Què és el copagament en una assegurança de salut?

Un consumidor informat té més expectatives que un que no ho està. Com que les necessitats i demandes es troben a l’alça, nombroses companyies asseguradores s’han vist en la necessitat d’ajustar les seves pòlisses d’ assegurances de salut per a poder cobrir tots els serveis que demanen els consumidors. D’aquí ve que, en algunes, calgui pagar una quantitat extra que se suma a la quota mensual. Si no coneixes què és el copagament en una assegurança de salut, continua llegint perquè t’ho expliquem.

Què és el copagament?

El copagament en una assegurança de salut és la quantitat de diners que s’ha de pagar cada vegada que es fa ús del servei mèdic cobert. L’import és variable i pot anar des d’1 € fins a 100 €. Aquesta quantitat s’afegeix a la prima que es paga habitualment per l’assegurança. Aquelles pòlisses que no requereixen aquest pagament extra pel servei privat es coneixen com a assegurances mèdiques sense copagament.

Per a poder ajustar-se a totes les famílies i les seves necessitats, les asseguradores compten amb diferents tipus d’assegurances mèdiques. Una de les opcions a triar és entre una assegurança de salut amb copagament o sense copagament. Tanmateix, també es poden triar les cobertures, si es prefereix una pòlissa comuna o aquelles amb opció a reemborsament.

Les pòlisses que inclouen el copagament estan indicades per a aquelles persones que desitgin disminuir l’import de la pòlissa perquè gaudeixen d’un estat de salut òptim. D’aquesta manera, pagarien una quantitat extra en aquelles ocasions puntuals en les quals haguessin d’acudir al metge.

Com funciona el copagament en les assegurances mèdiques de salut?

Ja coneixes què significa el copagament a les assegurances de salut; ara es tracta de tenir clar el seu funcionament, de manera que, si t’estàs plantejant la contractació d’una, sàpigues què és el que més et convé.

Les pòlisses de les assegurances mèdiques es basen en el pagament d’una quantitat de diners reduïda. Aquesta pot abonar-se en diferents periodicitats, com ara mensual o anual. Quan s’opta pel copagament en les assegurances de salut, al pagament total que s’abona, se li afegeix una petita quantitat per cada ocasió que es visita a un metge o que es fa ús de qualsevol de les cobertures contractades.

Aquesta quantitat no és aleatòria, sinó que ve fixada per a cada tipus de serveis. Pel que fa al moment del pagament, es pot fer: o bé quan arriba el rebut, sigui mensual, trimestral o anual, o bé quan es rep l’atenció mèdica privada.

La finalitat del que és el copagament en una assegurança de salut és generar consciència per a fer un ús responsable dels serveis mèdics. Així, només s’acudirà a ells quan sigui realment necessari. Si bé la sanitat privada no es col·lapsa com sovint ho fa la pública, és convenient no abusar de la disponibilitat pel bé de tota la societat.

A l’hora de triar una companyia asseguradora, i si es té pensat optar per l’assegurança de salut amb copagament, és convenient realitzar una comparativa entre els costos d’ambdues opcions. No només hi ha diferències entre l’una i l’altra, sinó que a més els preus de cada servei mèdic en particular varien.

L’altra alternativa és la de triar una assegurança de salut sense copagament. En aquestes, ja s’inclouen determinats serveis dins de la pòlissa i no s’ha de pagar per accedir-hi, tret que es tracti d’un altre que no figuri a la cobertura. Però per a poder gaudir d’ells, s’ha de pagar una quota més elevada. Algunes companyies asseguradores disposen també d’una opció intermèdia, sovint coneguda com a copagament mitjà.

El copagament en les assegurances de salut és el mateix que en les farmàcies?

El concepte del copagament significa, com ja hem explicat, que es paga una quantitat extra que s’afegeix a la que s’abona de manera regular. Encara que s’utilitza en les assegurances de salut privada, també s’empra en la sanitat pública, però amb una finalitat diferent.

En aquesta darrera es refereix als medicaments que es compren en la farmàcia. Quan el metge de capçalera o un especialista fa una recepta, part de l’import d’alguns medicaments està cobert per la Seguretat Social, mentre que n’hi ha una altra que no. Aquesta és la que ha d’abonar l’usuari. D’aquest doble pagament, o pagament únic dividit entre dues parts, també se’n diu copagament. L’única excepció a aquest abonament és el de pertànyer a un col·lectiu vulnerable.

Avantatges i inconvenients de l’assegurança amb copagament

L’avantatge principal de les assegurances de salut amb copagament és la reducció en l’import de la prima. A més, l’import que cal abonar si s’ha d’acudir a un metge és molt més reduït que el preu si no existís la cobertura. Però, encara que sigui reduït, és suficient perquè l’usuari s’ho pensi dues vegades; realment necessita atenció mèdica?

Referent als desavantatges, el cost dels serveis és variable i pot incrementar-se si es fa ús d’un mateix especialista en repetides ocasions. I precisament perquè l’usuari es replanteja la visita al metge pel cost extra, fa que a vegades s’opti per no acudir-hi quan sí que seria recomanable.

En tercer lloc, l’estat de salut no roman estable. Si per algun motiu empitjora, el cost final pot acabar essent més elevat que si s’hagués optat per la pòlissa sense copagament.

A MGC Mútua treballem diàriament per a millorar el servei que oferim als nostres mutualistes. En la nostra pàgina web podràs trobar tot el relacionat amb les nostres assegurances mèdiques de salut i altres tipus d’assegurança que oferim. Si vols saber-ne més, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres i un equip de professionals t’assessorarà de forma personalitzada. I per descomptat sense cap mena de compromís.

MGC Mútua, entre les més ben valorades per tots els col·legis de metges de Catalunya

Segons l’enquesta del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya duta a terme entre 900 facultatius entre novembre i desembre de 2021, MGC Mútua torna a situar-se en les primeres posicions en el rànquing.

A l’enquesta es preguntava als facultatius quines consideren que són les tres asseguradores amb què treballen millor, entre les quals es troba MGC Mútua, que torna a revalidar el seu estatus d’entitat de gran qualitat entre el col·lectiu mèdic. La Mútua ha estat sempre entre les tres millors entitats asseguradores a tots els rànquings elaborats pels col·legis de metges de Catalunya al llarg dels darrers anys.

