Mes: setembre de 2022

Virus i bacteris: les diferències entre infeccions víriques i bacterianes

Posted on by Revista Interès Mutu
Cells.

Quan caus malalt, saps que probablement és per causa d’un virus, d’una infecció o que la malaltia té un origen bacterià. La majoria de la gent ignora, però, que una infecció bacteriana és diferent d’una infecció vírica, i els tractaments també són diferents.

Quina diferència hi ha entre una infecció vírica i una de bacteriana? Com s’escampen i com cal actuar en cada cas per recuperar-se’n ràpidament?

Ho responem tot seguit.

Què són els virus

Els virus són massa petits per veure’ls a ull nu. No es poden multiplicar per si sols, sinó que han d’envair una cèl·lula hoste i fer-ne servir els mecanismes per multiplicar-se.

En realitat es tracta de material genètic (DNA o RNA) envoltat per una proteïna que forma una capa de protecció. Les cèl·lules de les membranes mucoses, com ara les que recobreixen les vies respiratòries, són particularment proclius a rebre atacs dels virus, perquè no tenen cap capa de pell que les protegeixi.

Què són les infecciones bacterianes

Els bacteris són organismes formats per una única cèl·lula. Es poden multiplicar per si sols, perquè tenen la facultat de dividir-se. Tenen formes variades i els científics aprofiten aquestes característiques per classificar-los en grups.

Els bacteris són a tot arreu, damunt del nostre cos i a dins, però la majoria són pràcticament inofensius i, fins i tot, n’hi ha de molt útils.

Tanmateix, hi ha bacteris que causen malalties, bé perquè són en llocs equivocats del cos o bé perquè s’han “programat” per envair-nos.

Com s’escampen les infeccions

Tant les infeccions víriques com les bacterianes s’expandeixen bàsicament de la mateixa manera. Algú que s’ha refredat i tus o esternuda pot encomanar la infecció. I tant una classe d’infecció com l’altra es pot transmetre per un simple contacte de mans, amb una encaixada per exemple.

Els fluids corporals com la sang, la saliva i l’esperma poden contenir organismes infecciosos i la transmissió d’aquests fluids, per exemple per un contacte sexual, pot fer que una persona emmalalteixi per contagi. Això passa sovint en les infeccions víriques, com ara l’hepatitis o el VIH (que causa la sida).

Com evitem les infeccions

Per frenar fins a un cert punt l’expansió d’una infecció, sigui d’origen víric o bacterià, et recomanem que:

  • Et rentis les mans

Renta-te-les amb molta cura i a fons. Les mans són una de les vies d’infecció més importants.

  • No et toquis la cara

Potser no recordes que has saludat algú infectat amb una encaixada i, aleshores, et toques la cara —el nas, la boca o els ulls. Amb aquest contacte, els organismes que t’han passat per les mans t’entraran, de retruc, al cos.

  • Sigues meticulós a la cuina

Tingues en compte que has de cuinar els aliments (o refrigerar-los, si escau) tan ràpidament com puguis.

  • Desa per separat la carn, la fruita i les verdures

Si no les has cuinades (cal rentar bé la fruita). Talla-les fent servir fustes diferents.

  • Val més que coguis la carn

És l’única manera de garantir que no té virus o bacteris.

  • Malfia’t del nas

Cal tenir en compte que un aliment que conté aquests organismes invisibles no ha de fer pudor per força. N’hi ha que moren quan es cuina l’aliment, però encara hi poden deixar substàncies tòxiques que causin diarrees o vòmits.

  • Opta pel sexe segur

Tret que tinguis una parella realment estable (i tots dos sigueu fidels), l’única manera d’evitar les malalties de transmissió sexual és fer servir preservatius.

Com es tracten les infeccions bacterianes

El tractament habitual és un antibiòtic específic, és a dir, un antibiòtic que mati únicament els bacteris que van causar la malaltia.

Per assegurar que reps el tractament correcte, el metge podria esbrinar, a partir d’una mostra de la gola o de l’orina, de quin organisme es tracta. El laboratori l’identificarà i, finalment, el metge et prescriurà l’antibiòtic adequat.

Com es tracten les infeccions víriques

Tal com hem explicat, els virus només es poden multiplicar a l’interior d’altres cèl·lules. El mateix sistema immunitari combat les infeccions virals del pacient, tot i que és habitual sentir que “la natura fa el seu curs”.

