Mes: juliol de 2023

Falta de vitamina D: símptomes, causes i com obtenir-ne suficient

Posted on by Revista Interès Mutu

La vitamina D, també coneguda com la vitamina del sol, intervé en multitud de processos del nostre organisme, per la qual cosa una manca d’aquesta provoca alteracions que repercuteixen negativament en la salut. Però, com saber si n’estem prenent la quantitat suficient? En aquest article et donem totes les respostes que necessites a la falta de vitamina D.

Símptomes de deficiència de vitamina D

La vitamina D és una vitamina liposoluble, que actua en el nostre organisme d’una forma semblant a com ho fan les hormones. El cos humà té la capacitat de produir-la, però per a això és necessari que rebi radiació UV del sol. És a dir, exposar-nos als raigs solars.

Les seves funcions són múltiples, com ara la intervenció en el funcionament del múscul cardíac, en els músculs en general i en el metabolisme ossi; reforça el sistema immunitari; afavoreix el microbioma intestinal i protegeix els vasos sanguinis. A més, intervé en l’absorció del calci i del fosfat i regula diversos gens.

Quan la seva aportació és deficitària, es presenten una sèrie de símptomes, que ens donen el senyal que hem d’intervenir. Aquesta simptomatologia varia en funció de l’edat, com mostra la taula:

LactantsNens petitsNens grans i adolescentsPersones adultesPersones d’edat avançada
Símptomes de deficiència de vitamina D– Enrampades musculars per falta de calci– Lentitud en el tancament dels ossos del crani– Dolor en caminar– Ossos febles a les cames, pelvis i columna vertebral– Risc elevat de fractures per qualsevol impacte
– Crani tou– Retard en aprendre a asseure’s, gatejar i caminar– Cames arquejades i/o genolls junts en mancances greus– Dolor al tacte i propensió a les fractures
– Espasmes a la cara, mans i peus i convulsions– Creixement ossi alterat, que deriva en escoliosi, cames arquejades o genoll valg– Ossos pelvians aplanats en nenes, que estreny el canal del part

Causes de la deficiència de vitamina D

Les causes més habituals de la falta de vitamina D són les següents:

– Exposició solar insuficient

– Manca de vitamina D en l’alimentació

– Dificultat per a l’absorció de la vitamina D dels aliments

– Problemes de conversió de la vitamina D al fetge o en els ronyons

– Ingesta de medicaments que interfereixen en la capacitat de l’organisme per a l’absorció de la vitamina.

Exposició al sol: la font natural de vitamina D

L’exposició a la llum solar directa és la forma més senzilla de posar fi a la falta de vitamina D en l’organisme. D’aquí ve que se’n digui també la vitamina del sol. Si bé podríem pensar que aquesta manca es troba únicament en aquells països amb poca llum solar, la realitat és ben diferent. Espanya està per sota de Suècia o Noruega. La raó? L’ús de protecció per a la pell i una escassa exposició directa, principalment.

Quantitat recomanada d’exposició solar per a obtenir vitamina D

Segons les recomanacions, és suficient amb una mitjana entre cinc i quinze minuts uns tres cops per setmana. No obstant això, tot depèn del color de la pell, ja que aquelles amb una tonalitat més fosca podrien necessitar més temps.

En qualsevol cas, es recomana també que l’exposició no tingui lloc en les hores més fortes, sinó a primera hora del dia o a la tarda. L’increment en el nombre de casos de càncer de pell fa que calgui extremar les precaucions en la seva cura.

Factors que poden afectar la síntesi de vitamina D en la pell

Malgrat l’exposició solar regular, pot continuar havent-hi una deficiència. Però, a què es deu aquesta falta de vitamina D en la sang?

En concret, a una menor producció de vitamina com a resposta a la llum solar, que és freqüent en persones amb pell fosca; d’edat avançada, en reduir-se la quantitat de 7-dehidrocolesterol a l’epidermis, o que usen protector.

Tanmateix, la mala absorció no sols es pot produir a la pell en el moment de l’exposició solar, sinó també durant la ingesta dels aliments. Els factors que intervenen són els següents:

– Mala absorció dels greixos en l’intestí. A l’ésser una vitamina liposoluble, s’absorbeix juntament amb aquells. Aquest problema augmenta amb l’edat.

– Dificultat per a convertir la vitamina D de manera activa, per trastorns renals i hepàtics; malalties hereditàries poc habituals, com el raquitisme hipofosfatèmic, o per l’ús de certs medicaments, com els anticonvulsius o la rifampicina.

Aliments rics en vitamina D

Si per algun motiu, la falta de vitamina D és marcada i està repercutint negativament en la salut, l’exposició solar pot no ser suficient per a corregir aquest dèficit. En aquests casos, s’ha d’augmentar-ne la ingesta a través de l’alimentació i fins i tot recórrer a suplements.

Fonts de vitamina D en la dieta

Les principals fonts de vitamina D en els aliments són:

– Peixos grassos com el salmó, la tonyina, sardines i verats

– Anguiles i angules

– Lactis com la llet o el formatge

– Ous de gallina

– Fongs i bolets

– Aliments que han estat suplementats

Suplementació de vitamina D: quan considerar-la i com prendre-la

Si es presenten diversos dels símptomes esmentats, es recomana acudir al metge per a realitzar una analítica i verificar els valors de vitamina D. En cas de ser baixos, es receptarien suplements. Aquests també estan indicats per a persones d’edat avançada o en risc de manca, per no poder sortir a l’exterior o estar en centres de llarga estada. La dosi sol ser d’uns 20 micrograms al dia.

Bibliografia

https://www.msdmanuals.com/es-es/hogar/trastornos-nutricionales/vitaminas/carencia-de-vitamina-d

https://www.cerascreen.es/blogs/news/vitamina-d

Son i alimentació: què mengem determina com dormim

Posted on by Revista Interès Mutu

No és pas cap secret que tant la nutrició com el son tenen un paper fonamental en la nostra salut, tot i que sovint deixem de banda els vincles estrets que hi ha entre tots dos elements. Certs aliments i begudes poden incidir en la qualitat i la quantitat del son i fer que no descansem prou. Simultàniament, la manca de son se sol associar amb un consum més alt d’aliments calòrics, cosa que fa augmentar el risc d’obesitat. Si tens problemes de son, el fet de saber com la teva alimentació afecta el repòs et pot ajudar a millorar-lo.

Els aliments que ingereixes poden condicionar de manera directa l’insomni, i es divideixen en dos grans grups: macronutrients i micronutrients. Els macronutrients inclouen els sucres (carbohidrats), els greixos i les proteïnes. Els micronutrients són les vitamines i els minerals que el teu cos necessita per funcionar correctament.

