Mes: octubre de 2023

Concentració baixa de leucòcits: Què significa i quines en són les possibles causes?

Posted on by Revista Interès Mutu

Què són els leucòcits

Són un dels quatre components de la sang, el teixit —perquè la sang és un teixit més del cos— que s’encarrega de dur l’aliment o oxigen a totes les cèl·lules del cos. Els altres components són els glòbuls vermells (o hematies), que tenen com a funció emmagatzemar l’oxigen per distribuir-lo a les cèl·lules, les plaquetes, que obstrueixen les ferides amb la finalitat de deturar les hemorràgies, i el plasma, que és la part líquida de la sang per on circulen els anteriors.

Els leucòcits tenen la missió de combatre les infeccions. Quan identifiquen cap germen nociu a la sang, es traslladen a la zona infectada i maten o fagociten l’intrús. Així doncs, són una part essencial del sistema immunològic del cos.

Classes de leucòcits

Hi ha quatre classes de leucòcits, que enumerem tot seguit. Expliquem, també, les funcions clau de cada grup en la lluita contra les infeccions (fins i tot del càncer):

  • Neutròfils, que en condicions normals són els més nombrosos. Representen la força de xoc contra els invasors.
  • Limfòcits, dels quals n’hi ha dues subcategories:
    • limfòcits T, que ajuden a destruir les cèl·lules tumorals i que controlen les respostes immunitàries, i
    • limfòcits B, que produeixen els anticossos i marquen els gèrmens perquè altres cèl·lules els destrueixin.
  • Monòcits, que combaten les infeccions tumorals i fan feines de neteja.
  • Basòfils, que també tenen una funció fagocitària.
  • Eosinòfils, que reaccionen amb les al·lèrgies, l’asma i les infeccions de paràsits.

Què vol dir tenir una concentració baixa de leucòcits

Els nivells de leucòcits considerats normals oscil·len entre 4.500 i 11.000 unitats per mil·límetre cúbic de sang. Segons cada grup trobem:

  • Neutròfils, entre 2.000 i 8.000 per mil·límetre cúbic de sang
  • Limfòcits, entre 1.000 i 4.000 per mil·límetre cúbic
  • Monòcits, entre 150 i 900 per mm3
  • Basòfils, entre 10 i 150 per mm3
  • Eosinòfils, entre 50 i 500 per mm3

Cal tenir en compte que aquests rangs poden variar lleument entre un laboratori i un altre.

Bàsicament, un recompte baix de leucòcits fa créixer el perill d’agafar una infecció.

Un recompte anormalment baix de glòbuls blancs és una quantitat inferior als paràmetres usuals, segons els rangs esmentats.

Quins en són els símptomes

La disminució del nivell de glòbuls blancs a la sang no s’associa amb cap símptoma específic, per la qual cosa se sospita que, si el pacient té infeccions amb certa freqüència, potser és per una concentració baixa de leucòcits. Aquestes infeccions se solen manifestar amb aquests senyals:

  • Febre
  • Erupcions
  • Esgarrifances
  • Tos i dificultat per respirar
  • Nafres a la boca i en altres mucoses
  • Inflor dels ganglis limfàtics

Per què es produeix

Les possibles causes d’un recompte baix de leucòcits són múltiples i força diverses:

  • Una infecció, com ara diferents infeccions víriques (el VIH, causant de la sida).
  • Una septicèmia, que és una infecció generalitzada del cos molt greu.
  • Diversos medicaments o tractaments, en especial la quimioteràpia.
  • La radioteràpia, com a tractament contra el càncer.
  • Trastorns de la medul·la òssia (que és on s’originen els leucòcits.)
  • Un càncer, sobretot els que afecten la medul·la òssia (leucèmia, mieloma i limfoma) o els que són metastàtics.

Com es pot actuar

Si sospitem que tenim cap infecció recurrent, cal anar al metge, que ben probablement demanarà una anàlisi de sang amb un estudi hematològic bàsic, per revelar l’estat dels components de la sang.

Les pautes d’actuació s’estableixen en funció de les descobertes que es fan, com ara el tractament d’una possible infecció (la causa més freqüent). Si la davallada de leucòcits és per raó d’una altra malaltia, primer de tot caldrà abordar-ne el tractament.

En cas que el pacient es tracti un càncer, potser la quimioteràpia i la radioteràpia ocasionen aquesta immunosupressió per una concentració baixa de leucòcits.

