L’aspirina és potser el medicament més famós de la història. El nom, que va aparèixer a la darreria del segle xx, és a hores d’ara sinònim de fàrmac contra el dolor. Va ser el primer analgèsic no esteroidal (AINE) i, ben probablement, és el medicament que més es pren arreu del món. Constantment se li atribueixen nous beneficis i aplicacions, i en continua augmentant el consum.
Malgrat tot, com tot medicament té també desavantatges, i se n’han de tenir en compte els efectes secundaris. En aquest article en repassem els avantatges i els inconvenients.
Ús de l’aspirina com a mètode de prevenció
Hi ha nombrosos estudis que en confirmen l’eficàcia com a mètode preventiu per a les malalties cardíaques, i també per a diverses classes de càncer. En concret, ha demostrat que és eficaç per prevenir el càncer de colon, però no es descarta que també faci efecte amb altres variants de la temible malaltia.
Un dels avenços més recents l’aporta un grup de recerca de la Universitat d’Oxford, que afirma que és bo de prendre aspirines immediatament després d’una isquèmia transitòria —un ictus—, per prevenir les recaigudes. L’estudi mostra que el risc de tenir un altre atac, que sol ser extremadament greu, es podria reduir fins a un 80 %. Tal com assenyala la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), entre 110 i 120.000 persones pateixen un ictus cada any a Espanya, i deixa seqüeles greus (incapacitants) a la meitat dels pacients, si no en moren.
Pros i contres de l’aspirina
Ara bé, l’aspirina té un costat fosc, amb repercussions potencialment adverses per a la salut. El cas més greu és l’hemorràgia gastrointestinal, que esdevé més probable com més alta és la dosi d’aspirina ingerida.
En canvi, com més elevat és el risc d’atac cardíac, més es nota el benefici del medicament. De manera que, bàsicament, es tracta d’avaluar-ne els pros i els contres.
Cal advertir de manera inapel·lable que no has de prendre una aspirina cada dia, si no t’ho prescriu el metge. Si, al capdavall, te’n recepta una dosi diària, pren-te-la després dels àpats, quan l’estómac no és buit, tot i que el metge et farà les recomanacions oportunes.
A continuació afegim una llista de comprovació que pot fer servei.
- No és clar si l’administració rutinària de l’aspirina és efectiva per prevenir un atac cardíac.
- En contrapartida, si has tingut cap atac cardíac, la instrucció és ben clara: pren-ne cada dia en petites dosis (100 mg), tret que el metge indiqui una altra cosa.
- Encara es debat si és bona per als pacients amb diabetis de tipus 2. Aquests malalts tenen més probabilitats de patir problemes cardiovasculars, però potser els beneficis no en compensen els riscos. Tanmateix, hi ha estudis que avalen de prendre’n un parell de comprimits de 100 mg al dia i tot.
- També hi ha estudis que suggereixen que l’aspirina és recomanable per als pacients que han tingut un càncer a l’aparell digestiu, perquè en redueix el perill de metàstasi. Cal prendre en consideració, però, que certes classes de càncer intestinal tenen caràcter genètic, i els antecedents familiars poden ajudar a diagnosticar-lo.
- En el cas de pacients amb arrítmies —fibril·lació auricular— el risc d’un atac cardíac es multiplica per cinc. El metge ha de sospesar si cal prescriure un anticoagulant més potent, com ara el Sintrom® o algun dels nous fàrmacs orals.
- Els pacients que pateixen o han patit cap úlcera d’estómac, o que tenen problemes d’indigestió greus, no n’han de prendre, fora que no s’acompanyi d’un protector gàstric com l’omeprazole. Sempre, però, per indicació mèdica.
Bibliografia:
