Introdueix el codi de la teva targeta de mutualista:
Soc client de la mútua
Introdueix el codi de la teva targeta de mutualista:
Quadre mèdic
Quadre mèdic
Introdueix el teu codi postal per seleccionar el millor quadre mèdic disponible. Si vols consultar el quadre d'una assegurança concreta, contacta amb nosaltres.
Introdueix el teu codi postal per seleccionar el millor quadre mèdic disponible. Si vols consultar el quadre d'una assegurança concreta, contacta amb nosaltres.
La nova edició de la revista “Interès Mutu” ja està disponible per a tots els nostres mutualistes. Pots consultar-la en línia o descarrega-te-la al teu dispositiu des de l’oficina virtual.
El mes de juny publiquem una nova edició de la revista corporativa d’MGC Mútua, Interès Mutu. A més de l’edició en paper que reben els nostres mutualistes, aquells que ho desitgin també poden consultar la revista i descarregar-se-la en format PDF al seu dispositiu des de l’oficina virtual.
L’Interès Mutu pretén oferir sempre continguts de qualitat: articles de salut i medicina elaborats i/o supervisats per metges i articles d’actualitat, d’opinió i d’anàlisi, amb un tractament de la informació amè, original i rigorós.
En l’edició d’aquest semestre destaquem els següents temes:
Editorial: La millor inversió en salut
Novetats: MGC Mútua aposta per l’excel·lència al seu quadre mèdic amb la categoria “Centre-Metge Consultor”
Actualitat: Xavier Plana assumeix la direcció general de MGC Mútua
Entrevista: Gloria Montasell: “Hi ha molts estudis i investigacions científiques que coincideixen que la gratitud millora considerablement la nostra salut”.
Salut de prop: Per a què serveix la melatonina?
Píndola de Salut: Tinc al·lèrgia
Són 20 pàgines impregnades de l’esforç, la il·lusió i el compromís que conforma la nostra filosofia i que també pots descarregar al teu dispositiu per consultar on vulguis amb total comoditat. Accedeix ara a la revista Interès Mutu des de l’oficina virtual.
La cura dels peus ha de realitzar-se durant tot l’any, ja que, encara que tendeixen a ser els grans oblidats, es tracta d’una zona molt delicada. Tanmateix, en els mesos de més calor, cal extremar aquestes cures, així com prendre precaucions per a protegir-los de les altes temperatures i del sol. Si vols conèixer quins són els problemes més habituals dels peus a l’estiu i com evitar que et passin, només has de continuar llegint.
Problemes comuns als peus durant l’estiu i com prevenir-los
Hi ha diverses raons per les quals la cura dels peus s’ha d’extremar a l’estiu, i és que a més de l’exposició solar pel calçat obert o perquè prenem el sol, també incrementem les activitats a l’aire lliure, caminem per superfícies calentes i la mateixa calor fa que suïn més de l’habitual. Tot això fa que puguin aparèixer una sèrie de problemes:
Dureses i callositats
Caminar descalços per llocs com les platges o els passejos marítims facilita el desenvolupament de dureses i calls en la pell, en tractar-se de superfícies aspres. Per a la cura de la pell i dureses, cal portar sempre algun tipus de calçat que sigui còmode i que protegeixi als peus de la calor. Una vegada a casa, és convenient una exfoliació per a eliminar les cèl·lules mortes i aplicar crema hidratant per a evitar la deshidratació de la pell.
Cremades solars
Quan t’apliques protector solar abans de sortir al carrer o ja a l’exterior, recordes aplicar-lo també als teus peus? Rares vegades ens en recordem de la part superior del peu i dels dits, que també són susceptibles de cremar-se. Tingues en compte que aquesta pell a més a més és molt fina, per la qual cosa les cremades es produeixen en poc temps.
Talons esquerdats
La calor i la sequedat a l’ambient són responsables de les esquerdes que apareixen en els talons. No només es tracta d’una qüestió estètica; quan les esquerdes van incrementant la profunditat, arriben a ser doloroses. Per a prevenir la seva aparició, aplica regularment cremes específiques per als talons esquerdats i elimina regularment les dureses amb pedra tosca o amb una llima.
Esperons calcanis
Les sandàlies resulten molt atractives, però quan són massa planes ocasionen altres problemes. Un d’ells són els esperons calcanis, que són un creixement en l’os del taló que sol associar-se a la facilitis plantar. Perquè no apareguin, tria sempre calçat de qualitat i que ofereixi un bon suport en l’arc del peu i amortiment en el taló.
Consells per a protegir els teus peus de la calor i l’ús de calçat adequat
Encara que ja hem vist que la hidratació i l’exfoliació són fonamentals per a la cura dels peus a l’estiu i la prevenció de molts problemes, també hi ha altres mesures eficaces que es poden prendre. En qualsevol cas, si en pateixes algun dels anteriors, però no sents cap molèstia, consulta al metge perquè potser tens peu diabètic.
Mantingues els teus peus frescos
El nostre cos es regula a través de la suor, atès que és el mètode amb el qual comptem per a fer descendir la temperatura corporal. A més de la incomoditat que suposa, les altes temperatures en l’ambient incrementen la sudoració, que al seu torn pot produir mala olor pel cúmul de toxines.
Per a mantenir els teus peus frescos, aposta en la mesura que sigui possible per calçat i mitjons transpirables. Aquests seran de cotó o de fibres sintètiques amb la capacitat d’absorbir la humitat.
Tria calçat obert
Si bé ens exposa a dureses, en els dies de més calor és important usar calcat que faciliti la ventilació del peu. D’aquesta manera, es mantindran secs i s’evitarà l’aparició de fongs. Encara que el plàstic acostuma a ser el material més habitual avui dia en la fabricació pel seu baix cost, és preferible apostar pel cuir o la lona; eviten l’acumulació d’humitat i faciliten l’evaporació de la suor.
Protegeix-te de la calor extrema
Tots hem corregut alguna vegada a la platja per a arribar a l’aigua sense cremar-nos, i encara que pot resultar divertit si és una cosa puntual, els nostres peus es ressenten i poden sofrir cremades. Aposta per sandàlies específiques per a l’aigua o porta sempre calçat si és paviment.
Cerca calçat amb bon suport
El calçat no només protegeix els peus, sinó també la nostra esquena. Tant a l’estiu com a l’hivern, hem de triar opcions amb suport en la zona de l’arc i amb prou amortiment per a absorbir l’impacte de cada trepitjada. Verifica també que la talla és la correcta, ni molt ajustat ni molt solt; en tots dos casos provocarà rascades.
Cura i prevenció de butllofes, fongs i altres
A més dels problemes que esmentem que solen aparèixer a l’estiu, n’hi ha d’altres més difícils de tractar i que poden arribar a complicar-se. Són lesbutllofes i els fongs. Les primeres són sacs plens de líquid en la capa més externa de la pell i que resulten molt doloroses. A més, són molt delicades, ja que poden trencar-se amb facilitat. Apareixen per la fricció amb el calçat o per caminar per superfícies aspres.