En darrer terme, si la causa no és clara, el metge podria demanar que es fes una punció a la medul·la òssia i obtenir-ne una mostra, per sotmetre-la a una biòpsia. D’aquesta manera se sabria si hi ha cap alteració a la medul·la.

Alternatives al cafè: Begudes amb cafeïna saludables i altres substitutius del cafè

Posted on by Revista Interès Mutu

Des de fa anys, hi ha diferents estudis que avalen els beneficis del cafè quan es pren amb moderació. No obstant això, tant pel seu sabor com per una simple qüestió de preferència, n’hi ha que continuen buscant substituts. Si tu ets una d’aquestes persones, t’interessarà conèixer les diferents alternatives al cafè que et proposem. Toca provar i descobrir quina és la teva favorita.

Alternatives al cafè: què són

El cafè ha estat demonitzat durant dècades, però els estudis més recents indiquen que el consum moderat té molts beneficis. Tanmateix, cal tenir en compte el perfil de cada persona, ja que, com és habitual amb pràcticament tot, sempre pot haver-hi excepcions. Per exemple, embarassades o persones amb la tensió alta.

Les alternatives al cafè no són quelcom més que begudes que ofereixen el mateix efecte estimulant, però amb altres components diferents de la cafeïna. En aquest article, a més a més d’aquestes et recomanarem altres propostes que, si bé no tenen cafeïna ni resulten estimulants, també són perfectes per a prendre entre hores.

Raons per a buscar alternatives al cafè

Precisament pel seu contingut en cafeïna, el cafè pot tenir efectes negatius com ara incrementar els nivells d’estrès o provocar insomni si es consumeix a la tarda. Per tant, si s’és sensible a aquest component, es recomana reduir-ne el consum, almenys a partir d’una certa hora.

Una altra raó per la qual se solen buscar alternatives al cafè és el seu gust amarg. També, les persones sensibles, poden sentir molèsties estomacals. I per als qui el consumeixen de manera regular i en excés, cal tenir en compte que la tolerància augmenta progressivament, i en lloc d’obtenir beneficis, es poden experimentar efectes secundaris negatius que perjudiquen la salut.

Substituts del cafè sense cafeïna

Si vols prendre alguna cosa, però no t’agraden els efectes de la cafeïna, aquí tens algunes alternatives al cafè que no són estimulants.

Infusions d’herbes: relaxació sense cafeïna

L’ús de plantes medicinals forma part de la història de la humanitat. Els seus sabors, aromes i beneficis són pràcticament il·limitats, i pots consumir tant una única varietat com una combinació. Camamilla, lavanda, valeriana, passiflora… Totes elles són relaxants i amb un excel·lent gust.

Llet daurada: una beguda antiinflamatòria

La llet daurada s’elabora amb llet normal o vegetal, espècies i cúrcuma, que és la que li dona el color groguenc. A més de deliciosa, és antiinflamatòria, per la qual cosa és una bona alternativa per al cafè.

Smoothies energètics: nutrients i vitalitzant

Els smoothies energètics són una bona alternativa si cerques l’efecte estimulant que et doni una dosi extra d’energia. Es preparen combinant fruites fresques, verdures, iogurt i altres ingredients al gust. Més enllà de la vitalitat, són una font de vitamines i minerals.

Aigua amb llimona: una opció refrescant i saludable

L’aigua amb llimona ajuda a mantenir el cos hidratat, i també és rica en vitamina C i en antioxidants. Això significa que t’ajuda a estimular el sistema immunitari i a mantenir la pell en bon estat. I si alguna vegada fas excepcions amb la cafeïna, el cafè amb llimona també és deliciós.

Begudes amb cafeïna saludables

Si, per contra, no tens problemes amb la cafeïna o els seus equivalents, però el que no t’agrada és el sabor del cafè o simplement et ve de gust conèixer altres alternatives, a continuació et contem alguns exemples.

Te: varietats i beneficis per a la salut

El te és una de les principals alternatives al cafè, per no dir la més popular. Existeixen moltes d’opcions, te verd, te negre, tes amb sabors… Cadascun amb un sabor particular i amb diferents propietats i beneficis, com els antioxidants del verd o l’energia del negre.