Carbohidrats i greixos

És important que bona part dels hidrats de carboni que consumeixes sigui dels que tenen un índex glucèmic baix, com ara els llegums o les verdures, i que evitis, tant com puguis, els aliments i les begudes amb un elevat contingut en sucres refinats, com són la brioxeria industrial o les begudes energètiques. Tanmateix, una petita punta de glucosa a la sang, amb el consum d’aliments que contenen un índex glucèmic mitjà-alt, com ara la pastanaga bullida, la patata, l’arròs o la carbassa a la brasa, afavoreix la síntesi de la melatonina, l’hormona inductora del son.

Pel que fa als greixos, en trobem dos grans grups: els saturats i els insaturats. La base de la dieta mediterrània són els greixos insaturats, i per això és tan saludable! Dins d’aquest grup hi ha l’oli d’oliva. A més, una classe de greix insaturat és l’omega 3, que fa disminuir la inflamació al cos i augmentar els nivells de melatonina. Pots trobar aquest greix en aliments com el peix blau, les nous o les llavors de lli i xia.

Les proteïnes són essencials per a un bon repòs

Cal assenyalar que el consum de proteïnes és essencial per a un bon repòs i un funcionament correcte del cos. La melatonina se sintetitza a partir del triptòfan (un aminoàcid que forma part de les proteïnes). Pots trobar triptòfan en les carns blanques o vermelles, el peix, els llegums, els tubercles com ara la patata o el moniato, els ous o fruites com el kiwi o les cireres.

Vitamines i minerals

Moltes vitamines i minerals tenen activitat antioxidant i poden reduir la inflamació corporal, fet que influeix de manera positiva en el descans. La vitamina B12, per exemple, contribueix a la secreció de melatonina, i la trobem en aliments com ara el peix, la carn o els ous, mentre que un dèficit de vitamina D es relaciona amb menys qualitat del son i somnolència diürna, per la qual cosa recomanem de consumir peix amb força contingut en greix, com el salmó o la truita. En referència als minerals, un consum adequat de calci s’associa amb més facilitat per agafar el son, mentre que la manca de ferro es relaciona amb un augment dels desvetllaments nocturns i menys quantitat d’hores de son.

Si sabem quines connexions hi ha entre el son i la nutrició tindrem més oportunitats per aprofitar-ho a favor nostre. Menjar de manera més intel·ligent et permetrà de dormir més bé i viure de manera més saludable.

Article elaborat per Ad Salutem, Instituto del Sueño

Problemes oculars a l’estiu: Protegeix-te els ulls del sol i d’altres perills estacionals

Posted on by Revista Interès Mutu
travel, tourism and summer holidays concept – happy couple in sunglasses at touristic resort over exotic bora bora island background

Durant l’estiu cal parar molt de compte amb els ulls, perquè hi ha diversos factors que en poden afectar greument les cures habituals. Els descrivim a continuació en aquest article.

La llum del sol

En aquesta estació és quan els raigs del sol incideixen més perpendicularment a terra i quan els efectes se’n fan sentir més. No únicament escalfen més, sinó que n’augmenta la resplendor.

L’exposició directa al sol sense unes ulleres adequades pot perjudicar la còrnia i causar una lesió anomenada queratitis actínica. Els símptomes de la queratitis són pèrdua de visió, fotofòbia (impossibilitat o dificultat per obrir els ulls quan la claror és forta), dolor i plor abundant.

A més a més, l’exposició crònica als raigs solars pot ocasionar lesions a la superfície de l’ull, com ara el pterigi, que és l’engruiximent anòmal del teixit conjuntiu sobre la còrnia o, també, la pingüècula (un tumor benigne de la conjuntiva, que és la mucosa cobreix la part blanca dels ulls).

D’altra banda, es poden aguditzar malalties com la DMAE (degeneració macular associada a l’edat, un trastorn que fa perdre visió de la part central de l’ull) o les cataractes.

Finalment, la radiació ultraviolada pot causar una conjuntivitis irritativa, que es produeix quan s’inflamen les vores de les parpelles (blefaritis) i, a llarg termini, es poden tenir lesions greus com ara tumors malignes de les parpelles o de la conjuntiva.

L’aigua

La calor convida a banyar-se, independentment de si és en aigua dolça o salada. I tant la del mar, amb moltes sals concentrades, com la de les piscines, ben carregada de clor, poden produir irritacions.

A les piscines, tot i el clor, és relativament fàcil que els gèrmens es transmetin, i això pot originar una conjuntivitis infecciosa, que es manifestaria amb envermelliment dels ulls, secrecions de llàgrimes, inflor de les parpelles i, fins i tot, problemes de visió (visió borrosa).

És força usual acabar un dia de bany amb els ulls vermells. En aquests casos, la solució ideal és rentar-se amb sèrum fisiològic.

És totalment contraindicat de banyar-se amb lents de contacte, i de cap manera s’han de dur mentre som a l’aigua, perquè els ulls hi són més propensos a contreure infeccions molt greus per Acanthamoeba, que és un protozou que trobem a l’aigua del mar, les piscines, els estanys, etc. L’Acanthamoeba pot sobreviure a l’espai entre la lent i l’ull, envair-ne la còrnia i causar-hi una queratitis amèbica, molt dolorosa, amb conseqüències molt greus per als ulls.

Senior man putting eye drops

L’aire condicionat

En condicions normals, la superfície ocular sempre és humida, per l’acció d’una pel·lícula lacrimal prima que la lubrifica. Tant els ventiladors com l’aire condicionat afecten la superfície de l’ull, i fan que aquesta llàgrima s’evapori ràpidament, fins a eixugar la superfície de l’ull, sobretot si s’orienten directament a la cara.

Anàlogament, els ambients gaire secs, ventosos o amb corrents d’aire poden produir aquest efecte. Es manifesta amb molèsties indefinides, coïssor o irritació i sensació de tenir un cos estrany a l’ull. Per als qui pateixen la síndrome de l’ull sec, sobretot, els pot fer molt de servei aplicar-s’hi llàgrimes artificials.

