Salut Mental
Com es manifesta el TDAH en els adults
Índex de continguts
Què és el TDAH
TDAH són les sigles del trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat. Es tracta d’una disfunció mental associada a la manca d’atenció, a l’activitat desmesurada o a la impulsivitat. Pot representar un problema molt greu en les relacions del pacient amb l’entorn, i també a la feina.
En general el problema apareix durant la infantesa i pot persistir fins a l’edat adulta. De fet, es considera que el TDAH potser és un dels trastorns mentals sense diagnòstic més freqüent en els adults. S’estima que dues terceres parts dels infants amb TDAH en continuen patint quan són adults. El trastorn pot afectar fins al 4,3 % dels adults.
Què causa el TDAH
No és gens clar. La ciència no sap què causa el trastorn i, en termes generals, s’orienta a relacionar-lo amb factors genètics, si bé no de manera exclusiva. També s’associa amb factors ambientals, socials o nutricionals i, fins i tot, possibles lesions cerebrals del passat, la qual cosa fa pensar en una combinació d’elements.
Com es manifesta
Es presenten, principalment, dues classes de símptomes:
- Manca d’atenció: dificultat per estar pendent de les coses.
- Hiperactivitat (loquacitat i moviments excessius) i impulsivitat (incapacitat d’autocontrol que implica actuar sense reflexionar i de manera imprevista).
La majoria dels pacients manifesta símptomes d’hiperactivitat i d’impulsivitat i, en certs casos, tots els símptomes alhora.
La manca d’atenció inclou:
- Problemes per parar atenció en els detalls; negligència a la feina.
- Impossibilitat de concentrar-se en temes que demanen certa dedicació, fet que comprèn tota mena de tasques.
- Problemes per escoltar qui parla (sobretot si s’adreça directament al pacient).
- Incapacitat per organitzar el temps propi o les feines dels altres.
- Distraccions constants per manca de concentració; perdre les coses que es fan servir cada dia.
- Oblidar feines quotidianes.
Els símptomes d’hiperactivitat i impulsivitat inclouen:
- Activitat extrema; impossibilitat d’estar-se quiet una estona.
- Moviment constant de les mans i dels peus.
- Parlar de manera compulsiva.
- Incapacitat per gaudir de les estones d’esbarjo.
- Interrompre els altres; respondre preguntes abans no s’acabin de formular i incapacitat per fer cua.
En l’edat adulta el TDAH evoluciona de maneres diferents.
- El pacient en pot manifestar pocs símptomes, normalment atenuats.
- Els símptomes poden persistir, però el pacient aconsegueix d’adaptar-se a desgrat de la limitació funcional.
- El pacient pot tenir altres trastorns mentals.
- El pacient pot presentar problemes afegits, com ara alteracions en el comportament, inadaptació laboral o conductes delictives.
Hi ha molts factors que poden influir en el desenvolupament i l’evolució del TDAH en els adults:
- El nivell socioeconòmic.
- Els antecedents familiars.
- Símptomes no associats, com ara l’agressivitat o la inestabilitat emocional.
- Altres trastorns associats, com ara l’ansietat o la depressió.
- Presència o no d’hiperactivitat.
- Grau d’intel·ligència del pacient.
Com es diagnostica
El TDAH és, en línies generals, més difícil de diagnosticar en adults que en infants. El trastorn es pot confondre amb problemes d’ansietat i de depressió i amb símptomes vinculats a l’abús de les drogues.
Tot sovint la hiperactivitat dels infants amb TDAH dona pas en l’edat adulta a episodis de neguit i inquietud. En conjunt, el TDAH fa que els estudiants obtinguin mals resultats, els adults tinguin problemes a la feina i que augmenti la tendència a cometre actes delictius dels afectats.
Els adults amb TDAH solen ser incapaços d’organitzar-se, no saben gestionar el temps i tendeixen a deixar inacabades les feines que han començat. Acostumen a fracassar més sovint tant en les relacions personals com en l’entorn laboral, toleren malament la frustració i, alhora, reaccionen habitualment amb irritació.
El diagnòstic exigeix que un especialista en faci una avaluació exhaustiva, tenint en compte l’historial mèdic del pacient, el seu estat d’ànim i si té problemes d’abús de substàncies (alcohol i altres drogues). D’igual manera, ha d’ esbrinar com és l’entorn immediat del pacient (laboral, social i personal) i saber quin rendiment escolar va tenir o els problemes que el van aclaparar durant la infantesa.
També cal examinar factors com ara la memòria, la planificació i la presa de decisions a la feina, les capacitats de raonament i els possibles problemes psicològics i cognitius. Per acabar, hi ha disponibles diversos test que orienten l’especialista.
Com es tracta el TDAH
No hi ha cap tractament específic per combatre aquest trastorn, però habitualment s’administren medicaments. Els estimulants són els fàrmacs que han demostrat més bons resultats.
De la mateixa manera, tot i que tampoc es disposa de cap tècnica psicoterapèutica pensada per al TDAH, la teràpia pot ajudar a pal·liar-ne els aspectes més conflictius en la vida diària dels pacients.
Grups de suport a adults amb TDAH
A la xarxa hi ha diversos grups de suport per al TDAH. Aquests grups poden fer ajudar molt en el cas dels pacients adults, amb comunitats i fòrums en els quals es comparteixen experiències. N’esmentem uns quants:
Grup de suport per a adults amb TDAH
Bibliografia
