El TDAH: trastorn del dèficit d’atenció amb hiperactivitat

Sad child has problems

Què és el TDAH

El TDAH, també anomenat trastorn hipercinètic, consisteix en un seguit de comportaments problemàtics del pacient, que es caracteritzen per un patró persistent de pèrdua d’atenció i d’hiperactivitat. A banda de la hiperactivitat, es manifesta amb una forta impulsivitat, agitació i manca d’atenció. Ben sovint el trastorn impedeix que els infants aprenguin i es relacionin adequadament. S’estima que entre l’1 % i el 5 % de les criatures en edat escolar pateixen TDAH, i és de tres a cinc vegades més freqüent en els nens que en les nenes.

Quins en són els símptomes

Segons la descripció de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), els símptomes es classifiquen en tres grups: la hiperactivitat, la manca d’atenció i la impulsivitat. Per diagnosticar el trastorn, els símptomes s’han de manifestar amb persistència almenys durant sis mesos i no tenir una explicació aparent per a l’edat o el grau d’intel·ligència de l’infant.

Si en classifiquem els símptomes en els grups esmentats, els més habituals són:

Hiperactivitat

  • Fa molt d’escàndol quan juga
  • Té dificultats per integrar-se en activitats tranquil·les
  • Mostra una excessiva activitat motora (es belluga constantment)
  • S’aixeca constantment a classe o en altres situacions en què s’hauria d’estar assegut
  • Manifesta neguit amb moviments de mans i peus
  • Es mou massa a la cadira

Dèficit d’atenció

  • És incapaç de parar atenció en els detalls
  • Comet errors per distracció durant les activitats, tant si són escolars com no
  • No pot mantenir l’atenció en les feines o en el joc
  • Sembla que no pari esment en les coses que se li diuen
  • Sovint no aconsegueix de seguir les instruccions ni d’acabar els deures (no pas deliberadament o perquè no ha entès les instruccions)
  • És incapaç d’organitzar les tasques i les activitats
  • Evita les feines que demanen un esforç mental persistent
  • Perd les coses essencials per fer certes feines o activitats, com ara els llapis, els llibres o les joguines
  • Es distreu amb facilitat i es fa el desentès en les activitats diàries

Impulsivitat

  • Profereix exclamacions i respon amb estirabots o abans que se li formuli cap pregunta
  • Es mostra incapaç d’esperar el seu torn a la cua
  • Interromp o intervé en els afers dels altres (converses o jocs)
  • Parla massa sense tenir en compte les normes de convivència

Trastorns que cal descartar

Hem de tenir en compte que hi ha força mainada que és molt activa, que es distreu amb facilitat o a qui costa de concentrar-se. Si aquests comportaments són lleus, no s’han de considerar com una alteració.

Abans de diagnosticar el TDAH, cal descartar que l’infant tingui cap dels quadres següents:

  • Atacs epilèptics o crisis convulsives (que poden causar que el nen s’ensopeixi, i això n’afectaria l’atenció)
  • Problemes auditius
  • Problemes de lectura
  • Trastorns obsessivocompulsius que fan que segueixi pautes que s’apoderen dels seus pensaments i en distreuen l’atenció.
  • La síndrome de La Tourette, que causa moviments involuntaris i repetitius del cos
  • Autisme i síndrome d’Asperger
  • Períodes perllongats de son insuficient
  • Episodis depressius

Altres problemes que s’hi associen amb freqüència

Sovint, al marge del TDAH, apareixen altres trastorns que alteren la conducta dels infants. Els més habituals són:

  • Oposició deliberada a les ordres o instruccions rebudes. Els infants perden els estreps, discuteixen, es neguen a creure i empipen els altres
  • Poden arribar a ser destructius, dir mentides de manera reiterada i transgredir les regles o robar
  • Trastorns específics de l’aprenentatge, com ara la dislèxia
  • Depressió clínica greu
  • Trastorns d’ansietat

Per què passa

No se’n saben les causes. Per regla general, són una combinació de factors psicològics, biològics i ambientals.