Uns quants consells per tenir cura de la salut ocular a l’estiu

Pots evitar bona part dels problemes oculars seguint aquestes recomanacions:

  • Fes servir sempre ulleres de sol a l’exterior. Han de ser de qualitat, amb protecció contra la radiació ultraviolada (UVA i UVB), i encara millor si tenen vidres polaritzats, que eviten els reflexos del sol damunt de superfícies brillants. Mira d’evitar l’esport a les hores de més radiació.
  • Fes servir ulleres de natació a la piscina, o al mar, atès que et protegeixen dels agents infecciosos o irritants. Les més bones porten un filtre contra els raigs ultraviolats.
  • Evita de prendre el sol a les hores centrals del dia, que és quan el sol és més alt.
  • No et banyis mai amb lents.
  • Procura d’evitar els ambients gaire secs, amb aire condicionat o un ventilador directes a la cara. Tal com hem explicat, poden fer que s’evapori la llàgrima de l’ull i deshidratar-lo. Si cal, no dubtis d’aplicar-t’hi llàgrimes artificials, que trobaràs a les farmàcies.
  • Vigila l’alimentació. Procura de menjar aliments rics en vitamina A: lactis o fruites i verdures com la pastanaga, moniatos i meló. El peix blau també és beneficiós.
  • Fes-te una revisió dels ulls, si més no una vegada cada dos anys; i si tens més de 40, anualment. No dubtis de consultar el farmacèutic si tens cap símptoma que no desapareix al cap d’un parell de dies. En cas de necessitat, et podrà recomanar que et visiti un especialista.

Bibliografia

https://ocumed.es/10-consejos-para-cuidar-los-ojos/
https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/001010.htm

Aliments rics en fibra: beneficis per a la salut i llista d’opcions

Posted on by Revista Interès Mutu

La cerca d’una alimentació saludable és una tendència en l’actualitat. Però en general, sentim parlar d’una distribució dels nutrients entre carbohidrats, proteïnes i greixos. No obstant això, els aliments rics en fibra no poden quedar fora de l’equació, i en aquest article et contem per què.

Beneficis de consumir aliments rics en fibra

Els aliments rics en fibra són aquells que inclouen parts comestibles de les plantes que l’intestí prim no té la capacitat per a digerir ni absorbir. Per tant, aquestes arriben fins a l’intestí gros en el mateix estat. Un cop allà, es fermenten amb els bacteris intestinals perquè puguin digerir-se.

La fibra es classifica en dos tipus: soluble i insoluble. La primera és present en fruites, verdures i llegums, reté aigua i és la responsable de l’augment del bol fecal. La segona es troba en la capa exterior de les llavors i els grans i s’expulsa sense ser processada, ja que la flora intestinal no la fermenta.

I quins són els beneficis de consumir aliments rics en fibra?

  • Regulació del trànsit intestinal.
  • Augment de la sensació de sacietat.
  • Es millora la composició dels bacteris beneficiosos per a la salut.
  • Regulació dels nivells de colesterol i glucèmia en la sang.
  • Prevé el restrenyiment, en incremental el pes i la grandària de la femta i afavorir l’evacuació.
  • Manteniment de la salut intestinal i reducció del risc de patir patologies com la malaltia diverticular o el càncer colorectal.
  • a la pruïja.

Fruites i verdures amb alt contingut de fibra

La ingesta de fibra recomanada per a una persona adulta és de 25 grams al dia, segons l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària. Per a l’Organització Mundial de la Salut, aquesta xifra hauria d’estar en 30 grams. Tanmateix, a Espanya, la quantitat de fibra que prenem és insuficient, ja que ens quedem en una mitjana de 12,5 grams al dia.

Les fruites i verdures són dues de les principals fonts dins dels aliments rics en fibra i les més senzilles d’incloure en l’alimentació.

Exemples de fruites riques en fibra

Per a les fruites i les verdures es recomana sempre triar aquelles que són de temporada. D’aquesta manera, podrem anar variant la ingesta al llarg de l’any i beneficiar-nos de les diferents vitamines i minerals amb les quals compten. Pel que fa a la quantitat de fibra per 100 grams, les principals fruites són:

  • Coco, amb 10,5 grams.
  • Gerd, amb 6,7 grams.
  • Plàtan, amb 3,4 grams.
  • Pera, amb 2,3 grams.
  • Figues, amb 2,5 grams.
  • Prunes, amb 2,1 grams.

Exemples de verdures riques en fibra

Pel que fa a les verdures, les que compten amb una aportació de fibra més elevada són les següents:

  • Carxofa, amb 9,4 grams.
  • Cols de Brussel·les, amb 4,3 grams.
  • Grelos, amb 3,9 grams.
  • Bròquil, amb 3 grams.
  • Remolatxa, 2,8 grams.
  • Espinacs, amb 2,6 grams.

Llegums i grans integrals com a fonts de fibra

Els llegums i els cereals integrals són també una excel·lent font de fibra. De fet, l’aportació en ambdós és superior a la que trobem en les fruites i les verdures.

Exemples de llegums rics en fibra

  • Mongetes, amb 25,4 grams.
  • Cigrons, amb 15 grams.
  • Llenties, amb 11,7 grams.

Exemples de grans integrals rics en fibra

  • Ordi, amb 15,6 grams.
  • Civada, amb 15,4 grams.
  • Sègol, amb 15,1 grams.
  • Blat, amb 12,2 grams.
  • Espelta, amb 10,7 grams.
  • Mill, 8,5 grams.

Receptes i consells per a incorporar més fibra en l’alimentació

Com pots comprovar, els aliments rics en fibra són múltiples i variats. Al costat de tots els que hem esmentat, cal afegir també els fruits secs, que són excel·lents per a ser consumits com un snack. Si et costa incorporar la fibra a la teva dieta, aquí tens alguns trucs senzills que també et poden servir com a receptes:

Grapats de fruita seca

Per la seva gran aportació nutritiva, n’hi ha prou amb prendre’n un grapat al dia. Les nous i les ametlles són excel·lents per a menjar entre hores quan comencem a tenir gana. A més de fibra, tenen multitud de minerals i vitamines, i pots consumir-los directament o dins la llet o en un iogurt o fins i tot afegint-los a plats calents.

Canvia’t al pa integral

El valor nutritiu del pa blanc és molt baix, i s’elabora amb farines refinades. Si et passes a l’integral, assegura’t d’apostar per aquells fets amb espelta o sègol.

Fes-li un lloc a la civada

La civada és una altra gran aliada per a incorporar aliments rics en fibra. Pots menjar-la amb la llet o el iogurt, i també afegir-hi trossos de fruita i canyella. També és molt utilitzada com a ingredient per a preparar pa de pessic i fins i tot galetes.

Dona-li vida a les amanides

Si no saps com preparar les verdures o els llegums o la cuina et lleva massa temps, passa’t a les amanides. L’enciam i el tomàquet poden ser acompanyades de llenties o cigrons de pot, i verdures com la remolatxa i els espinacs també es poden consumir crues. Si ho prefereixes, també et serveixen per a preparar rics sucs molt nutritius.

I així de fàcil és incloure aliments rics en fibra en la nostra dieta.

Bibliografia

https://www.mayoclinic.org/es/healthy-lifestyle/nutrition-and-healthy-eating/in-depth/fiber/art-20043983

https://medlineplus.gov/spanish/ency/patientinstructions/000193.htm

https://www.vozpopuli.com/bienestar/nutricion/fibra-cantidad-dia-alimentos.html

Tres estratègies per no menjar més del compte

Posted on by Revista Interès Mutu

Qui més, qui menys, ha pensat sovint, quan s’aixeca de la taula, que ha menjat massa. Potser amb més freqüència de la volguda, oi? I diu: “les patates fregides em tornen boig!”, o “eren tan bones les postres!”. Sens dubte, és fàcil menjar més del compte.

Ara, fer un àpat copiós a taula no és l’única manera d’excedir-se en el menjar. L’altra manera és atipar-se quan no en tenim la necessitat fisiològica.

L’entorn no hi ajuda gens. Al voltant nostre tot és farcit de missatges sobre aliments, sovint concebuts per fer que continuem menjant, com aquell eslògan d’una marca de patates fregides que deia “Oi que no en pots menjar una i prou?” Cada vegada hi ha més llocs per fer-te caure en la temptació. Bars, restaurants o botigues de delicadeses que s’anuncien per seduir-nos. Tot plegat fa que, poc o molt, mengem alguna vegada sense necessitat. Un altre tema que hauríem de revisar és la qualitat dels aliments que ens sedueixen, tenint en compte si s’han processat, quina quantitat de sucre o de sal contenen i si s’han adobat amb greixos perjudicials. Al capdavall són tot estratègies perquè continuem menjant.

No obstant això, per més que ens assetgin amb oferiments, que ens hagin dit que ens hem d’acabar el contingut del plat, que “piquem” al llarg del dia i que la temptació del menjar preparat s’apoderi de nosaltres, hi ha certes coses que podem fer per desconnectar-nos d’aquest bombardeig constant.

Tres estratègies per no menjar més del compte

Vigila què menges

Fixa’t bé què et dus a la boca i pensa únicament en el mos que tens davant. Procura de no fer cap altra activitat mentre menges: gaudeix-ne i prou, amb la idea que alimentes el teu cos i en restaures els teixits. Això forma part d’una pràctica antiestrès que s’anomena atenció plena o mindfulness.

La base d’aquesta proposta rau en diversos estudis que afirmen que, si et suprimeixen la informació visual del que has ingerit, encara menges més. Per contra, si pares atenció en allò que menges, en redueixes la quantitat. És un plantejament molt simple, però que funciona. Recorda: també mengem amb els ulls.

Prova de seguir aquestes recomanacions:

  • Evita la tecnologia a les hores dels àpats. Deixa’t estar d’ordinador, mòbil o tauleta. No mengis a la taula de treball (això té l’avantatge addicional que t’aixecaràs de la cadira i et bellugaràs).
  • Concentra’t en la gana i en el sensació de sacietat. Naturalment, també has de deixar de banda la feina, i no tan sols les pantalles.
  • Dedica una estona a cuinar i a presentar la vianda. Procura de no menjar directament de la carmanyola o d’un plat de cartró. Asseu-te a taula i pensa únicament en l’àpat.

Ves molt alerta amb el sucre i la sal

Tots dos additius són temptadors, com saben prou bé els fabricants d’aliments preparats. És molt fàcil, amb aquesta mena d’aliments, de consumir sal i sucre de més. Així doncs, ves amb molt de compte. Si suprimeixes el menjar processat de la dieta, acabaràs acceptant quantitats molt inferiors de sucre i de sal.

  • Si realment et ve de gust una cosa dolça, tria’n una de petita i menja-te-la a poc a poc, assaborint-la bé.
  • Opta pels aperitius salats que contenen menys sal. Pot ser fruita seca sense sal, o també crudités (pastanagues, api o endívies) per sucar en hummus, un puré de cigrons gustós i especiat, o en guacamole. Defuig les salses industrials, que ben probablement contenen un excés de sal.

Prova de seguir aquestes recomanacions:

  • Si et deleixes per menjar alguna cosa amb una gran quantitat de sal o de sucre, fes-hi només tres mossegades.
  • Assaboreix-les una per una amb calma, pensant en quin gust tenen. Són complexes o simples? En notes l’excés de sal o de sucre? Rumia, amb sinceritat, si aquestes porcions t’han satisfet. Potser t’adonaràs que no t’agraden tant com el menjar natural, és a dir no processat. I, finalment, demana’t si et fan agafar més gana de la que tenies.

Cambia la manera de picar

“Menja quan realment tinguis gana”. És de pura lògica, oi? Ni de bon tros és sempre així, però. Sovint mengem per altres raons, i no pas per gana: avorriment, ansietat, estrès, descontentament… Es tracta de magnificar la gana real, i no pas de convertir-la en un pal·liatiu contra l’estat d’ànim. Hi ha moltes maneres de combatre un estat d’ànim desfavorable: meditar, passejar, parlar amb algú, escoltar música o llegir, entre d’altres. És un error mirar de recuperar-te menjant, perquè fa que et trobis pitjor.

Un estudi va determinar quin impacte tenia l’estrès crònic en la conducta alimentària. Els resultats van demostrar que els qui tenien nivells més alts d’estrès responien a l’estimulació visual (amb fotos de menjar amb un alt component calòric), de manera que revelaven més activitat a les àrees del cervell que afecten la recompensa, la motivació i la presa de decisions; alhora, manifestaven menys activitat a les regions associades a la planificació estratègica i al control emocional.

Aquests resultats suggereixen que l’estrès crònic altera la resposta del cervell davant del menjar, la qual cosa pot afavorir hàbits alimentaris poc saludables.

Prova de seguir aquestes recomanacions:

  • Quan pensis en el menjar durant un període anímic anòmal, planteja’t si realment tens gana.
  • Espera’t deu minuts, si hi continues pensant, encara que no tinguis gana. Mentrestant fes alguna activitat, aixeca’t de la cadira, estira les cames i passeja’t.
  • Augmenta gradualment el nombre de minuts que hi dediques: primer passa a quinze, després a vint i, així, de manera successiva. Potser no aconsegueixes de controlar el desfici, però les pauses t’ajudaran a canviar d’hàbits.

Bibliografia

https://www.mayoclinic.org/es-es/healthy-lifestyle/weight-loss/in-depth/weight-loss/art-20047342https://www.elsevier.es/es-revista-mindfulness-compassion-188-articulo-revision-historica-conceptos-utilizados-definir-S2445407917300216

El perill de la salmonel·la en aliments crus o no cuits adequadament

Posted on by Revista Interès Mutu

La salmonel·la, o Salmonella, és un bacteri (en realitat un gènere de bacteris) que podem trobar en diversos aliments comuns, com ara els ous, la llet no pasteuritzada, la carn i l’aigua.

La infecció per salmonel·la pot ser molt perillosa. Es manifesta a l’estómac i a l’intestí, però en els casos més greus el bacteri envaeix els conductes limfàtics (els vasos que transporten aigua i proteïnes a la sang) i, fins i tot, la mateixa sang.

La salmonel·losi afecta de la mateixa manera els homes i les dones, independentment de l’edat. En els infants i la gent gran o, en general, en les persones amb immunodepressió, la infecció pot ser extremadament greu.

Símptomes de la salmonel·losi

Els símptomes habituals són:

  • Diarrea o bé restrenyiment
  • Mal de cap
  • Recargolament de ventre
  • Nàusees i vòmits
  • Febre
  • Possible presència de sang a la femta

Quan la infecció no és greu, els símptomes no solen passar de diarrea durant un parell o tres de dies. La majoria de les salmonel·losis lleus remeten entre quatre dies i una setmana més tard, sense seguir cap més tractament que el repòs i beure força líquids.

Un cas més alarmant produiria diarrea constant, recargolament de ventre i afectació de l’estat general del pacient. Si és així, la solució ideal és demanar l’opinió d’un metge que, de manera eventual, podria prescriure un tractament antibiòtic.

En general, cal consultar al metge si:

  • La diarrea dura més de 24 hores
  • Si és freqüent o intensa
  • Si el recargolament de ventre és gaire dolorós
  • Si hi ha sang a la femta (s’ha de consultar sempre aquest cas a un metge)
  • Si el pacient té una febre de 38 ºC o superior
  • Quan hi ha senyals d’icterícia, que es caracteritza per un to grogós de la pell i del banc dels ulls. Això revelaria danys al fetge o als conductes biliars (els que transporten la bilis del fetge fins a l’intestí)
  • Deshidratació

Perills de la deshidratació

Si la diarrea o els vòmits sovintegen, potser hi ha un dèficit de líquids a l’organisme, un fet que pot esdevenir molt perillós. En tot cas, cal evitar-ho sigui com sigui. Apareix quan l’organisme perd més líquids que no n’ingereix. El metge ha d’examinar qualsevol classe de deshidratació.

Els signes són:

  • Boca seca, fins i tot la llengua
  • Pell eixarreïda i arrugada
  • Set intensa
  • Poca orina, i anormalment fosca, o bé manca d’orina
  • Ulls eixuts, sense llàgrimes
  • Feblesa

Es pot prevenir la salmonel·losi?

Hi ha dues regles fonamentals:

Regles bàsiques d’higiene

  • Cal rentar-se sempre les mans amb sabó en sortir del bany i abans de cuinar. No feu servir una tovallola molla o humida per eixugar-vos-les.
  • Renteu-vos bé les mans entre la preparació d’un plat i l’altre (per exemple, quan passeu de manipular verdures a la carn). Amb això es vol evitar un possible intercanvi de bacteris entre els aliments.
  • Renteu els estris de cuina amb aigua i sabó abans de fer-los servir per preparar un altre plat.
  • Feu servir taules i ganivets diferents per a cada classe plat.
  • Canvieu cada dia els draps de cuina. S’han de rentar, com a mínim, a 60 ºC.
  • Guardeu els aliments dins la nevera. La carn, el peix i l’aviram no han de ser fora de la nevera durant períodes prolongats.

Regles bàsiques per cuinar

L’únic mètode eficaç per matar bacteris d’un aliment és l’escalfor. Cal tenir en compte que els bacteris proliferen i es reprodueixen a temperatura ambient. El fred en pot aturar el creixement i la congelació els pot mantenir inerts. Tot i això, tan bon punt es descongelen, tornen a estar actius. L’única manera de liquidar-los és amb escalfor, sotmetent-los a temperatures de 75 ºC o superiors durant uns quants minuts. Compte, però, també cal que l’interior de la carn, per exemple, arribi en aquesta temperatura, no tan sols la superfície. La norma és:

  • Coure o fer bullir bé l’aviram.
  • Coure o fer bullir bé la carn trinxada.
  • Per regla general, els ous poden contenir salmonel·la a la superfície de la closca, amb la qual cosa s’han d’escaldar amb aigua bullent durant cinc segons.
  • No piqueu mai un ou cru a la vora d’una olla o cassó on hi ha aliments. Feu servir un ganivet i doneu cops a l’ou amb la fulla per esberlar-lo.

Bibliografia

https://medlineplus.gov/spanish/salmonellainfections.html
https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/salmonella-(non-typhoidal)

Butllofes als peus: causes, prevenció i tractament

Posted on by Revista Interès Mutu

Les butllofes als peus són un dels problemes més habituals que podem experimentar i pràcticament qualsevol persona les ha patit alguna vegada en la seva vida. Com que poden resultar doloroses i dificultar l’ús del calçat, et contem per què apareixen i què pots fer per a evitar-ho o per a accelerar la seva cura si ja han fet acte de presència.

Causes comunes de les butllofes als peus

Abans d’enumerar les causes més habituals, és important entendre què són exactament les butllofes als peus per a no confondre-les amb altres afeccions de la pell. Es tracta d’una acumulació de líquid en les capes superiors d’aquesta, la qual cosa fa que sigui visible i fàcilment palpable.

A aquest líquid se’l coneix com a plasma o sèrum i té com a finalitat protegir la capa externa de la pell o epidermis. Pot anar des del color clar, que és el més comú, fins al groc si hi ha infecció o el vermell quan hi ha presència de sang.

Dins de les causes de la seva aparició, les següents són les més comunes:

– Ús de calçat. Una talla incorrecta, sigui més gran o més petita, que sigui nou, molt ajustat o elaborat amb materials molt durs que oprimeixen el peu.

– Exposició a temperatures extremes. Caminar sobre sorra o asfalt molt calents, així com per superfícies gelades que congelin la pell, o contacte amb productes químics que puguin ser abrasius.

– Iniciar activitats esportives, com començar a córrer.

– Presència d’esperons ossis.

– Infeccions en ferides.

– Reaccions al·lèrgiques per contacte.

– Falta de transpiració al peu, humitat o presència de fongs.

Pel que fa als símptomes, les butllofes poden observar-se a simple vista, per la qual cosa són fàcilment identificables. Tanmateix, la simptomatologia implica enrogiment i estovament de la pell, presència de líquid si aquesta no s’ha aixecat i dolor.

