La música forma part de les nostres vides: ens acompanya en molts moments, els posa banda sonora i ens transmet multitud d’emocions. Però el poder de la música va molt més enllà de l’emocional, ja que també és capaç de restaurar, mantenir i millorar la salut física de les persones. Els seus efectes positius són especialment beneficiosos per a la salut del cor.
Continue reading “Escoltar música beneficia el teu cor”
Dit de manera succinta, definirem la bronquitis com una inflamació, o una irritació, de les vies respiratòries inferiors, és a dir de la tràquea, els bronquis i els pulmons. Per respondre aquesta pregunta, cal matisar i diferenciar entre dos tipus de bronquitis: la crònica i l’aguda.
Continue reading “És contagiosa la bronquitis?”Estem vivint un Sant jordi especial i molt diferent al d’altres anys. Força diferent! Per això vam dissenyar aquest “1er Concurs Literari Sant Jordi MGC Mútua”, per promoure la creació literària en llengua catalana i castellana entre els nostres mutualistes, amb poemes i relats breus que fossin una via creativa per expressar les emocions que ens genera la situació tan delicada que vivim.
El resultat ha estat magnífic!
Volem felicitar a tots els participants per la qualitat dels seus escrits i la gran capacitat d’expressar i transmetre les seves emocions i els seus sentiments. Cal destacar, a més, la gran fantasia i creativitat de totes les obres, particularment les dels més petits. La nostra més sincera enhorabona!
A continuació podeu llegir i gaudir de les obres guanyadores de les categoríes infantil, juvenil i adults.
“Había una vez un niño que dio su vida por su familia. Sus padres nunca podían quedarse en casa…” Continuar llegint aquí
(Daniela Agudelo Bonilla, 8 anys)
La diada, nostra festa més preuada
em deixa avui una estampa ben angoixada,
Sant Jordi no s’acosta,el veig molt llunyà,
veig les roses amb espines,
que ploren dolor i soledat.
Fuig de mi, malson infame!
No és aquest el meu desig
un Sant Jordi com tocava,
em faria més feliç.
Un Sant Jordi confinat,
barra el pas a la llibertat
On és el conte de princeses, dracs i cavallers
que sempre ens han explicat?
Vull canviar aquesta història,
i acabar amb un fet viral,
tinc anhel d’abraçades, d’amics i companys
que tots des de casa eviten menys danys.
Ja veig la rosa sense espina,
a Sant Jordi veig arribar,
si un cavaller s’acosta,
vol dir que tot ja ha passat.
Un llibre per disfrutar,
una rosa per olorar,
què més es pot demanar?
Un Sant Jordi que per fi ha arribat.
(Marta Grimal Visiedo, 12 anys)
M’arrisco a dir que tots hem tingut alguna vegada entre els dits una d’aquelles bolesde vidre, un d’aquells mons en miniatura on podem fer nevar amb un cop suau decanell.
Interceptem un segon les pesants agulles del rellotge i aturem-nos uns breus moments a observar la magnificència en la forma més senzilla que el petitobjecte ens brinda. Amb un moviment (dels calculables amb formes matemàtiquesja oblidades), podem fer moure els flocs d’esperança en una processó quasireligiosa, perfectament coordinada, al voltant del perímetre de l’esfera transparent.
Podem bressolar-la només lleugerament, fent aixecar les partícules a pocsmil·límetres del peu i arrabassar-los el seu propòsit de vida. Podem sotraguejar-la,provocant un caos dins seu, un petit caos controlat, on cada petit integrant segueixel seu camí, on tenim la sensació que trigaríem hores a analitzar cada trajectòria,cada instant de cada vida, com creixen i s’encorben quan els anys comencen a fer-se notables…i, segons després, moren.
No puc evitar preguntar-me, doncs, si el virus ha sigut més que, senzillament, un sotragueig a la nostra esfera de neu, en el nostre petit paisatge dins l’immens univers.
Ets capaç de veure-la? En veus el vidre? Veus els flocs de neu movent-se en un ball encaterinat? Concentra’t en un d’ells, segueix-ne la trajectòria, acosta-t’hi, mira’l de prop: pots veure-hi els ulls vidriosos d’una criatura?