Factors biològics

  • El mateix tarannà de l’infant
  • Factors genètics. Els estudis duts a terme amb bessons univitel·lins (els qui són idèntics) palesen que si un dels dos en pateix, en el 80-90 % dels casos l’altre també n’és afectat. Altres estudis demostren que és molt probable que heretin trets d’antecessors masculins (pares, avis o oncles)
  • Problemes prenatals o de naixement

Factors ambientals

  • Estrès familiar
  • Dificultats educatives

Diagnòstic

No hi ha una prova única, com passa amb els altres trastorns mentals, que en permeti el diagnòstic, per la qual cosa el psiquiatra o, fins i tot, el pediatra haurà de recopilar tota mena de informació:

  • Història dels símptomes. Naturalesa: quan es van manifestar, en quina situació, factors que el van fer empitjorar, entre d’altres
  • Historial mèdic: problemes prenatals o de naixement, epilèpsia, asma, alteracions cardíaques, hepàtiques o renals, consum d’alcohol o de tabac, presa de medicaments, etc.
  • Història psiquiàtrica passada: si la criatura va tenir problemes mentals abans del possible TDAH
  • Història educativa, incloent-hi la trajectòria escolar i el comportament amb els mestres i els companys
  • Història familiar: salut mental dels pares i d’altres membres de la família
  • Avaluació social: condicions socials de la família

Tractament. Què podem fer a casa

El tractament dependrà del diagnòstic exacte de l’infant i dels símptomes més importants, prenent en consideració quines dificultats específiques té i els possibles punts forts.

Tot sovint no n’hi ha prou amb la medicació per guarir-lo, sinó que normalment cal combinar-la amb seguiments psicològics.

Si bé la criatura és qui pateix més, no és fàcil de conviure amb un nen que té aquesta mena de trastorns. Tant els pares com els professors són una part fonamental en el tractament i han de fixar unes estratègies per modificar-ne la conducta, que inclogui un règim clar i estructurat de càstigs i de recompenses, amb el benentès que cal el suport i el consell d’un especialista durant el procés, tant si és un psiquiatra, un psicòleg com un terapeuta infantil.

És essencial que els pares s’adonin que una permissivitat excessiva no ajudarà pas els fills i, en tot cas, impedirà que aprenguin a ser responsables dels propis actes. No és bo eximir del tot aquestes criatures de les feines, normes i responsabilitats que valen per als altres infants.

Alguna de les estratègies que esmentem a continuació ens poden fer molt de servei:

  • S’ha d’establir una rutina diària, per al lleure, la feina, els àpats i l’hora d’anar a dormir
  • Cal ser concret amb les instruccions i deures (no li hem de dir “porta’t bé”, per exemple, sinó “pots jugar durant deu minuts amb aquesta joguina”, qualsevol que li agradi)
  • Hem de prescriure regles clares i fàcils d’entendre, com ara quanta estona de televisió pot mirar cada dia
  • Cal mantenir la coherència quan hi tractem
  • Hem de planificar programes per augmentar-ne de mica en mica el grau de concentració (amb l’ajut d’un professional)
  • Si té germans, no ens hem d’adreçar a tots alhora, sinó a ell en particular
  • Cal premiar-lo amb equitat per reforçar-ne els comportaments adequats
  • En cas contrari, hem d’aplicar sancions (per exemple “avui no hi ha ni televisió ni videoconsola”) si no es comporta bé
  • És cabdal mantenir una comunicació constant amb l’escola

Pronòstic

És ben variable. Els símptomes poden persistir durant l’adolescència i la vida adulta o bé remetre parcialment, de manera que, per exemple, desaparegui la hiperactivitat, però, en canvi, perdurin els dèficits d’atenció i els problemes de control dels impulsos, i, fins i tot, pot desaparèixer completament.

Si fa no fa la meitat dels afectats presenten una remissió completa dels símptomes quan arriben a la pubertat, a desgrat que és ben poc freqüent abans dels dotze anys. Un nombre significatiu de pacients té problemes que es mantenen en la la vida adulta: en un 15-20 % dels casos els símptomes es perpetuen durant la vida del pacient. En aquest cas, sovint s’acompanya d’altres trastorns com ara signes de depressió, d’ansietat, d’abús de l’alcohol o d’altres drogues i/o conductes antisocials.

