L’escoliosi és una desviació lateral anòmala de la columna vertebral. Pot afectar pacients de qualsevol edat, però sol tenir més incidència durant l’etapa de creixement abans de la pubertat. Sovint la columna adopta una forma sinuosa, és a dir d’S.
La gravetat de la malaltia és molt variable, i comprèn de desviacions menors fins a casos d’incapacitat del pacient.
Classes habituals d’escoliosi i causes
Hi ha moltes menes d’escoliosi, però s’agrupen en tres categories diferents: idiopàtiques, congènites i neuromusculars. Quan es manifesta en infants de menys de deu anys, es diu escoliosi d’inici precoç (EOS, en les sigles en anglès). En aquests casos cal començar el tractament de seguida, per evitar problemes pulmonars i cardiològics futurs.
- Escoliosi idiopàtica
És la classe més comuna d’escoliosi; en medicina es fa servir el terme idiopàtic per qualificar les malalties amb causa desconeguda, és a dir l’escoliosi idiopàtica no té una causa extrínseca aparent.
Molts casos es diagnostiquen durant l’adolescència, en els períodes de creixement ràpid i sobtat dels adolescents.
- Escoliosi congènita
Es manifesta com un defecte de naixement de la columna. És poc comuna i afecta un de cada deu mil infants, pel cap alt. Se sol diagnosticar en fases primerenques.
- Escoliosi neuromuscular
El terme defineix una escoliosi que és conseqüència d’un trastorn subjacent a la columna vertebral, al cervell o al sistema muscular. Es manifesta quan els nervis i la musculatura al voltant de la columna són massa febles per superar la desviació.
Símptomes de l’escoliosi
Els símptomes varien en funció de la gravetat del cas i de quina n’és la causa, però uns quants dels trets característics de l’escoliosi són:
- Una columna vertebral clarament arquejada
- Les espatlles asimètriques
- Els malucs o les costelles o una espatlla que sobresurten d’un costat
- Cert grau d’inclinació cap a una banda
- La roba cau malament
- Es tenen molèsties o dolors musculars
Factors de risc de l’escoliosi
Hi ha unes quantes variables que fan augmentar el risc de tenir la malaltia. Si deixem de banda les patologies subjacents a l’escoliosi, com ara la paràlisi cerebral, l’osteogènesi imperfecta i la distròfia muscular, entre d’altres, hi ha tres factors de risc principals:
L’edat: En el cas particular de l’escoliosi idiopàtica, els infants i els adolescents hi són més vulnerables durant les fases amb pics de creixement.
El sexe: Tot i que l’escoliosi lleu afecta de la mateixa manera nens i nenes, les nenes tenen més risc de patir escoliosis més greus que demanen tractament.
Família: Bona part dels pacients d’escoliosi no en tenen antecedents familiars, però sembla que un familiar pròxim amb la malaltia n’augmenta el risc.
Complicacions de l’escoliosi
La majoria dels pacients amb escoliosi passaran el trastorn de manera lleu, és a dir sense conseqüències greus. Ara bé, per als qui en manifesten formes més agudes, poden tenir problemes addicionals, però són poc freqüents amb el control i els tractaments disponibles actualment.
Si les costelles es dobleguen, o es deformen, se’n poden ressentir les funcions cardíaca i pulmonar i causar dificultat respiratòria, sobretot quan es fa un exercici intens. Anàlogament, si s’altera la forma de la cavitat troncal, el cor potser té poc espai per bategar, i això pot causar una fallida cardíaca; si bé, es tracta d’una possibilitat remota.
El dolor és la complicació més freqüent, que afecta tant directament els músculs, els lligaments i les articulacions com, de rebot, els nervis, quan es comprimeixen per una alteració anatòmica. Asseure’s o estar-se dret en una mateixa posició gaire estona pot causar malestar muscular.
L’aparença física del pacient amb escoliosi, amb la necessitat d’haver de dur una faixa per a l’esquena, pot causar problemes psicològics, tant en els infants com en els adults, perquè tothom vol tenir cura de la imatge.
Tractaments de l’escoliosi
La majoria dels pacients, siguin infants o adults, no necessiten seguir un tractament contra l’escoliosi, sinó passar un control radiològic regular per garantir que l’afecció no progressa o bé es torna molesta.
Per calmar el dolor, n’hi ha prou amb un analgèsic com ara el paracetamol. De vegades cal prendre medicaments més forts per suavitzar el dolor neurològic, si aquest és l’origen del problema. Si el mal és més intens, però, es poden fer infiltracions amb corticoides a la columna, com a remei pal·liatiu a curt termini. De la mateixa manera, hi pot anar bé tant la hidroteràpia com els massatges.
Els infants i els adolescents poden dur faixa una estona durant el dia, a fi de prevenir que la desviació empitjori amb el creixement. Aquesta peça ortopèdica és, també, un suport per a la musculatura i ajuda a evitar el dolor, si més no parcialment.
L’exercici és una part essencial del tractament, en particular per als adolescents. N’haurien de començar a practicar amb la supervisió d’un especialista, però, després, aquests exercicis es poden fer a casa. Tenen com a finalitat enfortir la musculatura que apuntala la columna, reduir-ne la deformació i corregir la posició. També en solen alleujar altres símptomes, com ara el dolor muscular i la rigidesa.
En certs casos greus potser cal fer una intervenció quirúrgica per redreçar la columna. Normalment només s’hi sotmeten els adults o els infants que han deixat de créixer.
Recomanacions per a l’escoliosi
Si penses que el teu fill (o tu mateix!) té escoliosi, primer de tot has d’anar a la consulta del metge. Si te’n confirma la sospita, probablement t’enviarà a un especialista perquè en faci el diagnòstic definitiu i et digui quines opcions de tractament tens disponibles.
Si el metge no hi diu el contrari, val més que et mantinguis actiu i en forma, perquè és saludable. El metge mateix et pot proposar certs exercicis. De la mateixa manera, convindria saber què n’opina un fisioterapeuta.
És important adonar-se que l’escoliosi pot causar estrès. De vegades, té un impacte molt fort, sigui perquè influeix en la imatge física, per causa del dolor o bé per l’espera d’una intervenció quirúrgica. És relativament freqüent que els pacients amb escoliosi passin per estats depressius. En aquest sentit, es pot reduir l’estrès per l’escoliosi parlar-ne obertament amb la família i els amics, o bé cercar grups de suport.