L’enquesta, segons expliquen al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) en la presentació de l’Estudi dels professionals de la medicina privada del 26 d’abril passat, analitza les condicions de treball dels professionals, la relació del metge amb les companyies del sector, la qualitat de les assegurances de salut o l’agilitat de les entitats en la gestió de tràmits administratius i en els pagaments, entre altres.

Aspectes més ben valorats

Entre els aspectes més ben valorats pel col·lectiu mèdic es troben: la facilitat per sol·licitar autoritzacions de proves i tractaments, la informació detallada dels honoraris facturats i cobrats, el termini de pagament, la claredat de les pòlisses (el client i el metge saben el que està cobert i el que no), la facilitat per contactar amb un responsable de l’entitat i la diligència d’aquest responsable a donar una resposta.

Les principals crítiques cap a les companyies que manifesten des del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya són: “Poc interès per la innovació tecnològica, priorització del rendiment econòmic per sobre de la qualitat assistencial, retribucions baixes i obsoletes i manca de comunicació”. Així mateix, des del CCMC denuncien “la guerra de preus i la manca de claredat de moltes pòlisses low cost que es troben al mercat a l’hora d’informar els ciutadans sobre aspectes com ara cobertura de serveis, increments de primes, elecció de quadre mèdic, copagaments, carències, etc.”

No és aquest el cas de la nostra entitat, ja que la major part dels facultatius consideren MGC Mútua com una de les millors entitats del sector. La qualitat de les assegurances, l’abast i l’alt nivell de les prestacions, així com la vocació de servei i la defensa dels interessos dels mutualistes són aspectes que es valoren molt positivament perquè incideixen directament en la tasca del professional.

Aquests resultats demostren, una vegada més, el procés de millora contínua que duu a terme la Mútua, una companyia especialitzada en assegurances de salut de qualitat per a les famílies que, amb una trajectòria de 40 anys, compta amb les millors cobertures i el quadre mèdic més ampli.

Què és el sistema nerviós i com funciona

què és i com funciona el sistema nerviós


El sistema nerviós és una part imprescindible del cos humà, si vols aprendre què és i com funciona el sistema nerviós, a MGC t’ho expliquem, continua llegint.

El sistema nerviós és el conjunt d’òrgans que controla tot el cos humà. Per dir-ho d’una manera gràfica, és l’ordinador central del cos. El componen el sistema nerviós central i el sistema nerviós perifèric.

El cervell és un òrgan extremadament complex que trobem al cap. El protegeixen els ossos del crani i l’envolten unes membranes protectores (les meninges) i el líquid cefalorraquidi, que ajuda a mantenir-lo i a nodrir-lo.

La medul·la espinal té forma de cordó i va del cervell fins a l’interior de la columna vertebral. Es ramifica, en diferents punts, en nervis que arriben a totes les parts del cos. També la protegeixen les meninges i el líquid cefalorraquidi.

Parts del sistema nerviós

Bàsicament, el sistema nerviós consta de dues parts primordials:

El sistema nerviós central

Està format per:

  • El cervell pròpiament dit, que és el component més voluminós, i consta de dues meitats (no són idèntiques) que anomenem hemisferis; cadascuna es divideix, respectivament, en quatre lòbuls: frontal, parietal, occipital i temporal.
  • El cerebel, que és a la part del darrere, a sota del clatell.
  • El bulb raquidi, a la part inferior.
  • I la medul·la espinal, que parteix del bulb raquidi i davalla fins a l’interior de la columna vertebral.

El sistema nerviós perifèric

Conjunt de nervis que parteix de la medul·la espinal en diferents punts i que s’estén a totes les parts del cos.

Totes dues parts estan formades per milions, més ben dit bilions de cèl·lules, que podem dividir en dues categories:

  • Les neurones, que actuen de transmissores: és a dir, porten al cervell la informació rebuda de tot el cos i, alhora, comuniquen a les diferents parts les ordres que emet el cervell.
  • Les cèl·lules glials, que tenen com a funció donar suport i protegir les neurones.

Les neurones s’envien informació entre elles i el conjunt controla tots els processos del cos, per bé que de la majoria no en som conscients, com ara el batec del cor, la respiració, la digestió o l’empassada de saliva. La llista és inacabable. Hem de pensar, per exemple, que tan sols per somriure s’activen més de quinze músculs diferents, i cadascun rep l’ordre oportuna del cervell.

què és i com funciona el sistema nerviós

Com funciona el sistema nerviós

La informació es tramet per senyals elèctrics i químics. El sistema nerviós coordina els moviments i les accions, tant si es tracta d’actes conscients com d’actes reflexos. En el cas dels primers intervé l’SNC somàtic, mentre que l’SNC autònom controla els actes reflexos.

Un acte conscient és, per exemple, agafar un got per beure-hi. En aquest cas, la instrucció surt directament del cervell, que ordena a les extremitats implicades (el braç, la mà i els dits) que duguin a terme l’acció encomanda.

En canvi, un acte reflex seria enretirar la mà d’una font de calor, per exemple, si accidentalment ens hi acostem massa i correm el perill de cremar-nos. Els nervis de la mà n’envien la informació al cervell: en aquest cas seria que ens socarrimarem la mà. El cervell processa la informació i pren la decisió de com cal actuar en forma d’ordre i la transmet a la zona del cos afectada: «enretira immediatament la mà». Tot plegat s’esdevé en mil·lèsimes de segon. Se’n diu funció sensorial.

Sistema nerviós simpàtic i parasimpàtic

El sistema nerviós central autònom és aquell que controla els actes reflex, és a dir, que
no requereixen de la nostra intervenció conscient, com podria ser aixecar una mà. Però
al seu torn, dins d’aquest existeixen dos tipus, el simpàtic i el parasimpàtic, que treballen de
manera conjunta.

Sistema simpàtic

El simpàtic és aquell que prepara al nostre cos per a realitzar una acció quan es
percep una situació estressant. El que produeix és una reacció que involucra a diversos
recursos corporals que permetran fer front a aquesta situació, com seria escapar o
lluitar.
Aquesta no té per què ser una amenaça real que posi la nostra vida en perill, sinó
qualsevol esdeveniment que ens posi nerviosos. L’exemple més comú avui dia és el
de l’ansietat, en la qual són els propis pensaments els que desencadenen la reacció
en l’organisme.
Algunes d’aquestes reaccions en l’organisme són l’augment del ritme cardíac i de la
pressió arterial, elevació de la glucosa en la sang, dilatació de les pupil·les, relaxació dels
bronquis per a augmentar el flux d’aire, pell de gallina, sudoració i secreció d’adrenalina,
entre altres.

