Fills, Vida de Parella

Què saps sobre l’hormona del creixement o la somatotropina

Què és la somatotropina i quan se’n té dèficit

És l’hormona que estimula i regula la producció d’una altra hormona al fetge implicada en els processos de creixement i que es coneix com a factor de creixement insulinoide I (somatomedina o IGF-1). És secretada per la hipòfisi o la glàndula pituïtària, una petita glàndula situada a la base del cervell darrere de les fosses nasals.

Se’n pot tenir una manca o un dèficit parcial o total a causa de trastorns que afecten qualsevol dels òrgans que intervenen en la seva secreció o bé en l’acció que produeix.

A mesura que ens fem grans es redueix de manera natural tant la producció de somatotropina com de la IGF-1.

Causes del dèficit de la somatotropina

Els mecanismes que poden ocasionar-ne la manca són els següents:

  • Producció insuficient de l’hormona alliberadora d’hormona del creixement (somatoliberina) a l’hipotàlem.
  • Producció insuficient de la mateixa hormona del creixement a la hipòfisi.
  • Disminució de la IGF-1 al fetge.
  • Defectes o alteracions en els receptors de l’hormona (a les cèl·lules de l’organisme).

Són diverses les malalties que en poden originar un dèficit. En destaquem les següents:

  • Falta d’oxigen en el moment de néixer.
  • Malalties de la hipòfisi, del cervell o del fetge.
  • Anomalies en els receptors de l’hormona.
  • Alteracions de caràcter autoimmunitari.
  • Alguns defectes (rars) de naturalesa genètica.

En els casos en què la deficiència de l’hormona és conseqüència d’una alteració a la hipòfisi es poden donar altres deficiències hormonals associades, la qual cosa origina altres malalties. Malgrat tot, sovint no se sap què causa la manca de producció d’hormona del creixement.

Símptomes del dèficit

La falta de l’hormona se sol trobar durant la infantesa. En general, el pes i l’alçada del nadó són normals, però entre els tres i els nou mesos d’edat el ritme de creixement de l’infant s’alenteix.

Més endavant també té repercussió en el guany de pes i en el desenvolupament dels ossos i de les dents. També pot ser que augmentin en certa manera els dipòsits de greix que hi ha a sota de la pell de l’infant, tot i que, quan el dèficit només és parcial, aquest símptoma de vegades no es manifesta.

Què cal fer

Tothom pot mesurar i pesar els fills. Tanmateix, la solució ideal és que el pediatra o el metge de família facin exploracions simples de manera periòdica als infants per comprovar si creixen bé, perquè les mides que es prenen a casa potser no són prou fiables i la interpretació de les anomenades corbes de creixement (taules que inclouen les dades de l’estatura i del pes d’una població en funció de l’edat) pot presentar dificultats. No cal dir que, si sospitem de cap retard en el creixement de l’infant, no hem de dubtar de portar-lo al pediatra.

Com es diagnostica una alteració del creixement

El metge té molt en compte la talla dels pares, entre altres dades durant la pubertat. L’especialista pesa i mesura el nen i dibuixa en una taula l’evolució de totes dues variables; també indaga en diversos aspectes clínics del nen, com ara la dieta, la gana, la pràctica d’exercici, les malalties patides, els hàbits intestinals i qualsevol detall clínic, fins i tot possibles problemes socials o afectius.

Durant l’exploració física de l’infant en valora el grau de desenvolupament puberal (els caràcters sexuals secundaris, que en les nenes es comencen a manifestar als 11 anys i en els nens cap als 13) i dental. Si ho considera necessari, el metge també demana que se li faci una radiografia de la mà i del canell esquerres. La imatge li permet de saber l’edat òssia de l’infant, és a dir el grau de desenvolupament dels seus ossos. Si hi ha cap deficiència en l’hormona del creixement, l’edat òssia en revela el retard.

Si, amb les dades anteriors, el metge sospita que hi ha cap deficiència en l’hormona del creixement, recomanarà al pacient de consultar un especialista en endocrinologia infantil, que mesurarà el nivell d’IGF-1 a la sang i li farà les proves que consideri oportunes per descartar certes malalties. La secreció de l’hormona del creixement s’analitza amb proves d’estimulació hormonal. En general, es necessiten un parell de proves per fer-ne un diagnòstic adequat.

Quin pronòstic té

Un dèficit real de somatotropina sense tractar pot comprometre greument el creixement de l’infant. El potencial de creixement es redueix de manera proporcional al grau de deficiència, però si aquesta mancança es tracta prematurament, és a dir de seguida que es detecta, és probable que el nen s’estiri uns quants centímetres, un fet que li permetria de tenir una estatura apropiada per a l’edat.

Molts infants creixen 10 centímetres o més el primer any i de 7 a 8 cm o més en els dos anys següents. Posteriorment, el ritme de creixement s’alenteix de manera progressiva.

Cal tenir present que la teràpia amb hormones del creixement no funciona per a tots els infants.

Com es tracta el dèficit de somatotropina

El tractament contra el dèficit de somatotropina es basa en l’administració d’una hormona sintètica en forma d’injecció que han de prescriure unitats hospitalàries especialitzades. Les injeccions són diàries fins que no acaba el període de creixement, i s’ha de calcular amb precisió la quantitat d’hormona que cal injectar en cada moment. La tècnica és simple i els pares l’haurien d’aprendre.

Cal fer un control mèdic estricte de l’infant i també parar atenció per si apareixen efectes secundaris, tot i que no és un cas que sovintegi.

Quan s’acaba el cicle del creixement, es reavalua el pacient per determinar si persisteix la falta d’hormona del creixement, cas en el qual caldrà administrar-la-hi durant la vida adulta.

Els medicaments que es fan servir en el tractament són:

  • Hormona del creixement en pols.
  • Hormona en forma líquida per injectar.
  • La IGF-1 sintètica també està disponible per a fer-ne un ús farmacològic, però habitualment no s’incorpora en la pràctica clínica per a la majoria d’infants que en tenen dèficit.

Bibliografia

Manual MSD

Clínica Universidad de Navarra

Biblioteca Nacional de Medicina (EUA)