El tractament de les infeccions víriques, com ara la grip, inclouen habitualment:

  • Beure força aigua
  • Repòs. No tan sols perquè, quan sortim de casa, previndrem la propagació del virus, sinó perquè el pacient s’estalviarà contreure una infecció bacteriana
  • Prendre analgèsics, com ara el paracetamol o l’ibuprofèn, per fer baixar tant el dolor com la febre
  • Els vaccins. Actualment s’han desenvolupat vaccins contra la majoria de les infeccions víriques. És la manera més segura d’ajudar el cos a lluitar contra el virus

Constantment es desenvolupen nous medicaments antivirals que eviten la multiplicació dels virus i que propicien que la malaltia es guareixi més de pressa. Malauradament, però, aquests medicaments actuen contra molt pocs virus i tenen una efectivitat limitada.

Els antibiòtics no tenen cap efecte sobre infeccions víriques com la grip, i és del tot vital fer-los servir únicament contra infeccions bacterianes que no remetin per si soles. L’ús indiscriminat d’antibiòtics ha fet que  que certs bacteris s’hi hagin tornat resistents—i malauradament encara n’és la causa—, i això ha creat un problema molt greu a escala mundial.

Com cancelar una assegurança de decessos

Posted on by Revista Interès Mutu
cómo cancelar un seguro de decesos

Si bé a tots ens espera el mateix destí final, durant el temps que som aquí
les nostres circumstàncies poden anar canviant de manera inesperada. Una situació
econòmica inestable és una de les raons principals per les quals es desitja saber com cancel·lar una
assegurança de decessos, però no l’única, ja que també es pot haver trobat una
oferta millor o, simplement, haver canviat d’opinió. Si et preguntes com pots
cancel·lar la teva pòlissa d’assegurances, aquí et deixem el procediment.

Diferències en els tipus de pòlisses

El procediment és bastant similar, sigui com sigui el tipus de pòlissa contractada, així com
els temps que la pròpia llei ofereix per a això. Se’l coneix com a dret de
desistiment, i s’inclou en la Llei 50/1980, de 8 d’octubre, del Contracte d’assegurança.
D’acord amb ell, qualsevol consumidor està en el seu dret de canviar d’opinió i
cancel·lar el que ha contractat en un termini de 30 dies des que es rep la
documentació. Encara que si s’ha procedit per telèfon o qualsevol altra via a distància,
el termini és de 14 dies.

Si per contra aquest termini ha expirat i així i tot es desitja cancel·lar la pòlissa de
decessos, caldrà esperar que s’acosti la data de la renovació. Aquesta sol ser
anual i, en general, el termini és avisar 30 dies abans d’aquesta data com a mínim.
Com veurem en els pròxims apartats, el procediment consisteix a enviar un escrit.
Però a més dels terminis, també cal tenir en compte el tipus d’assegurança de
decessos que teníem contractat, ja que les conseqüències de prendre aquesta decisió
varien.

Anivellada

Quan volem cancel·lar segur de decessos amb una prima anivellada, en donar-se de baixa
es perd l’antiguitat acumulada, que és la que s’aconsegueix quan s’emporta anys
pagant a una mateixa companyia. Si el motiu del canvi és que s’ha trobat una
alternativa més econòmica, s’ha de comprovar la lletra petita, perquè és bastant
improbable que una nova companyia ofereixi un preu inferior al que suposa l’antiguitat..

Mixte

Les primes mixtes són les que ofreixen increments quan s’aconsegueix l’edat d’anivellament.
Si aquesta es desconeix o no es recorda que es produeix, se solen produir
baixes sobtades. No es recomana modificar el tipus d’assegurança perquè implica
desavantatges. A més, a partir d’una certa edat, la millor prima d’assegurances és l’anivellada.

Natural

Aquesta pòlissa és la més corrent i és similar a les de la resta d’assegurances. Per tant, si es
desitja cancel·lar l’assegurança de decessos, no hi ha cap factor que sigui rellevant.

Documentació necessària per a cancel·lar una assegurança de decessos

Per a poder dur a terme la cancel·lació de l’assegurança de decessos, a més de dur a terme
el procés que expliquem en el punt següent, és imprescindible comptar amb una sèrie
de documents. I que són:

  • Carta de cancel·lació, que pot redactar-se una o descarregar models ja fets en Internet. Només pot realitzar-se per escrit.
  • Dades de la companyia.
  • Número de la pòlissa.
  • Còpia del DNI o equivalent de la persona tomadora, que és l’única que pot procedir amb la cancel·lació.

