Durant segles els aborígens o habitants primitius d’Austràlia han fet servir l’oli essencial de l’arbre de te com a tractament contra moltes malalties, començant per l’acne, la caspa i, fins i tot, com a repel·lent d’insectes. Ara que se’n saben els beneficis, es ven arreu del món en diferents presentacions: tintures, cremes i sabons.
Què és l’oli essencial de l’arbre de te
S’obté de l’arbre que li dona nom (Melaleuca alternifolia), i es coneix també com a arbre d’escorça de paper. El navegant anglès James Cook, en un viatge al voltant del món, va descobrir que amb les fulles se’n podien fer infusions.
Actualment el podem trobar en forma de:
- Cremes d’aplicació cutània
- Loció per a la pell i el cap
- Sabons per a la pell
- Aerosols (esprais) corporals
- Col·lutoris, per glopejar i combatre el mal alè (halitosi)
- Pasta de dents
- Aplicació vaginal, com a tractament contra la vaginitis causada per la candidiasi recurrent
L’oli essencial no s’ha d’aplicar mai directament sobre la pell. Cal diluir-lo en un altre oli (d’oliva, de coco o d’ametlles), i abans de fer-ne ús cal passar un test (aplicar-ne una petita quantitat a una zona molt concreta) per comprovar que la pell no hi experimenta cap reacció adversa.
Quinze beneficis de l’oli de l’arbre de te
- És antibacterià
Com que té propietats antibacterianes, pot ser un ingredient bàsic en els productes per rentar-se les mans. Té com a efectes tant evitar la respiració cel·lular (la capacitat de fer servir l’oxigen en diferents processos) com alterar la funció de la membrana de la cèl·lula.
- És antifúngic
Actua evitant el creixement dels fongs, inhibint la producció de micelis (les arrels radiculars del fong que en formen l’estructura) i, alhora, impedeix la propagació d’espores.
- És antisèptic
Es fa servir molt amb aquestes propietats, per tractar ferides lleus i picades d’insectes.
- Redueix el risc d’infeccions víriques
A banda dels tres beneficis esmentats, hi ha estudis que en demostren les propietats antivirals. En concret, sembla que potencialment podria tenir efecte contra soques d’influença (grip).
- És antiinflamatori
Actualment se n’estudien les propietats antiinflamatòries. Es pensa que pot fer minvar la inflamació que causen les histamines i, en aquest sentit, la indústria cosmètica el fa servir per reduir la vermellor i la inflamació associades a l’acne i a la depilació.
- És antioxidant
Actua reduint la producció d’espècies reactives de l’oxigen (ROS segons les sigles en anglès) als glòbuls blancs. Contraresta les lesions per oxidació que es donen regularment a l’interior de les cèl·lules corporals com una part del metabolisme cel·lular.
- Es pot fer servir com a antihistamínic
Els antihistamínics calmen la ragera, la congestió nasal i les rinitis al·lèrgiques. Un estudi de fa poc ha provat que l’oli essencial de l’arbre de te pot reduir la inflamació causada per les histamines.
L’acció antihistamínica té un efecte antiedèmic, fet que ajuda a evitar la inflor dels teixits.
- Es pot emprar per fer rentats antibacterians
En un estudi fet el 2005, es va concloure que els participants erradicaven de manera més eficient els bacteris (E. coli), després de fer servir un producte amb un contingut del 5 % en oli i del 10 % en alcohol, que si únicament es rentaven amb sabó corrent. Es van fregar les mans durant un minut amb el producte i, tot seguit, se les van esbandir durant quinze segons. El preparat era segur i no va malmetre gens la pell.
- Es pot fer servir com a tractament contra l’MRSA
L’estafilococ daurat resistent a la meticil·lina (MRSA) és un superbacteri que causa infeccions i és resistent a molts antibiòtics; l’oli essencial de l’arbre de te és efectiu per prevenir-lo.
L’MRSA viu dins del nas i sobre la pell, on es pot multiplicar ràpidament, tornar-se invasiu i infectar altres persones.
- Alleuja l’acne
Com que té poder antibacterià, és efectiu per combatre el bacteri que habitualment causa l’acne (propiniobacterium acnes, P. acnes), i sovint els dermatòlegs en recomanen l’ús.
