La hipercolesterolèmia o colesterol alt es defineix com la presència de nivells elevats de greix a la sang. Aquest desajust metabòlic pot ser perjudicial per a la salut cardiovascular. Parlem sobre les seves causes i tractament amb la Dra. Juliana Martínez Hernández, especialista en medicina preventiva i medicina general del Centre Mèdic MGC.
Continue reading “Tinc el colesterol alt”Mes: febrer de 2022
MGC Mútua fa 40 anys i dissenya un logotip d’aniversari festiu i molt viu
MGC Mútua ha creat un logotip d’aniversari, amb motiu dels seus 40 anys d’existència, que serà el punt de partida de les diferents accions que l’entitat asseguradora realitzarà al llarg del 2022
«Aquest any celebrem una gran efemèride i el primer que hem fet és dissenyar un logotip commemoratiu amb el que hem volgut evocar gràficament els 40 anys de la Mútua i posar en relleu que es tracta d’una celebració vinculada a l’alegria i la festa», manifesta Daniel Redondo, director general de l’entitat.
L’objectiu de la Mútua amb aquesta creació és mantenir el logotip de manera que no perdi la funció corporativa i, a partir de l’estructura gràfica, afegir-hi i jugar amb els elements necessaris per potenciar-ne els aspectes que transmeten alegria, una actitud festiva i de celebració . Per això s’ha pensat en el concepte dels focs d’artifici, ja que aquestes exhibicions pirotècniques a l’aire lliure es poden representar gràficament amb motius molt plans i esquemàtics, però també amb explosions més exuberants i realistes.
Focs d’artifici festius però continguts
“Ara bé – puntualitza Cristina Tomàs, dissenyadora gràfica de MGC Mútua i artífex de la idea- calia fer una reflexió: tenint en compte que la variació del logo ha d’acompanyar-nos i estar present a totes les publicacions i aparicions públiques durant tot l’any 2022 , havíem de trobar una versió festiva que, al seu torn, tingués un to contingut, auster, seriós i amable. Així va néixer el logotip amb una única palmera de pirotècnia, del mateix color que els 40 anys.»
S’ha creat, alhora, una versió que consta de cinc palmeres, cadascuna d’un color diferent, disposades estratègicament en diagonal a la part superior del símbol, que es poden combinar en una de sola més espectacular, fins i tot desmesurada, per fer-ne un ús molt específic en ocasions especials.
Si el meu marit es mor, quina pensió em queda?
Les pensions de viduïtat tenen com a finalitat cobrir les necessitats econòmiques de la persona beneficiària, en el cas que es produeixi la defunció de la principal font d’ingressos. Davant aquesta situació, és freqüent que algú es pregunti “si el meu marit es mor, quina pensió em queda?” Avui parlem del càlcul i de la quantia d’aquesta pensió.
Quan pot originar-se la pensió per viduïtat?
Perquè puguem parlar de cobrar la pensió per viduïtat, la persona causant; és a dir, la que mor, ha d’estar donada d’alta en la Seguretat Social en algun dels seus règims, ja que és necessari que tingui cotitzat un període mínim. No obstant això, aquest període és variable en funció de quines siguin les causes del decés.
Quan es tracta de malalties comunes, el període mínim cotitzat que s’exigeix són cinc-cents dies dins dels cinc anys immediatament anteriors al moment de la defunció. Aquesta cotització pot ser en situació d’alta o en una assimilada en la qual s’exigia cotitzar. Malgrat això, quan la causa de la defunció és un accident, tan laboral com fora d’aquest entorn o per malalties professionals, no hi ha un període mínim exigit.
En el cas que la persona no estigués donada d’alta o en una situació equivalent a aquesta en morir, que com hem indicat és el requisit principal, la cotització mínima que ha d’acreditar-se s’eleva a quinze anys.
I quines són aquestes causes o perfils equivalents a la cotització laboral? La pensió de jubilació contributiva, la incapacitat permanent; persones que cessen en el seu treball i poden optar a la pensió contributiva o que hagin mort sense demanar-la; els qui percebin subsidis per incapacitat temporal; situació de maternitat o paternitat, i risc durant l’embaràs o la lactància.
Qui es beneficia de la pensió de viduïtat?
Els qui opten a rebre la pensió de viduïtat davant la defunció de la principal font d’ingressos de la família es coneixen com a beneficiàries. Per a ser-ho, han de donar-se també unes certes condicions.
Aquestes són del tipus vincle matrimonial, fins i tot si ja no existia una relació afectiva, per la qual cosa s’aplica a les parelles separades, divorciades o amb matrimonis que van ser nuls. La parella de fet en el moment de morir també es considera beneficiària.
A més d’aquestes condicions, quan es tracta de divorci, separació, nul·litat o parella de fet, així com si la causa de la defunció era una malaltia comuna prèvia al matrimoni, caldrà acreditar altres requisits.
Si el meu marit es mor, quina pensió em queda?
Un cop es compleix amb totes les condicions i requisits establerts, es passa al càlcul de la pensió de viduïtat, que es pot cobrar sigui home o sigui dona la persona morta.
La quantia general que es percep és del 52% de la base reguladora que tenia qui va morir. Però aquesta pot elevar-se fins al 70% si es donen una sèrie de condicions de manera simultània. La primera és que la persona pensionista tingui càrregues familiars. La segona, que d’haver-hi rendiments en la unitat familiar, en dividir aquests entre tots els membres que la componen, no se superi en el còmput anual el 75% del salari mínim interprofessional que sigui vigent en aquell moment.