Procés per a cancel·lar una assegurança de decessos

Si es té tota la documentació anterior, el procés per a cancel·lar una assegurança de
decessos comença amb la redacció de l’escrit. En aquesta carta cal indicar les dades
de la companyia, el número de la pòlissa i les dades de la persona tomadora de l’assegurança.

En aquesta s’ha d’indicar amb claredat que la intenció és procedir amb la cancel·lació de l’assegurança
de decessos, amb la data en la qual venç si es tracta d’una renovació anual o
la data de la documentació si s’està en el període apte per al desistiment.

S’ha d’incloure també la data de l’enviament, perquè aquesta és la que es té en compte per a
valorar si està en termini. Finalment, aquesta carta ha d’anar signada. Per a evitar que ens
neguin el dret per haver-nos passat de data, el mètode d’enviament ha de ser
certificat, per a tenir un registre de la data, com el correu certificat o un burofax. S’ha
d’adjuntar també la còpia del DNI o equivalent i quedar-se amb una còpia del document
enviat, per a estar sempre en possessió d’una prova.

No incloure la data o ometre alguna dada rellevant pot portar a les companyies a
ignorar l’escrit, i així deixar que es passi el termini i poder negar la cancel·lació. En
qualsevol cas, es recomana també tenir la seguretat que és la millor opció i
que les conseqüències no seran pitjors que continuar fent front als pagaments. A
diferència d’altres pòlisses, l’assegurança de decessos no ofereix indemnitzacions ni és un
sistema d’estalvi; solament elimina una càrrega que recau en la família.

Quantes coses saps del sistema circulatori?

Posted on by Revista Interès Mutu

Les malalties del sistema circulatori són la causa principal de mort a tot el món. Per tant, tenir cura del cor i dels més de 150.000 kilòmetres de venes i artèries que el componen és vital per a la salut.

La funció bàsica del sistema circulatori és la següent: la sang viatja als pulmons on es proveeix d’oxigen (que és l’aliment de les cèl·lules) i allibera diòxid de carboni (que són els residus de les cèl·lules). Aleshores s’envia al cor, que la bomba al cos. Les cèl·lules n’extreuen l’oxigen, expulsen el diòxid de carboni que torna als pulmons i comença de nou el cicle. La sang també proporciona al cos els nutrients que contenen els aliments, en concret a l’aparell digestiu.

Per què cal tenir cura de la salut del sistema circulatori

Tal com vam dir, la malaltia cardiovascular, en particular la malaltia de les artèries coronàries (que alimenten el cor) i els accidents cerebrovasculars són les causes principals de mort arreu del món. En els països desenvolupats, la malaltia cardiovascular és responsable d’una de cada tres morts aproximadament.

Si comparem les dades amb les de fa vint anys, observarem que, certament, hi ha moltes menys defuncions, però, en contrapartida, ara hi ha més pacients que mai amb problemes en el sistema circulatori, amb el cor o el cervell lesionats.

Un atac de cor es pot originar pel mal funcionament del cor, i derivar en insuficiència cardíaca, que limita l’esforç que el pacient pot fer.

Al seu torn, l’ictus (o accident cerebrovascular) pot causar discapacitats com ara l’hemiplegia (paràlisi de la meitat del cos), i la malaltia vascular perifèrica pot afectar les extremitats, fet que, de vegades, exigeix amputacions i tot.

Així doncs, és vital de tenir cura de la salut vascular. A continuació t’expliquem què pots fer per tenir-ne cura.

Què pots fer per la salut del sistema circulatori

Hi ha factors de risc que no es poden modificar: per exemple, antecedents familiars de malaltia cardíaca o l’edat de cadascú.

Ara bé, hi ha altres factors en què pots intervenir directament. Per simplificar-ho direm que en són un parell bàsicament: no fumar i fer exercici.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana de fer mitja hora d’exercici al dia (cinc dies a la setmana), amb un mínim de 150 minuts setmanals, de manera que no es tracta de batre cap rècord de distància ni res de semblant. Accions tan simples com deixar de banda l’ascensor i pujar les escales a peu, o baixar de l’autobús dues parades abans, ens hi ajudaran força.

Pel que fa al tabac, fumar és gairebé amb certesa el pitjor hàbit per a la salut. La bona notícia és que, al cap de ben poc de deixar-ho, se’n comencen a notar els beneficis.