Sistema parasimpàtic

El sistema nerviós parasimpàtic és aquell el funcionament del qual és l’invers a l’anterior, de manera que
s’aconsegueix un equilibri en l’organisme. Si ens mantinguéssim en estat
permanent d’activació o estrès, causaríem un mal en el cos que no permetria ni
l’adaptació ni la supervivència en el llarg termini.
Quan una situació o detonant produeix l’activació del sistema simpàtic, aquest s’encarna
de calmar-nos, amb l’objectiu de conservar els recursos energètics. Per consegüent
, la seva acció és l’oposada als exemples anteriors i que serien la disminució
del ritme cardíac i de la pressió arterial, la contracció de les pupil·les i els bronquis,
redueix la sudoració, augmenta la salivació, etc.

Funcions del sistema nerviós

Té tres funcions fonamentals:

  • La funció sensorial, és a dir, el control dels sentits
  • La funció integradora
  • La funció motora

La funció sensorial té el centre d’operacions al cervell, sobretot a l’escorça cerebral, i controla les funcions conscients, com ara la parla, el raonament, l’escolta o el tacte.

La funció motora es localitza al cerebel, del qual parteixen molts nervis que coordinen els moviments del cos.

Intel·ligència, memòria i aprenentatge

La funció integradora analitza la informació rebuda i intervé en una presa de decisions correcta.

Durant el creixement l’activitat cerebral és frenètica. Tots els missatges rebuts viatgen entre les neurones i creen vies neuronals, que són connexions dins del cervell. Aquestes vies neuronals es fixen de manera permanent i, per tant, potser aprendre a escriure en un teclat demana molta concentració, valgui com a exemple, però, a còpia de pràctica, s’hi acaba escrivint de manera automàtica, perquè ja se n’han consolidat les vies neuronals. A grans trets això seria la memòria.

Tanmateix, a mesura que ens fem grans, al cervell li costa molt de crear noves vies neuronals i, per aquesta raó, l’aprenentatge (d’una altre idioma o del llenguatge musical) és més difícil en una edat avançada. En conseqüència, els científics afirmen que per mantenir actiu el cervell cal dur a terme activitats noves que exigeixin vies noves.

MGC Mútua us desitja una feliç diada de Sant Jordi amb un conte original: “Mil grues de paper”

Aquest és un any especial per a la Mútua… Fem 40 anys! I també ho és per a la Fundació MGC, ja que 1 origami 1 euro, el seu projecte més emblemàtic, celebra la seva desena edició. És per això que ens agradaria obsequiar-vos aquest conte original que hem escrit i il·lustrat amb tot el nostre amor.

Al llarg d’aquests anys de vida de la campanya solidària, hem repartit gairebé mig milió d’euros a diferents causes benèfiques gràcies als origamis que ens han fet arribar més de 600.000 persones de 2.000 escoles i associacions participants.

Les grues de paper han aixecat el vol cap a hospitals i centres de dia, portant amb elles milers de bons desitjos, i han fet que moltes famílies, pacients i persones grans esbossessin un somriure inesperat.

A la Mútua portem 40 anys cuidant la salut de les famílies i, en aquest Sant Jordi tan especial, volem que compartiu amb les persones que estimeu un conte que ens xiuxiueja a l’orella que una grua de paper pot volar més alt del que ens pensem.

A vegades, un desig ho pot transformar tot.

Feliç Sant Jordi!

Son i depressió: l’insomni pot afectar la salut mental?

Quan no es pot conciliar el son a la nit i ens regirem contínuament al llit, acabem tenint estrès. I sigui quina en sigui la causa el soroll o l’ansietat la tensió amb què reaccionem és un factor advers afegit. Ara bé, fins a quin punt la manca de son afecta la salut mental? I què hi pots fer per aconseguir un son reparador a la nit? T’expliquem què en diuen els experts.

Què causa els problemes de son

Si mirem d’esbrinar les causes de l’insomni a la nit, potser ens arribem a frustrar. Hi ha tants factors que hi influeixen, com la temperatura o l’estrès, o fins i tot l’ansietat o la simple incomoditat, que podries pensar que ets incapaç de “desconnectar” i no saber-ne les raons.

Factors externs

Enumerem uns quants exemples de causes externes que aboquen a una mala nit:

  • El soroll
  • Tenir a càrrec algú amb dependència (un nadó o una persona gran)
  • La incomoditat
  • El trastorn d’horari o jet lag
  • La cafeïna
  • Certs medicaments
  • Àpats pesats o picants

Factors interns

Algunes causes internes de l’insomni poden ser:

  • Ansietat, depressió o altres trastorns mentals
  • Estrès o neguit

Dormir malament i la salut mental

Si t’haguessis d’estar despert 24 hores seguides, probablement no se’n ressentiria la gestió de les feines diàries, però sens dubte et trobaries cansat, fastiguejat i neguitós.

Si no dormissis durant uns quants dies i les nits corresponents, cauries en els anomenats microsons, per exemple durant els àpats o quan anessis a fer un tomb, i cada cop et costaria més de concentrar-te i de prendre decisions.

Val a dir que ningú es pot estar despert diversos dies seguits. Els qui tenen problemes de son en realitat dormen amb regularitat, però noten que el seu son té poca qualitat o que es desvetllen sovint.

Símptomes d’un son de baixa qualitat

Un son de baixa qualitat permanent o que passa per estats de vigília sense voler té aquests símptomes:

  • Dificultat per concentrar-se
  • Cansament i manca de destresa
  • Ànsia de menjar dolços o llaminadures
  • Mal humor, desesma i irritació

Si el son de baixa qualitat es perllonga en el temps, en alguns casos pot comportar depressió i altres desordres mentals, com ara trastorn afectiu estacional, paranoia i ansietat.