Ciàtica: cures casolanes per al dolor

La ciàtica és mal al nervi ciàtic, que és el nervi que va de la part inferior de l’esquena fins als peus. Molta gent pateix, al llarg de la vida, algun episodi de dolor del nervi ciàtic. I s’ha d’experimentar per saber fins a quin punt representa un problema greu en la vida quotidiana.

Tot seguit us proposarem uns quants remeis casolans per calmar aquest dolor.

Què és la ciàtica

O més pròpiament la neuràlgia ciàtica, és un mal que afecta el nervi ciàtic. El nervi comença a la part baixa de la medul·la espinal, travessa les natges, davalla per darrere de les cames i acaba als peus. És el més llarg dels nervis del cos. El dolor es manifesta quan se sotmet el nervi a una pressió anòmala, o quan es lesiona per qualsevol circumstància.

El terme “ciàtica” s’aplica a qualsevol mal no específic, o radiant, en un punt indeterminat del darrere de la cama.

Causes de la ciàtica

Cal tenir en compte que hi ha molts factors diferents que poden causar el dolor. El més comú és la descol·locació d’un disc s’anomena popularment hèrnia discal, però els trastorns següents també poden originar dolor ciàtic:

  • Malaltia degenerativa d’un disc lumbar per qualsevol causa. És una afecció freqüent a mesura que ens fem grans.
  • Becs de lloro, o osteòfits, que són unes excrescències òssiesque, de vegades, apareixen amb l’edat.
  • Estenosi del conducte raquidi, quan s’estreny el canal vertebral o conducte raquidi, a la part inferior de l’esquena.
  • Espondilolistesi, o desplaçament d’una vèrtebra.
  • Síndrome piriforme, quan el múscul piriforme, que és a les natges, pressiona el nervi ciàtic. És poc freqüent i sol afectar les dones.
  • Tumors espinals.

Com que les possibles causes són diverses i múltiples, cal cercar ajut mèdic en cas de patir dolor ciàtic, per fer-ne un diagnòstic acurat i prescriure el tractament adequat.

Exercicis per prevenir-la

Si ets procliu a tenir dolors de ciàtica, t’aconsellem que facis cada dia i de manera regular aquests exercicis:

  • Estiraments de l’esquena

Ajeu-te bocaterrosa, amb els braços plegats pels colzes i aguanta’t sobre els avantbraços. Acota el cap i no dobleguis el coll. A continuació empeny amb les mans fins a fer un arc amb l’esquena, sense aixecar els malucs de terra i sense vinclar el coll. Has de notar un lleu estirament dels músculs abdominals, però no t’ha de fer mal. Mantingues la posició uns quants segons i torna a començar. Repeteix l’exercici deu vegades.

  • Estiraments de les natges

Estira’t panxa enlaire amb un coixinet a sota del cap. Doblega la cama dreta i deixa reposar l’esquerra sobre la cuixa dreta. Tiba cap a tu la cuixa dreta, amb l’esquena a terra i els malucs rectes. Has de notar un estrebada suau a la natja esquerra. Mantingues la posició mig minut i repeteix l’operació amb l’altra cama. Has de fer l’exercici tres cops amb cada cama, alternant-les.

  • Estiraments dels músculs isquiotibials

Dret, ben recte i amb l’esquena en vertical, puja un peu en un esglaó mantenint la cama recta, i inclina’t a poc a poc cap endavant. Recorda que l’esquena ha d’estar ben recta. Estira’ls tant com puguis, sense arribar a trobar-te incòmode, i mantingues la posició durant vint segons respirant en profunditat. Repeteix l’operació tres cops amb cada cama, alternant-les.

Tractament de la ciàtica

Els remeis casolans solen calmar el mal als pacients amb ciàtica, i no pas poc. Te’n proposem quatre:

Fred i calor

Quan es combinen bosses fredes i calentes, s’aconsegueix normalment un alleujament significatiu. El fred redueix la inflamació, que s’associa amb el dolor del nervi. D’altra banda, l’escalfor afavoreix el flux sanguini a la zona on s’aplica. Alternant el fred i la calor reduïm el dolor i la inflamació:

  • Comença aplicant-hi fred

Aplica’t diverses vegades al dia una bossa de gel embolcallada amb una tovallola o, encara més recomanable, un paquet de pèsols congelats, també embolicat, a la zona adolorida. No els hi deixis gaire més de pocs minuts.