Te matxa: una opció d’alta energia

El matxa és un tipus de te verd en pols, que en els últims anys s’ha convertit en tota una tendència. Compta amb una alta concentració d’antioxidants i té la capacitat de proporcionar energia i claredat mental. A diferència del cafè, el matxa allibera la cafeïna de manera gradual, així que resulta estimulant, però sense els temuts pics sobtats d’aquell.

Herba mate: cafè del sud d’Amèrica

Originària d’Amèrica del Sud i particularment popular a l’Argentina, l’herba mate és una infusió feta a partir de les fulles de la planta Ilex paraguariensis. Aquesta beguda és rica en antioxidants i nutrients, i s’ha associat amb nombrosos beneficis per a la salut, com l’augment de l’energia i la concentració mental.

Kombutxa: cafeïna natural i probiòtics

Una altra tendència actual és la kombutxa; una beguda fermentada feta a partir de te, sucre i una colònia de bacteris i llevats. A part de contenir cafeïna de manera natural, la kombutxa també és rica en probiòtics, que són beneficiosos per a la salut digestiva. Aquesta combinació la converteix en una de les millors alternatives al cafè per als qui busquen una beguda estimulant i saludable al mateix temps.

Cafè descafeïnat: una opció intermèdia?

El cafè descafeïnat és la solució per a aquelles persones que sí que gaudeixen amb el sabor del cafè, però que no desitgen experimentar els seus efectes. Bé perquè ja n’han pres diverses tasses en un dia, o bé perquè no els provi la cafeïna.

Tanmateix, aquesta alternativa tampoc està exempta de polèmica, ja que no se la considera una opció massa saludable. Però, què hi ha de cert en aquesta afirmació?

Procés de descafeïnar

Aquest procés implica retirar gran part de la cafeïna del cafè, la qual cosa permet gaudir de l’aroma i el sabor característics del cafè sense els efectes estimulants de la cafeïna. Però com és normal, el descafeïnat també compta amb detractors. Aquests afirmen que en aquest procés s’usen substàncies tòxiques, malgrat que encara no hi ha evidència científica que ho avali.

Sigui quina sigui la teva opció favorita, gaudeix del seu gust, però no abusis del seu consum.

“En cap cas no s’ha de permetre que la digitalització dels serveis sanitaris comprometi la qualitat assistencial dels pacients”

Posted on by Revista Interès Mutu

El Dr. Oriol Domènech, director de Gestió Mèdica i Sinistralitat d’MGC Mútua, va participar, el 17 d’octubre passat, al IV Encuentro FECOR, organitzat per la Federació d’Associacions i Organitzacions Professionals de Corredors i Corredories d’Assegurances d’Espanya, que sota el lema “Assegurança de Salut: Protecció i millora de la qualitat de vida”, es van abordar aspectes essencials del sector, com ara la gran rellevància de l’assegurança de salut privada en el context social, la situació actual dels sistemes d’atenció mèdica públics i privats, la sobrecàrrega del sistema sanitari, així com els desafiaments a què s’enfronta l’assegurança de salut, davant la incursió de la medicina digital i la intel·ligència artificial.

En relació amb aquest darrer aspecte, el Dr. Oriol Domènech que va participar a la taula “Reptes de l’Assegurança de Salut a l’entorn Digital” va afirmar de manera contundent: “En cap cas podem permetre que la digitalització dels serveis sanitaris i la telemedicina suposin una menor qualitat assistencial als pacients, ja que si fos així, la digitalització i la telemedicina tindrien un futur més aviat limitat”.

S’ha d’implementar la telemedicina i la digitalització creixent de la salut com un servei de valor afegit, com un instrument per millorar la qualitat assistencial i sempre com uns serveis d’accés voluntari i a disposició dels assegurats, mai com una eina que limiti l’accessibilitat a la presencialitat, que és de vital importància en la relació medico-pacient.

Contacte humà i personalitzat amb els pacients

“La telemedicina ha vingut per quedar-s’hi. El futur de l’assistència mèdica serà mixt, presencial i virtual. No s’han de descuidar els aspectes essencials i de gran valor afegit de la medicina presencial, ni tampoc reduir el contacte humà i personalitzat amb els pacients, perquè forma part de la vocació assistencial de la nostra asseguradora”, va matisar.