En tercer lloc, la pensió de viduïtat ha de ser l’única font d’ingressos que es tingui o, almenys, la principal. Finalment, que el còmput anual de la pensió, al costat dels rendiments anuals que es tinguin, no han d’excedir un límit d’ingressos establert. Aquest és el que està previst per als complements per mínims en les pensions contributives. De superar-se, la quantia es redueix perquè es mantingui dins d’aquest límit.
Una excepció a aquestes quanties és la que s’aplica als qui tenen seixanta-cinc anys o més, que poden percebre un 60% de la base reguladora. Per a això, la persona beneficiària no ha de tenir dret a rebre una pensió pública o no pot treballar per compte d’altre o pròpia. A més, de tenir altres rendiments, com les rendes de capital mobiliari o immobiliari, tampoc poden superar els límits exigits, que ascendeixen a 7.569 € a l’any.
Quanties mínimes i màximes de la pensió per viduïtat
Com que la base reguladora que s’aplica és variable en cada cas, s’estableixen unes quanties mínimes mensuals a percebre. Aquestes varien segons la situació o l’edat de la beneficiària. Així, els qui tenen càrregues familiars perceben com a mínim 790,90 € mensuals; els majors de seixanta-cinc anys o amb discapacitat igual o superior al 65%, 689,70 €. Per a edats entre 60 i 64 anys, 645,30, i menors de seixanta anys, 522,50 €.
Pel que fa a les màximes, el límit per al 2022 és de 2.775,18 €. I per categories, 821,9 € per als qui tenen càrregues familiars; 710,4 € per als majors de 65 o amb discapacitat; 664,7 € per als qui tenen entre 60 i 64 anys, i 538,2 € per als menors de seixanta anys.
A MGC Mútua comptem amb les millors pòlisses d’assegurança de vida perquè estiguis coberta en qualsevol tipus de situació. Treballem diàriament per a millorar el servei que donem als nostres mutualistes i els beneficis que aquests reben. Posa’t en contacte amb nosaltres i informa’t de les nostres pòlisses sense cap mena de compromís!
Malalties sexuals masculines més comunes
Les malalties sexuals o, més pròpiament, las malalties de transmissió sexual (ETS) són bàsicament les mateixes per als homes que per a les dones, i s’encomanen per mitjà de les relacions sexuals a causa d’infeccions de virus, bacteris, paràsits i fongs. En aquest article tractarem dels efectes de les ETS en els homes, que difereixen dels efectes en les dones per raons òbvies de singularitat anatòmica.
Cal tenir ben en compte que, malgrat la gran quantitat d’informació disponible, la incidència de les ETS augmenta cada any. L’estudi Vigilancia Epidemiológica del Ministeri de Sanitat de maig del 2017 assegura que el repunt d’aquestes malalties es dona, sobretot, en adults joves, fet que concorda amb la tendència actual en tots els països que disposen d’estadístiques.
Per prevenir-les, l’única manera d’evitar el contagi és fer servir un mètode de barrera, com ara els preservatius, per bé que no impedeixen la infecció.
Les malalties de transmissió sexual més greus són:
Sífilis
La causa un bacteri, el Treponema pallidum, i inclou tres fases successives, de gravetat progressiva.
Sífilis primària: es manifesta al cap de tres a sis dies després del contagi. Es caracteritza per l’aparició d’úlceres (anomenades comunament “xancres”) a les zones de la pell infectades: especialment el penis, tot i que en cas de relacions orals també poden aparèixer a la boca. De la mateixa manera, en les relacions amb sexe anal afecten la zona rectal. Són de color vermellós i no fan mal. Si no es tracta en aquesta fase, es converteix en sífilis secundària.
Sífilis secundària: es manifesta almenys sis setmanes després de la infecció i és una erupció per tot el cós de taquetes vermelloses cobertes de petites escames. També pot presentar un quadre similar al de la grip, amb febre i dolors musculars. Per regla general, desapareixen fins i tot sense tractament, però poden tornar a sortir més endavant, de manera impredictible.
Sífilis terciària: es produeix fins i tot diversos anys després de patir les sífilis primària i secundària. Es manifesta en diferents parts del cos; les lesions solen afectar el cor i l’aorta, fet que pot arribar a causar la mort. També perjudica sovint el cervell i el sistema nerviós, cosa que ocasiona deteriorament intel·lectual, pèrdua de sensibilitat, impotència, desequilibri i mal intens a les cames.
El tractament consisteix en injeccions de penicil·lina, encara que, si el pacient hi és al·lèrgic, tenim alternatives. Si les lesions cutànies causen molèsties, es poden pal·liar amb certs fàrmacs que s’apliquen a la pell.
Gonorrea
La causa un bacteri, el gonococ de la família de les Neisseria gonorrhoeae, i els símptomes es manifesten normalment de dos a deu dies després del contagi, si bé pot aparèixer quan ha passat més temps. Els símptomes habituals són:
- Secreció per la uretra d’un líquid grogós que s’assembla al pus
- Dolor i cremor durant la micció
- Inflamació i dolor dels testicles
- Molèsties indeterminades a la part baixa de l’abdomen
De tant en tant també fa coïssor, surten erupcions a la zona anal i, fins i tot, causa episodis de febre.
Es tracta amb antibiòtics (orals o injectats) i, en general, hi respon bé. Cal començar el tractament al més aviat possible per evitar una epididimitis (inflamació de l’epidídim, un cos situat als testicles per on circulen els espermatozoides). Si no es tracta, es pot escampar per tot l’organisme, amb conseqüències que poden ser molt greus.
Herpes genital
L’agent causant és un virus, l’herpes simple (VHS), i s’encomana fàcilment. El virus penetra a l’organisme per les mucoses de la boca, la uretra o l’anus. Es caracteritza per unes lesions cutànies en forma d’una petita vesícula envoltada per una àrea vermellosa, que fa mal, pruïja i cremor. Després de diversos dies les vesícules fracturen i es transformen en petites ferides que desapareixen al cap de dues o tres setmanes sense deixar cicatriu.