  • Canvia a una font de calor

Després d’un parell o tres de dies, fes igual però amb una font de calor (per exemple, amb una bossa d’aigua calenta) damunt de les zones adolorides. Si encara et fa mal, prova d’alternar fred i calor.

Estiraments

Els estiraments de la zona inferior de l’esquena poden apaivagar la compressió del nervi. Mentre en fas, procura d’evitar les batzegades o les revinclades. Practica’n almenys durant trenta segons:

  • Ajeu-te d’esquena sobre un matalasset amb les cames rectes i els peus tan separats com els malucs.
  • Relaxa la part alta del cos, doblega el genoll dret i, alhora, agafa aire.
  • Ajunta les mans darrere de la cuixa i estira-la cap el tronc tant com puguis, sense deixar que t’arribi a fer mal. Has de tenir l’altra cama recta damunt de terra.
  • Procura de mantenir la posició vint segons, mentre alenes suament, i abaixa la cama a poc a poc fins a la posició inicial.
  • Canvia de cama i repeteix l’operació. Fes l’exercici amb totes dues cames de tres a cinc cops.

Nerve flossing (lliscaments neurals)

Un estirament del múscul piriforme pot apaivagar la tensió del nervi ciàtic i calmar el dolor. Si saps segur que la ciàtica no és conseqüència de cap cop o lesió a l’esquena (com ara una hèrnia discal), prova la tècnica anomenada nerve flossing.

Els nervis no es dilaten ni tampoc es contrauen. No s’han de sotmetre a cap compressió ni estar subjectes enlloc, perquè s’han de poder bellugar lliurement. Qualsevol d’aquests trastorns produeix dolor.

Els lliscaments neurals són un seguit d’exercicis que alliberen el nervi de qualsevol compressió. Val més que un fisioterapeuta o un professional t’ensenyi a fer aquests exercicis; després es poden practicar a casa fàcilment.

Massatge

No únicament relaxa la musculatura de l’esquena, sinó que també calma les contraccions afectades pel nervi ciàtic i, alhora, s’estimula el flux sanguini. Et recomanem de fer servir olis naturals per al massatge.

És obligatori tenir una assegurança de vida amb la hipoteca?

Si alguna vegada t’has dirigit a un banc a fer aquesta pregunta, és força probable que la resposta que t’hagin donat sigui que sí. Però, és realment obligatori tenir una assegurança de vida amb la hipoteca? Avui t’expliquem què hi ha de cert en això i quines opcions tens sobre aquest tema.

És obligatori contractar una assegurança de vida per a la teva hipoteca?

A la pregunta de si és obligatori tenir una assegurança de vida amb la hipoteca, la resposta és, sense embuts, que no. La legislació europea, i més en concret el Parlament Europeu, ha intervingut sobre aquest tema i s’ha prohibit a les entitats financeres realitzar ofertes de crèdit que estiguin relacionades amb la compra d’assegurances o que siguin d’un proveïdor en particular.

Per tant, hi ha un suport des de les mateixes normatives per a no veure’s obligat a contractar una assegurança quan se sol·licita una hipoteca. El problema resideix en què els bancs utilitzen aquesta pòlissa com a condició per a la concessió d’aquesta hipoteca, així com per a gaudir d’alguns avantatges, la qual cosa obliga el client a acceptar-lo.

Un altre inconvenient que sol donar-se en la qual l’entitat financera modifica les condicions si l’assegurança es contracta directament amb ella i no amb alguna companyia que sigui de l’interès del client. En aquest cas, si s’opta per la contractació de la pòlissa, cal estudiar quina situació és la més favorable.

Sigui com sigui, el que hem de recordar és que el mateix Servei de Reclamacions de la Direcció General d’Assegurances estableix que des de la legislació no s’imposa la contractació de l’assegurança de vida com a condicionant, ni tampoc l’obligació per al deutor respecte a l’immoble que està hipotecat.