Un estudi del 2017 que va dur a terme l’Institut de Neurociència Circadiària i del Son (Sleep and Circadian Neuroscience Institute en anglès), a la Universitat d’Òxford, va fer recerca sobre l’associació entre l’insomni i un seguit de problemes mentals, incloent-hi la paranoia, l’ansietat, les al·lucinacions i la depressió. Els investigadors van concloure que quan els afectats seguien la teràpia cognitivoconductual per tractar l’insomni, experimentaven reduccions substancials en els brots de paranoia i les al·lucinacions, i també millores en casos de depressió, d’ansietat, de malsons, de benestar psicològic, a la feina i en les rutines diàries en general.

Els estudis han demostrat que la privació de son pot afectar el rendiment cognitiu i causar trastorns en la percepció, la memòria i les funcions motores. Segons sembla, no perjudica gaire la presa de decisions ni les tasques planificades, però els projectes més creatius sí que se’n ressenten, fins al punt que si has dormit malament i et trobes una mica grogui, et recomanem que dediquis la jornada a feines més administratives, si pot ser.

Man Awake In Bed Suffering With Insomnia

Quantes hores cal dormir

D’acord amb els experts, els adults d’entre 26 i 64 anys necessiten una mitjana de set a nou hores diàries de son. No cal dir que cadascú és diferent i que hi ha excepcions: cap a un 20 % de la població en necessita sis hores o fins i tot menys. El fet important és de trobar el ritme circadiari propi i introduir una pauta de son amb què el cos s’hi trobi de gust.

Cal tenir en compte que, si bé el problema sol ser la manca de son, dormir massa també és perjudicial. Els qui dormen més de nou hores són més proclius a caure malalts. No podem generalitzar, però, com a norma, dormir més de nou hores és excedir-se.

Recorda: el fet cabdal no és quantes hores dorms, si no més aviat saber si dorms bé o no. Les hores de son necessàries varien d’una persona a l’altra.

Consells per crear bons hàbits a l’hora de dormir

Si estàs en plena lluita contra l’insomni i penses que el problema ha començat a afectar la teva salut mental, pots provar totes les estratègies que t’expliquem tot seguit:

  • Fixa unes bones rutines de son

Una hora abans d’anar a dormir, evita la llum blava del mòbil i també la cafeïna. Fes meditació. Diversos estudis han fet palès que amb tot just un parell de minuts de meditació amb atenció plena (mindfulness) potser fas que millori de manera substancial la qualitat del son.

  • Fes exercici (però no a última hora)

Fer una mica d’exercici aeròbic amb regularitat t’ajudarà molt a dormir amb placidesa. De nou, en tens prou si dediques només deu minuts a passejar o anar amb bicicleta, sobretot si la pràctica és habitual.

Sobretot, però, no facis exercici a última hora, és a dir abans d’anar al llit. L’exercici activa moltes funcions corporals que demanen una recuperació. Si en fas a última hora, les endorfines que se secreten et poden mantenir despert; però si els dones prou temps perquè tot continuï el seu curs (per exemple un parell d’hores), aconseguiràs una relaxació corporal més completa.

  • Evita l’alcohol (i altres drogues)

Substàncies com ara l’alcohol i el cànnabis al començament tenen un efecte que sembla positiu per al son. Malgrat tot, aquest efecte desapareix al cap d’un cert temps, quan el cos s’acostuma a la droga. A partir d’aleshores el son empitjora (esdevé menys profund i et desvetlles més sovint), perquè el cos ha de descompondre la substància en qüestió.

  • Fora pantalles

Et comences a relaxar i a trobar cansat quan llegeixes, escrius o escoltes música; en canvi, si mires la televisió o navegues per les xarxes socials, com que són activitats massa passives, mantens el cervell despert i expectant sense esforç.

  • Qüestiona la dieta que segueixes

Paga la pena d’examinar què menges i què beus. Els estimulants, com ara la cafeïna o el sucre, fan més difícil la relaxació i la conciliació del son. La cafeïna en especial, perquè bloca els receptors cerebrals que regulen el son i impedeix que ens adormim.

  • Alerta amb les pastilles per dormir

Recorda que es recomanen somnífers tan sols en casos aguts, i durant les primeres dues o tres setmanes. No s’ha provat que els medicaments que indueixen al son siguin efectius quan ha transcorregut aquest lapse; i, en canvi, sí que s’ha verificat que són addictius i poden crear dependència psicològica o física.

  • Cerca ajuda professional

Si penses que realment pateixes d’insomni, mira de trobar suport professional: ves al metge, potser et recomana que segueixis una teràpia cognitivoconductual, ben beneficiosa per tractar un insomni de llarga durada.

8 problemes de salut que no cobreix una assegurança de salut

Cada companyia asseguradora té les seves pròpies condicions respecte a les pòlisses que s’ofereixen, i que sempre és convenient llegir amb cura per a evitar malentesos. Tanmateix, hi ha una sèrie de situacions i patologies que, per norma general, solen quedar fora de la cobertura. Si tens dubtes sobre aquest tema, segueix llegint perquè, des de MGC Mútua, experts en assegurances de salut, , experts en asssegurances de salut, t’expliquem què no cobreix una assegurança de salut.

problemas-de-salud-que-no-cubre-un-seguro

Les 8 situacions que no cobreix una assegurança de salut

Patologies diagnosticades

Les pòlisses d’assegurances es contracten amb la idea de protegir tant la nostra salut com el cost que això suposa per a la nostra butxaca. Tanmateix, cal tenir en compte que les asseguradores no fan front a totes les despeses il·limitadament.

Quan se signa un contracte, s’ha d’emplenar un qüestionari previ relatiu a les condicions de salut en les quals es troba la persona beneficiària. Si ja hi ha malalties preexistents, és a dir, que s’han diagnosticat prèviament, es pateixen seqüeles d’algun accident o es té una lesió del tipus que sigui, la companyia deixarà aquestes circumstàncies fora de la cobertura.

Per tant, les despeses associades a qualsevol d’elles no seran cobertes per l’asseguradora. A més, pot donar-se el cas, fins i tot, que es negui una cobertura quan el risc és molt elevat, ja que, al capdavall, no seria rendible per a aquella. En algunes ocasions, pot permetre’s la cobertura si s’accepta un càrrec elevat per a la prima.

Tractaments per a la immunoteràpia

En la nostra societat, a causa de la contaminació i de la nostra forma de vida, les al·lèrgies es troben a l’alça. Per a pal·liar-les, existeixen vacunes que introdueixen en l’organisme petits extractes de manera gradual. En produir una reacció controlada, es va desenvolupant la tolerància a l’al·lergogen.