Escriu (i em diràs: “bé, si escriu, no es tan criatura”, però qui pot dir en quin moment es deixa de ser una criatura?), bolígraf a la mà, escriu a la seva mare, ingressada com a cas greu de COVID-19 el dia abans. La nena agafa l’eina d’escriptura amb força, es mossega l’interior de la galta buscant concentració i va recitant les paraules, com és natural en aquestes edats:
Hola, mama, No fa encara un dia que ets a l’hospital, però la iaia diu que les cartes tarden un parell de dies a arribar i, llavors, ja farà un parell de dies que ets fora… I un parell de dies són molts, oi? Vull que sàpigues que jo i la iaia estem bé, però ella no em llegeix cap conte abans d’anar a dormir… Fes cas del metge i menja’t totes les verdures, mama!
Clara
No hi ha demostració més gran de puerilitat que la manera com una criatura agafa la mà quan està nerviosa o quan, senzillament, no entén què passa i, per això, se sent atemorida; aquella manera de tancar els dits sense deixar en cap moment de fer força, de tibar instintivament en direcció al seu cor per a protegir-lo d’una manera subconscient. Potser, físicament, només s’aferren al teu dit, però s’abracen a la teva ànima.
Hola, mama!
Avui t’hem anat a veure. Jo li he dit a la iaia que podríem portar-te flors, però es veu que totes les floristeries estan de vacances (ja li ho he dit jo: s’haurien d’haver posat d’acord i fer-les per torns, però em diu que no pot ser. No tinc clar que ho acabi d’entendre ella, tampoc). Llavors te n’he collit algunes del passeig, perquè sempre dius que són boniques i he pensat que t’agradaria poder veure-les, encara que siguis allà dins…Te les hauria portat jo, però no m’hi han deixat entrar: m’han dit que és perquè no ens contagiem, però jo estic segura que és perquè saben que ens estimem molt i no volen que els teus companys d’habitació es posin gelosos. Cura’t aviat, mama!
Clara
La gran enveja dels pintors del realisme haurien de ser les obres creades amb Plastidecors de colors vius. On podràs observar millor la bellesa de la pròpia natura si no és des dels ulls d’un nen? La més encisadora expressió del món, sense un sol condicionament, sense punt de vista: la realitat més pura.
Mama!
Avui ens hem passat la tarda dibuixant. La iaia dibuixa molt bé, ho sabies? Ella ha dibuixat un paisatge molt maco. Jo ens he dibuixat a tu i a mi davant de casa. Te’ls poso dins el sobre també!
T’agraden?
Clara
Veiem el món a partir dels nostres coneixements, n’analitzem les diferents situacions segons la lògica, i usem la memòria per saber què s’esdevé al nostre voltant. Potser els nens fan el mateix… Amb el temps decidim deixar de veure el món amb els ulls a menys d’un metre de terra, ho veiem tot des de més amunt, amb més superioritat… Això fa que obviem els detalls del que és per sota nostre; oblidem l’olor de les flors arran de terra, la sensació picant de la grava als genolls…, decidim perdre l’habilitat d’encisar-nos amb la senzillesa de la vida.
Hola, mama,
Ara tothom porta màscares pel carrer, ho veig per la finestra del menjador. Saps què crec? Que de tant de temps d’estar tancats a casa, la gent ha deixat de saber quin dia és, i com que no saben quin dia és, es vesteixen de carnaval cada dia, perquè no disfressar-se per carnaval porta mala sort, oi? Ostres, quina bona pensada! Però jo, com que tinc el calendari de casa i cada dia amb la iaia n’anem guixant els numerets, sempre sé quin dia és! Penso que podríem regalar-n’hi un a l’Erika, la veïna, perquè porta màscara i guants sempre, i ha de ser incòmode això, oi? Ara que hi penso, podríem regalar-ne un a tothom! Així tots sabran quin dia és i podran anar còmodes! Què et sembla la idea, mama?
Clara
Mama,
La iaia plora molt últimament, i sempre que sona el telèfon corre a agafar-lo. No em vol dir què passa, però sembla alguna cosa greu. Tu, estàs bé? Si no m’ho hauriesdit, oi mama?