Consells per a prevenir les butllofes

Si coneixem quines són les causes de l’aparició de les butllofes, la seva prevenció es facilita, atès que n’hi ha prou amb prendre mesures per a no trobar-nos en les situacions esmentades. Com per exemple, les següents:

Usa calçat còmode i flexible

Cerca calçat que sigui còmode i que ofereixi l’espai suficient perquè el peu es pugui moure sense opressió o friccions. A més, també convé triar materials tous i flexibles que s’emmotllin amb rapidesa.

Adapta a casa el calçat nou

Quan es tracta d’un calçat nou, es recomana portar-los posats a casa abans de sortir i usar mitjons que protegeixin de les rascades. Un cop s’hagin estovat i adaptat a la forma del peu, podrem anar fent-los servir un temps major de manera progressiva.

Evita exposar-te a temperatures extremes

Caminar descalços per la sorra, experimentar amb el gel o la neu o el contacte amb substàncies corrosives són accions que fàcilment podem evitar per a no trobar-nos amb butllofes als peus.

Cuida els teus peus

Pel que fa a la resta de causes, és necessari mantenir una higiene adequada perquè no apareguin fongs, eixugar els peus correctament perquè no s’acumuli humitat, hidratar-los amb regularitat i parar esment a la nostra constitució o com reacciona la nostra pell amb el calçat que usem.

Tractament casolà per a les butllofes als peus

L’aparició de les butllofes als peus no es considera una afecció perillosa o que pugui derivar en complicacions. Per aquesta raó, en la majoria dels casos no és necessari ni tan sols intervenir, sinó que la mateixa pell es va regenerant i la butllofa acaba desapareixent per si mateixa.

No obstant això, pot passar que per la seva ubicació o la seva mida, resulti particularment dolorosa i vulguem intervenir per a accelerar la seva cura. En aquest cas, pots dur a terme un tractament casolà molt senzill.

En primer lloc, neteja’t les mans i la butllofa amb aigua i sabó, per a evitar que aquesta s’infecti. També pots aplicar una mica d’alcohol per a desinfectar la pell. Amb una tisora o algun element punxant, has de fer un petit tall en un extrem de la butllofa, però abans desinfecta també l’objecte que utilitzis per si tingués bacteris.

A continuació, prem lleugerament perquè el líquid surti, sense aixecar la pell o retirar-la. Encara que estigui solta, et serveix de protecció per a les capes més profundes i et farà menys mal. Després, torna a netejar la butllofa i, si en tens, aplica una crema antibiòtica. Mentre estiguis a casa, deixa-la a l’aire lliure perquè cicatritzi abans, però si has d’usar calçat, col·loca-hi una tireta o una gasa.

Quan buscar atenció mèdica per una butllofa al peu
Com indiquem, les butllofes als peus gairebé mai es compliquen o necessiten intervenció mèdica. Aquesta serà requerida quan la causa de l’aparició són productes químics que cremen la pell; si la mida de la butllofa supera els dos centímetres de diàmetre o si l’aparició no és només als peus per alguna de les causes esmentades, sinó que també apareixen en altres parts del cos.

Tots els recursos assistencials d’MGC Mútua, a la butxaca

Posted on by Revista Interès Mutu

Els dispositius mòbils ens acompanyen a tot arreu i ens proporcionen solucions tecnològiques per a moltes feines quotidianes. MGC Mútua Salut és una app per a Android i iOS, dissenyada per facilitar-te l’accés a tots els recursos assistencials de la Mútua, siguis on siguis i sempre que ho necessitis.

Quan tens una urgència mèdica

  • Accés directe al telèfon d’urgències mèdiques les 24 h.
  • Diagnòstic ràpid en línia, que interpreta els teus símptomes gràcies a la intel·ligència artificial i t’orienta en els passos que cal seguir.

Quan vols tenir cura de la teva salut

  • Activa La meva salut per fer-te una avaluació i seguiment de la salut a partir de qüestionaris mèdics i de les dades de dispositius connectats al mòbil o introduïdes manualment. Un semàfor t’indica clarament l’estat de salut amb la informació actualitzada.
  • Accedeix al Metge tutor, i un metge t’acompanyarà al dispositiu per assessorar-te i ajudar-te en els teus objectius saludables. Hi tindràs accés sempre que et convingui, mitjançant el xat, i també hi pots demanar hora per a una visita presencial o per a un videoxat.

Quan necessites assistència mèdica

  • Serveis de teleassistència mèdica, pediàtrica i psicològica.
  • Videoconsulta amb metges de família i especialistes.
  • Consulta del quadre mèdic que inclou la teva assegurança, amb cerques per proximitat gràcies a la geolocalització del mòbil.

La targeta d’MGC Mútua sempre disponible al mòbil

  • Presentar la targeta d’MGC Mútua és un requisit indispensable per gaudir de les prestacions de la teva assegurança de salut, ja que ens identifica com a mutualistes i permet al prestador del servei validar la transacció al moment. Si has oblidat la targeta a casa o no la trobes, caldrà contactar amb Atenció al Mutualista per sol·licitar una acreditació provisional.
  • Per solucionar aquest inconvenient, a l’app MGC Mútua Salut hem actualitzat la targeta virtual amb un codi que permet realitzar aquesta validació, sense necessitat de presentar la targeta física.
  • Si accedeixes a “Tràmits i gestions” > “Targeta virtual” es mostra la targeta amb el teu número de mutualista i un codi temporal que t’identifica de manera segura.
  • Presenta aquest codi a la clínica o prestador del servei en el moment que necessitin “passar la targeta” i podran realitzar la transacció introduint el codi al mateix datàfon.
  • Important: Consulta amb el teu centre mèdic si ja disposen d’aquesta funcionalitat, ja que la tecnologia s’està implementant de forma progressiva per part dels diferents proveïdors.

A més, disposes de serveis com l’agenda, la història clínica digital o la gestió d’autoritzacions mitjançant la càmera del mòbil. Contínuament afegim noves funcionalitats a l’app per a fer-la realment útil als mutualistes. No dubtis a fer-nos arribar suggeriments i propostes.

També pots mirar els vídeos tutorials que hem preparat per explicar en detall algunes de les característiques i funcionament de l’app:
https://vimeo.com/showcase/appmgc-ca

L’app està disponible per a Android i IOS. Descarrega-la!

Deu creences falses sobre les al·lèrgies

Posted on by Revista Interès Mutu

Cada vegada hi ha més al·lèrgies i, també, més desinformació. Google enregistra anualment més de cent milions de cerques amb el terme al·lèrgia. I n’hi ha prou de navegar una mica per adonar-se de la munió de missatges inadequats, remeis miraculosos, falsos gurus o teràpies naturals (per exemple, a còpia de carbassons) que corren per la xarxa. Tot plegat sense cap base mèdica.