Aquesta és una altra de les circumstàncies que no cobreix una assegurança de salut. Si bé es pot visitar a l’al·lergòleg per a rebre el tractament necessari, el cost d’aquestes vacunes és a càrrec del client i no de la companyia.

Tractaments per a afeccions renals cròniques

Dins dels apartats que no cobreix una assegurança de salut es troba el dels tractaments especials. Aquí s’inclouen la diàlisi i l’hemodiàlisi, destinats a tractar patologies renals. Quan aquestes són cròniques, tal com ja indiquem, el que és habitual és que quedin excloses, per existir prèviament a la contractació de la pòlissa.

De no ser cròniques, en la majoria de les pòlisses s’inclou l’accés a aquests tractaments, encara que pot donar-se el cas que les sessions tinguin limitacions. Si es pateix aquesta condició, el recomanable és consultar-ho amb les companyies per a conèixer la cobertura que ofereixen.

Teràpia psicològica i hospitalitzacions psiquiàtriques

Per sort, cada vegada se li para més atenció a cura de la salut mental i no sols a la física. Nombroses companyies inclouen la psicologia entre les especialitats que queden cobertes; a vegades fins i tot a l’accés a la teràpia i no només a les consultes.

Dins de la teràpia psicològica hi ha matisos; només s’inclou la cognitiva-conductual, que és l’única que té suport científic. La psicoanàlisi, la teràpia de grup o la hipnosi serien les que no cobreix una assegurança de salut. En qualsevol cas, sol haver-hi limitacions en el nombre de sessions i pot donar-se el copagament.

Pel que fa a la psiquiatria, les hospitalitzacions d’aquest tipus solen tenir un límit màxim de 45 o 60 dies a l’any i ha de produir-se per l’agudització d’una patologia crònica ja existent i que ha d’haver estat diagnosticada per l’asseguradora. Serien, per exemple, els brots psicòtics.

Complicacions en la cirurgia estètica

La finalitat d’una assegurança de salut és cobrir les necessitats mèdiques que es tinguin. Per aquest motiu, la cirurgia estètica no es contempla com a tal, ni tampoc les complicacions que puguin derivar-se’n. Perquè quedin incloses, caldria optar per una cobertura que inclogui la cirurgia plàstica i estètica. La quota serà més elevada, però estalviaràs una quantitat important de diners.

Pròtesis externes

Les pròtesis internes, com els marcapassos, les reconstruccions mamàries després d’una mastectomia, els by-pass, etc., sí que formen part de les cobertures. Per contra, les externes són aquelles que no cobreix l’assegurança de salut. Aquí s’engloben les que reemplacen a un membre, les ortopròtesis i les ortesis.

Intoxicacions

Dins de les intoxicacions cal distingir també entre les accidentals i les que són responsabilitat de la persona. Quan es tracta d’una intoxicació derivada del consum d’alcohol o de drogues, hi ha una negligència i, per tant, l’asseguradora pot denegar la cobertura per l’assistència sanitària que pugui requerir-se.

Àrea genètica

Els estudis genètics permeten realitzar una predicció de patologies que puguin patir-se en el futur, però no solen incloure’s en les cobertures perquè tampoc són una necessitat mèdica. Algunes companyies els ofereixen amb preus franquiciats. Així que si tens interès en aquests serveis, assegura’t de preguntar a cada asseguradora sobre la seva cobertura.

A MGC Mútua comptem amb les millors assegurances de salut que pots trobar avui dia. Oferim als nostres mutualistes un ampli quadre mèdic perquè puguin triar entre diversos hospitals i equips mèdics. Tot amb la finalitat de garantir la seguretat i el benestar dels nostres mutualistes. Vols saber-ne més? Perquè només has de posar-te en contacte amb nosaltres i un equip t’atendrà de forma personalitzada i t’aconsellarà en funció de les teves necessitats.

La regressió del son infantil

Ara que havíeu arribat al punt dolç en què semblava que el teu fill agafava l’hàbit del son i ja dormia tota la nit seguida, de cop i volta observes que té una regressió del son.

Si passes pel tràngol —de fa unes quantes setmanes— que el nadó no s’acaba de centrar i es desvetlla sovint, potser t’has desmoralitzat del tot, o fins i tot arrossegues una fatiga extrema. Malgrat tot, el fet de saber-ne la causa i com has d’actuar et farà la situació més suportable.

Quantes hores han de dormir les criatures

El temps varia força d’un nen a l’altre, i també d’un mes a l’altre. Un nadó dorm si fa no fa disset hores al dia, mentre que quan té un any dorm tretze hores. Els infants dormen un espai de temps més llarg a la nit i a estones durant el dia; però n’hi ha que dormen menys a la nit i, en canvi, fan becaines durant el dia. Ara bé, és normal que un nen de dotze mesos no dormi d’una tirada tota la nit. Definitivament no hi ha cap pauta fixa i cada infant és únic.

Què és la regressió del son

Quan un nen dorm bé i, de sobte, comença a despertar-se amb freqüència, defuig el son i es resisteix a fer migdiades, aleshores parlem de regressió del son. És normal que succeeixi diverses vegades al llarg dels dos primers anys de vida.

Què causa la regressió del son

Pensa quines coses t’entrebanquen el son a tu: el dolor, l’estrès i, fins i tot, la gana. Doncs passa igual amb els infants, però amb una circumstància agreujant: es troben immersos en una etapa intensa d’aprenentatge i de desenvolupament.

T’expliquem unes quantes causes del trastorn:

  1. Fases de creixement accelerat

Els nens creixen una mica cada dia, però hi ha fases en què això s’accentua. I, aleshores, potser tenen un atac de gana que els fa perdre el son: es desvetllen perquè necessiten ingerir calories.

  • Desenvolupament normal

Asseure’s, anar de quatre grapes, caminar o parlar són activitats molt estimulants que li canvien la percepció de l’entorn o del món. És normal que hi hagi regressió del son en moments concrets de canvi.

  • Canvis en les rutines

Amb cada experiència nova augmenta l’activitat cerebral del nadó. Canvis com ara anar a l’escola bressol, que l’allunya més dels qui en tenen cura habitualment o els viatges, entre d’altres, impliquen variacions en la seva rutina i poden ser causa de regressió del son.