L’estrès és també un factor de risc i és més important que no ens pensàvem fa vint anys. Altres factors de risc són el son de baixa qualitat, una tensió arterial elevada, el sucre a la sang, una taxa de colesterol alta i l’excés de pes. Si tens cap dels problemes esmentats, parla’n amb el metge, perquè trobi la manera més eficaç de minimitzar-ne els perills.

La dieta també és clau

Els aliments que ingerim tenen una relació directa amb la salut. Els missatges clau que cal tenir en compte són ben pocs: evitar l’excés de sal, els carbohidrats refinats (com ara el sucre) i els productes processats. I, també, menjar força fruita i verdura: la regla és de cinc peces o racions al dia (bé de fruita, bé de verdura).

La Fundació Espanyola del Cor i l’Associació Americana del Cor recomanen que la ingesta diària d’energia no passi del cinc per cent de greixos saturats (com ara la carn o la mantega). No s’han de confondre amb els greixos saludables, que contenen la fruita seca, el peix blau (com el salmó, la truita o les sardines), l’alvocat i, no cal dir-ho, l’oli d’oliva verge extra.

La malaltia vascular és hereditària?

Sí, és una malaltia hereditària. La consideràvem com un factor de risc no modificable i, de fet, no hi ha manera de combatre-la. Ara que, ben pensat, sí que podem seguir una estratègia de defensa: n’hi hauria prou de controlar els factors de risc modificables que hem esmentat en el paràgraf anterior per fer minvar el risc que es deriva de l’herència o, fins i tot, anul·lar-lo.

Altres observacions

És molt fàcil d’analitzar la tensió (cal fer-se la prova diversos cops l’any) i el pes, que s’ha de controlar gairebé cada dia. Amb això, la majoria de gent, si no té el colesterol alt o cap símptoma de problema cardiovascular (mal al pit, manca d’alè després de fer un exercici mínim, palpitacions, taquicàrdia…) pot estar tranquil·la.

Finalment, el colesterol pot ser hereditari i, per tant, no modificable, però sí que es pot controlar. El metge de família recomanarà què cal fer en cada cas.

És obligatòria l’assegurança d’accidents per a empreses?

Posted on by Revista Interès Mutu
Obligatorio el seguro de accidentes para empresas

Treballar com a persona autònoma o ser empresària té força similituds, atès que ambdues
treballen per compte propi. Tanmateix, quan es tracta de cobertures, comencen a
aparèixer diferències entre ambdues situacions, puix que la protecció és un aspecte
fonamental quan hi ha empleats a càrrec. Avui donem resposta a si és obligatòria
l’assegurança d’accidents per a empreses.

Assegurances d’accidents per a empreses

L’ assegurança d’accidents és aquella que cobreix els danys corporals que la persona
assegurada pot sofrir en l’entorn privat o professional tot sent conseqüència d’un accident.
S’entén per accident aquell escenari en el qual la causa és sobtada o inesperada,
externa, violenta i sense que hi hagi intenció o participació per part de la víctima, i que
a més ocasiona danys o lesions. Si aquesta definició d’accident no es compleix, no
entraria en joc aquesta pòlissa, sinó que es tractaria de la cobertura d’una assegurança
de vida.
Existeixen dos tipus d’assegurances d’accidents; d’una banda, els individuals i, per un
altre, els col·lectius. Els primers són els que impliquen una prestació o indemnització quan
té lloc un accident per les activitats contemplades en la pòlissa i que causen una
incapacitat o la mort de la persona assegurada.

Les cobertures queden establertes en la contractació i varien en funció de la
conseqüència de l’accident. Per exemple, quan es produeix la defunció, seran les
persones beneficiàries els qui obtinguin la indemnització; si hi ha una incapacitat temporal,
s’obté una pensió diària, així com cobertura per les despeses d’assistència, o un capital
quan la incapacitat és permanent o total.

Les col·lectives són les que s’apliquen en les empreses quan hi ha diverses persones
treballant. En aquest cas, s’estableix un únic contracte, però aquest inclou a diverses
persones que gaudiran de la cobertura de l’assegurança.

És obligatòria una assegurança d’accidents per a empreses?

Però la pregunta que ens ocupa és la de si és obligatori una assegurança d’accidents per
a empreses. I la resposta és que sí que ho és, sempre que hi hagi persones
contractades i si així ho estableix el conveni. No obstant això, aquesta assegurança
està estretament relacionat amb el conveni de cada empresa, perquè és en aquest on
s’estableixen les cobertures, així com les indemnitzacions que es poden percebre. Cal
tenir en compte que no tots els accidents figuren en aquestes pòlisses i, a més, es
verifica que no hagin estat provocats en alguna mesura per la mateixa persona
assegurada.

