maig 2021 - MGC Mútua

12 beneficis per a la salut (i la bellesa) de l’oli d’oliva

Posted on 25 maig, 20217 juliol, 2021 by Revista Interès Mutu

Si bé hi ha discrepàncies sobre la bondat d’una dieta basada en els greixos, tothom —científics i nutricionistes— està d’acord sobre els beneficis de l’oli d’oliva per a la salut. I la ciència continua trobant avantatges insospitats d’aquest fruit beneït tan abundant al nostre país, i que és la base de la dieta mediterrània.

Què és l’oli d’oliva

És el líquid obtingut del fruit de l’olivera (Olea europea). Conté àcids grassos i fins a 230 components més en quantitats molt petites. Per exemple, els polifenols, que són uns potents antioxidants per al cos humà. Els antioxidants reparen el dany que causa en les cèl·lules l’envelliment, l’estrès i la rutina diària, i també actuen contra la inflamació.

Hi ha raons de pes per afirmar que és bo per al cos humà. Cada cop es tenen més proves que representa un paper important en la prevenció de malalties cròniques, per exemple, cosa que fa anar en renou la comunitat científica. Malgrat tot, és important saber quin tipus d’oli consumim, i també amb quins mètodes l’obtenim.

[mautic type=”content” slot=”ebook-02-ca” /]

La importància del greix en la dieta

El cos necessita greixos (volem dir greixos saludables) per a molts processos, començant per les hormones i el sistema nerviós central. Els greixos són una font d’àcids grassos essencials que el cos és incapaç de sintetitzar per si mateix. El greix en la dieta ajuda a absorbir les vitamines liposolubles, A, D, E i K.

Cap a una desena part de l’oli d’oliva són greixos poliinsaturats (com ara els omega-3 i 6), i, en una quantitat lleugerament superior, greixos saturats. La majoria de greixos de l’oli d’oliva són en realitat àcids grassos monoinsaturats (MUFA, segons les sigles en anglès), entre els quals l’àcid oleic és el principal. Els MUFA són molt més bons per a la salut que els greixos saturats o els greixos trans.

Compte, però: pot ser temptador d’afegir força oli a les amanides, a una llesca de pa… Cal no oblidar que els greixos són molt calòrics i que s’han de consumir amb mesura. La majoria d’estudis demostra que amb tot just una cullerada d’oli al dia ja n’obtenim beneficis, de manera que és clau moderar-se.

Quin és el millor oli d’oliva

Els avantatges de l’oli d’oliva es deuen als seus nutrients: les vitamines E i K, els àcids grassos omega-3 i els antioxidants. El mètode de producció de l’oli els afecta de manera remarcable.

L’oli que no és verge es compon d’una barreja d’olis premsats en fred i d’olis processats, i tant l’escalfor com els productes químics en redueixen el contingut de nutrients. Per exemple, el procés n’elimina els polifenols.
L’oli verge s’obté únicament a partir de procediments mecànics i físics (la molta de les olives per aconseguir una pasta que posteriorment es premsa), i no se n’altera la composició afegint-hi productes químics: té més contingut en nutrients i un gust més pur. S’obté durant la segona premsada.
La primera premsada de les olives (que es fa en fred) proporciona l’oli verge extra. Té un gust afruitat i conté més nutrients.

L’oli i l’escalfor

L’oli d’oliva bull a una temperatura relativament baixa, si ho comparem amb altres greixos, per la qual cosa val més d’utilitzar-lo per fregir a temperatura baixa o mitjana. Si s’escalfa gaire, se’n malmet el gust i els nutrients es degraden, i fins i tot es poden alliberar alguns radicals nocius. S’ha de conservar l’oli en una ampolla fosca i dins un lloc fresc i també fosc, lluny de qualsevol font tèrmica.

12 beneficis provats de l’oli d’oliva

La ciència defensa que l’oli d’oliva aporta els beneficis següents:

Longevitat

Recerques recents n’han associat el consum a una vida més llarga. La dieta mediterrània inclou, de fet, més greix en proporció que moltes altres dietes sanes; tanmateix, fins a dos terços del greix vegetal d’aquesta dieta prové de l’oli d’oliva.