  • Les dents

Les dents fan força la guitza. Triguen unes quantes setmanes a sortir i, així que n’apunta una, n’hi ha una altra que va pel camí. Tothom sap que les dents fan molt de mal i, per tant, és ben natural que durant el procés l’infant es desperti.

  • Malalties

La febre, el mal de cap o el mal de panxa poden fer que el nen es desvetlli. Quan el problema desapareix, sol recuperar la pauta de son anterior, però també pot passar que la regressió duri un cert temps.

A quina edat se sol patir regressió del son

En realitat es pot manifestar a qualsevol edat. Només cal mirar la llista de causes possibles per adonar-se de fins a quin punt és impredictible. Tot i això, hi ha períodes en què és més probable de patir regressió del son; en general passa en fases de desenvolupament i de creixement del nadó:

  • Regressió dels quatre mesos

En aquesta edat comencen a canviar les pautes del son: un infant de quatre mesos va abandonant la somnolència constant que afecta el nadó i comença a diferenciar la nit del dia. Pot trigar més a adormir-se amb profunditat i, de vegades, es desperta perquè té gana, mal a les dents o bé practica l’habilitat nova de regirar-se al bressol.

  • Regressió entre els vuit i els deu mesos

És freqüent de patir regressió del son cap als nou mesos. El nadó es belluga més, va de quatre grapes o prova d’aixecar-se. Té més consciència del món i comença a entendre que l’entorn és important. També pot experimentar ansietat si el separen dels qui en tenen cura habitualment.

  • Regressió dels dotze mesos

En aquesta edat potser camina i tot, o li falta ben poc. Aquest fita tan important per al seu desenvolupament pot originar regressió del son, però moltes criatures no pateixen aquest trastorn.

  • Regressió de l’any i mig

Quan arriba a l’any i mig, la necessitat de dormir es redueix, i l’infant se sol limitar a fer una becaina al dia. Això potser afecta les seves pautes del son i fa que es desperti a la nit. Sovint, en aquesta edat, les criatures comencen la primera dentició, experimenten ansietat per la separació i aprenen a dir que no.

  • Regressió dels dos anys

En aquesta etapa es pot produir una regressió del son. De nou hi ha múltiples canvis, o factors, que en són responsables, com ara l’aprenentatge d’anar al vàter, el canvi a un llit més espaiós i les diferències de tractament que rep cada infant. Les pors nocturnes o els malsons també la poden causar.

Com els afecta

Tots els nadons són diferents i tu coneixes el teu més que els altres. Has après quan dorm; saps quins petits gestos revelen que està cansat i què cal fer perquè s’adormi. I quan es manifesta la regressió, potser en notes els símptomes que enumerem:

  • El nen es resisteix a fer migdiada
  • Triga més a adormir-se i sembla que esquiva el son
  • Es desvetlla sovint a la nit
  • Plora i rondina quan es desperta i no es pot tornar a adormir
  • Té mal humor durant el dia

Quan dura la regressió del son

No cal dir que ben sovint l’infant passa mala nit, o fins i tot dues de seguides, però la regressió com a tal sol durar entre dues i sis setmanes, segons la causa, per bé que de vegades sembla que duri una eternitat.

Com sabem que es tracta d’una regressió

Tu coneixes més el teu fill i probablement esbrinaràs amb rapidesa si es tracta d’una regressió del son. Quan l’acaronis de la manera habitual i t’adonis que no hi ha res que faci efecte, entendràs que potser pateix el trastorn. Notaràs, de sobte, que el nen ha crescut o que està més alerta i és més actiu, o que ja fa un parell de setmanes que no acluca l’ull de nit i, per aquesta raó, els pares cada vegada arrossegueu més cansament.

És important que comprovis si li passa res o si en té símptomes. En cas d’observar cap de les alteracions que tot seguit enumerem, parla’n amb el metge:

  • La temperatura corporal és alta, o anormalment baixa
  • Menja malament
  • Té els bolquers eixuts (cosa que indica deshidratació)
  • Sembla pansit i té somnolència
  • Plora constantment
  • Respira de manera accelerada
  • Té taques a la pell

Què pots fer en cas de regressió

Malauradament no hi ha remeis màgics, però pots provar tot d’estratègies per pal·liar-la que val la pena que tinguis presents:

  • Recorda que és temporal, al final recuperarà el ritme del son. A més, és un fenomen normal i no te n’has de donar pas la culpa.
  • Mantingues les rutines perquè es calmi abans d’anar a dormir.
  • Evita que el nadó acabi baldat, perquè això li podria fer més difícil de conciliar el son. Potser cal que faci més becaines o se’n vagi al llit abans.
  • Mira de donar-li un altre biberó o un plat de farinetes addicional abans d’anar a dormir. Potser funciona temporalment, perquè passa per un període de creixement accelerat.
  • Prova de fer-lo dormir. És un tema molt íntim i només tu saps com cal actuar. Per exemple, et pots ajeure al costat seu, tenir-lo als braços o simplement estar-te amb ell a la mateixa habitació…, com et sigui més còmode.
  • Demana ajuda si convé. Potser un amic o un familiar es poden encarregar del nen una tarda, i tu tindràs temps de fer una bona migdiada per recuperar-te’n.

La regressió és feixuga per als pares. Si vas curt de son potser t’agafa neguit, et tornes irritable i tens mal humor. Tal com diem sempre, cal que prenguis en consideració les teves necessitats i que demanis ajuda quan convingui. Agafa’t una tarda lliure, per exemple, i recorda que només és una fase: t’ajudarà a superar-ho saber que té fi.

Desena edició d’1 origami 1 euro, la campanya solidària de la Fundació MGC

Enguany celebrem la desena edició de la campanya solidària 1 origami 1 euro, una iniciativa molt singular que ha trencat tots els esquemes i que no ens deixa de sorprendre, any rere any, amb la gran acollida que té, sobretot a les escoles.

T’hi apuntes?

1 origami 1 euro, el projecte més emblemàtic de la Fundació MGC, ha triomfat entre els nens i nenes de tot Catalunya i s’ha convertit en el «batec de la Mútua», aconseguint associar la Fundació MGC amb els valors que representen els origamis: solidaritat, esforç i dedicació. I el més important, 1 origami 1 euro consolida la raó de ser de la Fundació MGC: és a dir, el foment de la salut i la prevenció de la malaltia en benefici de tota la societat.