Així mateix, cal tenir en compte els beneficis que aporta la digitalització, tant als pacients com a les asseguradores, que va més enllà de la telemedicina, com són tots els aspectes relacionats amb algoritmes d’intel·ligència artificial per al diagnòstic virtual de malalties, així com les eines de seguiment biomètric i de variables fisiològiques, que permeten optimitzar el seguiment dels pacients crònics.

Cal destacar també els aspectes relacionats amb la gestió tècnica del risc assegurador, mitjançant l’ús sistematitzat i massiu de l’anàlisi de dades, per exemple, pel que fa a l’anàlisi predictiva de la sinistralitat esperada individualitzada, en funció de les malalties o factors de risc actuals. A més, es poden desenvolupar models òptims de retenció dels assegurats en funció de l’elasticitat del preu de la prima de l’assegurança, augmentant de manera exponencial la fidelitat i la continuïtat com a client.

El futur de l’assegurança de salut

En la seva participació, el Dr. Oriol Domènech va fer un vaticini sobre com creu que evolucionarà el ram d’assegurances de salut en els propers anys. Va destacar que els costos sanitaris seran sensible i notòriament creixents a causa dels avenços tecnològics i terapèutics d’elevat cost, així com per l’elevada especialització i coneixement dels professionals en la producció dels serveis sanitaris, cosa que es reflectirà en un increment global de les primes”.

Un altre aspecte que repercutirà en aquesta pujada de preus a les assegurances de salut és estar davant d’una demografia poblacional adversa que condicionarà inexorablement un increment dels recursos sanitaris destinats a l’atenció de la cronicitat, que s’afegeix a l’escassetat de professionals sanitaris, principalment metges, que previsiblement demanaran un increment en les retribucions.

“Per tot això i davant aquests reptes del sector, les tecnologies de digitalització i l’ús d’eines predictives d’IA ens permetran optimitzar el model de negoci per fer-lo sostenible en el futur”, va concloure el Dr. Oriol Domènech.

Cures posteriors a la circumcisió: com garantim una recuperació ràpida

Posted on by Revista Interès Mutu

Què és la circumcisió

La circumcisió és una intervenció quirúrgica que inclou l’excisió total o parcial del prepuci (el replec de pell que cobreix l’extrem final del penis, o del gland).

Fa milers d’anys que es practica: trobem els primers testimonis de la circumcisió en pintures egípcies arcaiques de més de 5.000 anys d’antiguitat.

Per què es fa la circumcisió

Hi ha tres raons bàsiques:

  • Una prescripció mèdica directa, per resoldre algun problema
  • Per prevenir possibles infeccions o malalties en el futur
  • Per raons religioses

Indicacions mèdiques per a la circumcisió

Prepuci no retràctil en els nens

No hi ha gairebé cap nadó a qui es pugui estirar endarrere el prepuci. El percentatge de nens amb prepuci no retràctil disminueix a mesura que es fan grans, i es calcula que només el 5 % dels infants de deu anys tenen aquest trastorn. En aquest casos és més possible de desenvolupar fimosi, però això no és pas una raó per fer la circumcisió.

  • Fimosi

És una alteració per la qual l’anell del prepuci és massa estret i n’impedeix la retracció. Afecta entre l’1 i el 1,5 % dels adolescents de 17 anys. Si la pell del prepuci és normal i la incapacitat de replegar-lo no comporta problemes en les relacions sexuals ni infeccions recurrents, no cal operar.

  • Balanopostitis aguda

Aquest trastorn té com a símptomes l’envermelliment i la inflamació del prepuci i, de vegades, es forma pus en la zona de contacte amb el gland. Pot afectar fins al 3 % dels nens i, en casos comptats, constitueix el primer símptoma de diabetis. Normalment remet quan s’hi intensifica la higiene, amb un calmant suau i si no es prova de replegar el prepuci. Si això no funciona o si el trastorn és recurrent, cal considerar la intervenció.

  • Parafimosi

Aquest trastorn es produeix quan, després de fer enrere el prepuci, és impossible que torni a la posició normal. En aquests casos pot actuar a la manera d’un torniquet comprimit al voltant de la base del gland i fer molt de mal. De vegades es resol prement amb fermesa el gland fins que torna a lloc; en cas contrari, per reduir la parafimosi potser cal aplicar-hi anestèsia local. En aquests casos podria ser necessària la circumcisió.