A continuació fem l’extracte d’un estudi dut a terme per un grup d’experts del Regne Unit que aclareix uns quants conceptes populars i, sigui dit de passada, erronis.

Una intolerància alimentària és una al·lèrgia

Uns quants trastorns difícils de diagnosticar, entre els quals incloem les intoleràncies alimentàries, es poden confondre amb les al·lèrgies, per la semblança en els símptomes. I no ho són, perquè no afecten el sistema immunitari.

Un estudi fet al Regne Unit mostrava que un 34 % dels pares reportaven al·lèrgies alimentàries dels fills, però, en realitat, només n’eren el 5 %. Els qui tenen intoleràncies poden ingerir petites quantitats dels aliments que rebutgen. Els al·lèrgics, en canvi, hi reaccionen fins i tot amb porcions mínimes, les respostes són immediates i, també, potencialment perilloses.

Els codis E i els conservants causen al·lèrgies

Quan trobem als envasos una lletra E seguida d’una referència numèrica, ens solem capficar, perquè potser és un additiu. I, en efecte, tenim raó, però es tracta d’additius alimentaris considerats segurs per les autoritats europees en matèria d’alimentació. N’hi ha que són vitamines: l’E-300 és la vitamina C i l’E-101, la vitamina B2.

Curiosament, les úniques al·lèrgies als codis E que s’han descobert les han causades productes naturals que contenien proteïnes. Així doncs, les proteïnes desencadenen les al·lèrgies i és estrany que aparegui cap al·lèrgia a una substància si no és una proteïna.

L’excepció a la regla són els sulfits, E-220-229, que es fan servir des de temps immemorials per conservar el vi i altres aliments. De fet, se’ls considera els agents causants de les al·lèrgies al vi. En realitat, tot i que existeixen les al·lèrgies als sulfits, són molt rares.

El contacte amb químics naturals fa créixer les al·lèrgies

Tenim l’obsessió d’evitar qualsevol additiu o producte artificial en la dieta, i optem per les coses naturals. Amb aquest comportament, tal com assenyalàvem en el punt anterior, fem augmentar el risc d’al·lèrgies. Un exemple: si eliminem els components sintètics del sabó, i els substituïm per blat, produirem reaccions al·lèrgiques en les persones que tenen al·lèrgia al blat.

Cal dir que els productes sintètics, amb una estructura idèntica a la dels homòlegs naturals, produeixen la mateixa reacció en algú que és al·lèrgic al compost natural. Per tant, un al·lèrgic al làtex reacciona igual amb el làtex sintètic que amb el làtex natural.

L’acumulació de substàncies tòxiques causa al·lèrgies

Circulen informacions falses en el sentit que l’acumulació de productes tòxics, quan arriba a un punt crític de saturació, afavoreix l’aparició d’al·lèrgies. Ens referim, per exemple, a additius químics o aliments processats. La teoria és que certes toxines, com ara els sucres processats, causen un estat d’inflamació crònica que desencadena al·lèrgies. Ara bé, si bé qualsevol factor que altera el microbioma pot augmentar el risc de propagació de les al·lèrgies, no hi ha proves d’associació entre toxines i al·lèrgies. Si apareix cap inflamació, és per causa d’una reacció diferent d’una al·lèrgia.

Cada reacció és pitjor que l’anterior

No és veritat que una reacció al·lèrgica sigui pitjor per culpa d’una d’anterior. Hi ha molts factors que intervenen en la gravetat d’un brot d’al·lèrgia, com ara la quantitat d’al·lergen o el temps que s’hi està exposat. També hi ha agents externs que hi influeixen, entre els quals l’alcohol, l’estrès, els problemes de son, les drogues… No se sap per què, però sembla que aquests factors intensifiquen els brots, i no pas les reaccions al·lèrgiques anteriors.

Els tractaments naturals són més efectius que els medicaments

Als herbolaris i a les botigues especialitzades es ven gelea real com un tractament natural contra les al·lèrgies estacionals. No hi ha proves que sigui efectiva. I encara hi hem d’afegir que podria ser perillós de substituir un tractament prescrit (com ara un esteroide contra l’asma) per cap d’aquests productes que, al seu torn, fins i tot poden ser al·lergògens. Hi ha casos de pacients amb greus xocs anafilàctics causats per la gelea real. I això sense comptar com de cars són.

La mel guareix l’al·lèrgia primaveral

Certs productors de mel afirmen que, com que la mel conté traces del pol·len de les flors on liben les abelles, dessensibilitza gradualment els qui en consumeixen. Això no és gaire versemblant, atès que la majoria de les al·lèrgies no provenen del pol·len de les flors, sinó del de la gespa, de les prades i d’uns quants arbres.

Hipoal·lergogen és idèntic a sense al·lèrgens

Doncs no, no són termes equivalents. Els productes que s’anuncien com a hipoal·lergògens tenen components menys proclius a causar al·lèrgies que d’altres no anunciats amb aquestes característiques. Si es diu que un producte s’ha testat dermatològicament, significa s’ha sotmès a prova en la pell de voluntaris que habitualment no són al·lèrgics, i no pas al contrari.

Actualment, no hi ha cap regulació o norma en aquest sentit, de manera que tot es basa en la relació de confiança entre el consumidor i el productor.

Hi ha mascotes hipoal·lergògenes

És absolutament fals d’afirmar que un gos o un gat no tenen potencial per produir una reacció al·lèrgica. Els al·lergògens se solen localitzar a la caspa de la pell, o bé a la saliva, en el cas dels gats.

Com que la caspa és pell seca que es desprèn constantment, és impossible d’assegurar que l’animal n’estigui exempt. Amb tot, no cal dir que hi ha unes races de gossos i gats menys al·lèrgogenes que d’altres.

Les al·lèrgies a les mascotes són difícils de determinar. Hi ha pacients que són sensibles a certes mascotes i, d’altres, en canvi, no hi tenen reaccions adverses.

Podem protegir el sistema immunitari del nadó

Sabem massa poca cosa d’aquest tema per fer-ne afirmacions falses. Podria ser perillós d’exposar intencionadament un nadó a certs al·lergògens i, per tant, val més no començar a fer experiments estranys. Per exemple, s’ha comprovat que, si exposem infants amb èczema a les proteïnes dels cacauets en petites dosis, hi ha un risc elevat que els creem al·lèrgia als cacauets.

Tot i que podria ser veritat en casos molt específics, no és prudent de fer cap acció en aquest sentit.