Els fongs, per contra, es deuen a la presència d’humitat. Solen créixer en piscines i dutxes públiques, i el peu d’atleta és el cas més habitual. Per a evitar-los, n’hi ha prou amb utilitzar calçat impermeable en aquests espais i eixugar-se bé els peus després de qualsevol bany. Altres mesures són el canvi regular de mitjons i l’ús de pólvores antifúngiques.
A tothom li ha passat alguna vegada: hi deixa de sentir amb normalitat i té certes molèsties a les orelles que, al final, es taponen. En pot ser la causa una acumulació excessiva de cera a les orelles, fins al punt que s’obstrueixen.
Què és la cera a les orelles
El cerumen és com s’anomena la substància groguenca semblant a la cera que el cos segrega als canals auditius. Té com a funció, juntament amb la pilositat natural dels conductes, de protegir les orelles contra infeccions i altres danys. Normalment, el so passa sense problemes pels intersticis que resten lliures.
També serveix per atrapar les partícules que de mica en mica són arrossegades enfora, tot i que es tracta d’un moviment totalment imperceptible.
Si, per la raó que sigui, es forma un excés de cerumen a les orelles i s’hi acumula, pot acabar obstruint-ne els conductes.
De vegades la causa n’és una malformació dels conductes; com ara quan són massa estrets o hi ha cap angle que impedeix la sortida de la cera a l’exterior.
Quins símptomes s’observen amb l’acumulació de cera
Potser no se’n manifesta cap símptoma, però, en general, la pèrdua d’audició n’és el signe més habitual. Altres símptomes possibles són:
Mal de l’orella taponada
Malestar o sensació de blocatge
Acúfens (o tinnitus), que són brunzits que es perceben sense estímul exterior i que només existeixen al cervell del pacient
Picors
Secrecions groguenques i cerúlies
Com eliminem el cerumen
Gotes
A la farmàcia venen gotes que, si s’apliquen tal com indica el prospecte, estoven i afebleixen la cera, cosa que en facilita l’eliminació. En trobem diferents compostos: de bicarbonat sòdic, de clorur sòdic, d’urea o de peròxid d’hidrogen.
La situació ideal és deixar-se aconsellar pel farmacèutic, que et dirà que és més convenient en el teu cas.
Oli d’oliva
Sembla un remei dels avis, oi?, però el cas és que, ben sovint, es el primer tractament que s’aplica. L’oli amara la cera i l’estova quan s’ha endurit, cosa que en facilita l’expulsió.
Irrigacions
Si persisteix l’excés de cerumen a les orelles, es pot optar per les irrigacions. Consisteix a injectar-hi un raig d’aigua tèbia a baixa pressió, que suavitza i expulsa la cera. Normalment, abans de la irrigació, s’hi apliquen unes quantes gotes per estovar més la cera.
Cal que faci aquesta operació un professional mèdic.
Microsucció
Aquest tractament és reservat a l’otorrino, i consisteix a introduir un tub per aspirar suaument l’excés de cera a les orelles. És més simple i menys perillós que la irrigació, i potser fa que t’estalviïs les gotes prèvies per estovar la cera.
Què s’hauria d’evitar
Fer servir aigua a pressió
Teòricament un raig d’aigua a pressió expulsa la cera de les orelles, arrossegant-la enfora, però no és gens recomanable, perquè pot produir lesions greus, com ara la perforació del timpà. La irrigació és molt més segura.
Els bastonets de cotó
No s’ha de provar mai d’eliminar el cerumen fent servir aquests bastonets tan populars, perquè l’empenyen irremeiablement endins i, a més a més, poden causar abrasió al delicat conducte intern de l’orella.
No cal dir que introduir-se qualsevol altre objecte a l’orella també és del tot desaconsellable. De fet, els otorrinos són contraris a fer servir bastonets per a les orelles.
Espelmes
Així mateix, no és gens recomanable de fer servir espelmes per a les orelles, atès que no hi ha cap evidència que demostri l’efectivitat d’aquest mètode, i això sense parlar del risc de patir cremades potencialment greus.
Què pots fer per prevenir l’excés de cerumen
Si tens problemes recurrents d’acumulació de cerumen, prova d’introduir-te regularment una gota d’oli d’oliva tebi, amb la periodicitat necessària: diària, setmanal o encara més sovint. És un remei natural i sol funcionar.
Si l’oli no funciona, val més que en parlis amb el farmacèutic.
Quan hauries d’anar al metge
Si persisteix cap dels símptomes que enumerem, parla’n amb el metge de família o amb un otorrinolaringòleg:
Mal d’orella o mal de cap.
Mareigs.
Febre, a part de les molèsties a l’orella.
Si tens cap secreció anòmala a l’orella, o t’adones que hi ha una inflor al voltant.
La finalitat de l’entrenament no té per què ser necessàriament transformar el nostre aspecte físic. Però seria una hipocresia dir que els qui entrenen amb regularitat no aspiren a aconseguir resultats notables. Un dels exercicis més populars avui dia és l’esquat búlgar o “gambada amb l’altra cama”, que es considera una variant de les tradicionals. Aquest exercici resulta molt efectiu; tanmateix, perquè realment ho sigui és necessari realitzar-lo correctament. Ensenyar-te a fer-ho és l’objectiu d’aquest article.
L’objectiu de l’esquat búlgar és treballar la musculatura de les cames i els glutis, i ho fa amb una combinació de força i resistència. Per a això, es realitza una flexió del maluc, el genoll i el turmell, en mantenir la cama davantera flexionada i recolzada en el sòl, i l’altra estirada cap endarrere i recolzada en alguna superfície, com un banc o una cadira.
Un dels seus principals beneficis és que treballa cada cama per separat, la qual cosa permet corregir desequilibris entre ambdues, millorar l’estabilitat i incrementar la força muscular. Alhora, fa que l’exercici suposi un repte superior al de recolzar les dues cames a terra simultàniament.
Però, quins són els errors habituals que dificulten la realització correcta de l’esquat búlgar?
Mala alineació del genoll
Un dels errors més comuns en fer l’esquat búlgar és tenir una alineació indeguda del genoll. Cal recordar que aquests són molt delicats i que les postures i moviments incorrectes poden posar-hi massa pressió, incrementant el risc de lesions en els tendons i lligaments.
Quan parlem de mala alineació, ens referim al fet que aquesta es desplaci cap a dins o cap a fora, a causa de la inestabilitat que causa el mateix exercici. Per a corregir-la, cal mantenir la concentració en el genoll durant tota l’execució de l’esquat búlgar, perquè quedi sempre alineat amb el turmell. Entrenar el sistema propioceptiu també pot ajudar.