Quan una empresa contracta l’assegurança d’accidents de conveni, tots els empleats
que figurin en el document TC2 de la Seguretat Social queden automàticament inclosos en la cobertura, sense importar quants n’hi havia en el moment de contractar-se la pòlissa. És a dir, que si posteriorment s’incorporen noves persones a l’empresa, aquestes també
estaran cobertes.

Tanmateix, el preu final varia en funció del nombre total de treballadors a càrrec, així
com dels capitals que s’hagin assegurat. Un altre factor que pot influir en l’import és el
mateix conveni i el sector, ja que els riscos no són els mateixos per als qui treballin
en la construcció que per als qui ho facin asseguts en una oficina

Si una empresa manca de l’assegurança d’accidents obligatòria i es produeix un sinistre,
tota la responsabilitat recau sobre aquella. La conseqüència és una sanció a la persona
empresària, que pot assolir els sis dígits. A més, aquesta haurà de respondre amb els
seus béns i el seu patrimoni per a fer front a la indemnització; una situació que pot posar
en risc a tota l’empresa en si mateixa

Què inclou una assegurança d’accidents?

Les assegurances d’accidents ofereixen cobertura per a la mort accidental, que cada
companyia pot especificar; la invalidesa temporal, permanent o total; les despeses
d’assistència sanitària que es derivin de l’accident i de la recuperació d’aquest; les
repercussions econòmiques derivades d’aquell i les malalties professionals. En
aquest últim punt, els trajectes entre el domicili i el lloc de treball solen estar coberts en la
majoria d’assegurances.

De la mateixa manera, també hi ha alguns escenaris que queden exclosos de
l’assegurança d’accidents per a empreses, així si se’n produís algun d’ells, no es rebria
cap protecció. Aquests són, en primer lloc, que hi hagi una intenció per part de la persona
que ha sofert l’accident, amb l’objectiu d’aconseguir una baixa i gaudir d’una
indemnització. Altres situacions que també queden excloses són les lesions que es derivin
d’una manifestació, una vaga o un conflicte armat.

A MGC Mútua disposem de diverses cobertures per a empreses, adaptades per a
cadascuna i dissenyades per a cobrir totes les seves necessitats. Pots sol·licitar més
informació emplenant el formulari o contactar directament amb nosaltres.

Tècniques per rebaixar l’ansietat

Posted on by Revista Interès Mutu
Insomnia

Què és l’ansietat

L’ansietat és una sensació de neguit desagradable, vaga i difusa. Per bé que no tots els pacients en manifesten els mateixos símptomes, sol anar acompanyada de mals de cap, palpitacions, opressió al pit i molèsties gàstriques. En realitat, l’ansietat és un senyal d’alerta (com també ho és la por); avisa d’un perill imminent, fet que permet al pacient de prendre mesures contra l’amenaça. Si l’amenaça és real, l’hem de considerar com un mecanisme positiu per a la integritat de l’ésser humà.

L’ansietat és un trastorn que pot afectar el pensament, causar confusió i fer disminuir la memòria i la capacitat de concentració. Tot plegat crea problemes al pacient en la relació amb els altres i, en general, amb el món que l’envolta.

Fins a una de cada deu persones té o ha tingut problemes d’ansietat. Sembla que hi pot influir un component genètic, és a dir que els fills dels afectats són més proclius a patir-ne. Es manifesta més sovint en les dones que en els homes.

Els casos extrems d’ansietat demanen ajut professional, i els psiquiatres reben força sovint pacients derivats d’altres especialistes —cardiòlegs, neuròlegs, gastroenteròlegs— que són incapaços de trobar la causa dels seus problemes i els hi envien com a possibles quadres d’ansietat.

Malgrat tot, si tens símptomes d’ansietat, hi ha estratègies que et poden ajudar a combatre-la. Una de les claus per superar l’ansietat és aprendre a relaxar-se i no deixar que els problemes et dominin els pensaments. Tot seguit t’expliquem com ho pots aconseguir.

Coses per fer a casa

Com a primera mesura, al marge que provis altres tècniques, pensa que parlar-ne amb algú de confiança et calmarà gairebé segur. De la mateixa manera, riure una mica —per exemple, amb una pel·lícula còmica— t’anirà bé per esbargir-te una estona dels problemes; fins i tot el sol fet de somriure t’hi pot ajudar.