Prevenció de futures malalties o infeccions

Ja se n’han esmentat diverses:

  • Càncer de penis
  • Malalties de transmissió sexual
  • Infecció per VIH (el virus que causa la sida)
  • Càncer del coll d’úter (en les dones que tenen relacions amb homes no circumcisos)
  • Infecció del tracte urinari

Actualment, la comunitat científica coincideix a dir que no hi ha cap evidència mèdica perquè la circumcisió n’eviti o en minimitzi els perills. Per tant, no és recomanable de fer la circumcisió, si no cal tractar els problemes específics que hem assenyalat abans.

En conseqüència, tenim ben poques raons mèdiques absolutes per a la circumcisió, i no n’hi ha cap que justifiqui la circumcisió rutinària dels nadons. En podria ser l’excepció el fet de viure en zones geogràfiques amb una incidència alta d’infeccions per VIH (sida).

La tercera raó per fer la circumcisió, els motius religiosos, s’escapa del tot de l’abast d’aquest article.

Complicacions de la circumcisió

Són ben poc freqüents, i entre aquestes trobem:

  • Disminució de la sensibilitat al gland
  • Hemorràgies
  • Infecció (poc sovint)
  • Lesions a la uretra

Després de la circumcisió: la recuperació

Tal com hem vist, l’operació de fimosi es practica de fa milers d’anys; al llarg de la història se n’han fet milions d’intervencions i es podria considerar completament segura.

Per a una recuperació més ràpida i indolora, cal tenir en compte que no totes les intervencions són iguals, i és el cirurgià qui ha d’indicar què convé més en cada cas.

Es triga cap a quatre setmanes a refer-se completament de la intervenció; però es pot tornar a fer vida normal a mesura que les molèsties desapareixen.

Ara bé, caldria seguir unes quantes regles:

  • Intensifica la higiene

Hauríem de mantenir la ferida neta en tot moment, esbandir-nos amb aigua tèbia a la dutxa i no fer servir sabó, sinó emol·lients suaus, per evitar la irritació que podria causar un àlcali.

Convindria mantenir la ferida ben eixuta, fer servir tovalloletes suaus, o una gasa, sense fregar gens el gland.

  • Evita els banys als espais públics

Per evitar les infeccions, els pacients no haurien d’anar a piscines públiques o comunitàries, ni a la platja, fins que no hagin caigut els punts i la ferida hagi cicatritzat del tot.

  • Protegeix el gland amb una gasa

Cal recordar que, amb l’eliminació del prepuci, deixem el gland al descobert, de manera que se’n perd la funció protectora. Per evitar el fregament amb la roba, es pot embolcallar amb gases i, així, n’evitem l’exposició.

  • Fes servir calçotets eslips

Val més no fer servir roba interior folgada. Els calçotets han de subjectar bé el penis, que s’ha d’orientar mirant amunt, per mitigar tant com sigui possible el mal i la inflamació. Cal canviar-se de roba interior sovint.

  • No facis esport

Els primers dies no recomanem de fer esport (tot i que és poc probable que el pacient en tingui ganes). La pràctica d’exercici es recupera de manera natural, a mesura que desapareix el dolor, la inflamació i altres molèsties. El pacient mateix decideix quan pot tornar a fer exercici.

  • Suprimeix la vida sexual

Cal evitar les relacions sexuals i qualsevol mena de vida sexual, per contenir l’erecció. Normalment es triga cap a quatre setmanes a reprendre la vida sexual. Malgrat tot, si els punts han caigut i la ferida ja ha cicatritzat, es pot recuperar de manera gradual l’activitat sexual.

Bibliografia:

file:///C:/Users/eduar/Downloads/S1695403303787591.pdf

https://memorialhermann.org/es-mx/services/treatments/pediatric-circumcision
https://www.elsevier.es/es-revista-anales-pediatria-continuada-51-articulo-circuncision-no-medica-beneficio-o-S1696281810700202

Grans per excés de sucre: Com afecta el sucre a la pell?

Posted on by Revista Interès Mutu

La nostra alimentació repercuteix directament en el funcionament del nostre organisme. En l’actualitat, ja existeixen multitud d’estudis relatius a l’impacte que tenen les farines refinades o el sucre en la salut. Si bé aquest impacte no sol ser visible, n’existeix una excepció, i aquesta és la pell. L’envelliment prematur o els grans per excés de sucre són problemes cada vegada més freqüents. En aquest article, podràs conèixer el perquè d’aquesta repercussió en el nostre aspecte i com podem cuidar-nos.