Un altre punt a tenir en compte és que s’ha d’evitar que el genoll passi en excés la línia per sobre dels dits dels peus. Si bé hi ha qui argumenta que aquest moviment es realitza de manera natural en pujar una escala, no cal excedir-se perquè implica una pressió, sobretot si l’exercici es realitza carregant pes. El truc està a mantenir la posició del cos centrada, flexionar la cama davantera 90° i ajudar-se amb la cama posterior per a l’equilibri.
Falta d’estabilitat i equilibri
Hem esmentat que l’esquat búlgar treballa l’estabilitat i l’equilibri, i això pot ser un problema en si mateix. Aquest exercici requereix un control molt precís dels músculs estabilitzadors, ja que es realitza sobre una sola cama. Si no tenim per costum treballar-los, és probable que estiguin febles i que trontollem en tenir menys punts de suport. La falta d’estabilitat pot comprometre la tècnica i disminuir l’efectivitat de l’exercici.
Per a millorar tots dos en aquest exercici, es recomana començar amb una càrrega més lleugera, o directament realitzar-lo sense pes, i concentrar-se en la tècnica correcta. A mesura que aquesta es millora, es pot anar augmentant la resistència. El ioga és eficaç per a treballar l’equilibri i l’estabilitat, però també hi ha exercicis que enforteixen els músculs estabilitzadors, com els lounges o gambades i les planxes laterals, així com el hip thrust.
A més, és convenient assegurar-se de mantenir el tors alçat i els músculs abdominals actius per a proporcionar estabilitat. Aquests últims, coneguts com a core, tenen un gran pes a l’hora de mantenir-nos en equilibri. També es pot utilitzar una plataforma elevada per a donar suport al peu posterior i reduir la dificultat de l’exercici quan no es té la suficient pràctica.
Rang de moviment limitat
El tercer error més comú en l’esquat búlgar és el rang limitat en l’execució del moviment. Aquest fa referència a la capacitat per a descendir el tronc en vertical. Quan hi ha una limitació, es dificulta l’activació muscular i l’exercici deixa de ser tan eficaç com realment podria ser.
Per a augmentar el rang de moviment en l’esquat búlgar, el que cal treballar és la flexibilitat i la mobilitat dels malucs i els turmells. Per a això, es poden realitzar estiraments dinàmics abans de l’exercici i dedicar temps a treballar la mobilitat d’aquestes articulacions.
Encara que els exercicis de força i resistència siguin totalment oposats als de flexibilitat i mobilitat, l’impacte d’aquests últims en els anteriors és molt alt, per la qual cosa no han de descurar-se si es desitja millorar el rendiment en els entrenaments.
Un altre consell interessant és realitzar exercicis de mobilitat específics per als malucs i els turmells. Que inclouen els estiraments per a la mobilització de maluc i els exercicis d’estirament dels isqui tibials. Tots dos milloren la mobilitat i, per tant, el rang de moviment en l’esquat búlgar.
Des d’MGC Mútua, esperem que aquesta senzilla guia et serveixi per a millorar la teva tècnica i el teu rendiment.
No tothom és partidari dels exercicis per preparar el part, perquè, hipotèticament, podrien ser perjudicials per al fetus. I, com és lògic de pensar, un exercici violent i sense regulació pot ser teratogen (és a dir, pot causar malformacions al fetus).
Ara bé, la comunitat mèdica reconeix que, al capdavall, un exercici practicat amb la intensitat justa, i de manera assenyada, aporta molts beneficis, tal com veurem a continuació.
Malgrat tot, no es tracta únicament de fer certs exercicis. La gestació és una condició natural, però alhora representa tot un trasbals per a la fisiologia (i la psicologia) de la dona, un fet en el qual, d’altra banda, no cal esplaiar-s’hi. Es tracta de:
Mantenir els hàbits de vida tant com puguis, i continuar activa.
Reposar si tens cap dolor o molèstia. Si no desapareixen, consulta-ho al ginecòleg.
Fer exercici quotidianament. Els experts en recomanen mitja hora diària.
Quatre advertiments
Hi ha condicions que cal tenir en compte abans de començar una rutina d’exercicis amb finalitat preventiva. En aquest sentit, para esment en el que et recomani l’obstetra, o el ginecòleg, que preveurà tots els factors que hi poden intervenir i, finalment, et dirà si has de seguir aquestes rutines o val més que no.
En principi, qualsevol de les condicions que enumerem no són aptes per fer exercici:
Si tens cap mena de secreció vaginal anòmala, incloent-hi, per descomptat, les hemorràgies
Contraccions doloroses
Incompetència cervical, és a dir, un coll d’úter o cèrvix afeblit (per qualsevol causa)
Si tot va bé i l’obstetra et dona permís, has de començar a fer els exercicis al principi de la gestació. Els exercicis t’aporten, tant a tu com al fetus, beneficis com ara:
Faciliten el part, amb menys probabilitats de tenir complicacions
Prevenen una possible diabetis gestacional
Augmenten l’elasticitat de la musculatura
Redueixen la tendència a engreixar-se, que és inevitable durant l’embaràs
Fan menys probable que el nadó tingui sobrepès
Fan que et trobis més bé i de més bon humor
Uns quants exercicis per preparar el part
Caminar
Juntament amb la natació (a sota), caminar és un dels exercicis més complets que hi ha.
Hauries de caminar a pas lleuger ràpid, de manera que no acabis baldada; val més que triïs superfícies planes, sense pendent. Una caminada de quinze o vint minuts diaris millora la circulació i la salut cardiovascular.
Nedar
El gran avantatge de la natació és que no força les articulacions. No hauries de triar cap estil que sotmeti el coll o les espatlles a pressió. La braça és ideal.
Al marge dels avantatges de l’exercici en si, els moviments suaus mentre sures a l’aigua encara alleugen més les articulacions, perquè s’hi ha suprimit el pes.
Bicicleta estàtica
Com en els dos casos anteriors, la bicicleta estàtica és un exercici aeròbic o cardiovascular (o càrdio, ras i curt), és a dir una activitat que fa treballar el cor, i això en millora la capacitat.
La bicicleta no sotmet les articulacions a cap esforç innecessari.
Esquats
Són flexions de les cames, amb l’esquena recta, com si t’haguessis d’asseure a la gatzoneta. Es poden fer sense suport, mantenint l’equilibri, contra una paret o amb l’ajut de la parella, que et podria agafar de les mans per evitar cap caiguda.
Els esquats ajuden a enfortir les cames, però, sobretot, treballen la musculatura de la pelvis, un fet vital per al part.
Ioga i pilates
Són exercicis relaxants i molt segurs, però els haurien de guiar monitors amb experiència, perquè n’hi ha que són desaconsellables durant l’embaràs per diverses raons i que impliquen posicions extremes (ajeure’s de panxa enlaire, estirar-se damunt l’abdomen, etc.).
Cal no oblidar…
Que has seguir les instruccions de l’obstetra, o del ginecòleg, pel que fa no sols a l’exercici, naturalment, sinó a la dieta i als costums durant la gestació.
En aquest enllaç tens accés a un programa complet enregistrat en vídeo d’exercicis per a l’embaràs.
Si tens una tos persistent, no t’hi capfiquis gaire. Sens dubte, en el millor dels casos és una situació empipadora, però poca cosa més. A més a més, disposem de molts recursos per desempallegar-nos-en.
Com a primera mesura, has de saber que a la farmàcia es venen diversos remeis sense recepta que te la poden calmar. Així doncs, el farmacèutic és la persona indicada per suggerir-te’n el més adequat.
En tot cas, també tens moltes opcions casolanes per combatre-la. Primer de tot, però, examinarem les classes de tos.
Classes de tos
La tos és un mecanisme de l’organisme per expulsar un cos o una substància no desitjats a les vies aèries. N’hi ha de dues menes, bàsicament:
La tos seca, que origina una irritació a la gola o a les vies aèries superiors. Es pot tractar amb un medicament supressor que actua sobre el cervell i redueix el reflex de la tos.
Tos productiva, que és causada per un excés de mucositat als pulmons. Es tracta amb medicaments expectorants, que ajuden a eliminar l’excés de mucositat, i així s’evita que s’acumuli als pulmons.
Uns quants remeis casolans
Diversos estudis assenyalen que, quan es fa el tractament, no cal diferenciar entre tos seca i tos productiva, perquè la tos és un acte reflex de l’organisme.
Independentment, doncs, de la classe de tos que tens, prova de seguir aquests consells:
Beu força líquid, no gaire fred. Una barreja d’aigua, llimona i mel és ben bona i té efectes balsàmics.
Pren bafs, que ajuden a liquar la mucositat pulmonar.
Llepa alguna pastilla, com si fos un caramel.
Reposa. Si es tracta de cap virus, el teu cos necessitarà tota l’energia per fer-hi front.
Fes gàrgares amb aigua tèbia i una mica de sal.
Prova de prendre una infusió de gingebre amb una mica de mel per suavitzar la gola. El gingebre té propietats antiinflamatòries i pot relaxar les membranes de les vies respiratòries.
També tens la mel, que s’ha fet servir “tota la vida” dissolta en aigua, amb una mica de llimona o sense, per suavitzar la gola i alleugerir la tos.
Quan cal anar al metge
T’hauries de plantejar d’anar al metge si, a banda de tos, tens cap dels símptomes que s’enumeren:
Problemes per respirar.
Expectores sang provinent dels pulmons.
Perds pes de manera inexplicable.
Fa una setmana que tens febre.
Tens antecedents familiars o bé contacte amb pacients amb VIH (que causa la sida) o tuberculosi.
Segueixes un tractament que inclou esteroides o prens cap medicament que inhibeix el sistema immunitari.
Calma la tos seca amb aquests remeis casolans efectius
Si tens una tos persistent, no t’hi capfiquis gaire. Sens dubte, en el millor dels casos és una situació empipadora, però poca cosa més. A més a més, disposem de molts recursos per desempallegar-nos-en.
Com a primera mesura, has de saber que a la farmàcia es venen diversos remeis sense recepta que te la poden calmar. Així doncs, el farmacèutic és la persona indicada per suggerir-te’n el més adequat.
En tot cas, també tens moltes opcions casolanes per combatre-la. Primer de tot, però, examinarem les classes de tos.
Classes de tos
La tos és un mecanisme de l’organisme per expulsar un cos o una substància no desitjats a les vies aèries. N’hi ha de dues menes, bàsicament:
La tos seca, que origina una irritació a la gola o a les vies aèries superiors. Es pot tractar amb un medicament supressor que actua sobre el cervell i redueix el reflex de la tos.
Tos productiva, que és causada per un excés de mucositat als pulmons. Es tracta amb medicaments expectorants, que ajuden a eliminar l’excés de mucositat, i així s’evita que s’acumuli als pulmons.
Uns quants remeis casolans
Diversos estudis assenyalen que, quan es fa el tractament, no cal diferenciar entre tos seca i tos productiva, perquè la tos és un acte reflex de l’organisme.
Independentment, doncs, de la classe de tos que tens, prova de seguir aquests consells:
Beu força líquid, no gaire fred. Una barreja d’aigua, llimona i mel és ben bona i té efectes balsàmics.
Pren bafs, que ajuden a liquar la mucositat pulmonar.
Llepa alguna pastilla, com si fos un caramel.
Reposa. Si es tracta de cap virus, el teu cos necessitarà tota l’energia per fer-hi front.
Fes gàrgares amb aigua tèbia i una mica de sal.
Prova de prendre una infusió de gingebre amb una mica de mel per suavitzar la gola. El gingebre té propietats antiinflamatòries i pot relaxar les membranes de les vies respiratòries.
També tens la mel, que s’ha fet servir “tota la vida” dissolta en aigua, amb una mica de llimona o sense, per suavitzar la gola i alleugerir la tos.
Quan cal anar al metge
T’hauries de plantejar d’anar al metge si, a banda de tos, tens cap dels símptomes que s’enumeren:
Problemes per respirar.
Expectores sang provinent dels pulmons.
Perds pes de manera inexplicable.
Fa una setmana que tens febre.
Tens antecedents familiars o bé contacte amb pacients amb VIH (que causa la sida) o tuberculosi.
Segueixes un tractament que inclou esteroides o prens cap medicament que inhibeix el sistema immunitari.
Viatjar a destins exòtics es presenta com una autèntica aventura, puix que ens permet explorar noves cultures i paisatges que s’allunyen del que ens resulta familiar. Tanmateix, aquesta diferència també fa que els riscos sanitaris no siguin els mateixos i que, sense voler-ho, ens exposem a factors que poden posar en compromís la nostra salut. Perquè la protegeixis allà on vagis, et deixem una guia sobre els riscos més importants en uns certs destins i les vacunes per a viatjar que necessitaràs si els visites.
Destins exòtics i els seus riscos sanitaris
Els destins exòtics ens ofereixen atraccions culturals úniques i experiències inoblidables com a viatgers. Però en contrapartida, també poden presentar riscos sanitaris significatius. Per exemple, en algunes àrees tropicals, existeix un alt risc de malalties transmeses per mosquits, com el dengue o la malària.
A més, les regions amb climes càlids i humits poden ser propenses a malalties transmeses per aliments i aigua contaminada, com la febre tifoidal i l’hepatitis A. També és important tenir en compte els brots de malalties infeccioses que poden passar en uns certs destins, com el xarampió, la febre groga o fins i tot la verola del mico; una malaltia que en 2022 es va importar a Europa.
Vacunes recomanades per a destins exòtics
Per a salvaguardar la nostra salut mentre viatges a destins exòtics, és fonamental acudir al nostre metge de confiança amb alguns mesos d’antelació perquè ens informi sobre el protocol a seguir. Cada destí té els seus riscos associats i un pla específic de vacunació.