1 origami 1 euro és un projecte que recull l’essència de l’origami, un art tradicional del Japó que diu que regalar grues de paper significa desitjar el millor a algú o senzillament que vols tenir un detall especial amb algú a qui estimes o que és important per a tu. T’hi apuntes?

10 conceptes, un cada mes

Al llarg d‘aquests anys de vida de la campanya, la Fundació MGC ha repartit gairebé mig milió d’euros a 15 entitats, gràcies a la ingent quantitat d’origamis que ens han fet arribar més de 2.000 escoles, associacions i particulars. I, és clar, ho volem celebrar d’una manera molt especial.

Des del mes de març, fins al desembre, parlarem de 10 conceptes, un cada mes, amb els quals et volem apropar el món de l’origami, els valors i la cultura japonesa, com ara Solidaritat, Origami, Senbazuru, Sadako Sasaki, etc. Els deu conceptes, a més, il·lustraran els diferents dissenys dels papers personalitzats per confeccionar origamis que trobaràs aquí.

Al març hem començat amb un valor que defineix a la perfecció aquesta original campanya: la solidaritat. La solidaritat és la col·laboració entre persones, és un vincle invisible que ens uneix i que ens permet ajudar altres persones que ho necessiten.

Entitats que rebran la teva solidaritat

Com ja vam fer l’any passat, hem decidit que la X edició d’1 origami 1 euro sigui completament en línia. Per cada origami que rebi la Fundació MGC, aquesta donarà 1 euro en benefici de La Marató de TV3 2022 (dedicada a la salut cardiovascular), Nexe Fundació i la Fundació Pasqual Maragall fins a un màxim de 50.000 €.

Cada any la Fundació MGC fa de «corrent transmissora» de tots i cadascun dels desitjos solidaris dels infants i els transforma en donacions econòmiques a diferents fundacions i associacions com, per exemple, la Fundació Josep Carreras, la Fundació Catalana Síndrome de Down, l’Associació de Nens amb Càncer (AFANOC), Fundació Iván Mañero, Solidaritat Sant Joan de Déu, Amics de la Gent Gran, Fundació Elena Barraquer, Fundació Onada, Fundació Esclerosi Múltiple, Càritas Diocesana de Barcelona, Fundació Enriqueta Vilavecchia, Oncolliga, Fundació HN Obra Social Nens, Arrels Fundació i la Fundació la Marató de TV3.

Fes servir la teva imaginació i tota la teva creativitat, i comparteix el teu origami únic a les xarxes amb el tag #1origami1euro o ens ho envies amb el següent formulari i ho farem des del nostre perfil:

Som-hi!

Com enfortim els músculs pelvians: Els exercicis de Kegel

Els exercicis de Kegel són ben fàcils: es poden fer, fins i tot, a l’autobús, camí de casa o anant a l’oficina. Consisteixen a contreure i relaxar els músculs que formen el sòl pelvià per enfortir-los.

Tot seguit t’expliquem quins beneficis tenen i per què és important d’enfortir aquesta zona del cos.

Què és el sol pelvià

És una capa de músculs que uneixen el còccix i l’os pubis o el pubis. Aquests músculs fan de suport dels òrgans que hi ha a la pelvis. Una musculatura vigorosa evitarà una caiguda de la bufeta, de l’úter i de l’intestí.

Els músculs s’afebleixen al cap del temps i també quan els sotmetem a un excés de pressió, en situacions com ara:

  • L’embaràs: l’infant exerceix pressió sobre la musculatura que augmenta a mesura que creix
  • El part: les contraccions i l’infantament mateix
  • L’excés de pes
  • Una tos constant
  • L’esforç per causa del restrenyiment
  • L’edat: la minva en el nivell d’estrògens redueix la flexibilitat dels teixits

Quins problemes causa un sòl pelvià feble

Els problemes varien en funció de quina part del sòl s’afebleix. Es poden produir puntualment o repetir-se contínuament, i la intensitat també és variable.

  • Incontinència per esforç

Quan rius, saltes o simplement esternudes creix la pressió sobre la pelvis. Si els músculs que fan de base a la bufeta s’afebleixen, es poden tenir pèrdues d’orina.

  • Incontinència fecal

El sòl pelvià fa de suport del recte, que es relaxa quan es defeca o s’evacua la femta. Un sòl feble no pot evitar l’emissió de femta ni tampoc la pot contenir quan tenim necessitat de defecar.

  • El prolapse d’un òrgan pelvià

Tant la bufeta com l’úter o l’intestí gros poden perdre la posició normal i esmunyir-se entre els músculs. Aquesta patologia es pot manifestar en forma de bony a la part del davant o del darrere de la paret vaginal, o fins i tot, en casos greus, desprendre-se’n.

Què són els exercicis de Kegel

Arnold Kegel era un ginecòleg estatunidenc que va inventar un dispositiu per mesurar la força de les contraccions musculars de la pelvis i com es podien enfortir amb exercicis adequats.

Com passa amb tots els músculs del cos, cal esforçar-hi perquè esdevinguin més forts, però els beneficis són ben clars, tant per a les dones com per als homes.

La part positiva és que, quan en domines la tècnica, els exercicis es poden adaptar a qualsevol lloc i moment, fins i tot es poden fer dalt de l’autobús, com indicàvem abans.

Els beneficis d’exercitar el sòl pelvià

Val més no esperar que el sòl pelvià s’afebleixi i començar a enfortir la zona quan encara està en forma. Aconseguiràs tots aquests beneficis:

  • Una base forta: el sòl pelvià està connectat amb la zona lumbar i amb els músculs abdominals.
  • Preparació adequada per a la gestació i una bona recuperació després del part.
  • Relacions sexuals més satisfactòries, amb augment de la sensibilitat i uns orgasmes més intensos.
  • Recuperació (o millora) del control de la bufeta, amb disminució (o fins i tot desaparició) de les pèrdues d’orina.
  • Reducció del risc de tenir prolapses.
  • Menys probabilitats de disfunció erèctil.

