Salut i medicina
Endometriosi: definició, símptomes i tractament d’aquesta afecció ginecològica
Índex de continguts
L’endometri. Què és l’endometriosi
L’endometri és el revestiment intern de l’úter i està completament vinculat a la salut del sistema reproductiu de la dona. Durant el cicle menstrual (la menstruació) l’endometri es prepara per rebre un òvul fecundat i començar la gestació; si no s’arriba a formar l’embrió, l’endometri es desprèn de la capa externa i l’expulsa a l’exterior per la vagina, que és el procés conegut com a menstruació.
L’endometriosi és una malaltia benigna que afecta les dones durant l’etapa reproductiva. Es produeix quan el teixit endometrial surt de l’úter i s’implanta en altres llocs.
En aquests casos acostuma a localitzar-se als ovaris, fet que origina els anomenats quists endomètrics, compostos per sang d’un color brunenc. També poden aparèixer en forma de petits nòduls o concrecions d’un cm de color marronós o violaci als lligaments uterosacres (o lligaments d’ancoratge de l’úter per mantenir-lo en la posició correcta), a les trompes de Fal·lopi, al peritoneu (membrana que revesteix la cavitat abdominal), etc. S’han descrit altres implantacions d’endometri al melic i, fins i tot, als pulmons.
Es pensa que aquestes cèl·lules endometrials surten de la cavitat uterina per la sang o el sistema limfàtic, o pel fluix menstrual a les zones on s’implanta.
Aquesta malaltia afecta entre un 10 % i un 15 % (segons els estudis) de les dones d’entre 25 i 45 anys d’edat. Pot arribar a causar esterilitat.
L’endometriosi és un procés d’evolució imprevisible i origina símptomes molt variables.
Símptomes de l’endometriosi
Els principals són:
- Dismenorrea, en terminologia mèdica és el dolor associat a la regla. És important assenyalar que no tots els dolors menstruals són indicatius d’endometriosi.
- Disparèunia, o dolor durant o després de les relacions sexuals.
- Dolor en defecar o orinar, normalment aquest símptoma es manifesta abans o durant la menstruació.
- Fluix sanguini excessiu.
- Infertilitat.
Altres símptomes possibles, més inespecífics, són:
- Fatiga.
- Diarrea o restrenyiment.
- Inflor abdominal.
- Basques i vòmits.
La intensitat del dolor no ha de revelar necessàriament la mida o l’abast de l’endometriosi. Una quantitat insignificant de teixit pot causar dolors molt forts i, a la inversa, una proporció extensa pot fer poc mal o bé gens. Hi ha dones amb endometriosi que no en manifesten cap símptoma.
Com es diagnostica
Segons la descripció dels símptomes que en faci la pacient, el ginecòleg pot practicar, com a primera mesura, una exploració ginecològica. Amb aquesta acció podria comprovar si els ovaris han augmentat de mida o no. També podria verificar la mobilitat de l’úter, que seria limitada en cas que els lligaments uterosacres estiguessin afectats.
Anàlisi de sang. A més a més, podria demanar una anàlisi per examinar el nivell d’un marcador (el CA-125), que, en cas de reflectir un valor elevat, podríem associar a l’endometriosi. Tanmateix, cal tenir en compte que el valor elevat d’aquest marcador no s’ha d’atribuir únicament a l’endometriosi, sinó a altres problemes o trastorns. Per tant, la comprovació del seu nivell no s’ha generalitzat.
Ecografia. Tot i que és una prova subjectiva, l’ecografia és força determinant per diagnosticar l’endometriosi, perquè permet de veure els quists endomètrics, esmentats més amunt, que són tan característics. Malgrat tot, si la pacient no presenta aquesta mena de quists, encara podria tenir petites implantacions endomètriques a la pelvis que no s’observen amb una ecografia.
Laparoscòpia. La laparoscòpia serveix per veure l’interior de l’abdomen. Es practica al quiròfan i requereix anestèsia. El cirurgià fa petites incisions (d’un o dos cm) a sota del melic, al damunt del pubis i als laterals de l’abdomen, per on s’introdueix un tub amb una càmera i una font de llum que permet d’explorar la part inferior de l’abdomen (la pelvis). Aquest procediment revela si hi ha implantacions, al contrari de l’ecografia. L’avantatge de la laparoscòpia és que va bé per eliminar tant els quists ovàrics com les petites implantacions.
Una vegada extirpat el teixit endomètric, s’envia al laboratori per fer-ne una biòpsia i obtenir-ne el diagnòstic definitiu.
Tractament de l’endometriosi
El tractament és personalitzat, de manera que cada pacient rep el més adequat en funció de l’edat, classe i abast de la seva endometriosi i de si vol tenir més fills o no.
Amb les dades de la pacient ben presents, el tractament té com a objectiu aturar el creixement de les cèl·lules ectòpiques (les implantacions) i pot ser quirúrgic, farmacològic o bé una combinació de totes dues tècniques. Els fàrmacs que es fan servir per controlar el desequilibri hormonal inclouen:
- Anticonceptius hormonals, per controlar les hormones que causen (estimulen) l’endometriosi. Poden ser en forma de píndoles, pegats o anells vaginals.
- Progestina (la versió sintètica de la progesterona).
- Agonistes i antagonistes de les hormones alliberadores de les gonadotropines.
Pel que fa al tractament quirúrgic, té com a finalitat eliminar el teixit endometrial intrusiu, procurant de no lesionar la pacient perquè mantingui intacta la capacitat reproductora.
Es fan servir tècniques de microcirurgia, laparoscòpia o làser, segons què considera més escaient el cirurgià. En casos greus, quan l’extensió és important, potser cal extirpar l’úter i tots dos ovaris.
L’endometriosi té una tendència elevada a reaparèixer, a desgrat del tractament.
Bibliografia