Cal tenir en compte que per a aconseguir la immunitat és necessari esperar algunes setmanes i que algunes vacunes necessiten més d’una dosi per a aconseguir-la. Per això, és convenient informar-se amb temps. No obstant això, a continuació t’expliquem quines són les vacunes més habituals que se solen recomanar i les específiques en uns certs destins.
Vacunes comunes
Amb independència del lloc al qual ens dirigim, hi ha algunes vacunes que són considerades estàndard i recomanables per a viatjar amb tranquil·litat. Dins d’aquestes podem distingir entre les rutinàries i les selectives. Les primeres són les que acostumem a posar-nos des de la infància, per la qual cosa si les portes al dia, no hauràs de preocupar-te per elles. Són les del tètanus, la tos ferina, el xarampió o la rubèola.
Pel que fa a les selectives, poden aplicar-se com a vacunes per a viatjar o per les circumstàncies personals que es puguin tenir, com ara familiars amb la malaltia. En aquesta última situació trobem l’hepatitis A, i per viatges, s’inclouen la febre tifoidal, el còlera o la ràbia.
Vacunes específiques segons el destí
A més de les vacunes per a viatjar comunes, hi ha altres específiques per a determinats destins exòtics. Mentre que en alguns llocs poden ser recomanacions, a d’altres són obligatòries. En aquestes últimes figuren la febre groga, la poliomielitis i la meningitis meningocòccica.
De cara a assegurar que es compta amb aquestes vacunes, a l’hora d’entrar en un país amb presència d’aquestes malalties s’exigeix el Certificat Internacional de Vacunació. En aquest document és on s’acredita que la persona que viatja ha estat vacunada contra aquelles i s’obté en els Centres de Vacunació Internacional, després d’aplicar-se les vacunacions. A més a més de les vacunes, se sol recomanar, encara que no exigir, portar tractaments preventius quan no existeixen vacunes, com per exemple, per a la malària.
Planificació i programació de vacunes
La planificació i programació de vacunes per a viatjar a destins exòtics és crucial per a tenir una garantia de protecció i poder gaudir d’unes vacances sense imprevistos. En moltes d’ocasions, el risc es produeix per desconeixement, tant pel que fa a les malalties existents com a la forma en què poden contreure’s.
Per aquest motiu, sol haver-hi sempre recomanacions generals en determinats països. A més de portar una farmaciola amb els medicaments que prenguem amb regularitat, així com altres bàsics, com ibuprofè, paracetamol i analgèsics, és convenient parar esment a què es menja i es beu. Cal evitar aliments crus i extremar les precaucions amb la rebosteria, beure sempre aigua embotellada i rentar-se les mans amb freqüència.
Pel que fa a la planificació del viatge i la programació de les vacunes, l’ideal és acudir a un metge tan aviat com sapiguem el lloc de destinació i quan viatjarem. Com dèiem, algunes vacunes poden requerir més d’una dosi, i per a aconseguir la immunitat completa, és a dir a protecció enfront de la malaltia, han de passar al voltant de dues setmanes.
En la visita al metge, es revisarà el nostre historial de vacunació, l’estat de salut actual i es farà un calendari amb les vacunes per a viatjar en funció d’on ens dirigim. I encara que no sol ser obligatori, sinó que el risc és a càrrec de qui viatja, si vols afegir una mica més de tranquil·litat a les teves vacances, aposta per una assegurança de salut. D’aquesta manera, tindràs protecció davant els imprevistos i podràs actuar amb immediatesa.
Tens defalliment, pal·lidesa i cansament existencial? Si estàs mig mort i no saps per què, potser es tracta d’un dèficit de ferro. La manca de ferro és un trastorn força comú, en què disminueix el nombre de glòbuls vermells de la sang (les hematies, encarregades de dur l’oxigen a les cèl·lules). Si falla el transport d’oxigen, els òrgans i els teixits no reben prou energia i se’n ressent la salut.
Te n’expliquem tot seguit els símptomes, les possibles causes i com pots comprovar si n’ingereixes la quantitat diària recomanada.
Què és el ferro i per què el necessitem
El ferro és un mineral essencial, present en un bon nombre d’aliments saludables. A grans trets, el cos necessita produir hemoglobina, una proteïna dels glòbuls vermells de la sang que transporta l’oxigen dels pulmons a totes les cèl·lules del cos.
Hi ha dues classes de ferro: l’hem (o l’hem hemoglobínic) i el ferro no hem (o hem no hemoglobínic). Els noms fan referència a l’hemoglobina. Els aliments vegetals, com ara els llegums, les nous, les llavors i els cereals integrals contenen ferro no hemoglobínic. La carn, fins i tot l’aviram, n’inclouen de tots dues classes.
L’organisme absorbeix el ferro hem molt més bé; com que és d’origen animal, l’absorció és instantània. Per contra, l’organisme ha de processar el ferro no hem per assimilar-lo i, tot i així, necessita altres nutrients per aconseguir-ho.
Si segueixes cap dieta vegetariana o vegana, procura de prendre molta vitamina C, que és fonamental per absorbir el ferro no hemoglobínic.
fresh baby spinach leaves
Quant de ferro és necessari
La dosi diària recomanada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) varia en funció de l’edat i del sexe:
Per als adolescents (de tots dos sexes) i les dones: 14,8 mil·ligrams diaris
Per a les dones i els homes de més de 50 anys: 8,7 mil·ligrams diaris
Què és l’anèmia per dèficit de ferro
Tothom ingereix el ferro imprescindible amb els aliments, però hi ha certes circumstàncies que impedeixen que l’organisme l’absorbeixi, i això fa que en tinguem un dèficit.
Tal com hem explicat, uns nivells baixos de ferro comporten una disminució en el nombre de glòbuls vermells i, en conseqüència, l’organisme no rep l’energia (o oxigen) que necessita. Aquesta mancança pot afectar totes les funcions del cos, del cervell fins al sistema immunitari.
Quan el nombre de glòbuls vermells és reduït, parlem d’anèmia per dèficit de ferro, i pot causar feblesa, mareigs i fatiga.
Qui té risc de patir anèmia
Les dones gestants o que tenen la menstruació són més proclius a patir aquesta mena d’anèmia. La menstruació sol exhaurir les reserves de ferro i, per aquesta raó, les dones en són més afectades que els homes.
Les embarassades necessiten una quantitat més alta de ferro. Diversos estudis avalen que una ingesta superior de ferro s’associa a menys perill de tenir anèmia maternal i que el nadó pesi poc.
La dosi exacta recomanada varia d’una dona a l’altra. Hi ha medicaments, com ara certs antibiòtics, que poden reduir els nivells de ferro. Sigui com sigui, és important de consultar el cas al metge, que probablement recomanarà de prendre’n suplements, però no s’ha de fer sense la seva indicació explícita.
Símptomes de l’anèmia per manca de ferro
Els més habituals són els següents:
Fatiga
El ferro és essencial per fer circular l’oxigen pel cos, de manera que un dels primers símptomes de l’anèmia és el cansament constant.