També té un efecte hidratant, al contrari d’altres tractaments contra l’acne que actuen en sentit oposat, és a dir, que ressequen la pell.
- Serveix per tractar el peu d’atleta
Una afecció desagradable que es localitza sovint entre els dits dels peus. Un estudi dut a terme el 2002 va demostrar que un preparat amb un 25 % d’oli essencial de l’arbre era efectiu per tractar-la.
- Ajuda a combatre la caspa
És erroni de pensar que la caspa és un trastorn dels cabells, perquè, en realitat, s’origina a la pell. Es produeix quan la part externa de la pell del cuir cabellut s’asseca en forma d’escames. Sovint la sequedat s’acompanya de picor.
En una recerca feta el 2002, durant quatre setmanes es va tractar 126 pacients amb caspa: se’ls va aplicar de manera aleatòria un preparat de l’oli o bé un placebo. Al final de l’estudi, es va comprovar que el 41 % dels pacients tractats amb l’oli havien millorat, en comparació amb l’11 % del grup a qui es va administrar el placebo.
D’altra banda, els qui van ser tractats amb l’oli van dir que tenien menys coïssor i menys greix als cabells.
- Serveix per tractar les aftes bucals
Una recerca de 2003 va analitzar si l’oli es podria fer servir per combatre les aftes bucals (candidiasi oral) i els resultats van ser prometedors. Durant les proves de laboratori, es va intuir que era efectiu, i els experiments posteriors amb ratolins en va confirmar els resultats.
- Pot ajudar a guarir l’herpes genital
S’ha constatat que l’oli essencial de l’arbre de te accelera la recuperació dels pacients amb herpes genital.
En un petit estudi dut a terme el 2001, es va administrar de manera aleatòria a divuit pacients que tenien el trastorn, d’una banda oli, i de l’altra un placebo. Els qui van rebre tractament amb l’oli es van refer més ràpidament que els qui van rebre’l amb placebo (en concret trigaven nou dies a recuperar-se en comptes dels 12,5 dies del segon grup).
- Es pot fer servir com a agent descongestiu
En cas de refredament o d’una infecció de gola, l’oli pot ajudar a moderar-ne la congestió.
Mitjançant inhalacions de deu minuts amb vapor d’aigua que contingui aquest oli es poden netejar els sins nasals i desblocar les vies respiratòries aèries: n’hi ha prou amb dues o tres gotes d’oli amb aigua bullent.
Efectes secundaris de l’oli essencial de l’arbre de te
Malgrat que s’ha demostrat que és segur per a les aplicacions cutànies, hi ha persones que hi podrien tenir una reacció adversa. Caldria doncs, tal com hem dit, fer-se una prova abans d’aplicar-lo.
Les reaccions inclouen irritació, picor i coïssor. A més, en algun cas excepcional, s’ha referit una sensació de cremor. Si passés el cas, s’ha de deixar de fer servir immediatament i anar al metge o al farmacèutic.
Cal fer-ne un ús prudent. S’hauria de diluir en un oli que actuï de base (d’oliva o de coco) i fer-ne la prova a la part interna del colze.
Convindria comunicar qualsevol reacció adversa que produeixi al metge i assegurar que s’inclou en l’historial del pacient.
No s’ha d’empassar mai. Els efectes que podria tenir són greus, començant per cremades a la boca, a la paret de l’intestí i fins i tot al tub digestiu.
Qui no hauria de fer servir l’oli essencial de l’arbre de te
En general és segur per als adults, però cal que els infants de dotze anys o més petits el facin servir amb precaució. No es recomana tampoc per a les embarassades o les dones en període de lactància.
Cal fer constar que no se’n recomana l’ús durant més d’un mes seguit. Se n’ha de llegir detingudament l’etiqueta i les instruccions d’aplicació. En cas de dubte, convindria parlar-ne amb el farmacèutic.
No s’ha d’aplicar l’oli si el pacient té cap èczema, ni directament sobre una cremada eventual, ni tampoc s’ha d’inhalar si es pateix asma.
En cas de pacients amb malalties cròniques, o si prenen cap medicament, cal de consultar-ho abans al metge de família.
