb el farmacèutic, perquè proposi algun remei de venda lliure (és a dir, sense recepta) per calmar la lesió.
Caldria protegir-se els llavis del sol. Si es tenen els llavis gaire ressecs, valdria més fer servir una loció o crema hidratant. També va bé d’aplicar-hi compreses humides per pal·liar-ne els símptomes i eliminar-hi les crostes. Altres recomanacions serien[AP1] :
- Evitar [AP2] les cremes o pomades labials que contenen agents dessecants, com ara l’alcohol.
- Hi poden anar bé les cremes amb òxid de zinc.
- No s’hauria de fer servir maquillatge per amagar la lesió, perquè podria ser contraproduent.
- En cas de dolor, es poden prendre analgèsics; així mateix, el farmacèutic podria recomanar cremes amb lidocaïna o benzocaïna.
Previsions
El desenvolupament de la malaltia és diferent per a cadascú. Hi ha casos amb poques reactivacions o bé no cap, mentre que en d’altres els pacients s’infecten de manera recurrent i força continuada. Les recidives tenen una incidència inferior amb l’edat.
Bibliografia