Mans i peus freds
Tenir les extremitats fredes és també un símptoma de manca d’energia a les cèl·lules.
Pal·lidesa
Els nivells baixos de ferro i de glòbuls vermells poden ser la causa d’una pell visiblement pàl·lida. Si la pell, els dits, l’interior dels llavis, les genives, l’interior de les parpelles són menys vermells que no és habitual, potser és per culpa de la falta de ferro.
Ungles trencadisses
El ferro és necessari perquè el teixit de les ungles creixi amb normalitat. Si has notat que se t’obren longitudinalment o que s’han tornat fràgils i es trenquen fàcilment, podria tornar a ser un senyal de manca de ferro.
Problemes a la llengua
Si té una aparença massa flonja o pàl·lida, pot revelar un nivell baix d’hemoglobina com a resultat d’una manca de ferro.
Ofec
Si pujar un pis o qualsevol petita activitat t’implica un esforç, potser és per causa d’un dèficit de ferro.
Pèrdua de cabells
El ferro és un dels minerals més importants per als cabells, de manera que si trobes la pinta o el raspall anormalment plens de cabells, potser tens un problema de falta de ferro.
En cas d’observar símptomes de manca de ferro, val més que vagis al metge de família. Es pot diagnosticar amb una simple anàlisi de sang i es pot pal·liar prenent-ne suplements.
Els suplements
El metge ha d’indicar si cal prendre’n. Si no s’ingereix prou ferro amb la dieta, te’n podria prescriure.
El ferro es presenta en diferents formes, de les càpsules fins a les solucions líquides. Tal com hem explicat, per garantir-ne una bona absorció és convenient de prendre molta vitamina C.
Les millors fonts naturals de ferro
Hi ha molts aliments saludables que contenen ferro. Els més recomanables a fi de prevenir qualsevol mancança són els següents:
Carn vermella
Una ració de 100 grams de carn vermella picada conté aproximadament 2,7 mil·ligrams de ferro, o el 15 % de la dosi diària recomanada. També és rica en proteïnes, zinc i vitamina B. És la font de ferro hem més accessible i diversos estudis n’avalen l’efectivitat en contrast amb les fonts de ferro no hemoglobínic.
Llegums
Els fesols, les llenties, els cigrons i les mongetes són grans fonts de ferro per als vegetarians o els vegans. Per exemple, 200 grams de llenties (cuites) contenen el 37 % de la dosi diària recomanada (ferro no hem).
Espinacs
D’altra banda, 100 grams d’espinacs en contenen el 20 % de la dosi diària recomanada. Es tracta de ferro no hemoglobínic, però també aporten vitamina C, que ajuda a absorbir el mineral.
Llavors de carabassa
Són perfectes per afegir en una amanida (guarnició o topping en anglès). Una ració de 28 grams conté el 23 % de la dosi diària recomanada. A més a més, són fonts excel·lents de zinc, manganès i vitamina K.
En compliment del que estableixen els articles 16 i 17 dels Estatuts Socials, el Consell d’Administració d’MGC Insurance, Mutua de Seguros y Reaseguros a Prima Fija, en sessió celebrada el dia 6 de juny de 2023, va acordar convocar els mutualistes de l’entitat a l’Assemblea General Extraordinària que tindrà lloc el proper dia 10 de juliol de 2023, a les 11:00h, en primera convocatòria i, si escau, a les 12:00h en segona convocatòria, a la “Sala d’Actes Manel Arán” de la seva seu social, situada al carrer Tuset 5-11, de Barcelona.
L’estiu és una estació on la mateixa calor ens convida a buscar menjars refrescants. La raó la trobem en el fet que el seu contingut en aigua és elevat, per la qual cosa ens hidrata i en compensa la pèrdua a través de la suor. Si bé seguir una alimentació saludable i equilibrada és important al llarg de tot l’any, en aquesta època ho és encara més. T’expliquem quins aliments no poden faltar en el teu plat i algunes receptes refrescants perquè et resulti més fàcil consumir-los.
La importància d’una alimentació equilibrada durant l’estiu
Com hem dit en la introducció, és especialment important cuidar-se durant els mesos de calor. Però, què té de particular aquesta estació perquè calgui fer èmfasi en l’alimentació equilibrada?
En primer lloc, les altes temperatures suposen un major desgast físic, ja que el nostre organisme es deshidrata. El cos humà està constituït per aigua en un 65% aproximadament, encara que en alguns òrgans, com els pulmons, pot superar fins i tot el 80%. Amb la calor, alliberem suor de manera contínua, que contribueix al fet que aquest percentatge descendeixi i, en conseqüència, ens sentim més fatigats.
D’altra banda, a tots ens encanta passar temps fora de casa quan la calor acompanya, i el fet de dur a terme més activitats fa que tinguem una major demanda energètica i de nutrients. L’alimentació equilibrada i que inclogui menjars refrescants ens proporcionarà la quantitat suficient d’aigua per a hidratar-nos, però també nutrients com ara vitamines i minerals que enfortiran el sistema immunitari i ens donaran energia.
Incorpora fruites i verdures de temporada a la teva dieta d’estiu
A l’hivern, pel fred, el cos ens demana aliments amb un alt contingut calòric i rics en greixos. I quins menjars refrescants podem incloure durant l’estiu per a fer front a aquesta major demanda energètica?
Com que l’important és l’alt contingut en aigua, les primeres opcions seran les fruites i les verdures, però també el peix fresc. Sol dir-se que com més acolorit, més varietat de nutrients estarem afegint al nostre plat. Per tant, tens total llibertat per a triar aquelles que més t’agradin.
En aquesta època, hi ha una gran varietat d’opcions, com la síndria i el meló, que són excel·lents propostes, però també paraguaians, nectarines, préssecs, mangos o kiwis, entre altres fruites. Tingues en compte que la calor fa que perdem la gana, per la qual cosa triar aliments acolorits i amb sabor dolç farà que ens resultin més atractius al paladar.
Pel que fa a les verdures i les hortalisses de temporada, la varietat és també molt àmplia, com ara enciam, fesols tendres, pebrots, cogombre, carabassó, carabassa, remolatxa, ravenets o bròquil, entre moltes altres.
Com veus, la majoria es poden afegir directament en una amanida, que pots combinar amb el mateix peix fresc o amb llegums com les llenties, la quinoa o els cigrons. Si afegeixes un rajolí d’oli d’oliva i algunes llavors, ja tindràs tots els grans grups de nutrients en un sol plat. És a dir, carbohidrats, proteïnes i greixos, i fins i tot vitamines i minerals.
Receptes refrescants per a mantenir-se hidratat i nodrit
Si la cuina no és el teu fort o com a la resta de l’any, et falta temps per a preparar grans plats, en l’apartat anterior ja t’hem deixat un “tast” de què pots fer per a cuidar la teva alimentació a través de menjars refrescants.