En diferenciem dues classes:
L’herpesvirus humà 1: és el més comú i afecta principalment la boca i els llavis, on es manifesta com a herpes labial o febril. Fins al 80 % dels adults té anticossos que protegeixen d’aquesta variant.
L’herpesvirus humà 2: afecta sobretot la zona genital. Si fa no fa el 25 % dels adults té anticossos per combatre’l.
Com passa amb tots els virus, no té cura, però se’n poden mitigar els símptomes amb:
- Cremes antivirals, que s’apliquen a la pell
- Medicaments antivirals, que es prenen per via oral
Virus del papil·loma humà (VPH)
Malaltia causa pel virus del mateix nom, el VPH tampoc té cura. Es manifesta en forma de berrugues (berrugues genitals o condilomes acuminats) que poden ser planes, allargades amb un perfil semblant a una coliflor, i que afecten el penis, sobretot el prepuci, o la perifèria de l’anus.
Habitualment no fan mal, però poden causar pruïja. Tenen un aspecte variat i surten de manera aïllada o en grup, encara que, de vegades, no es veuen a ull nu per més que se’n manifestin els símptomes. El temps d’aparició després de la infecció és variable: oscil·la entre dues i quatre setmanes i, puntualment, surten uns quants mesos més tard.
Es tracten de maneres diferents:
- Amb podofil·lí, una resina que s’extreu d’una planta i s’aplica directament sobre les berrugues.
- Amb extirpació quirúrgica, per mitjà de la crioteràpia o per tractament amb làser.
Quan són petites i no n’hi ha gaires es guareixen fàcilment.
Balanitis
És una inflamació del gland, habitualment per causa del fong Candida albicans, tot i que també el poden causar bacteris.
Són lesions de color vermellós, aïllades i doloroses, que es poden tractar amb medicaments antifúngics d’ús local, si l’agent causant és un bacteri. Cal rentar-se el penis de manera exhaustiva i almenys un parell de cops al dia, sense fer servir sabons potents.
Infecció per polls del pubis
Anomenats popularment cabres són uns paràsits que no arriben al parell de mil·límetres i colonitzen la regió genital. Són diferents dels polls del cap i s’assemblen a uns crancs minúsculs. S’alimenten de sang i causen una pruïja (o coïssor) intensa.
Es tracten amb cremes i locions que es venen a les farmàcies sense recepta. S’aconsella d’afaitar la zona infectada.
Una consideració final
Llevat dels polls púbics, totes les malalties de transmissió sexual es poden prevenir fent servir anticonceptius de barrera (preservatius o condons). Crida força l’atenció que hagin augmentat els contagis per ETS arreu del món, tal com dèiem al començament de l’article.
Cal insistir, doncs, que és fonamental de fer servir els anticonceptius de barrera, tret que es tracti de parelles completament estables.
El metge que s’hauria de consultar en aquest cas és el dermatòleg; si convé, derivarà el pacient a un altre especialista mèdic.
12 aliments que ajuden a prevenir un infart
L’alimentació és un dels pilars bàsics per a la promoció de la salut i, segons la Fundació Espanyola del Cor, una dieta saludable és fonamental per reduir el risc de tenir accidents cardiovasculars, com ara l’atac de cor. Quins aliments no han de faltar en la nostra dieta per cuidar el cor i prevenir un infart? Et proposem dotze aliments que ajuden a prevenir-ho.
Aliments que ajuden a prevenir sofrir un infart
L’oli d’oliva
L’alt contingut en antioxidants, com ara la vitamina E, i en àcids grassos monoinsaturats ajuda a controlar els factors de risc cardiovascular: redueix el nivell de colesterol dolent (LDL) i dels triglicèrids a la sang, i regula la pressió arterial. Es pot consumir en cru per amanir els plats i per cuinar. L’oli d’oliva verge extra no només té propietats saludables, sinó que té una major estabilitat que els altres tipus d’oli enfront de les altes temperatures, de manera que allibera menys radicals lliures.
Peix
El peix amb més propietats cardiosaludables és el peix blau. L’alt contingut en àcids grassos poliinsaturats omega 3 EPA i DHA contribueix a mantenir el nivell normal de colesterol i triglicèrids a la sang i disminueix els processos inflamatoris, de manera que protegeix el cor i els vasos sanguinis. Tonyina, bonítol, seitó, verat, sorell, salmó o sardina no han de faltar en la nostra dieta, almenys tres o quatre vegades a la setmana.
Per una altra banda, el peix blanc té un menor contingut gras (també menys àcids grassos poliinsaturats omega 3) i menys glucosa, per la qual cosa el fet de consumir-ne ajuda a disminuir el risc de diabetis i hipertensió. Lluç, bacallà, rap, llenguado, llobarro i gall tampoc no han de faltar en el nostre menú bàsic.
Cereals integrals
Els cereals integrals són un altre dels aliments que ajuden a reduir el risc de patir un infart. Aquests cereals, com ara la civada, regulen els nivells de colesterol perquè són rics en fibra soluble i font de proteïnes, carbohidrats, vitamina B i minerals com ara calci, ferro i potassi. Hem d’evitar consumir els que porten sal, greixos o sucres afegits.
Llegums
Tenen un alt contingut en fibra soluble, que ajuda a disminuir l’absorció intestinal del colesterol, i són rics en proteïnes, hidrats de carboni i minerals.