Hi ha estudis molt elogiats (incloent-hi el Seven Countries Study i el projecte MONICA) que proven que, als països mediterranis, hi ha menys incidència de malalties cardíaques coronàries i de morts que als EUA i altres zones d’Europa. Això pot ser, també, per altres factors de la dieta mediterrània, com ara el consum més elevat de fruita i de verdures. Amb tot, estudis encara més recents, que se centren exclusivament en l’oli d’oliva, suggereixen que una ingesta relativament alta redueix la mortalitat un 25 %.

Propietats anticanceroses

De nou, diversos estudis fan palès que certs components de l’oli d’oliva poden evitar que es desenvolupi i avanci el càncer, a causa de diversos mecanismes, incloent-hi l’efecte antioxidant. Dit altrament, redueixen l’efecte de l’estrès i el dany diari en l’ADN i les cèl·lules. Es pensa que l’àcid oleic fa minvar la inflamació i pot alterar els gens associats al càncer.

Les recerques més prometedores indiquen que protegeix contra els càncers de pit i del tracte digestiu, però hem d’advertir que cal continuar investigant sobre aquest punt.

Efectes antihipertensors

Els polifenols en són un dels components més importants. Un nou estudi apunta que el consum regular d’oli verge extra pot reduir la pressió sistòlica (el valor màxim de la pressió sanguínia). Augmenta de valor de manera natural amb l’edat, a mesura que les arteries es tornen rígides. Sempre s’ha pensat que els polifenols ajuden a millorar la funció de l’endoteli, que és el teixit que recobreix l’interior de les venes i del cor. Aquests resultats només s’obtenen amb l’oli d’oliva verge extra, pel seu contingut elevat en polifenols.

Redueix el colesterol dolent

Com que es tracta d’un àcid gras monoinsaturat (en anglès MUFA), pot ajudar a combatre l’excés de colesterol en comparació amb d’altres greixos. Els MUFA poden fer minvar el colesterol global, i també reduir-ne la proporció dolenta. Els efectes encara són més acusats si ens decantem per l’oli verge extra, menys processat i amb més contingut d’antioxidants.

Ajuda a protegir la salut cardíaca

L’oli d’oliva pot protegir contra l’ictus i les malalties cardiovasculars, incloent-hi els atacs de cor, i, com sempre, és més efectiu l’oli verge extra. Recerques experimentals han demostrat que té efectes antitrombosi i fa disminuir la formació de coàguls. L’assaig PREDIMED (en què s’avaluava l’efecte d’una intervenció intensiva amb l’objectiu de perdre pes basant-se en la dieta mediterrània hipocalòrica, el foment de l’activitat física i la teràpia conductual per prevenir malalties cardiovasculars) va corroborar que el consum d’oli d’oliva verge extra i de fruita seca, com ara les nous, reduïen els episodis cardiovasculars en un 30 % després de cinc anys de seguiment.

Ara bé, cal parar compte: no és pas oli en un llum: si menges malament i fumes, l’efecte beneficiós que té és molt inferior.

Menys incidència de diabetis

S’ha demostrat que la dieta mediterrània redueix el risc de patir diabetis de tipus 2 i l’oli d’oliva n’és un factor clau. De nou, l’assaig PREDIMED indica que la dieta mediterrània amb oli d’oli verge extra té com a efecte una disminució del risc en un 40 % (si ho comparem amb el grup control) i que es potencia el metabolisme de la glucosa, a la qual cosa s’hi ha d’afegir una davallada de pes. S’ha provat que, per a alguns diabètics, les dietes que inclouen oli d’oliva són bones alternatives a les dietes sense greixos.

Control del pes

Els estudis duts a terme per determinar si l’oli d’oliva afavoreix l’obesitat han donat com a resultat que, en el context d’una dieta mediterrània, ajuda a combatre’l.

Prevé la demència

Se sap que la dieta mediterrània fa davallar el risc de patir demència, i la clau en pot ser l’oli d’oliva. Pot reduir la formació de plaques amiloide ß i els trastorns del cervell que causa l’Alzheimer, protegint d’aquesta manera la memòria.

Preserva el pensament i la capacitat cognitiva

Juntament amb la protecció contra l’Alzheimer, l’oli d’oliva contribueix a reforçar el desenvolupament del pensament. Un estudi dut a terme a Espanya va assenyalar que l’oli verge extra (i les nous) milloraven el procés cognitiu al cap de 6,5 anys, en comparació amb una dieta baixa en greixos. Aquest fet demostra fins a quin punt els greixos saludables són importants en la dieta.

Ajuda a combatre la inflamació

Certs estudis han conclòs que el consum d’oli d’oliva fa disminuir els marcadors d’inflamació, fins i tot si en prenem quantitats tan petites com una cullerada de te al dia. Ara s’analitza quin efecte tindria en cas de problemes a les articulacions i a l’intestí, en els quals és vital de reduir-ne la inflamació. Diversos estudis fets en animals han mostrat que els polifenols de l’oli d’oliva (com ara l’oleocantal i l’hidroxitirosol) també tenen efectes antioxidants i antiinflamatoris per al sistema neurològic i, per tant, protegeixen el cervell.

Ajuda a guarir ferides

L’efecte antiinflamatori dels àcids grassos accelera el procés de curació i cicatrització de les ferides (tot i que l’oli no s’ha d’aplicar directament sobre la zona afectada). Novament, però, cal advertir que, si bé se n’ha provat el resultat en animals amb relació a la reconstrucció dèrmica (de la pell), s’ha de continuar fent recerca a propòsit dels éssers humans.

L’oli d’oliva i els cabells

No s’ha fet gaire recerca sobre aquest punt. El valor teòric pel que fa als cabells s’associaria a les qualitats de l’oli per prevenir que es ressequin gaire. En aquest context, trobem que els olis saturats i els monoinsaturats penetren en els cabells molt més fàcilment que els poliinsaturats, per la qual cosa l’oli d’oliva és un gran aliat. Com que s’evita que els cabells perdin aigua, es podria considerar l’oli d’oliva com un hidratant natural.

Tampoc no hi ha prou evidències sobre quin efecte té com a potenciador del creixement dels cabells, però com que els protegeix, n’afavoriria el creixement evitant que es trenquin.

Quina funció compleix l’obstetra durant l’embaràs?

Posted on 19 maig, 20217 juliol, 2021 by Revista Interès Mutu

La funció de l’obstetra és molt àmplia i es converteix en essencial durant l’embaràs, ja que és el professional encarregat d’acompanyar la dona durant la gestació, el part i el puerperi, tant en gestacions normals com en les que presenten alguna complicació. T’expliquem a continuació què és un obstetre i quines són les seves funcions al llarg de l’embaràs. Continue reading “Quina funció compleix l’obstetra durant l’embaràs?”

Com deixar de roncar: 8 coses que pots provar

Posted on 13 maig, 202120 maig, 2021 by Revista Interès Mutu

Estàs tip que la parella ronqui sense parar i frises per passar una nit tranquil·la de son? Són molts els qui es troben en aquesta situació, tant de la banda dels culpables com de les víctimes. Fins a un 45 % de la població a Espanya reconeix que ronca habitualment, i un 30 % de manera ocasional. En conseqüència, hi ha molta gent que dorm malament.

Ara bé, roncar no és únicament un problema per a la parella, que es pot veure obligada a traslladar-se a una altra habitació per dormir. Al marge de posar a prova fins i tot la relació de parella, els roncs causats per apnees obstructives del son poden tenir conseqüències greus per al qui ronca.

Què és el ronc

Això que anomenem ronc és la vibració de les estructures de teixit tou que es localitzen a les vies aèries superiors: el paladar tou (la part posterior del paladar), l’úvula, la base de la llengua i la rinofaringe, i habitualment es produeix quan inspirem aire.

Quan estem desperts, tenim prou to muscular per mantenir oberta la vía aèria; però quan dormim, la llengua, la gola i el sostre de la boca (el paladar) es relaxen del tot, i això fa que el teixit fluix de la gola s’enfonsi, i n’estrenyi la via. Si aquest espai es redueix en excés, s’obstrueix el pas de l’aire i el teixit vibra; aleshores es produeixen els roncs.

Causes habituals

Les raons que fan que algunes persones ronquin són nombroses i variades. Roncar forma part de la síndrome dels trastorns respiratoris que afecten el son, i engloben del simple ronc a la síndrome de les apnees obstructives durant el son (SAOS).

No tots els roncs són iguals: n’hi ha que ressonen com els trens de mercaderies entrant dins un túnel, com els trepants pneumàtics o bé com les foques ferides, per esmentar només tres sorolls equivalents! A banda d’això, les raons per roncar són diverses, dèiem abans. I encara ens balla la pregunta de per què n’hi ha que ronquen i d’altres que no.

L’excés de pes (és a dir estar gras) n’és una de les raons principals, però hi pot influir una combinació de factors com ara:

L’excés de pes, fumar i beure alcohol són tres factors molt decisius.
Una via aèria alterada o una desviació del septe nasal predisposen a roncar.
El nas tapat.
La congestió nasal a causa d’al·lèrgies o pòlips.
La mida de les amígdales.
Tenir la mandíbula petita, perquè esclafa la llengua i fa que tingui tendència a anar enrere mentre dormim.
Tenir oclusió encreuada.
Tenir l’úvula (popularment la campaneta, o el penjoll que tenim a la gola) més llarga que la mitjana.
Altres raons que podríem adduir: l’edat, l’estretor de les vies aèries, una anatomia craniofacial alterada o certs medicaments per dormir.

Quan cal prendre seriosament els roncs

Roncar s’associa sovint a certs trastorns de salut; per tant, si els teus roncs desperten sistemàticament la parella, hi hauries de prendre part.

Molts roncadors pensen que dormen bé, però el fet és que roncar altera el son, el fragmenta, i al matí potser no es troben prou frescos, tenen mal de cap, cansament i, de retruc, problemes amb la parella.

Roncar de maner persistent pot induir a tenir apnees obstructives, que són difícils de tractar i que comporten diversos riscos per a la salut. Els qui pateixen apnees obstructives poden experimentar fatiga durant el dia, mals de cap, pèrdues de la memòria immediata i fins i tot depressió.

Poden incloure altres riscos, molt importants, com ara l’augment de la pressió sanguínia (hipertensió), la diabetis de tipus 2, un colesterol elevat, la síndrome metabòlica i més probabilitat de patir una malaltia cardiovascular. Així doncs, val la pena de mirar de resoldre el problema.

Hi ha un qüestionari, el test de Thorton (es pot trobar fàcilment a Internet), que situa en una escala de gravetat el problema. Els resultats poden fer recomanable de visitar el metge de família, el qual estudiarà si t’ha de derivar a una Unitat del Son on et faran una anàlisi en profunditat.

Si els resultats no són alarmants, pots provar aquestes tècniques.

Com deixar de roncar

Segons el tipus de roncador que siguis i de quina manera ronquis, pots intentar:

Fer uns quants canvis simples d’estil de vida

Els primers passos són ajustar determinades coses del teu estil de vida. Si et sobren uns quants quilos, fumes o beus alcohol, roncar actua com una targeta vermella; per tant, caldria que tinguessis una mica de cura de la teva salut. Aprima’t, redueix el consum d’alcohol i deixa de fumar: tens moltes probabilitats de no roncar més. Si prens medicaments per dormir, redueix-ne el consum—de fet, potser fins i tot no els necessitaràs més—, perquè causen depressió respiratòria i fan augmentar el volum i la intensitat dels roncs.

Canviar de posició per dormir

Si dorms de cara enlaire, probablement roncaràs més. Procura de dormir de costat. Si et regires al llit (i la parella està tipa d’empènyer-te perquè tornis a la teva banda), mira de posar-te una samarreta antironcs (cerca-la a Internet). Es tracta, bàsicament, d’una samarreta amb una coixí inflable a la part de l’esquena que evita que donis voltes.

Adquirir un coixí antironcs

No hi ha gaire suport científic per demostrar l’eficàcia d’aquests coixins, però si ronques una mica et pot fer servei. Té un sistema que detecta quan ronques pels canvis en la respiració. Aleshores s’infla automàticament el punt en què recolzes el cap i et fa canviar de posició.

Fer servir una fèrula d’avançament mandibular

Si mentre dorms tendeixes a tirar la llengua enrere, podria passar que s’obstruís la via de l’aire, de manera que l’aire faria vibrar les parts toves. La fèrula, que s’ha de dur a la nit, fa avançar lleugerament la mandíbula inferior, cosa que empeny una mica la llengua enfora i evita el tancament de la via causant dels roncs.

Es pot fer servir el dispositiu en casos de roncs simples, i també per a apnees moderades o fins i tot mitjanes. S’aconsegueixen més bons resultats si fixa l’aparell un dentista.

Provar un dilatador nasal intern, o les tires nasals

Hi ha persones a qui se’ls solen tancar les fosses nasals quan respiren pel nas. Pots esbrinar si el teu cas amb aquesta simple prova:

Mira’t al mirall i relaxa’t.
Inhala aire ràpidament amb la boca tancada.
Si es tanquen les fosses nasals, el dilatador intern t’hi pot ajudar.

El dilatador intern és una petita peça de plàstic elàstica que manté obertes les fosses nasals i facilita la respiració.

Si la idea de tenir una cosa dins del nas no t’atreu, una possible alternativa són les tires nasals. Poden funcionar en casos de roncs que no són gaire intensos.

Al·lèrgies nasals? Pòlips?

Tal com hem dit, tots dos trastorns poden causar els roncs. Si és un problema d’al·lèrgia, es pot tractar amb una combinació d’esteroides tòpics nasals i un antihistamínic (parla’n amb el farmacèutic o amb el metge de família).

Si el problema són els pòlips nasals, cal que ho consultis al metge.

Anar a una Unitat del Son

Si tens apnees moderades o intenses, i si no hi ha res que hàgim esmentat que t’hagi resolt el problema, ves al metge de família, perquè et derivi a una Unitat del Son. Després de fer-ne l’estudi pertinent, decidiran si la solució pot ser una màscara CPAP (les sigles de Pressió Positiva Contínua en les Vies Respiratòries, en anglès), amb validesa avalada per diversos estudis clínics a l’hora de reduir la somnolència diürna i millorar la qualitat de vida, l’humor i la l’assistència a la feina.

Les CPAP són unes màscares que es porten mentre dormim, només al nas, o tant al nas com a la boca. Insuflen aire de manera continuada i detecten les apnees (és a dir, les pauses en la respiració), que solucionen augmentant el flux d’aire. Són molt silencioses (i, no cal dir-ho, molt més silencioses que no pas els teus roncs) i val la pena de provar-les, perquè, encara que al començament siguin incòmodes (n’hi ha de moltes menes), generalment donen bons resultats. Ara bé, cal que sigui un especialista el qui la col·loqui, per tant és obligatori que et visiti el metge.

Cirurgia contra els roncs

Hi ha una solució quirúrgica contra els roncs, però és d’aplicació limitada. Només s’ha de practicar en casos d’anomalies estructurals a les vies aèries: les amígdales, l’úvula, el paladar tou, les adenoides (rarament en els adults) i altres alteracions. Clínicament es coneix com a uvulopalatofaringoplàstia, i consisteix a eixamplar la mida de les vies aèries superiors.

Es pot aplicar en un percentatge mínim dels qui ronquen i pot esdevenir inútil a llarg termini. Novament, és l’especialista qui ha de proposar la intervenció.

Tinc un esquinç de turmell

Posted on 10 maig, 202126 juliol, 2021 by Revista Interès Mutu

Un esquinç de turmell no és una patologia banal. En ocasions pot comportar problemes seriosos que impliquen dolor i impotència funcional a l’extremitat durant força temps. El Dr. Manuel Mendoza, especialista en traumatologia, ens parla de les causes que poden produir aquesta lesió i com s’ha de tractar.

Què és un esquinç de turmell?

Un esquinç de turmell és un torçament de les estructures que estabilitzen el turmell. Aquest torçament les estira (elongació) o, de vegades, les trenca, de manera que força la mobilitat del turmell. Això comporta dolor, impotència funcional i, de vegades, una baixa laboral durant força temps. Com a anècdota, el Dr. Reginald Watson-Jones, un cirurgià britànic molt rellevant pels seus estudis de la patologia del peu i del turmell, deia que era pitjor torçar-se el turmell que no pas trencar-se’l.

[mautic type=”content” slot=”ebook-04-ca” /]

Quines en són les causes més freqüents?

Es poden distingir tres circumstàncies principals. En primer lloc, el calçat. Un calçat inestable, com ara l’ús de talons alts, pot causar un esquinç de turmell. També quan el calçat és inadequat i es fa servir una sabata o un calçat esportiu per a una activitat per a la qual no està dissenyat. En segon lloc, el terreny. El terreny irregular, que no permet el lliscament de les superfícies, fa clavar el peu i provoca l’entorsi o la torçament de turmell. I, finalment, l’activitat. Generalment l’activitat esportiva que fem, sobretot en relació amb el salt.

Quins tipus d’esquinços de turmell hi ha?

Distingim tres estats. Diem que és un esquinç de grau 1 quan hi ha una elongació sense trencament que comporta entre una i tres setmanes de baixa laboral i esportiva. L’esquinç de grau 2 és un trencament parcial que comporta entre tres i sis setmanes de recuperació. I, finalment hi ha el trencament total, que exigeix de tres a vuit setmanes de baixa laboral i activitat esportiva.

Quins signes m’indiquen que puc tenir un esquinç de turmell?

El primer que nota el pacient és el mecanisme de la lesió, que és el torçament i de vegades nota un cruixit. Un altre símptoma clau, i el que ens afecta més, és una impotència funcional per caminar adequadament sense cap tipus de dificultat que esdevé coixesa. Però, bàsicament, allò que determina la clínica és una tumefacció visible: un hematoma localitzat per davant del peroné (que anomenem “ou de colom”). Aquesta tumefacció, de vegades, és tan considerable que el pacient va a un servei d’urgències empès per la gravetat i per les molèsties que pateix.

Quin és el tractament?

Primer de tot hem de valorar quant ens hem lesionat quantitativament i qualitativament: què, com i quant s’ha trencat. Posteriorment, el tractament és mèdic i rehabilitador. En ocasions necessitarem una prova complementària quan tinguem la sospita diagnòstica que requerirà fer una ecografia o una ressonància magnètica per determinar exactament, en els casos d’esquinç de segon o tercer grau, quines lesions tenim.

El primer i més important en un esquinç de turmell (ho veiem contínuament als mitjans de comunicació) és posar-hi glaç. El glaç arriba perfectament al turmell, és antiinflamatori i fàcil d’aplicar. En segon lloc, immobilitzar-lo. La immobilització serveix perquè aquestes estructures lesionades, aquesta bretxa articular, o la bretxa parcial o total que tenim en un lligament, no vagi a més. En tercer lloc, cal col·locar-hi un embenat immobilitzador durant un temps fins que tinguem les proves complementàries que ens indicaran i ajudaran a valorar la qualitat de la lesió que ens hem fet.

Hi ha pacients esportistes que tenen esquinços recidivants, és a dir, que ja en tenen un historial. Aquest problema apareix perquè el primer esquinç no s’ha tractat adequadament. A vegades es cataloga com a banal, però en realitat no ho és. Per a aquests pacients que fan activitats esportives i tenen antecedents d’esquinços de turmell recidivants són aconsellables uns embenats adhesius (taping) que podem aconseguir per Internet. Aquests embenats són unes tires que es col·loquen de manera que eviten forçar la torsió de turmell.

Com podem prevenir un esquinç de turmell?

Per prevenir l’esquinç de turmell cal intentar evitar la causa que el provoca. Fonamentalment amb un calçat adient per a cada activitat, incloent cada activitat esportiva. Els pacients que pateixen esquinços recidivants s’han de posar embenats preventius. I, sobretot, cal anar amb compte amb el terreny, especialment en el salt: en terrenys irregulars, lliscants, en baixades o en pujades, és on és més fàcil que se’ns torci el turmell. I per evitar-ho hem de portar (per mi això és fonamental) el calçat adequat.

Migranyes? Sis consells que t’ajudaran a combatre-les

Posted on 7 maig, 20217 maig, 2021 by Revista Interès Mutu

Tens migranyes? Les migranyes són mals de cap intensos amb causes molt diferents, que comprenen des dels condicionants genètics a les intoleràncies alimentàries, les al·lèrgies, els estils de vida, l’entorn, etc. Normalment s’associen a una reacció sensible als sorolls o a la llum, als vòmits, a la manca de concentració i a altres problemes. El dolor pot ser molt agut i els efectes que té poden durar hores, i fins i tot uns quants dies. Les dones són fins a tres cops més propenses a patir-ne, segons sembla per motius hormonals.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) les ha incloses entre els vint trastorns més incapacitants. Són molt comunes al nostre país: fins a cinc milions d’adults en té, segons la Societat Espanyola de Neurologia.Tot seguit, us donem sis consells per evitar les migranyes o combatre-les.