Importància de la relació entre la dieta i la pell

Hi ha aliments com les fruites i les verdures que tenen antioxidants. Per tant, tenen un impacte positiu en la pell. No obstant això, també pot succeir l’oposat. És a dir, que el que ingerim repercuteixi de manera negativa sobre el nostre aspecte.

La pell és l’òrgan més gran del cos i actua com a reflex de la nostra salut interna. En conseqüència, una dieta equilibrada i saludable és essencial per a mantenir-la en bones condicions.

Els efectes del sucre en la salut de la pell

El sucre és present en pràcticament tots els aliments que ingerim, sigui de manera natural o artificial. Tanmateix, cal distingir entre sucres intrínsecs i lliures. Els primers són aquells que ja porten els aliments sense ser alterats, com per exemple la fruita. Dins dels segons s’inclouen tant els sucres afegits i els refinats, com també la modificació dels intrínsecs, com serien els sucs.

L’impacte del sucre en la pell

Com l’excés de sucre pot contribuir als grans i problemes cutanis?

El consum excessiu de sucre pot desencadenar la producció de seu en la pell. Amb el temps, aquest obstrueix els porus, i com que no poden respirar, es produeix l’aparició de l’acne. D’altra banda, a més dels grans per excés de sucre, aquest pot provocar desequilibris hormonals, que al seu torn, contribueixen al desenvolupament de problemes cutanis. Es forma així un cercle viciós.

La connexió entre el sucre i la inflamació cutània

La inflamació és una resposta natural del nostre organisme enfront de diverses agressions. No obstant això, pot veure’s incrementada per l’excés de sucre en la sang i afectar de manera directa a la pell. Amb això, es poden agreujar condicions inflamatòries com l’acne i fer que siguin més difícils de tractar.

Com pot el sucre agreujar afeccions dermatològiques com l’acne?

El sucre pot empitjorar l’acne en elevar els nivells d’insulina en el cos, la qual cosa al seu torn desencadena una cascada de respostes hormonals que afavoreixen la producció de seu i la inflamació. Com hem indicat, aquests dos components repercuteixen directament en el desenvolupament de l’acne, que no deixa de ser una infecció per l’acumulació de cèl·lules mortes i greix.

Sucre i envelliment prematur de la pell

Efectes del sucre en la producció de col·lagen i elastina

A més de l’aparició de grans per excés de sucre, l’envelliment prematur és un altre dels problemes cutanis dels quals aquella és responsable. L’explicació es troba en un procés anomenat glicació, que significa que el sucre que circula per la sang s’adhereix a una proteïna i forma molècules que són nocives.

En particular, afecten el col·lagen i l’elastina, que són dues proteïnes que s’encarreguen de mantenir la pell sana. Ambdues es trenquen per l’efecte de la glicació; i en conseqüència, apareixen arrugues fines i la pell es torna flàccida.

Arrugues, línies fines i el paper del sucre en l’envelliment de la pell

El col·lagen i l’elastina són proteïnes essencials per a mantenir l’elasticitat i fermesa de la pell. Per consegüent, en veure’s danyades apareix l’envelliment prematur, que es caracteritza per les línies fines. A més a més, la pell perd resistència i es fa més propensa als senyals visibles de l’envelliment cutani.

Com reduir el consum de sucre per a millorar la salut cutània

Identificar fonts ocultes de sucre en la dieta

Per a reduir el consum de sucre, és crucial saber identificar les fonts ocultes d’aquest ingredient en la nostra dieta diària. Tendim a pensar que els únics aliments perjudicials són la brioixeria industrial, però sorprenentment, qualsevol aliment processat pot tenir quantitats elevades d’aquest ingredient.

Consells per a una alimentació equilibrada i amigable amb la pell

Adoptar una dieta equilibrada rica en fruites, verdures, proteïnes magres i grans sencers pot millorar significativament l’aspecte de la nostra pell, així com la salut en general. Per a evitar els esmentats sucres lliures, també es recomana consumir les fruites senceres en lloc d’en sucs.

Una altra mesura interessant és la d’utilitzar les aplicacions per a mòbils que escanegen els codis dels productes. Algunes se centren a indicar els additius que són perjudicials i la seva repercussió, mentre que unes altres mostren si els nivells de sucres i altres components són massa elevats.

