Salut i medicina, Sense categoria
Tot sobre el lupus: símptomes, diagnòstic i varietats
Índex de continguts
Què és el lupus
El lupus és una malaltia de les anomenades autoimmunitàries, que causen respostes errònies del sistema autoimmunitari del cos quan ataca els teixits i els òrgans propis. En el cas del lupus, els òrgans afectats varien força d’un pacient a un altre.
Sol produir dany i inflamació a la pell, als ronyons, als pulmons, a les articulacions, al sistema nerviós, a les cèl·lules sanguínies, al cervell i al cor.
Habitualment té diferents graus d’intensitat en el temps, i alterna períodes d’exacerbació amb altres de remissió.
Què el causa
En realitat no se sap què origina el lupus, com passa amb les malalties del sistema immunitari, i es considera una malaltia crònica. Podria ser una combinació de factors genètics (amb la qual cosa potser hi influeixen els antecedents familiars) i, també, factors hormonals, perquè sovinteja clarament entre les dones.
Els pacients amb predisposició genètica poden desenvolupar la malaltia si tenen contacte amb factors com ara:
- El sol, que pot causar lesions a la pell.
- Medicaments, com ara alguns dels que es fan servir contra la hipertensió o els antibiòtics. Tot i que de manera predominant els símptomes desapareixen quan es deixa de prendre el medicament, hi ha casos en què perduren després de suspendre el tractament.
- Una infecció, que pot desencadenar un brot de lupus.
Varietats de lupus
El lupus més habitual és el lupus eritematós sistèmic. N’hi ha d’altres de menys freqüents com:
- El lupus cutani, que afecta la pell, en particular quan s’exposa al sol.
- El lupus medicamentós, similar a l’eritematós sistèmic, és una reacció fulminant induïda per certs fàrmacs. En termes generals, els símptomes desapareixen quan se’n suspèn l’administració.
- Lupus neonatal, que es manifesta quan la mare amb lupus eritematós sistèmic transmet al anticossos de la malaltia al lactant.
Símptomes del lupus eritematós sistèmic
Els símptomes són molt variables i diversos. Es poden presentar de sobte o de manera gradual, i també ser lleus o intensos, temporals o permanents. Ben sovint cursen amb brots, és a dir amb episodis de més intensitat.
En funció del teixit o òrgan afectat per la malaltia, els símptomes canvien força, però els més comuns són:
- Cansament.
- Febre.
- Inflor i dolor de les articulacions.
- Els dits dels peus i de les mans es tornen blavosos, o blanquinosos, quan els exposem al fred.
- Mal al pit, amb manca de aire.
- Mal de cap i alteracions de la memòria.
- Ulls secs.
- Lesions a la pell que empitjoren quan els toca el sol.
- Erupcions, en general a la cara (particularment a les galtes i al nas, fins a formar una mena de papallona) o a qualsevol part del cos.
Diagnòstic
És difícil d’arribar a fer un diagnòstic correcte del lupus. El metge es basa, principalment, en la història clínica del pacient, l’anamnesi (és a dir què explica durant l’entrevista), l’exploració física i les diferents anàlisis demanades.
L’anàlisi de sang podria revelar alteracions per reducció en els recomptes de leucòcits, limfòcits i plaquetes.
Gairebé tots els pacients tenen anticossos antinuclears, però hi ha altres anticossos més específics, com ara els anti-DNA o els anti antigen Sm, els anticossos anti-SSA, els anti antigen La i els antiribonucleoproteïnes, que també es detecten amb una anàlisi de sang específica.
Tractament
No hi ha cap cura per al lupus i el tractament, que sempre ha de prescriure el metge, serveix per controlar-ne els símptomes. Varia força d’un pacient a l’altre i inclou en general:
- Antiinflamatoris: ajuden a combatre la inflamació de les articulacions i altres símptomes com els dolors musculars.
- Corticoesteroides: són el tractament preferent contra el lupus. Pràcticament tots els símptomes del lupus hi responen.
- Immunosupressors, com ara l’azatioprina i la ciclofosfamida, que s’empren quan hi ha complicacions importants, sobretot si afecten els ronyons.
- Antipalúdics, contra l’artritis i algunes lesions cutànies.
Possibles complicacions del lupus
N’hi ha que són greus. A continuació n’enumerem les més freqüents, tot i que, de fet, poden afectar qualsevol part del cos:
- El cervell i el sistema nerviós central. Pot causar mareigs, trastorns de visió i, fins i tot, ictus o convulsions. També es pot associar amb problemes de memòria.
- La sang. Pot ocasionar anèmies i un risc més alt de tenir hemorràgies i coagulació.
- El cor. Pot originar inflamació del cor, cosa que fa créixer el risc de tenir problemes cardiovasculars.
- Els pulmons. Pot causar inflamació de la pleura (la membrana que recobreix la cavitat toràcica)[AP1] , hemorràgies als pulmons o pneumònia[AP2] .
Igualment, fa augmentar el risc d’infeccions (per afebliment del sistema immunitari), mort del teixit ossi (a conseqüència de falta de reg per problemes circulatoris) i complicacions durant la gestació per hipertensió.
Pronòstic. Viure amb el lupus
Per regla general, quan es controla la malaltia, els pacients poden fer vida normal. Els consells dels metges són essencials i, ben probablement, proposen de caminar cada dia (anar amb bicicleta o bé nedar), amb la finalitat de prevenir la debilitat muscular.
En principi, valdria més seguir aquestes recomanacions:
- No estar-se gaire estona al sol.
- Seguir una dieta rica en fruita i verdures, al marge de consumir gra integral.
- Controlar l’estrès.
- Dedicar temps al repòs i mantenir la tranquil·litat.
Bibliografia