Revisa l’estil de vida

Si tens mal de cap sovint i de manera constant, hauries d’analitzar factors com ara l’estrès, l’ansietat, la son, l’exercici, la dieta i l’estat hormonal.

Per minimitzar les migranyes, procura de canviar l’estil de vida de manera que redueixis l’estrès i l’ansietat i dormis més i amb un son de més qualitat. Beu més aigua per limitar-ne l’aparició i, en darrer terme, per eliminar-les.
Molta gent se’n surt amb teràpies alternatives, com ara la quiropràctica, l’acupuntura o d’altres; per tant, potser val la pena de provar-les.

Porta un diari dels símptomes

Un diari amb el control de les migranyes t’ajudarà, quan toqui, a fer les revisions mèdiques. Apunta-hi les dades següents:

Intensitat del dolor (de l’1 al 10).
Localització del dolor.
Tipus de dolor.
Durada: nombre d’hores i canvis experimentats durant el període.
Símptomes (vòmits, sensibilitat als sorolls o a la llum, problemes a l’hora de fer coses, incapacitat per treballar, caminar i, fins i tot, dificultat de visió).
Cicle menstrual (quan correspon).

Controla amb un diari què menges

Encara que sembli que no hi ha cap relació, pot passar que les intoleràncies o al·lèrgies alimentaries, el grau d’hidratació, menjar massa de pressa o el desordre en els àpats originin episodis de migranya. Altres possibles desencadenants són el cafè, les begudes carbòniques, l’alcohol, els cítrics, el formatge, les nous i la xocolata. Anota què menges, afegint-hi les quantitats, i els horaris de cada àpat.

En tens antecedents familiars?

Esbrina-ho. Bona part de les migranyes està causada per una predisposició genètica, per la qual cosa recomanem de saber-ne com més millor a fi de determinar-ne les circumstàncies i els tractaments. Els símptomes, els medicaments, quins tractament et van funcionar i quins no, entre d’altres, contribuiran molt a decidir què és més adequat per a tu.

Ves al metge

Ben probablement el metge de família et farà una exploració per determinar la funció nerviosa, la pressió arterial, la salut de la vista, etc. Prendrà nota de la medicació actual, de l’historial de medicació i altres factors que l’ajudaran a fer-ne el diagnòstic. Els factors que hem exposat (diari de migranyes, àpats, antecedents familiars) li faran molt de servei.

Si arriba el cas, et pot prescriure medicaments pal·liatius o derivar-te a un neuròleg o a altres especialistes.

Estigues preparat

Hi ha pacients amb migranya que la intueixen: tenen una mena de premonició, com una ‘aura’, abans de l’atac. Aquests avisos poden incloure distorsió de la visió, punts cecs o espurnes de colors en el camp visual, entumiment, mareigs o pessigolleig.

Si perceps cap aura, et recomanem que et preparis per a la migranya. I, encara que no rebis aquest avís, val més estar previngut, perquè això et pot ajudar a suavitzar-ne els símptomes.

La preparació inclou:

Tenir aigua ben a l’abast, perquè cal mantenir una bona hidratació.
Tenir igualment disponibles els analgèsics que prens. Com més aviat els prenguis, més ràpid et faran efecte.
Preparar l’habitació perquè no hi hagi soroll i sigui a les fosques, si t’hi vols estirar.
Tenir a mà els telèfons imprescindibles.

Tractament de la migranya

En la majoria dels casos els analgèsics, com ara l’ibuprofèn o el paracetamol, calmen convenientment el dolor de la migranya (parla’n amb el farmacèutic), però sovint no n’hi ha prou i calen medicaments més potents, com són els triptans. Aleshores el metge indicarà què és més apropiat.

Per què et surt sang del nas i què has de fer quan passa

Posted on 3 maig, 20213 maig, 2021 by Revista Interès Mutu

L’hemorràgia nasal, en termes mèdics coneguda com a epistaxi, és l’esquinçament parcial d’algun dels vasos que irriguen el nas. És més freqüent en les criatures, però també es produeix en els adults, en particular en la gent gran. Varien d’intensitat: d’unes quantes gotes i vessaments constants fins a sagnies espectaculars.