Estratègies per a mantenir una pell saludable

Importància de la hidratació i cura de la pell

Al costat dels consells esmentats, mantenir la pell ben hidratada és essencial per a la salut de la pell. Beure suficient aigua i utilitzar productes hidratants permet mantenir la pell flexible i resistent. A més, és important netejar-la amb regularitat, per a eliminar l’excés de seu i les impureses que podrien obstruir els porus.

Ingredients i productes recomanats per a la pell propensa a grans a causa del sucre

Si consumeixes altes quantitats de sucre i aquest està afectant la teva pell, has d’optar per productes que siguin no comedògens o lliures d’agents grassos. Han de contenir ingredients com l’àcid salicílic o el peròxid de benzoïl, coneguts per les seves propietats per a combatre l’acne i els grans.

La importància de la consulta amb un dermatòleg

Quan buscar ajuda professional per a problemes cutanis relacionats amb el sucre

Les recomanacions ofertes per a tractar o evitar els grans per excés de sucre no deixen de ser una guia senzilla per a abordar aquesta afecció. Si després de canviar l’alimentació, la pell no millora, l’ideal és consultar sempre amb un especialista. En aquesta visita, es podrà fer un estudi dels hàbits i de la pell, per a determinar amb exactitud les causes dels problemes cutanis i oferir una solució personalitzada.

Tractaments i solucions disponibles

Existeixen molts tractaments per a la pell; des de teràpies tòpiques fins a procediments mèdics. Per exemple, pílings químics, teràpies amb làser i medicaments específics per a l’acne. Però en qualsevol cas, aquestes solucions han de ser determinades per un professional en la matèria, ja que dependran del perfil de cada pacient i del tipus o la gravetat de la seva afecció.

Bibliografia

https://mejorconsalud.as.com/efectos-del-consumo-de-azucar-en-piel/

https://www.ponds.com/mx/skinspiration/rejuvenecimiento-facial/como-afecta-el-azucar-en-tu-piel.html#:~:text=La%20glicaci%C3%B3n%20da%C3%B1a%20el%20col%C3%A1geno,y%20flacidez%20en%20la%20piel.

Les píndoles anticonceptives són segures? Mites i realitats sobre el seu ús

Posted on by Revista Interès Mutu

Hi ha dues classes diferents de píndoles anticonceptives: la píndola combinada i la minipíndola. En aquest article no es parla de la píndola de l’endemà, que no s’ha de considerar cap mètode anticonceptiu, sinó un recurs d’emergència per evitar un embaràs no desitjat com a resultat d’una relació esporàdica o fortuïta.

Cal advertir, també, que totes dues classes de píndoles tenen efectes secundaris, com tots els fàrmacs, i que les ha de receptar un metge, perquè sap quina opció és més adequada en cada cas.

I, en darrer lloc, és fonamental tenir clar que la píndola no evita d’encomanar-se de cap possible malaltia de transmissió sexual. Els únics anticonceptius que protegeixen són els de barrera, és a dir els preservatius.

Tot seguit en veurem les característiques, els avantatges i els inconvenients.

La píndola combinada

Es diu combinada perquè en la composició es combinen dues hormones, l’estrogen i la progesterona. L’estrogen afecta els ovaris i actua com a inhibidor de l’ovulació. La progesterona altera la mucositat del coll de l’úter, i també la capa que en cobreix la paret (o matriu), és a dir l’endometri.

Les píndoles es dispensen en capses de 21 pastilles i se n’ha de prendre una cada dia durant tres setmanes, a la fi de les quals es té la menstruació. En aquesta setmana d’interrupció no se’n pren cap. També es venen amb capses de 28 unitats, però les que corresponen a la quarta setmana són placebo (és a dir, no contenen cap fàrmac), i s’inclouen únicament per no perdre el costum de prendre’n una al dia.

Avantatges de la píndola combinada

  • Fa que les regles siguin més curtes i lleus i, per torna, més regulars.
  • El flux sanguini menstrual és inferior, amb la qual cosa és menys probable de tenir anèmia.
  • Alleuja la síndrome premenstrual, i també les possibles rampes durant la regla.
  • Es tenen menys símptomes de l’endometriosi (un creixement anòmal del teixit que cobreix l’interior de l’úter).
  • Fa davallar el risc de tenir càncer d’ovari, d’endometri, de còlon i de recte.