Verdura i hortalisses
Són una font important de fibra i aigua i aporten vitamines, oligoelements i minerals, com ara el potassi, que ajuda a reduir la tensió arterial. També són baixes en matèria grassa i calories. No hem d’oblidar incloure l’all en la nostra dieta, ja que entre les seves propietats saludables, els estudis indiquen que el consum regular podria ser beneficiós per a disminuir la pressió arterial alta i reduir l’enduriment de les artèries (arterioesclerosi)
Fruita
Les fruites són l’aliat perfecte per prevenir infarts. Aporten molta aigua, nombroses vitamines, minerals i són riques en fibra i hidrats de carboni. Els fruits vermells contenen, a més, una alta quantitat d’antioxidants, i l’alvocat té un alt contingut de vitamina E, greixos monoinsaturats i és ric en potassi.
Algunes de les fruites que es poden menjar per reduir el risc de patir infarts són les maduixes, les móres vermelles i morades, els nabius, la síndria o la papaia. Algunes porten licopè, una substància que té la capacitat de cuidar el cor.
Dins de les de color verd, també trobaràs diverses aliades, com ara el kiwi, la poma i la pera. Les dues primeres són capaces de reduir la tensió arterial, relacionada amb la salut cardiovascular, mentre que la pera porta procianidina, que redueix la rigidesa dels teixits cardíacs.
Carn blanca
Tot i que se n’ha de consumir en poca quantitat, és una millor opció que la carn vermella per tenir cura de la salut cardiovascular. Aquest tipus d’aliments són bons per a prevenir els infarts atès que aquesta carn és baixa en greixos i aporta vitamines, proteïnes i minerals. Pollastre, gall dindi i conill no han de faltar a la nostra dieta.
Làctics descremats
Contenen molts nutrients i són font de proteïnes, vitamines i calci. Però la quantitat de greix que aporten els làctics sencers contribueix a la rigidesa arterial i a l’aterosclerosi o acumulació de placa en les parets arterials, de manera que els desnatats, com que són baixos en greix, contribueixen a reduir el risc cardiovascular.
Fruita seca i llavors
La fruita seca com ara les nous, les ametlles o els cacauets, i les llavors de gira-sol, de lli o de carbassa són riques en omega 3 i vitamines antioxidants. També són font de fibra, proteïnes, minerals i àcid fòlic, de manera que ajuden a reduir el nivell de colesterol.
Te verd
Té un alt contingut en flavonoides, uns compostos que protegeixen del mal i l’oxidació cel·lular provocats pels radicals lliures, de manera que redueixen el risc de malaltia coronària. Diversos estudis han comprovat que les persones que prenen una tassa de te verd al dia són menys propenses a tenir un infart.
Espècies
Algunes espècies contribueixen a la salut cardiovascular. El gingebre o el clau contenen substàncies que eviten la unió entre plaquetes, cosa que impedeix la formació de coàguls. I el curri té moltes propietats antioxidants.
Xocolata negra
El cacau és ric en fibra soluble i flavonols, un tipus de flavonoide amb un efecte cardioprotector perquè té propietats antioxidants que redueixen la pressió arterial. A més, el flavonols tenen un efecte antiinflamatori que beneficia els vasos sanguinis perquè prevenen la formació de coàguls i milloren la funció de l’endoteli i la funció cardíaca. El cacau pur i la xocolata negra (amb almenys un 85% de cacau) són les opcions més saludables.
Quins aliments són dolents per al cor i afavoreixen els infarts?
Per a cuidar la salut en general, el millor que es pot fer és seguir una dieta rica en fruites i verdures i reduir tot el possible el consum d’aliments processats, els fregits i la brioixeria industrial en general. Però si t’agradaria conèixer quins aliments són particularment els més nocius per al teu cor, aquí tens alguns exemples.
Carn vermella
Dins dels aliments dolents per al cor, la carn vermella ocupa, sense cap dubte, el primer lloc. Per no esmentar el cost que la seva producció suposa a escala mediambiental. Aquesta carn és alta en greixos saturats, el consum dels quals no ha de superar el 10% de la totalitat de greixos que s’ingereixen al dia, ja que els realment beneficiosos són els mono insaturats i els poliinsaturats.
Si no vols prescindir de la carn, fins i tot si l’OMS ha recomanat reduir el seu consum dràsticament per a frenar el canvi climàtic, el consum moderat de carns blanques o magres no repercuteix negativament sobre la teva salut cardiovascular.
Aliments amb greixos trans
Dins d’aquest grup no només es troba la brioixeria industrial, sinó també els snacks en general, alguns cereals per al desdejuni i multitud de galetes. Aquests greixos són les que han estat exposats a un procés d’hidrogenació, molt nociu per a la salut. S’ha demostrat que el seu consum pot augmentar el risc de patir diabetis tipus 2, sobrepès i malalties cardiovasculars.
Precuinades
Les pizzes del supermercat, les crestes i les croquetes o la pasta preparada són també aliments rics en greixos trans, a més de contenir nivells elevats de sal i d’olis refinats. Si t’agraden aquests aliments, l’ideal és preparar-los a casa, i en el cas de les croquetes i altres fregits, és preferible apostar pel forn, la cocció del qual és més saludable que amb oli.
Begudes estimulants
Els refrescos excitants són un altre dels aliments dolents per al cor que et recomanem evitar costi el que costi. És més, no tenen absolutament ni un sol benefici per a l’organisme. Els nivells de cafeïna que contenen són molt elevats, però també els de sucre i altres additius. Si a més es consumeixen per a augmentar el rendiment en situacions d’estrès, el risc de sofrir danys es multiplica.