Atenció plena o mindfulness

L’atenció plena és una tècnica que, bàsicament, proposa que et concentris en les accions que fas, sense deixar que altres pensaments t’absorbeixin. Per exemple, quan menges, pots fixar l’atenció en l’acte de mastegar i, tot seguit, després de cada mossada, centrar-te en els aliments que ingereixes i que constituiran un nutrient més per tenir una bona salut. Aquest exercici es pot fer extensiu, pràcticament, a qualsevol activitat: per exemple, quan et raspallis les dents, pensa que combats la placa bacteriana, que tant de mal fa a les genives. En podríem donar nombrosos exemples.

L’atenció plena és un exercici excel·lent per relaxar-se.

Respiració

Una altra bona manera de relaxar-se i de desconnectar és centrar-se en la respiració. Es pot fer a casa, al sofà o, fins i tot, assegut a l’oficina. Aquesta operació s’associa amb el mindfulness o l’atenció plena.

  • Asseu-te (o ajeu-te) i col·loca una mà sobre la panxa
  • Inspira aire lentament pel nas fins que l’estómac s’infli
  • Mira de contenir la respiració
  • Exhala a poc a poc l’aire per la boca, procurant de buidar del tot els pulmons

Recomanem de repetir l’operació deu cops.

People practicing thai chi in the park in the summertime

Relaxació progressiva

Assegut, o bé ajagut, encongeix els dits dels peus durant una estona i, després, estira’ls. A continuació, fes igual amb l’articulació del turmell: contreu la musculatura un moment i, tot seguit, allibera-la. Continua el procés pujant pel cos, contraient músculs o grups de músculs fins arribar a les celles i al cap.

Meditació

Hi ha moltes classes i estils de meditació. Normalment es practica en llocs silenciosos. Consisteix a fixar l’atenció en una cosa concreta: en un objecte, en una frase o, fins i tot, en la pròpia respiració. La idea és deixar fluir els pensaments i tornar-te a concentrar com al començament.

La respiració ha de ser lenta i tranquil·la.

Esport i exercici

L’exercici t’ajudarà a descarregar tensió, és a dir a relaxar-te. No es tracta pas que comencis a córrer com un esperitat pel carrer, però, si sols practicar esport, no ho deixis. En cas contrari, una passejada de mitja hora diària, amb pas ràpid, t’anirà d’allò més bé (per no esmentar els altres beneficis que té per a la salut).

Ioga i pilates

Qualsevol d’aquestes tres tècniques farà que superis l’ansietat, però no podràs començar tot sol sense més ni més. Segur que, vora casa, tens una escola de pilates o de ioga. Són una sèrie d’exercicis suaus que serveixen bàsicament per alleujar la tensió coporal. També pots mirar de trobar un grup de taitxí, una tècnica ancestral xinesa en què s’encadenen moviments lents i acurats

Totes les alternatives a l’assegurança de decessos

Posted on by Revista Interès Mutu

alternativas al seguro de decesos

Si hi ha alguna cosa que tenim clar en aquest món és que tot el que comença, acaba, i l’ésser humà no és una excepció. A més, per sort o per desgràcia, aquest moment és desconegut per a qualsevol; el que sí que sabem és que serà inevitable. Perquè els seus costos no suposin una càrrega econòmica per a la família, l’habitual al nostre país és contractar l’assegurança de decessos. D’aquesta manera, totes les despeses del sepeli estaran cobertes. Però, sabies que aquesta no és l’única opció? Avui et comptem quines són les alternatives a l’assegurança de decessos.

Què és una assegurança de decessos?

Les assegurances de decessos són aquelles pòlisses que s’encarreguen de cobrir totes les despeses que representen els serveis funeraris o, almenys, una gran part d’elles. Com passa amb qualsevol altra assegurança, les condicions són variables d’una companyia a una altra i, a l’hora de la contractació, es poden triar les cobertures que es desitgen incloure, que seran més o menys àmplies en funció de les necessitats o els desitjos que tingui cada persona.

Després de la contractació, la persona prenedora de l’assegurança començarà a pagar una sèrie de quotes, amb les quals, un cop arribada la defunció, es cobriran tots els costos que impliqui el sepeli i totes les operacions que puguin ser necessàries per a procedir amb aquest. Aquestes solen fer referència a tres gestions en concret.

Repatriació

En primer lloc, la repatriació, que significa el trasllat de la persona difunta al seu país quan la mort es produeix mentre és a l’estranger.