Podràs donar-te de baixa de l’assegurança quan ja tinguis la hipoteca?    

Si et trobes en aquesta circumstància, on la teva entitat t’ha imposat la contractació de l’assegurança per a poder accedir a la hipoteca de la teva llar, has de saber que, una vegada que l’has aconseguit, estàs en el teu dret de cancel·lar la pòlissa. Això sí, et recomanem que t’informis de les condicions abans de fer-ho, perquè és bastant probable que t’incrementen considerablement els interessos que hagis de pagar.

Si, així i tot, decideixes optar per la cancel·lació, pots fer-ho de dues maneres diferents, segons el moment en el qual et trobis respecte al contracte. La primera opció és cancel·lar durant els 30 dies que segueixen a l’activació de l’assegurança. És a dir, que ha de tractar-se d’una hipoteca que acabis de tramitar.

La segona opció, si ha passat més temps, és esperar que s’acosti la renovació automàtica de les assegurances i que, en general, és una vegada a l’any. Com a més tard, pots avisar un mes abans de la data en què es renovi. Et recomanem iniciar el tràmit dos mesos abans perquè tinguis suficient marge.

Tingues en compte que no només has d’informar l’entitat bancària del tràmit, sinó que a també hauràs de comunicar la baixa de manera directa a la companyia asseguradora. Assegura’t de realitzar el tràmit correctament per a evitar que després puguin no acceptar-te la cancel·lació.

Tanmateix, existeix una situació en el qual no podràs canviar de companyia asseguradora o no tindrà sentit la cancel·lació. Aquesta es produeix quan les entitats financeres inclouen l’assegurança de vida dins del contracte hipotecari, amb un pagament únic en lloc de dos per separat. Per tant, no hi ha mensualitats, sinó que es paguen en una sola on s’afegeix a l’import del préstec. Quan això passa, l’assegurança ja s’hauria pagat íntegrament, així que no tindria sentit perdre una cobertura que ja està pagada.

Desgrava l’assegurança de vida vinculada a la hipoteca?

Si bé és injust que se’ns faci creure que és obligatori tenir una assegurança de vida amb la hipoteca quan no ho és, cal pensar que també té una sèrie d’avantatges. La primera és que ens ajuda a reduir els interessos de la hipoteca. I encara que suposa un increment en l’import total a pagar, no són uns diners que caiguin en sac foradat, ja que a canvi s’aconsegueix una protecció.

En l’escenari del pagament únic que esmentem, es podria fins i tot exigir la devolució de la part proporcional de la pòlissa no utilitzada, però es tracta d’un procés força complex que a més podria acabar en un tribunal. Mentre es gaudeix de la protecció, es disposa d’una cobertura si la persona titular del préstec patís una invalidesa o morís.

En tercer lloc, l’assegurança de vida vinculada a la hipoteca desgrava en la declaració de la renda. Les primes de la pòlissa es poden sumar a les quotes del préstec, amb un límit màxim de 9.040 €, sumant ambdós imports.

Què cobreix una assegurança per a autònoms?

Treballar per compte propi pot implicar una sèrie de riscos relatius a l’activitat, que poden posar seva en perill la vida i impossibilitar-l’hi la capacitat per a obtenir ingressos. A més a més d’aquests, existeix la problemàtica relativa al nostre país, on les persones autònomes es troben en situació de desprotecció pública. La millor manera de compensar els imprevistos és amb la contractació d’una pòlissa privada. Però, què cobreix una assegurança per a autònoms?

Les assegurances per a autònoms: una garantia de seguretat

E A Espanya, la major part de les persones autònomes cotitzen per la base mínima. Això implica que si sofrissin un accident laboral o emmalaltissin i necessitessin agafar-se una baixa, la quantitat que percebrien en concepte de prestació pública no arriba als 300 . Una xifra tan baixa que no és suficient per a cobrir pel cap baix les despeses fixes i les factures. D’aquí ve que es digui que els treballadors autònoms mai poden emmalaltir.

Una possible solució és la d’incrementar la base mínima sobre la qual es cotitza. Tanmateix, això pot resultar contraproduent, perquè quan aquesta s’incrementa, també ho fan els impostos que s’han de pagar..