En general, es recomana una dieta variada i equilibrada, que aporti els nutrients necessaris per al teu estil de vida, com ara la dieta mediterrània. Cal menjar sempre de forma moderada: és millor diverses vegades al dia i amb moderació que un parell de vegades de forma abundant. I no hem d’oblidar esmorzar bé per aconseguir energia i sopar de manera lleugera per tenir un millor descans. I sempre, a l’hora de tenir cura de la salut, s’aconsegueixen millors resultats en combinar l’alimentació saludable amb la pràctica d’exercici aeròbic adaptat a cada condició.
És per això que a MGC Mútua comptem amb els millors metges especialistes tant en cardiopaties com en alimentació saludable i dietes. Els nostres mutualistes poden triar entre un ampli ventall d’hospitals i d’especialistes mèdics. Pots donar un cop d’ull a les condicions de les nostres pòlisses d’asseguranca mèdica de salut i demanar informació sense cap compromís. El nostre equip t’atendrà de forma totalment personalitzada!
Baixa laboral per depressió: Quins són els drets i requisits?
Les baixes laborals sempre s’han relacionat amb les caigudes i els accidents en el treball, que ens deixaven físicament incapacitats durant un període de temps. Nogensmenys, i per sort, cada vegada es parla més de la salut mental i de la seva importància. I és que quan alguna cosa no marxa bé en la nostra ment, les conseqüències poden ser nefastes. Des d’MGC Mútua, a part d’oferir una assegurança d’indemnització per baixa laboral, avui volem donar-li visibilitat a la baixa laboral per depressió i explicar-te com i quan es pot sol·licitar.
Què és la baixa laboral per depressió?
La depressió és una mica més que una tristesa o una sensació temporal de desgana i apatia. Es tracta d’un trastorn mental que té com a característica principal un estat d’ànim baix i sentiments profunds de tristesa, que a més s’uneixen a alteracions en el comportament, a un nivell d’activitat molt baix i a pensaments negatius.
Malgrat això, en algunes ocasions la persona continua amb les seves obligacions en el dia a dia i aparenta viure amb total normalitat. Precisament perquè es pot passar en silenci, és important donar-li visibilitat i acceptar que es tracta d’un problema cada vegada més freqüent en la nostra societat.
Pel que fa a la baixa laboral per depressió, és aquella a la qual accedeixen les persones que es veuen incapacitades psicològicament per aquest trastorn de manera temporal i que els impedeix atendre les seves responsabilitats al seu lloc de treball.
Les causes poden ser múltiples, però es classifiquen en contingències comunes i professionals. Les primeres són les alienes al lloc de treball, com els problemes personals, familiars i financers. El metge de capçalera és qui l’acredita i es procedeix com amb les baixes per malalties comunes.
En les professionals, la depressió és causada per la mateixa activitat laboral o l’entorn de treball. L’estrès i l’ansietat o l’assetjament laboral són les causes més freqüents. En aquest cas, és la mútua qui s’encarrega de la gestió de la baixa per depressió.
Requisits per a sol·licitar la baixa laboral per depressió
Ja hem esmentat com demanar la baixa per depressió; a través del metge de capçalera o bé mitjançant la mútua, segons quina sigui la causa. Tanmateix, existeixen una sèrie de requisits en la baixa per depressió, que han de complir-se per a poder accedir a ella. Són els següents:
- Tant si es treballa per compte propi com aliena, és necessari estar donat d’alta a la Seguretat Social. En el cas de les persones autònomes, s’ha d’estar també al corrent dels pagaments de les cotitzacions socials o quotes.
- Una cotització prèvia de 180 dies en els últims cinc anys quan es tracta de contingències comunes. Per a les professionals, en ser la causa el propi lloc o l’entorn laboral, no s’exigeix cap període mínim de cotització prèvia.
Poden acomiadar-me per estar de baixa per depressió?
Un dubte freqüent que sol sorgir és el relatiu als acomiadaments quan s’està de baixa durant un temps prolongat. De produir-se aquest escenari, és important conèixer què fer en cas d’acomiadament estant de baixa per depressió.
El que cal esbrinar és si la pròpia baixa és la causa de l’acomiadament o si es deu a un altre motiu que pugui justificar-se. L’empresa està en el seu dret d’acomiadar a una persona tant si està acudint al lloc de treball com si no. Malgrat això, si el motiu és la baixa per depressió, es considera acomiadament improcedent i aleshores es fa necessari prendre-hi mesures legals.
Quins són els meus drets mentre estic de baixa?
Mentre es prolongui la baixa laboral per depressió, es té dret al cobrament d’una compensació econòmica. Aquesta és equivalent a la resta de baixes mèdiques per altres patologies. Així, durant els tres primers dies no es cobra res i és en el quart dia quan s’inicia la prestació.
Entre els dies 4 i 20, ambdós inclosos, la persona treballadora rebrà el 60% de la seva base reguladora. Del dia 21 en endavant, rebrà el 75%. Si el conveni col·lectiu al qual s’està subjecte estipulés una quantitat superior, es percebria la indicada en ell.
Quan la causa és professional i es tramita a la mútua, els drets per la baixa per depressió canvien, perquè ja no es considera contingència comuna. En aquestes, des del dia posterior a l’inici de la baixa, es cobraria el 75% de la base reguladora.
Una altra diferència a tenir en compte és que aquí, entre els dies 4 i 15, ambdós inclosos, és l’empresa qui es fa càrrec de l’ingrés, que es produeix amb igual periodicitat que el salari. Del dia 16 en endavant, se’n pot responsabilitzar la mútua o l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS). Si es tracta d’una persona autònoma, ho cobreix l’entitat gestora o la mútua a la qual s’hagi acollit.
Des de MGC Mútua posem a la teva disposició les nostres assegurances d’indemnització per baixa laboral amb les millors cobertures del mercat. Si en vols més informació, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres i t’aclarirem qualsevol aspecte on ho necessitis.
