Metabolisme lipídic i classificació de les hiperlipèmies

El metabolisme lipídic és necessari per al funcionament de l’organisme, ja que els lípids tenen rols essencials. Per exemple, formen part de les membranes cel·lulars i actuen com a reserva energètica. Per això, quan es produeixen alteracions en aquest procés, es poden desencadenar problemes greus, com les hiperlipèmies, que afecten directament la salut cardiovascular. En aquest article explorarem com es metabolitzen els lípids, les fases del procés, què són les hiperlipèmies i com es classifiquen.

Generalitats sobre el metabolisme dels lípids

El metabolisme lipídic comprèn un conjunt de processos bioquímics mitjançant els quals el cos digereix, absorbeix, transporta i utilitza les greixos provinents de la dieta. Els lípids es divideixen en diversos tipus: els més rellevants són els triglicèrids, els fosfolípids i el colesterol. Cada un d’ells té funcions específiques. Per exemple, mentre que els triglicèrids s’emmagatzemen com a font d’energia, el colesterol és essencial per produir hormones i per a la formació de vitamina D.

Quan el metabolisme lipídic funciona correctament, l’organisme té la capacitat d’equilibrar l’obtenció i l’ús d’aquests compostos. No obstant això, un metabolisme lipídic alt o alterat, caracteritzat per nivells molt elevats de lípids a la sang, pot ser indicatiu d’hiperlipèmies. És a dir, un conjunt de trastorns que augmenten el risc de malalties cardiovasculars.

Fases del metabolisme lipídic: digestió, absorció i transport

Les fases del metabolisme lipídic són les següents:

Digestió dels lípids al sistema digestiu

La digestió dels lípids comença a l’estómac, tot i que és a l’intestí prim on té lloc la major part del procés, gràcies a l’acció de les sals biliars i de les lipases pancreàtiques. Aquestes enzims descomponen els triglicèrids en àcids grassos i monoglicèrids, que són més fàcils d’absorbir per les cèl·lules intestinals. Un cop absorbits, els lípids es reempaqueten en quilomicrons, unes partícules lipoproteiques que en permeten el transport a través de la circulació limfàtica i sanguínia.

Transport dels lípids a la sang

Els lípids no són solubles en aigua. Per tant, necessiten les lipoproteïnes per circular pel torrent sanguini. Aquestes lipoproteïnes inclouen els quilomicrons, les VLDL (lipoproteïnes de molt baixa densitat), les LDL (lipoproteïnes de baixa densitat) i les HDL (lipoproteïnes d’alta densitat).

Quan es produeix un desequilibri en aquest transport, hi ha un risc elevat de patir alteracions del metabolisme lipídic. Per exemple, l’acumulació de LDL, conegut com el colesterol dolent, i la reducció de HDL, o colesterol bo. Ambdós factors són clau en les hiperlipèmies.

Què són les hiperlipèmies?

Les hiperlipèmies són un grup de trastorns metabòlics que es caracteritzen per nivells anormalment elevats de lípids a la sang. Aquestes condicions solen classificar-se en primàries i secundàries, segons el seu origen, i representen un factor de risc important per a malalties com l’aterosclerosi, l’infart de miocardi i l’accident cerebrovascular.

Causes i factors de risc de les hiperlipèmies

Les causes de les hiperlipèmies poden ser genètiques, com passa amb les formes primàries, o estar relacionades amb factors adquirits, com ara la dieta, el sedentarisme, l’obesitat, la diabetis o el consum excessiu d’alcohol. Altres factors, com l’ús de certs medicaments o malalties hepàtiques i renals, també poden contribuir a aquestes alteracions del metabolisme lipídic.

Classificació de les hiperlipèmies

Hiperlipèmia primària

L’hiperlipèmia primària té una base genètica i, per tant, s’hereta d’un o ambdós progenitors. Un exemple comú és la hipercolesterolèmia familiar, en la qual l’organisme no pot eliminar eficientment el colesterol LDL, que s’acumula a la sang i a les parets arterials.

Hiperlipèmia secundària

Les hiperlipèmies secundàries es deuen a factors externs o adquirits, com ara mals hàbits alimentaris, la manca d’exercici físic o malalties subjacents. En altres paraules, solen estar associades a estils de vida poc saludables i es poden controlar relativament fàcilment mitjançant canvis a la dieta i l’ús de medicaments hipolipemiants.

Impacte de les hiperlipèmies en la salut cardiovascular

Les hiperlipèmies són, com hem vist, un factor determinant en el desenvolupament de malalties cardiovasculars. L’acumulació de lípids a les artèries, coneguda com aterosclerosi, pot provocar l’obstrucció parcial o total del flux sanguini, incrementant el risc de patir atacs cardíacs i accidents cerebrovasculars. A més, les hiperlipèmies poden contribuir al desenvolupament d’hipertensió i malalties inflamatòries cròniques.

L’impacte d’un metabolisme lipídic alt no es limita al sistema cardiovascular; també pot afectar altres òrgans, com el fetge i el pàncrees, i desencadenar problemes com fetge gras o pancreatitis.

Importància de controlar els nivells lipídics per prevenir complicacions

Mantenir el metabolisme lipídic en nivells adequats és important per prevenir les complicacions associades amb les hiperlipèmies. A més d’adoptar una dieta equilibrada, rica en àcids grassos omega-3 i fibra, cal practicar exercici físic amb regularitat i, en cas necessari, recórrer a tractaments farmacològics sota supervisió mèdica.

Detectar a temps alteracions del metabolisme lipídic mitjançant anàlisis de sang periòdiques permet prendre mesures preventives abans que sorgeixin problemes majors. Així, es redueix el risc de patir malalties cardiovasculars i es millora la qualitat de vida.

El metabolisme lipídic repercuteix directament en la salut general. Les alteracions, com les hiperlipèmies, augmenten significativament els riscos per a la salut. Informar-se i prendre mesures preventives són claus per controlar aquests problemes i assegurar una vida més saludable.

Bibliografía

https://www.clinicbarcelona.org/ca/asistencia/malalties/hipercolesterolemia