Serveis funeraris

En segon lloc, tot el que implica el servei funerari, com són el fèretre, el cotxe fúnebre, la vetlla, les flors o el procediment triat, com l’enterrament o la inhumació.

Gestions administratives

Junt amb aquestes dues, les gestions administratives; en tractar-se d’una situació delicada, la companyia asseguradora s’encarrega de procedir amb tots els tràmits necessaris, com la sol·licitud del certificat de defunció, de la pensió per viduïtat o equivalent que correspongui, la inscripció en el Registre civil, la baixa del llibre de família o la gestió dels testaments, entre altres.

Al nostre país, la contractació d’aquesta assegurança és molt habitual i és present en més del 70% de les persones difuntes. Tanmateix, existeixen alternatives a l’assegurança de decessos, que si bé no sempre tenen per què ser les més recomanables, sempre va bé conèixer-les per a poder triar la més adequada per a cada família.

Principals alternatives a una assegurança de decessos

La finalitat que persegueix qualsevol pòlissa d’assegurances és la d’oferir protecció a la família, tant per les despeses que pugui suposar el sepeli, com hem indicat, com pel que implica l’absència dels ingressos que proporcionava la persona prenedora i assegurada.

Quan s’opta únicament per l’assegurança de decessos, només s’impedeix ocasionar una càrrega econòmica a la família, però en cap cas compten amb una cobertura per a fer front a les despeses i obligacions a les quals hagin de continuar fent front.

Per aquest motiu, una de les alternatives a l’assegurança de decessos és l’assegurança de vida. Encara que potser hauríem de fer referència a aquesta com a complement, puix que els costos del sepeli no queden inclosos.

I quin avantatge és la que ofereix aquesta contractació i que constitueix la diferència entre l’assegurança de vida i la de decessos? Doncs que aquí les persones beneficiàries que hagi designat la que està assegurada rebran una indemnització econòmica d’acord amb el capital que s’hagi subscrit. Però no sols això, sinó que també existeix l’opció d’incloure la invalidesa absoluta o la permanent, quan van associades a un accident.

Les condicions també són variables, ja que cada companyia asseguradora té les seves pròpies característiques i la persona titular podrà triar els complements que desitgi per a oferir la tranquil·litat més gran possible a la família.

La segona de les alternatives a l’assegurança de decessos és fer-se càrrec directament dels costos que suposin un cop arribi el moment. No obstant això, aquestes despeses oscil·len entre els 3.500 € i els 6.000 €, i caldrà assegurar-se que qui hagi d’encarregar-se de la gestió disposi d’aquestes quantitats. Per tant, tret que s’hagi acordat prèviament com actuar i que els costos s’hagin deixat coberts, morir sense l’assegurança de decessos pot posar en risc la situació financera de la família.

Quan s’ha de contractar una assegurança de decessos

Atès que, com hem indicat, l’assegurança de decessos cobreix únicament els costos del sepeli, optar per aquesta contractació quan encara s’és jove pot implicar que s’acabi pagant a la companyia d’assegurances una quantitat més elevada del que realment correspon.

Per tant, l’ideal és contractar-ho quan s’entra en una edat una mica més avançada o bé optar per aquesta com a complement de l’assegurança de vida, de manera que a més de tenir-ho tot cobert, es rebi una indemnització.

Com drenem un abscés dental a casa

Posted on by Revista Interès Mutu

Un abscés dental no es pot drenar a casa, sinó que se n’ha de fer càrrec un dentista. Qualsevol intervenció a casa per un abscés comporta un perill d’infecció que pot tenir conseqüències molt greus: de perdre una dent fins a deixar que la infecció s’escampi a altres parts del cos, cosa que l’empitjoraria.

Dit això, si ets a casa, el dentista no et rep fins demà al matí a primera hora i et fa molt de mal, sí que hi pots fer alguna cosa per no passar la nit en blanc i estar adolorit.

Què és un abscés dental

Bàsicament, un abscés dental és una acumulació de pus a causa d’una infecció bacteriana. N’hi ha de tres classes:

  • Abscés gingival (o de les genives). Es localitza a les vores de les genives, al punt on limiten amb les dents o els queixals. El pot causar un cos estrany, com ara una espina de peix que s’ha clavat a les genives o un residu de menjar que s’ha introduït entre dues dents i ha entrat a les genives.
  • Abscés periodontal: es forma a les zones més profundes de les genives i tendeix a estendre’s a les àrees contigües.
  • Abscés periapical: s’origina dins la dent (amb més freqüència al queixal). És conseqüència d’una dent corcada o d’un clivellament dental que ha permès que els bacteris hi penetrin. Els bacteris actuen sobre el teixit tou a l’interior de la dent, és a dir a la polpa dental, raó per la qual també coneixem aquest abscés com a pulpitis.