No plorar és dolent per a la salut: vols saber per què?
Tothom, en algun moment, ha plorat a cor què vols. Oi després ens trobem més bé? Experimentem una barreja d’alleujament, calma i, fins i tot, un cert llanguiment, cosa que té un efecte reconfortant.
Ara bé, quan érem petits ens deien que plorar era cosa de gent tova i que ens havíem de contenir i reservar la plorera per a nosaltres mateixos. Empassar-se les llàgrimes es considerava un senyal de valentia i de fortalesa. I això és mentida. La valentia justament és el contrari: vol dir exterioritzar la tristesa. A més, no és bo de contenir-la.
Tot seguit t’expliquem per què és bo plorar i, en canvi, per què és perjudicial reprimir-se.
El plor calma
Dones via lliure a les emocions retingudes. Segons unes quants estudis, plorar activa el sistema nerviós parasimpàtic, que s’estimula quan ha passat un perill, o un brot d’ansietat, i això afavoreix l’estat de repòs fins a la relaxació absoluta.
Alleuja el dolor físic
El benestar que notem després de plorar, tal com assenyalàvem abans, és en realitat conseqüència de mostrar les emocions, perquè ens allibera de l’estrès que causa la tristesa. Les sensacions físiques que experimentem per culpa de la tristesa —per exemple el mal de cap— disminueixen dràsticament quan exterioritzem les emocions i deixem d’arrossegar-les i capficar-nos-hi. No se’n saben exactament les causes, però sembla que, després de plorar, davalla la secreció de l’hormona de l’estrès, el cortisol.
Aixeca l’ànim
El plor contrari al que causa el dolor, és a dir, el plor de felicitat és, de fet, quan el cos cerca una recompensa per haver alliberat les emocions, en aquest cas positives, i s’aconsegueix d’augmentar la sensació de plenitud.
Fa el son més plàcid
Igual que passa amb l’estrès, l’ansietat i la depressió són molt nocives per tenir un son de qualitat; si fem desaparèixer tots aquests estats anòmals d’inquietud, podràs dormir molt més bé.
Millora les relacions socials
Si una persona estimada et veu plorar, segur que s’interessa per tu immediatament i t’ofereix ajut, de la manera que sigui, encara que únicament se t’assegui al costat en silenci o et passi una mà per l’espatlla. Aquest gestos simples milloren la relació que hi tens.
Et torna més fort
Quan plores, alliberes les emocions i suprimeixes o neutralitzes els sentiments negatius; si no, restarien atrapats dins teu. Si hi fas front i mires de superar-los, et tornaràs més fort.
Indemnització per accident a la via pública: Què has de tenir en compte?
Els accidents solen relacionar-se amb les carreteres. Tanmateix, l’estat de conservació del mobiliari urbà o de les mateixes infraestructures de les zones utilitzades pels vianants també poden ocasionar-los. Quan això succeeix, i sempre que es compleixi amb el procés requerit, pot sol·licitar-se una indemnització per accident en la via pública.
Què és la indemnització per accident en la via pública?
Espais com els carrers o els parcs són una propietat pública. Per tant, la seva gestió correspon a les institucions públiques, com ara els ajuntaments. Sobre aquests organismes escau el seu manteniment perquè es trobin en òptimes condicions i evitar així que puguin produir-se accidents en la via pública.
Quan hi ha una fallada o una negligència en l’estat de conservació i es produeix una caiguda o quelcom equivalent que provoca lesions a la persona, la llei contempla el dret a sol·licitar una indemnització per accident en la via pública a l’administració a la qual li correspongui la responsabilitat patrimonial. L’import a reclamar dependrà de la mena d’accident i dels danys a conseqüència d’aquest.
Tipus d’accident en la via pública
Abans d’entrar en els passos a seguir per a poder tenir accés a la indemnització, cal distingir entre els tipus d’accident en la via pública. Que una caiguda es produeixi en aquest espai, no implica que de manera automàtica sigui susceptible de tenir cobertura.
Els organismes i institucions d’un govern estan obligats a vetllar per la seguretat de tota la ciutadania. Però només en aquelles situacions en les quals l’accident es degui a una problemàtica de la seva incumbència, com són els exemples esmentats anteriorment. És a dir, els utensilis, el mobiliari i les infraestructures públiques.
Tanmateix, quan la causa de l’accident és una propietat privada, com serien els tests que cauen de les finestres o algun element d’una obra o d’un local comercial, no és possible reclamar la indemnització per accident en la via pública. Aquí el que s’aplica és la responsabilitat civil extracontractual, que recau sobre la persona propietària de l’immoble.
Com funciona la indemnització per accident en la via pública?
La tendència de qualsevol persona després de sofrir un accident és la d’acudir a un centre de salut o un hospital per a ser atesa. Malgrat això, tret que es tracti d’una lesió molt greu en la qual sigui imprescindible acudir a un hospital, el primer pas sempre és avisar a la policia o a la guàrdia civil.
Aquestes han de fer un atestat de l’accident; un document de vital importància per a sol·licitar la indemnització per accident en la via pública. Per què? Perquè aquí s’inclouen totes les dades relatives a la causa que va provocar l’accident; dels testimonis, si n’hi havia, i de les conseqüències. L’ajuntament revisarà tota aquesta informació abans de procedir a cobrir els danys ocasionats.
Si per qüestions de gravetat no és possible esperar que els cossos de seguretat acudeixin, sí que s’han d’apuntar les dades de contacte de les persones que hagin estat presents. Una altra alternativa és avisar al número d’emergències per a sol·licitar assistència al mateix lloc. Sigui quina sigui la via triada, es necessita el comunicat mèdic de lesions i tota la documentació pertinent que pugui ser d’utilitzada.