Et trobo a faltar. Quan tornaràs?
Clara
Cap de nosaltres sabrà mai si algú, alguna vegada, va arribar a llegir aquestes cartes. La vida és fugaç, i les paraules en paper es perden ràpidament i inevitablement. Però l’amor…, l’amor roman eternament, l’amor tot ho venç, l’amor ens uneix: va unir mare i filla altra vegada i els va fer prometre que no se separarien mai més.
(Anna Farré Pedròs, 15 anys)
Asseguda a la cadira,
ben a prop del finestral,
deixo que passin les hores
sense fer-ne prou cabal.
Veig com s’escola la vida
sense glòria ni sentit;
al darrera d’aquest vidre,
presonera de l’oblit.
La solitud m’aclapara:
ningú m’agafa la ma.
Passen les hores, tan llargues.
Passen els dies i els anys.
Són tan poques les vegades
que la taula puc omplir
de xerrameca i rialles,
i estimada em puc sentir!
Tots volen fer moltes coses.
No els queda temps per a mi…
Sola em passen les hores.
L’enyor va obrint-se camí.
L’enyor dels temps de bonança,
que gaudia en llibertat,
de passejos i vacances
i d’amor al meu costat.
Ara diuen per la tele
que se’ns ha de protegir.
Que no ens vinguin pas a veure,
car ens podríem morir.
La intenció de segur que es bona:
jo no en dubto ni un instant.
Però jo em moro cada dia,
tota sola, recordant.
Tant de bo quan això passi
i torneu a respirar,
i torneu a ser feliços
i a gaudir de la llibertat,
tingueu temps per dedicar-lo
a aquells que ja som grans:
La poca vida que ens queda,
sols l’AMOR la fa important.
(Marta Llobet Sala)
Descarrega la selecció dels escrits presentats en versió PDF.
L’aïllament prolongat, sobretot si es viu en soledat, pot tenir conseqüències físiques i psíquiques. Mantenir el cos i la ment actius durant aquests dies és un recurs imprescindible per evitar el malestar del confinament. Preneu nota d’algunes pautes.
Continue reading “Com mantenir la ment i el cos actius sense sortir de casa”
Renovar l’aire del nostre habitatge és molt important per mantenir-lo lliure de virus, frenar les al·lèrgies i eliminar l’excés de CO2 acumulat. En aquests dies de confinament, la norma general de ventilar la casa durant deu minuts resulta insuficient per mantenir una neteja correcta de la llar.
Continue reading “La importància de ventilar la llar”
La paràlisi del son és un trastorn pel qual el pacient presenta una incapacitat de fer cap moviment tan bon punt es desperta. Per explicar-ho de manera simple: és com si la ment es despertés, però, en canvi, el cos continués adormit.
Continue reading “Com es pot evitar la paràlisi del son”
Resulta incòmode: segons alguna enquesta, sembla que un dels temes comuns de salut de què som reticents a parlar −fins i tot amb el metge− és de la salut intestinal i, més concretament, del restrenyiment. I el cas és que s’estima que 1 de cada 7 adults i 1 de cada 3 nens en pateixen en un moment o altre.
Continue reading “Restrenyiment? Què pots fer-hi quan no hi ha manera”
El confinament durant l’estat d’alarma suposa un descens notable de l’exposició a la llum solar, la principal font natural per la qual l’organisme obté la vitamina D. Per compensar aquest possible dèficit, els especialistes sanitaris recomanen augmentar la ingesta de productes com peix blau, ous i lactis.
Continue reading “Com es pot obtenir vitamina D durant els dies de quarantena”
Somriure activa el sistema respiratori, el neurològic i el cardiovascular. En riure alliberem endorfines que ens fan sentir-nos més feliços i menys estressats. A més és gratis i resulta una acció molt plaent. Quina millor medicina per l’ànim i el cor?
No hi ha cap altre gest com el somriure, universal i entès en qualsevol idioma, que transmeti tanta confiança i positivitat als altres. Socialment el somriure és un arma molt efectiva i poderosa: ajuda a la vida professional, en les relacions socials, reflecteix una actitud positiva i reforça la confiança davant els altres i amb nosaltres mateixos.
Per si fossin pocs avantatges, el riure també aporta molts beneficis per a la salut cardiovascular:
1. Activa l’organisme. Riure és una acció espontània que, en interrompre el ritme de la inhalació i exhalació, activa el sistema respiratori i afavoreix l’oxigenació de les cèl·lules, la qual cosa també activa el sistema neurològic.
2. Millora el sistema cardiovascular. Somriure és una acció que allibera endorfines, el que afavoreix la vasodilatació. En riure, la part interna dels vasos sanguinis (l’endoteli), tendeix a relaxar-se i es facilita la circulació de la sang.
3. També s’allibera òxid nítric, un potent vasodilatador que millora la circulació. Segons la SEC “l’òxid nítric és el vasodilatador natural més potent que es coneix. Quan actuen conjuntament substàncies com la serotonina i l’òxid nítric es produeixen les condicions òptimes per a una major vasodilatació, especialment en els petits vasos sanguinis, i, per tant, disminueix la possibilitat que es produeixi una alteració de l’endoteli “.
4. Un bon antídot contra l’estrès. Un dels pitjors enemics de la salut cardiovascular és l’estrès. Molts problemes de salut poden arribar a iniciar-se per aquesta causa. Les endorfines i la serotonina que alliberem en riure ens fan sentir-nos més feliços i menys estressats, resultant vitals per al nostre bon estat d’ànim. No hi ha millor mètode per relaxar-se que una bona riallada.
[mautic type=”content” slot=”ebook-03-ca” /]
Els beneficis del riure enfront de l’estrès per a millorar la salut cardiovascular estan recolzats per un estudi de la Unitat de Cardiologia Preventiva del Centre Mèdic de la Universitat de Maryland. En aquest estudi es va comprovar, exposant als participants a diferents estímuls, que les situacions estressants contrauen les artèries dificultant la circulació de la sang, la qual cosa augmenta el risc de patir accidents cardiovasculars. No obstant això, en les situacions que s’enfronten amb humor les artèries es dilaten i s’afavoreix la circulació de la sang.
Per tant, encara que també influeixen factors físics i ambientals, una bona actitud davant la vida, intentant eliminar lo dolent i fomentant la positivitat, és fonamental per alliberar estrès i allunyar l’aparició de les malalties cardiovasculars.
Com veus, tots són avantatges a l’hora de somriure. Així que aprofita-les. Mantingues una bona actitud davant la vida i regala cada vegada que puguis, a tu mateix i als altres, un gran somriure. És contagiós!
Ja sigui per motius ètics, de sostenibilitat o de salut, la veritat és que cada vegada hi ha més persones que decideixen prescindir de la carn en la seva dieta, i opten per una alimentació vegetariana o vegana. No obstant això, a l’hora de triar aquesta opció s’han de tenir en compte alguns aspectes perquè l’alimentació sigui correcta i no suposi un deteriorament per a la salut per la manca d’alguns nutrients bàsics.
Continue reading “Què cal tenir en compte per fer-se vegetarià”
Enguany ens toca passar la Setmana Santa a casa. Perquè no perdem la il·lusió i l’ambient festiu d’aquests dies, i els gaudim com es mereixen, podem recórrer, un cop més, a la imaginació. Hi ha moltes coses que podem fer per celebrar la Pasqua, estiguem en família amb nens, sense nens o sols. Per inspirar-te, et donem deu idees.
Continue reading “10 idees per celebrar la Setmana Santa a casa”
Ja fa més de vint dies que no ens belluguem de casa. I a qui més qui menys, a tots ens comença a pesar aquest tancament. Sí, és l’única manera d’aturar aquesta pandèmia, ho entenem i l’obeïm. Això, però, no deixa d’afectar-nos. Per posar-ne un sol exemple, a la Xina, on s’ha acabat la fase de confinament, s’ha produït una allau de peticions de divorci, segons alguns mitjans. És prou significatiu, oi?
Continue reading “La salut mental durant el confinament”