On són els músculs del sòl pelvià

Potser no és fàcil de localitzar-los, sobretot si s’han afeblit. Prova de contreure els músculs de la zona anal, com si volguessis reprimir els gasos. Tot seguit contrau la musculatura del voltant de la vagina, com si volguessis contenir els gasos i l’orina alhora. Hauries de notar com es belluguen lleugerament de darrere cap endavant. (És incorrecte si fas força cap avall.)

Per localitzar els músculs fes aquestes accions:

  1. Mira de reprimir els gasos

Imagina’t que ets al bell mig d’una reunió i que no pots deixar que els gasos s’escapin per res del món. Diferents estudis demostren que l’exercici de contenció és la manera més segura d’identificar-los.

  • Atura’n el flux

Ves al vàter a orinar i prova d’aturar-ne el flux. Et sembla que fas força amb una part del cos que després es relaxa? Justa! Aquests són els músculs del sòl pelvià.

  • Explora la zona amb els dits

En cas de no saber segur si exercites els músculs que pertoca, introdueix-te dos dits a la vagina. Quan facis treballar els músculs, hauries de notar-hi certa pressió.

Com enfortim els músculs

La idea és repetir l’exercici, de la mateixa manera que el repeteixes al gimnàs.

Hi ha dues classes de fibres musculars: les de contracció ràpida, que reaccionen de seguida i amb potència, i les de contracció lenta, que es poden contreure durant llargs períodes de temps. Cal exercitar-les totes dues.

Pots fer els exercicis en qualsevol posició, però val més de començar asseguda, amb l’esquena ben dreta i amb les cames lleugerament separades.

Contraccions lentes. Comença fent contraccions lentes; si els músculs són febles, al començament amb prou feines podràs mantenir la contracció deu segons. Augmenta gradualment el temps de l’exercici fins que resisteixis deu contraccions lentes de deu segons de durada cadascuna.

Contraccions ràpides. A continuació, contreu amb fermesa els músculs deu cops, durant un segon per contracció.

És important d’aplicar la tècnica correctament, per a la qual cosa recomanem:

  • Fer una contracció cap amunt i cap endins, no facis força cap avall.
  • Per comprovar si ho fas bé, palpa’t amb les mans de manera alternativa l’abdomen i les natges: hauries de notar el moviment a les cuixes, les anques i l’abdomen.
  • Durant l’exercici podries enraonar amb una altra persona. Al començament, compta en veu alta.
  • Percebràs certa urgència quan tensis els músculs de l’abdomen, de les cuixes o de les anques: no les contreguis, perquè faries treballar els músculs equivocats.

Amb quina freqüència?

Si algú t’entrena, o si vas al gimnàs, l’entrenador o el professor et dirà què convé més en el teu cas, segons si tens prou forts els músculs.

En general, en el cas de les dones després del part o abans de l’embaràs, recomanem de fer l’exercici tres cops al dia, amb sessions de deu contraccions lentes de deu segons i deu de ràpides.

Per fer el manteniment, t’aconsellem de repetir-ho tres vegades a la setmana.

Has aconseguit un bon resultat?

No et desanimis si no en notes immediatament els resultats, i encara menys si no tens cap símptoma d’afebliment dels músculs (com ara pèrdues d’orina); potser no te n’has adonat, però ben segur que n’has obtingut beneficis.

Si en tens cap símptoma, dependrà de quin es tracti, però de mica en mica notaràs que has millorat: tindràs menys pèrdues, més sensibilitat en les relacions sexuals i menys pesadesa o sensació d’arrossegament (tots dos símptomes s’associen amb el prolapse). Els músculs poden trigar fins a quatre mesos a desenvolupar la potència plena i, per tant, val més que siguis pacient i perseverant.

Comrpova si has avançat: quan orinis, mira de buidar parcialment la bufeta i de retenir-ne el flux. Encara que no el puguis aturar del tot, és un bon senyal quan el pots alentir. Repeteix la prova al cap de dues setmanes i podràs considerar si has avançat prou. Ara bé, no facis l’exercici més sovint perquè podries perjudicar la bufeta.

Els exercicis durant l’embaràs

Els exercicis de Kegel són del tot recomanables durant l’embaràs. Segons alguns experts, s’haurien de fer tres cops al dia. Mentre es gesta, es combina l’efecte de l’augment de pes que afecta el sòl pelvià (el suport de l’úter) amb l’efecte hormonal de la progesterona i de la relaxina, que afluixen el teixit al voltant de la pelvis en previsió del part i fan que la fàscia de la pelvis perdi densitat.

Si segueixes cap curs de preparació al part, i tens dubtes, parla’n amb el monitor del curs; altrament el ginecòleg et pot recomanar què t’aniria més bé, i fins i tot ho pots consultar a la llevadora.

Em fa mal el coll

El mal de coll no és una malaltia per si mateix, sinó que és un símptoma d’alerta que ens avisa que alguna cosa no està funcionant bé a la faringe. Avui parlem amb el Dr. Ricard Bargués Cardelús, especialista en Otorinolaringologia del Centre Mèdic MGC, sobre les causes i el tractament del mal de coll.

Continue reading “Em fa mal el coll”

Xavier Plana, director general adjunt d’MGC Mútua, membre d’honor del Col·legi d’Actuaris de Catalunya

El Col·legi d’Actuaris de Catalunya ha nomenat amb el títol de Membre d’Honor Xavier Plana, director general adjunt d’MGC Mútua, “per la seva personalitat professional pública rellevant i pels serveis prestats al Col·legi, així com els serveis prestats a la professió actuarial”. El nomenament va tenir lloc en el transcurs de l’Assemblea General celebrada el 30 de març passat a la seu del Col·legi a Foment del Treball a Barcelona.

Xavier Plana és membre del Col·legi d’Actuaris de Catalunya (CAC) des de l’any 1997. Ha ocupat diferents posicions directives a entitats financeres com ara a Caixa Tarragona, Estalvida i Caixa Girona, i a les consultores internacionals Willis Towers Watson i AV Group, consultora aquesta darrera que va fundar al 2010.

Ha format part de la Junta de Govern del CAC durant 12 anys, entre els anys 2001 i 2005 i entre els anys 2013 i 2021, com a Vicepresident entre els anys 2017 i 2021. En aquests 12 anys ha col·laborat intensament en les activitats del CAC, especialment en funciones relacionades amb les relacions internacionals del CAC, en l’impuls per a la posada en marxa de la Certificació CERA i del Codi de Bon Govern del CAC.