Presentació de la reclamació
Quan es tenen tots els documents, es pot procedir amb la reclamació. Aquesta ha d’enviar-se a l’organisme de l’administració pública que correspongui, així que cal comprovar a qui pertany el lloc on es va produir l’accident. Una vegada identificat, es presenta una reclamació corrent de manera directa. En aquesta es detallaran els fets i s’exigirà la responsabilitat pels danys ocasionats.
Quan la reclamació s’accepta, l’organisme procedirà amb el pagament de la indemnització. Però també pot donar-se el cas que deneguin la responsabilitat, situació en la qual caldrà utilitzar la via judicial contra aquest organisme. Per al judici es necessitarà l’atestat policial, les dades dels testimonis, fotografies del lloc, l’historial clínic i l’informe mèdic després de l’accident i tota la documentació relativa al tractament que s’hagi necessitat.
Import de la indemnització per accident en la via pública
El càlcul de la indemnització no és aleatori, sinó que existeix un barem de referència. En primer lloc, es distingeix entre el perjudici personal bàsic i el particular. En el bàsic, l’import és de 31,05 € al dia i es cobreix des del dia de l’accident fins a la recuperació completa. El particular, per contra, s’aplica quan es perd l’autonomia per a la realització de les tasques habituals.
Dins de la gravetat de les lesions, s’apliquen tres escales. La moderada equival a 53,81 € diaris, la greu a 77,61 € i la molt greu a 103,48 €. Pel que fa al termini per a reclamar el pagament de la indemnització, es disposa d’un any a partir del moment en el qual les lesions s’hagin estabilitzat.
Per a més informació, es pot consultar la normativa en el BOE.
A MGC Mútua comptem amb les millors pòlisses d’assegurança de salut per a estar cobert davant qualsevol urgència o contratemps que pugui sorgir-te. Posa’t en contacte amb nosaltres i t’informarem de tot sense cap mena de compromís.
Classes de grans facials i per què surten
Unes quantes consideracions
Per regla general, cal dir que el costum de rebentar-se els grans, mirar d’eliminar els barbs prement amb les ungles o simplement gratar-se són del tot desaconsellables. Ben sovint el problema, sigui quin sigui, empitjora. A l’article d’avui de MGC t’expliquem totes les classes de grans facials que existeixen.
Si dubtes, val més que en parlis amb el farmacèutic, perquè et recomanarà què cal fer en el teu cas.
Amb vista a prevenir els grans, convé que tinguis en compte uns quants consells que pots incorporar a la rutina diària de neteja:
- Renta’t la cara almenys dos cops al dia, fent servir un sabó suau.
- Evita que els cabells (sobretot si són greixosos) tinguin contacte amb la pell, com ara el serrell.
- Mira de no exposar la pell a fonts directes de calor o de fred. Igualment evita de prendre massa el sol.
- Fes servir cremes hidratants no greixoses, perquè tapen els porus.
- No abusis del maquillatge.
- Segueix una dieta variada que limiti el consum de greixos. Mantingues la pell ben hidratada, bevent força aigua.
- Tingues en compte que els remeis casolans tradicionals no solen ser gaire efectius.
Hi ha una gran varietat de grans: del simple barb als quists que fan tant de mal, o els nòduls. N’enumerem els més habituals, que inclourien els furóncols, els quists, els lipomes i altres mals que sempre ha de tractar un metge sense tocar els trastorns.
L’acne
És una afecció molt comuna que se sol manifestar en la pubertat. La causa un augment de la secreció d’andrògens (les hormones sexuals masculines que també produeixen les dones, si be en menys quantitat).
Els andrògens estimulen les glàndules sebàcies de la pell, fet que motiva una secreció més alta de greix (seu). Alhora, s’estreny el canal per on surt el greix, cosa que en dificulta o n’impedeix l’expulsió.
Si les glàndules sebàcies s’infecten amb bacteris de la pell (especialment la propionibacterium acnes), surten els grans, com a símptoma habitual d’aquest procés. Els residus d’aquests bacteris causen irritació a les glàndules sebàcies, que s’acaben inflamant.
La sensibilitat de les glàndules a la secreció hormonal és molt variable, i n’hi ha que tenen problemes greus d’acne; en aquests casos, cal consultar el metge. També hi ha adolescents amb glàndules que no són tan sensibles als andrògens i amb prou feines pateixen el trastorn.
Tractament contra totes les classes de grans facials
Cal que siguis perseverant amb aquestes rutines. Després de sis o vuit setmanes l’acne hauria de remetre de manera evident. Altrament, val més que et visiti un metge (preferentment el dermatòleg).
Els consells que suggeríem al començament de l’article es poden aplicar a l’acne, raó per la qual no hi tornarem.
El metge prescriurà el tractament més adequat per a cada classe d’acne. Pot ser una intervenció local, amb una pomada aplicada directament damunt la pell, o un mètode sistèmic, que comprengui la ingesta de fàrmacs.
Els barbs
Es produeixen quan el conducte o el canal del fol·licle pilós s’obstrueix per un excés de queratina (una proteïna que compon les capes superficials de la pell). N’hi ha de dues menes:
- Punts negres causats per l’oxidació dels greixos, que es barregen amb la brutícia ambiental i les restes de cèl·lules cutànies mortes.
Es tracten amb l’exfoliació o amb neteges específiques que duu a terme un professional.
- Punts blancs o barbs tancats que formen petits abscessos amb un extrem blanc.
Val més de consultar el dermatòleg per tractar-los.