Les amanides són l’opció més senzilla, no només perquè és tan senzill com afegir ingredients variats i amanir-los, sinó perquè pots fer combinacions infinites i al teu gust. Per a ajudar-te, et deixem alguns exemples d’aquestes i d’altres plats.
Amanida de síndria i formatge feta
Un exemple perfecte d’una amanida senzilla és aquesta. N’hi ha prou amb tallar trossos petits d’una síndria que estigui dolça i combinar-la amb menta fresca, formatge feta i una mica de suc de llimona. En ser principalment aigua, no et serveix com un esmorzar, però és una queixalada d’allò més refrescant.
Amanida de bonítol amb espinacs i tomàquets cherry
Una altra amanida amb una mica més d’aportació calòrica és aquesta que porta bonítol, fulles d’espinacs, tomàquets cherry i amaniment. Per al peix en pots triar un altre si ho prefereixes, i per a l’amaniment, aquesta recepta porta oli d’oliva amb oli de sèsam, vinagre d’arròs i suc de llima. Pots afegir-li també romaní fresc en branca i una mica de sal.
Gaspatxo
Quan arriba l’estiu, el gaspatxo és present en el menú de qualsevol bar o restaurant. I és que poques sopes fredes hi ha tan delicioses com aquesta i tan fàcils de preparar. Pots anar en de pressa i comprar-lo preparat en algun supermercat, però també pots fer la teva combinació a casa. Els ingredients són tomàquet, cogombre, pebrot, all, oli d’oliva i vinagre.
Broquetes de fruites
Si a casa teniu menors, potser us resulta una mica més complex aconseguir que mengin fruita i verdura, per molta set que puguin tenir. Per a ells, però també per a adults, les broquetes de fruites són un snack saludable i que probablement els cridarà l’atenció. Només cal agafar bastonets de broqueta i punxar-hi trossos de fruites variades, com ara pinya, maduixa, síndria o préssec. Com més varietat de color i de sabor, millor.
Apostar per una alimentació saludable amb menjars refrescants a l’estiu és molt senzill. Recorda combinar-la també amb activitat física i un bon descans.
Amb la primavera apareix un dels problemes més típics d’aquestes dates: la rinitis al·lèrgica. Has notat que t’aixeques amb el nas tapat o esternuts quan intentes dormir? Si ets dels que pateix al·lèrgies estacionals, a hores d’ara ja sabràs que són molestes, inoportunes i impacten directament la qualitat del nostre descans.
De fet, s’estima que entre el 20 i el 40% de la població mundial pateix rinitis al·lèrgica. Els símptomes inclouen esternuts, picor o secreció nasal, vertigen i ulls plorosos. I, per a moltes persones, també insomni. Les persones amb al·lèrgies tenen més del doble de probabilitats de patir insomni que les que no conviuen amb alguna al·lèrgia. Per no dir que les al·lèrgies no només afecten l’inici del son, sinó que també interfereixen en la capacitat per mantenir-lo al llarg de la nit.
Per què les al·lèrgies m’alteren el son?
La presència d’al·lèrgens al nostre entorn, com el pol·len, irriten les membranes de la mucosa nasal i provoquen símptomes que afecten la capacitat per respirar amb facilitat. Aquests símptomes tendeixen a empitjorar a la nit. Hi ha dues raons per les quals les al·lèrgies habitualment condueixen a una mala qualitat del son: la irritació i la congestió.
Sense un descans de qualitat podem anticipar que et sentiràs esgotat i molest, i molt probablement, que tindràs mal de cap (cefalees). A més, la sensació de cansament pot perjudicar el teu rendiment acadèmic i laboral, cosa que afectarà negativament la teva salut i benestar a llarg termini. Dormir malament també augmenta l’ansietat i l’estrès, cosa que fa que sigui més difícil agafar el son.
Els nens tampoc no són l’excepció: si pateixen al·lèrgia i, per tant, dormen malament, pot ser especialment perjudicial per al seu rendiment acadèmic, ja que es relaciona amb la pèrdua de dies lectius, els trastorns del comportament i la dificultat per memoritzar contingut o concentrar-se.
Consells per dormir millor amb al·lèrgies
Dormir amb al·lèrgies pot ser difícil, però és possible! Aquí et presentem 6 consells per fer-hi front:
• Fes servir un purificador d’aire mentre descanses.
• Tanca portes i finestres per mantenir els al·lèrgens fora i lluny del dormitori.
• Mantingues els mobles tan lliures de pols com sigui possible.
• Deixa les mascotes fora del dormitori, ja que els cabells i la caspa són dos al·lèrgens comuns.
• Canvia la teva rutina d’higiene i dutxa’t abans de ficar-te al llit per eliminar els al·lèrgens que hi pugui haver a la teva pell.
• Demana una visita amb el teu metge de referència per plantejar alguna opció terapèutica.
Si el cabell t’ha passat per temporades més bones, notes que empitjora i que et comença a caure, és lògic que t’hi capfiquis. Sabies que és normal de perdre entre 50 i 100 cabells cada dia? Sovint ni ens n’adonem, però l’aprimament dels cabells causa un malestar emocional real.
Hi ha molts motius per perdre cabell; dels excessos en els pentinats i canvis d’estil fins als desequilibris hormonals. Tot seguit n’exposem els més freqüents, i què hi pots fer per tornar a tenir el cabell tan fort i sa com abans.
El cicle de vida dels cabells
Tots els cabells tenen un cicle de vida normal. La majoria duren cap a tres anys abans de caure i que els nous els substitueixin. Els cabells creixen dins uns “saquets” minúsculs que s’anomenen fol·licles i tots segueixen un cicle vital propi.
Com que un 1 % dels cabells són al final del seu cicle natural de vida, quan ens rentem el cap, trobem uns quants cabells a la banyera o a la dutxa. Tal com apuntàvem, la majoria de nosaltres perd entre 50 i 100 cabells al dia.
El cicle vital dels cabells comprèn tres fases:
Fase de creixement o anàgena, en la qual els cabells creixen i s’enforteixen
Fase catàgena, que és un període curt de repòs durant el qual els cabells deixen de créixer
Fase telògena, en la qual els cabells empenyen cap amunt abans de caure i que comenci una nova fase anàgena
Què és l’aprimament del cabell?
No té res a veure amb l’alopècia o la calvície, que és la pèrdua general de cabells tant en dones com en homes, sinó que fa referència a una disminució lleu o moderada del cabell en certes àrees, i no pas a tot el cap.
Si les pèrdues són superiors al que és normal, parlem d’alopècia telogènica, que causa una reducció general de la tofa de cabells, tot i que es conserva sa el cuir cabellut. És la causa més habitual de la pèrdua de cabell i es dona entre un i tres mesos després d’un fet estressant o trasbalsador, com ara el naixement d’un fill, una intervenció quirúrgica o una malaltia significativa.