Bibliografia

https://senseaboutscience.org/activities/making-sense-of-allergies/

https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/000817.htmhttps://www.msdmanuals.com/es-es/hogar/trastornos-inmunol%C3%B3gicos/reacciones-al%C3%A9rgicas-y-otros-trastornos-de-hipersensibilidad/alergias-alimentarias

Picades d’insectes: com identificar i tractar-ne els diferents tipus

Posted on by Revista Interès Mutu

Els insectes solen campar al seu aire quan pugen les temperatures i la humitat. Si bé hi ha tipus de picades que ja ens resulten familiars i que només causen petites molèsties, d’altres poden arribar a complicar-se. Perquè puguis identificar de qui has estat víctima, en aquest article et contem els símptomes i les característiques de les principals picades que patim.

Picades de mosquits

Els mosquits són un dels insectes que més ens visiten en les nostres llars, però certament són els que més sentim a causa de la seva picada. Com a curiositat, les femelles són les úniques que piquen, ja que necessiten sang per a reproduir-se, i se senten atretes per la calor corporal, l’àcid làctic o el diòxid de carboni que exhalem. Si vols reduir el risc de visites, instal·la mosquiteres a les finestres o tanca aquestes quan comença a caure el sol.

Símptomes i característiques de les picades de mosquits

Dins dels tipus de picades, les provocades pels mosquits són les més lleus. Són fàcilment identificables perquè presenten un bony inflamat de mida petita que pica i que apareix al cap de pocs minuts de la picada, i causat per la saliva de l’insecte. També és habitual que la zona es posi vermella, com en la urticària, o que apareguin butllofes.

Quan es produeix una reacció al·lèrgica a aquesta picada, la simptomatologia anterior es veu agreujada. Així, la inflor passa de ser lleu a tenir una grandària desproporcionada, apareix una granellada que s’estén més enllà del lloc de la picada i també es poden inflar les parpelles.

Tractament i alleujament per a les picades de mosquits

Per a alleujar les picades de mosquits, es pot rentar la zona amb aigua i sabó o aplicar una mescla d’aigua amb bicarbonat de sodi, ja que redueix la reacció de l’organisme. El gel també ofereix alleujament, així com les pomades per a la pruïja.

Picades d’abelles i vespes

Gairebé un quart de la població és sensible a la picada de les abelles i les vespes, però les reaccions greus només es presenten entre un 5% i un 15% dels casos. No obstant això, se sol ser al·lèrgic a un d’aquests insectes i no a tots dos, ja que les proteïnes dels seus verins són diferents.

Símptomes i característiques de les picades d’abelles i vespes

Les abelles i les vespes pertanyen a la mateixa categoria d’insectes, però tenen característiques diferents, tant en la seva aparença com en la reacció a la seva picada. Les primeres tenen un agulló serrat, fet que impedeix que puguin extreure’l per a tornar a picar, però en les segones és llis, la qual cosa fa que puguin clavar-lo en diverses ocasions.

Els símptomes d’aquests tipus de picades són similars a les dels mosquits, però agreujades. És a dir, que la inflamació és de més gran, l’enrogiment més intens i, a més de picar, resulten força doloroses. Així i tot, no causen cap risc més enllà del malestar.

Com tractar les picades d’abelles i vespes

Aquest tipus de picades es tracten igual que les dels mosquits, però hi ha dues particularitats importants. La primera és que cal allunyar-se de la zona on estan aquests insectes, atès que les vespes alliberen una hormona que n’atreu d’altres perquè piquin. La segona és que hem de retirar l’agulló al més aviat possible raspant perquè deixi d’expulsar verí en la pell.

Picades de paparres

Un altre tipus de picades que podem experimentar és el de les paparres. Sol produir-se quan caminem en la naturalesa, en trobar-se en plantes com els arbustos. Els agraden les zones calentes, per la qual cosa avançaran fins a arribar al nostre cabell, els engonals, els genitals o les axil·les.

Símptomes i característiques de les picades de paparres

La paparra inocula una substància anestèsica que fa que no notem la picada. En alguns casos, pot aparèixer enrogiment de la zona o sensació de picor molt lleu. Al nostre país, les varietats existents no transmeten malalties com en altres països, per la qual cosa el risc de complicació és extremadament baix.

Com extreure i tractar les picades de paparres

Per a eliminar les paparres, que es queden adherides a la pell mentre succionen, s’han d’usar unes pinces fines. Cal anar amb compte de no girar-les o estrènyer-les en extreure-les, ja que podrien expulsar el seu contingut o injectar més substància infecciosa. Una vegada eliminada, cal rentar la zona i aplicar antisèptics.

Consells generals per a l’alleujament de les picades

Les picades d’insectes no solen tenir major inconvenient que la molèstia que ens fan sentir, en general perquè ens cou la zona i tendim a gratar-nos, augmentant així la picor experimentada. Si bé no és necessari actuar, hi ha alguns consells que pots seguir per a alleujar el malestar.

– Neteja la zona. Renta l’àrea afectada amb abundant aigua i amb un sabó neutre. L’alleujament que sentiràs evitarà que et gratis i que puguis incrementar així el risc que s’infecti.

– Aplica gel. El fred té la capacitat de reduir la inflor, d’aquí ve que se solgui aplicar quan ens donem un cop. Posa un glaçó de gel en un drap i aplica’l alguns minuts sobre la picada.

– Usa productes tòpics. Si la picor et resulta poc suportable, existeixen cremes amb ingredients naturals com l’àloe vera, i altres amb hidrocortisona com la calamina i amb antihistamínics.

– Pren antihistamínics. Si tens una reacció al·lèrgica lleu, pots optar directament per prendre antihistamínics orals, que calmaran tots els símptomes.

Quan buscar atenció mèdica per una picada d’insecte

La reacció que presentem davant els diferents tipus de picades dependrà de l’insecte del qual es tracti i de si presentem alguna al·lèrgia. En general, el que podem sentir és una picor temporal que desapareix al cap d’algunes hores, i un enrogiment i inflor de la zona durant alguns dies.

Tanmateix, en algunes ocasions la picada es pot complicar en veure’s acompanyada d’altres símptomes de major gravetat. Aquests podrien ser inflor excessiva o en altres parts del cos com els ulls o la boca, sensació de mareig, tos o dificultat per a respirar amb normalitat.
Quan es presenta aquesta simptomatologia, podríem estar davant una reacció al·lèrgica o un cas de picada d’un altre insecte que se surt dels esmentats, sobretot si ens trobem de viatge. Davant d’aquesta situació, és imprescindible buscar atenció mèdica immediatament perquè prenguin les mesures pertinents.