Els mílium
Els mílium, o grútum, són petits quists que també apareixen per l’acumulació de queratina a les glàndules de la pell. Es diferencien dels barbs perquè sempre tenen una tonalitat blanquinosa tirant cap a grogosa i són rodons.
En aquest cas també val més seguir un tractament mèdic. El metge els extirpa, en buida l’interior o bé prescriu cures farmacològiques amb cremes o locions adequades.
Grans comuns
Són els més freqüents i es caracteritzen pel color vermell. Poden aparèixer per diferents causes:
- Excés d’hormones
- Dieta massa rica en greixos
- Consum de xocolata
- Problemes psicològics, com ara l’estrès, l’ansietat o la depressió
Es tracten amb cremes o pomades adients. Parla’n d’entrada amb el farmacèutic, que, si cal, et podria recomanar de visitar un metge.
Per qué surten grans a la cara?
Què passa si deixo de pagar la prima per una assegurança de vida?
La inestabilitat econòmica i la precarietat laboral poden fer que, en determinades èpoques, els nostres ingressos es vegin compromesos. Quan això passa, els diners els quals es disposen s’utilitzen per a cobrir les despeses de primera necessitat, com l’habitatge o l’alimentació, la qual cosa pot deixar les pòlisses contractades desateses. Però, què passa si deixo de pagar la prima de l’assegurança?
La importància de la contractació de l’assegurança de vida
La finalitat d’una assegurança de vida és oferir una protecció en el cas que es produeixi una situació d’invalidesa o de dependència o la defunció de la persona assegurada. En aquestes circumstàncies, la indemnització permet suplir els ingressos econòmics que aquesta persona ja no pot percebre a causa de la malaltia o les lesions, o oferir una protecció a la família davant el decés.
Per tant, quan la situació financera d’una família es desestabilitza, és convenient recordar aquesta funció de les assegurances de vida, en lloc de considerar-les com un luxe del qual es pot prescindir temporalment. A més, els imprevistos mai avisen.
Pel que fa als pagaments de les pòlisses, aquests s’efectuen de manera anticipada a la cobertura. És a dir, en el moment de la contractació o de la renovació de l’assegurança. Es recomana també que en el moment de la subscripció es valorin quines són les condicions o la quantia a la qual es podrà fer front, fins i tot quan la situació familiar es vegi modificada.
Què passa si deixo de pagar la prima de l’assegurança de vida?
Per diversos motius, no només els de caràcter econòmic, pot produir-se l’impagament de la pòlissa; una situació que té diverses conseqüències en la cobertura contractada i que afecten, per tant, a la persona assegurada i altres beneficiàries de l’assegurança.
Però, què passa si no pago l’assegurança de vida? L’impagament queda regulat en la Ley del Contrato de Seguro que, en el seu article 15, estableix que la companyia asseguradora queda alliberada d’oferir la cobertura que s’havia contractat si la prima no s’ha pagat abans que tingui lloc el sinistre, tret que s’hagi pactat el contrari.
De donar-se aquesta situació, l’asseguradora pot optar per rescindir completament el contracte o per acudir a la via judicial per a sol·licitar el pagament del deute que estigui pendent. Com hem indicat, no hi ha obligació per part de l’asseguradora d’oferir cobertura o de satisfer el pagament de la indemnització.
El termini de gràcia en el pagament de la pòlissa
No obstant això, la mateixa llei contempla el que es denomina com a termini de gràcia i que és un període d’un mes en què l’assegurança no s’extingeix després de l’impagament. Dit d’una altra manera, la companyia asseguradora està obligada a mantenir la cobertura fins un mes després de la data de venciment de la pòlissa.
Significa això que disposem d’un mes d’assegurança gratuïta? No. La finalitat del període de gràcia és concedir a la persona assegurada un termini raonable per a regularitzar la seva situació i esmenar els problemes existents que afecten el pagament de l’assegurança.
Cal tenir en compte també que l’anualitat d’una assegurança no comença en la data d’aquest pagament, sinó en la de renovació de la pòlissa. Per tant, el dia en què es passa el cobrament encara sol haver-hi un marge abans del venciment real.
Un cop ha transcorregut aquest termini de gràcia, l’asseguradora queda alliberada de la seva responsabilitat, però l’assegurança continua vigent fins sis mesos després des de l’impagament. Durant aquest temps, si es procedeix a pagar la prima, en 24 hores la prima torna a estar vigent.
Solucions davant dels problemes d’impagament
Ja en coneixes les conseqüències, si et preguntaves què passa si deixo de pagar l’assegurança. Ara, has de saber que si la teva situació es roman inestable, disposes de diverses opcions.
Encara que durant els sis mesos en què l’assegurança es manté vigent, la companyia només pot reclamar la prima del període que es troba en curs. Transcorregut el termini, aquella pot optar per no cancel·lar l’assegurança, de manera que el deute continuarà incrementant-se i acudirà a la via judicial per a reclamar tota la quantia pendent.
Si desitges rescindir el contracte perquè no podràs fer-ne front, pots optar per la seva cancel·lació. Si ho fas seguint el que estableixi el mateix contracte i la llei, recuperaràs el que correspongui del capital acumulat.
Una altra opció és la de contactar amb la teva asseguradora per a ajustar les teves cobertures i així reduir l’import de la prima a pagar. En qualsevol cas, es recomana procedir amb el pagament tan aviat com sigui possible. Això, no només evita problemes legals futurs, sinó que també manté vigent la cobertura.
A MGC Mútua comptem amb les millors pòlisses d’assegurances de vida per als nostres mutualistes perquè aquests se sentin protegits davant qualsevol situació de risc. Si estàs interessat a saber-ne més, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres i el nostre equip de professionals t’atendrà sense cap mena de compromís.