Atès que les modificacions en la llei van molt a poc a poc i rares vegades afavoreixen els qui treballen per compte propi, existeix també l’opció de contractar una assegurança per a persones autònomes. Amb aquesta, s’obtindria un complement a la prestació pública, la qual cosa permetria, almenys, cobrir totes les despeses del període en què no es pugui mantenir l’activitat.

Per tant, aquestes assegurances actuen com una garantia de seguretat davant els imprevistos. Cal tenir en compte que la pèrdua dels ingressos és el que produeix més estrès. D’aquesta manera, encara que aquests es vegin minvats, es cobreix el més important i s’eviten els impagaments.

Què cobreixen les assegurances per a autònoms?

Ara que ja saps que tens la possibilitat de contractar una pòlissa que et protegeixi, és probable que tinguis una nova pregunta: què cobreix una assegurança per a autònoms? Tot dependrà del tipus que hagis triat, ja que en funció de la teva activitat i de les teves necessitats, aquests varien.

En primer lloc, cal diferenciar entre el que són les assegurances obligatòries i les que són opcionals. Per exemple, si tens un local on desenvolupes la teva activitat, aquest ha d’estar protegit amb l’assegurança de responsabilitat civil. Així mateix, també tens l’obligació de contractar una assegurança si utilitzes un vehicle o si tens persones contractades a càrrec teu. Ometre aquesta obligació implica sancions abundants.

Cada activitat té les seves pròpies característiques i, per consegüent, caldrà informar-se sobre totes les cobertures que siguin obligatòries. Si deixem de banda les particularitats d’alguns sectors i professions, el treballador autònom només està obligat a pagar les assegurances socials, que ja venen incloses en la quota que es paga mensualment a la Seguretat Social.

Però si tornem als dos motius de més preocupació per a aquest col·lectiu, les dues pòlisses que t’interessa contractar com a mesura de protecció són l’assegurança per accidents i l’assegurança per baixa laboral. Aquestes són les seves cobertures.

Assegurança per accidents

Les cobertures d’aquestes assegurances inclouen les lesions per accidents que provoquen una incapacitat temporal, una invalidesa permanent i absoluta i la defunció. S’entén com a accident una lesió corporal per una reacció violenta i sobtada aliena al control i la intenció de la persona assegurada.

Aquests accidents es poden produir treballant, de camí al treball o a casa o en el temps lliure. És a dir, que també hi ha cobertura si estigués practicant esport com a aficionat. Les despeses d’assistència sanitària que es derivin de l’accident poden estar incloses o no, amb l’excepció de les urgències que sempre ho estan.

De produir-se l’accident o la invalidesa, el que cobreix una assegurança per a autònoms d’accident són: el cobrament del capital pactat, la cobertura d’assistència en viatge, les despeses de condicionament de vehicle i habitatge, l’assessorament i la gestió i defensa jurídica.

Assegurances per a baixa laboral

L’assegurança de baixa laboral inclou, en general, tant les malalties com els accidents, ja que se centra en el fet que la persona autònoma s’enfronta a una incapacitat temporal per a desenvolupar la seva activitat. Algunes assegurances inclouen també la invalidesa permanent i la defunció.

Aquestes assegurances cobreixen el temps de la incapacitat temporal, amb una quantitat a percebre per dia que s’ha fixat prèviament i l’import de la qual serà proporcional al que es pagui en la prima. Una alternativa a l’assegurança tradicional és el de la baixa laboral amb barem. En aquest, s’assigna una quantitat ja establerta que segueix un barem, en el qual es detallen determinades malalties i el que es percep per cadascuna d’elles.

L’avantatge que ofereixen aquestes assegurances és que no és necessari esperar a l’alta mèdica, sinó que es cobra per endavant; des del mateix moment en què es comença la baixa laboral. A més, no hi ha seguiment de la situació i les quotes solen ser més barates.

Si busques una assegurança per a autònoms completa i adaptada a les teves necessitats, consulta les modalitats que tenim a MGC Mútua i contacta amb nosaltres per a més detalls.