De vegades no es mostra enfora, però d’altres creix fins a un punt que s’infla la cara. Quan aquest entumiment és realment aparatós, aleshores parlem d’un flegmó.

Quins en són els símptomes

El principal símptoma és el dolor de la peça o de les peces dentals afectades per la infecció. Aquest dolor es torna més intens quan masteguem amb aquestes dents.

Si tens cap dels símptomes que descrivim tot seguit, pot ser que la infecció sigui greu i ho has de consultar al més aviat possible al dentista. Si no aconsegueixes que et visiti de seguida, pots anar a un servei d’urgències:

  • Febre alta
  • Aparició de pus a la pell de la cara
  • Forta inflamació de la cara, que és més greu quan afecta el coll
  • Inflamació de la llengua o per sota
  • Dificultat o impossibilitat d’obrir la boca
  • Dificultat o impossibilitat per empassar-se els aliments
  • Problemes per respirar

Com es tracten els abscessos dentals

Com a norma, cal seguir aquest tractament:

  • Esporàdicament els abscessos dentals esclaten i el pus regalima per la boca o per la pell; si no passa, el dentista (o un cirurgià maxil·lofacial) farà una incisió (un tall) per extreure’n el pus.
  • A continuació, i si la mida de l’abscés ho demana, col·locarà un drenatge (un canonet o làmina de goma normalment) que serveix per facilitar la sortida de pus que s’hi ha format, fins que desaparegui completament la infecció.
  • Després prescriurà un tractament antibiòtic, generalment per via oral, tot i que en casos greus pot ser intravenós. Recorda que no has d’interrompre mai el tractament sense que no hagi transcorregut el temps que va indicar el metge, perquè els bacteris es poden tornar resistents i els fàrmacs deixen de ser eficaços si, més endavant, es necessiten per tractar altres infeccions.
  • Si un dentista pot tractar la peça dental que causa l’abscés, fa una endodòncia (és a dir, farceix la cavitat polposa de la dent); si persisteixen punts neuràlgics de la infecció prop de la dent (mandíbula, maxil·lar, si maxil·lar, etc.), aleshores és el cirurgià maxil·lofacial qui du a terme una neteja quirúrgica.
  • Si, en canvi, la peça dental no es pot tractar perquè està massa malmesa, s’ha d’extreure immediatament, pel fet que és l’origen de la infecció. Aquesta extracció dental es pot fer quan ja prenguis antibiòtics.

Abans de la visita al dentista

Com a primera mesura, mira de calmar el dolor. Pren un antiinflamatori o bé un paracetamol. Potser l’abscés esclata tot sol i s’allibera el pus a la boca. Tindrà un gust estrany, però no té cap més conseqüència.

També pots posar en pràctica aquestes estratègies:

  • Glopeja un col·lutori desinfectant, com ara la clorhexidina. Cal que sigui el farmacèutic qui te’n prescrigui el més idoni.
  • Si no tens cap col·lutori, glopeja aigua tèbia amb sal
  • Evita les begudes gaire fredes o calentes
  • Segueix una dieta suau, amb aliments que no s’hagin de mastegar gaire estona

Com prevenim els abscessos dentals

Ara que sabem que els abscessos dentals són causats principalment per la càries i la pulpitis, la millor manera de prevenir-los és:

  • Procura de mantenir la salut de les dents i de les genives; limita el consum d’aliments i de líquids dolços a les hores dels àpats
  • Evita les llaminadures enganxoses, perquè s’adhereixen a les dents
  • Raspalla’t sempre les dents després dels àpats, fent servir una pasta de dents amb fluor; si no pot ser perquè ets fora de casa, raspalla-te-les així que hi arribis
  • Fes servir seda dental per netejar els espais que hi ha entre les dents o, si no, raspalls interdentals (sempre d’acord amb les recomanacions del dentista)
  • Si tens cap peça dental corcada o et fa mal, ves a la consulta de l’odontòleg perquè la tracti. Així evitaràs que es formi cap abscés
  • Ves amb regularitat al dentista per fer revisions de prevenció i, si cal, que et resolgui de manera prematura qualsevol problema