Sovint s’origina a la part anterior del nas, al septe, que és la membrana cartilaginosa que separa el nas en dues meitats. En aquesta zona, hi concorren tot de minúsculs vasos sanguinis que són molt a prop de la superfície. Aquesta hemorràgia és coneguda com el vessament nasal anterior.

L’hemorràgia posterior es produeix a la part més profunda del nas, a tocar de la gola. Aquí els vasos són més gruixuts i, quan s’esqueixen, causen una hemorràgia més greu, amb sang que raja fins a la gola. Aquesta classe de vessament és més freqüent en adults i podria demanar atenció mèdica.

Per què ocorre

Té molts motius diferents, uns de més greus que d’altres. Ara bé, la part bona de tot plegat és que les hemorràgies nasals greus no són gens freqüents.

Les causes més habituals del sagnat són:

Un traumatisme (un cop) al nas.
Burxar-se el nas massa sovint o amb massa força.
Un refredat de nas (una rinitis) que pot causar un virus, un bacteri o bé una al·lèrgia.
Sequedat de la mucosa nasal per romandre de manera prolongada en un ambient sec o mal ventilat. En aquest sentit, els aires condicionats no hi ajuden gens.
Un augment de la pressió arterial.
Alguns medicaments, com ara els anticoagulants o antiagregants.
L’exposició a substàncies químiques que irriten les mucoses.
Una desviació del septe nasal.

Tanmateix, si n’exceptuem les que causen els cops, la majoria de les hemorràgies nasals no tenen cap desencadenant concret.

Hi ha altres causes, poc freqüents, de les hemorràgies nasals:

Malalties de la sang, com ara la leucèmia, o de la coagulació, com ara l’hemofília.
Pòlips nasals.
Tumors a la fossa nasal.
Malalties dels vasos sanguinis com ara la síndrome de Rendu-Osler.

Què cal fer en cas d’una hemorràgia nasal

Asseu-te ben recte amb el cap lleugerament vinclat endavant. No t’ajeguis.
No t’empassis la sang. Et pot provocar nàusees o vòmits i amagar una pèrdua de sang més important.
Pinça el nas durant 5 minuts mentre respires per la boca.
Si el sagnat perd intensitat però torna al cap de poca estona, prem-te el nas un altre cop durant 8-10 minuts. Això ha d’aturar definitivament l’hemorràgia.

Aplicar un glaçó de gel sobre el nas afavoreix que ragi menys sang a la zona i, per tant, també ajuda a controlar de manera més eficaç l’hemorràgia.

Un cop s’hagi aturat l’hemorràgia, procura de no mocar-te fins que no hagin passat dotze hores. La sang seca mantindrà obstruït el punt de sortida.

Si seguim les instruccions d’abans, l’hemorràgia se sol estroncar, però si no passa, caldrà anar al metge. En casos extrems s’hauria d’ingressar el pacient a l’hospital per fer-li el tractament adequat. Si hi ha pèrdues de sang importants, potser cal fer-li una transfusió.

Com s’ha de tractar una hemorràgia abundant

Si no aturem l’hemorràgia, caldrà seguir un tractament mèdic, tal com hem explicat. Habitualment:

El metge mirarà de frenar l’hemorràgia amb fàrmacs que obstrueixin els vasos sanguinis afectats.
Quan l’hemorràgia remeti, el metge pot decidir, si escau, de segellar la ferida amb una substància química per prevenir que torni a sagnar.
Si l’hemorràgia no s’atura, potser haurem d’introduir una gasa permanent al nas o cauteritzar la zona.
En casos singulars caldrà fer una operació per suturar el vas sanguini que irriga la zona hemorràgica.
Si el vessament és causat per una altra malaltia, com ara una hipertensió greu, és molt important de triar el tractament adequat per aquesta malaltia, si volem evitar que se’n repeteixin els episodis.

Prevenció de les hemorràgies nasals

Hi ha diverses coses que pots fer per evitar-les:

No et donis cops al nas.
No et burxis el nas.
Evita els ambients excessivament secs. Pots fer servir un humidificador i tot.
Fixa’t quins medicaments prens. Tal com hem explicat, n’hi ha que poden afavorir l’hemorràgia, per exemple els antihistamínics. Si prens antiagregants o anticoagulants, és el metge qui ha d’avaluar el cas i decidir si cal canviar el tractament.