Bona part dels casos no demana tractament i, quan passen les circumstàncies que s’hi relacionen, els cabells reviuen sense conseqüències posteriors.
Com es diagnostica
En general, els metges diagnostiquen ràpidament la causa de la reducció de la quantitat de cabells, de vegades sense que calgui fer cap prova addicional. Pot ser que n’hi hagi prou amb una conversa amb el pacient sobre la dieta, l’estat d’estrès, els trastorns mèdics existents i els possibles antecedents familiars.
Si s’ha de fer passar cap prova al pacient, habitualment se li demana una anàlisi de sang per saber si té anèmia, problemes de la tiroide, nivells vitamínics inadequats o trastorns autoimmunitaris. Menys sovint se’n pot fer examinar una mostra de cabell.
Vuit causes habituals de la pèrdua de cabells
Tractaments estilístics
Sense adonar-se’n, molta gent es tracta ben malament els cabells. Un excés de productes potents, o aspres, com ara els tints, els fàrmacs relaxants, els emblanquidors i les permanents poden malmetre el cabell, com també passa amb els fixadors i les laques més intenses. Lligar-se els cabells amb monyos, trosses o cues de cavall massa tibants pot perjudicar els fol·licles.
Anèmia i manca de ferro
Una de les causes més habituals de la pèrdua de cabell en les dones és la manca de ferro, sovint per causa de la menstruació, però també pot ser conseqüència d’alguna deficiència en la dieta.
El ferro és essencial perquè els cabells creixin sans i el nivell a la sang n’influeix tant la qualitat com la quantitat.
Manca de vitamina B12
Juntament amb l’àcid fòlic i altres minerals, la vitamina B12 és vital per als cabells, perquè intervé en el transport de l’oxigen que els fa créixer.
La manca de vitamina B12 és més freqüent en els vegans, atès que la font més important d’aquesta vitamina per a la dieta són les proteïnes d’origen animal, encara que també es pot obtenir, però de menys qualitat, de la fruita i de les verdures.
Estrès
Ja hem esmentat l’alopècia telogènica com a causa de la reducció del gruix dels cabells. Un grau no necessàriament elevat d’estrès descontrolat causa una secreció alta d’hormones, com ara el cortisol, que poden perjudicar el creixement dels cabells en la fase de desenvolupament als fol·licles i, alhora, fer augmentar les hormones masculines que n’acceleren la caiguda. L’estrès també pot originar trastorns alimentaris i digestius, i caspa.
Embaràs
El canvi hormonal que es produeix normalment durant la gestació pot tenir impacte en el creixement dels cabells, fins a causar-ne una disminució en la darrera fase de l’embaràs i poc després del part. Al cap de pocs mesos, però, tot sol tornar a la normalitat.
Una mala dieta
Els cabells necessiten una dosi completa de nutrients i, en cas de qualsevol dèficit, se’n ressenten. Això afecta les proteïnes i les vitamines. Una mala nutrició es pot revelar en uns cabells febles i trencadissos, ressecs i fràgils i, de vegades, s’associa amb la deshidratació i la caspa.
La menopausa
La davallada d’hormones femenines que es produeix amb la menopausa en pot causar la reducció. Altres símptomes de la menopausa són els fogots, les suors, les regles alterades, els canvis d’humor, la sequedat vaginal i l’alteració de la libido.
Baixada sobtada de pes
Una dieta dràstica, especialment si has perdut més de deu quilos de pes en un període curt de temps, pot propiciar l’aprimament dels cabells unes quantes setmanes més tard. Pot passar igual amb els trastorns alimentaris.
Remeis casolans contra la pèrdua de cabell
Tot i que no hi ha cap remei casolà per revertir la pèrdua del cabell a causa d’un problema mèdic, les recomanacions que enumerem a continuació poden fer servei si el trastorn es deu a factors relacionats amb l’estil de vida:
Segueix una dieta tan saludable com sigui possible
Ja hem vist que la nutrició és essencial per afavorir el creixement del cabell. Així doncs, si tens problemes capil·lars, augmenta la ingesta d’aliments saludables recomanats com ara:
– Els ous, que són rics en proteïnes, i vitamines del grup B
– El peix blau i la fruita seca, que contenen omega-3
– La carn vermella, amb molt de ferro
– Els aliments enriquits, com ara els cereals i la llet
Fes-te massatges al cuir cabellut
Poden estimular el flux sanguini i, per tant el creixement dels cabells. S’ha reportat que l’ús d’olis essencials, com ara el de l’espígol o de la menta, és beneficiós, però encara no en tenim prou evidència.
L’àloe
S’ha fet servir durant molt temps per tractar l’aprimament dels cabells, perquè redueix la inflamació del cuir cabellut i allibera els fol·licles. S’hi pot aplicar directament, en estat pur o bé en forma gel, de xampú o de condicionador que en continguin.
Xampús antiaprimament
Aquesta classe de xampús no evita la pèrdua de cabell, però pot fer semblar que el cabell té més gruix. També contenen vitamines i aminoàcids que milloren la salut del cuir cabellut amb el temps, si bé cal fer-los servir cada dia.
Tractaments mèdics contra la pèrdua de cabell
Tret que hagi un problema psíquic important, els metges no solen prescriure cap tractament contra la pèrdua de cabells (no parlem pas d’alopècia). Si cal, però, els tractaments disponibles són:
Minoxidil, aplicat cada dia en forma líquida o d’escuma. Triga entre 3 i 4 setmanes a fer efecte
Finasterida: és una píndola que cal prendre diàriament
Cremes esteroidals: si el problema és una inflamació del cuir cabellut, es pot resoldre amb corticoides
Quan cal anar al metge
Bona part dels casos d’aprimament dels cabells es resolen per si sols amb el temps, sense seguir cap tractament. Ara bé, si perds molta quantitat de cabells sense cap raó aparent —sobretot si se’t comencen a formar clarianes— ves al metge. Si convé, farà que et visiti un dermatòleg per avaluar el cas i, probablement, et demanarà proves.
Amb l’edat, gairebé tothom perd cabell. Malgrat tot, si se segueixen els consells generals sobre dieta i les cures que hem indicat, es pot pal·liar una mica el problema.
Ús de cookies
Aquest lloc web fa servir diferents tipus de cookies pròpies i de tercers adreçades a garantir el correcte funcionament del web i la personalització del seu contingut, així com a oferir-li una millor experiència de navegació, ajustada a les seves necessitats i interessos.
Funcionals
Sempre actives
L'emmagatzament tècnic o accés és necessari per al correcte funcionament del lloc web, i permetre funcionalitats com el canvi d'idioma o guardar ajustaments.
Ajustaments
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són utilitzats exclusivament amb la finalitat d'analitzar l'ús del lloc web per part dels visitants.L'emmagatzematge tècnic o l'accés són utilitzats exclusivament amb la finalitat d'analitzar l'ús del lloc web.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o rastrejar l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb fins de màrqueting similars.