Inconvenients de la píndola combinada

  • Fa augmentar el perill de tenir problemes circulatoris, fins i tot d’atac cardíac i d’accident cerebrovascular (ictus).
  • Fa créixer el risc de coàguls sanguinis, sobretot en les dones fumadores i de més de 35 anys.
  • També fa augmentar el risc de càncer de mama i de coll d’úter, que torna a disminuir quan es deixa de prendre.
  • Altres possibles efectes variats són: hemorràgies irregulars, sensibilitat als pits, nàusees, augment de pes, mals de cap i abdomen inflat.

La minipíndola

La minipíndola no conté estrògens, només progesterona, que té l’efecte descrit abans. Es distribueix en capses de 28 unitats i, en aquest cas, no hi ha placebos, sinó que totes inclouen l’hormona. Així doncs, no cal interrompre’n la dosi en cap moment; la menstruació reapareix a la quarta setmana. La píndola s’ha de prendre cada dia a la mateixa hora.

Avantatges de la minipíndola

  • Té associats menys problemes circulatoris, si la comparem amb la píndola combinada.
  • Igualment, no interfereix tant en la lactància materna (si prens la píndola durant aquest període).
  • Fa davallar el risc de tenir càncer d’endometri.

Inconvenients de la minipíndola

  • Cal ser més metòdica a l’hora de prendre-la. Si te’n saltes cap o, fins i tot, si la prens passades tres hores de quan tocaria, has de fer servir un mètode de suport durant almenys un parell de dies.
  • Lleuger augment del risc d’un embaràs ectòpic (quan l’òvul fecundat es desenvolupa fora de l’úter).
  • Altres possibles efectes: hemorràgia irregular, disminució de la libido, sensibilitat als pits, acne, quists ovàrics, depressió, hirsutisme i augment de pes.

Quina és més recomanable?

El ginecòleg és qui t’ha de prescriure la més apropiada per a tu, després de revisar i elaborar la teva història clínica. Tingues en compte que certs trastorns i condicions desaconsellen del tot de prendre la píndola:

  • Si tens problemes circulatoris com ara: tensió alta, algun episodi de coagulació, antecedents de trombosi, antecedents d’ictus o de malaltia cardíaca
  • Si tens més de 35 anys i fumes
  • Si ets diabètica sense un bon control
  • Si tens antecedents de càncer de mama
  • Si tens antecedents de cap mena de migranya, la migranya amb aura
  • Si tens cap trastorn hepàtic
  • Si tens hemorràgies sense causa aparent
  • Si prens cap medicament anticonvulsiu o antituberculós

Cal recordar que el metge t’ha d’aconsellar si pots prendre la píndola o no i, si escau, quina és l’adequada per a tu.

És segura la píndola anticonceptiva?

Sí, n’és. No hi ha cap anticonceptiu segur al cent per cent, però la píndola (de qualsevol de totes dues classes), ingerida puntualment i seguint les instruccions del prospecte, té una infal·libilitat del 98-99 %.

Uns quants mites i creences

  • La píndola fa engreixar. Certes dones s’engreixen una mica (un o dos quilos), però normalment és un fenomen transitori. A més a més, hi ha alguna subclasse de píndola que evita aquest efecte. El ginecòleg n’ha de recomanar la més adequada.
  • No té efectes secundaris. Tots els fàrmacs en tenen i, si la pacient té cap problema circulatori, poden arribar a ser greus; per tant, cal que el metge hi digui la seva.
  • Causa càncer. Els nombrosos estudis duts a terme des que va aparèixer la píndola no han demostrat cap evidència mèdica del fet en pacients sense antecedents; més ben dit, redueix la incidència del càncer d’ovari.
  • Quan es deixa és més difícil de concebre. Normalment, tan bon punt es deixa la píndola, es recupera la menstruació, cosa que significa que la dona torna a ser fèrtil. Si la dona tenia problemes d’ovulació abans, és possible que trigui algun mes a tenir la regla.
  • És incompatible amb altres medicaments. Només és incompatible amb els que ja s’han esmentat: els antiepilèptics i uns quants antibiòtics.
  • No et protegeixen durant la setmana d’interrupció. És fals per a qualsevol de les dues classes de píndoles (les combinades i la minipíndola).
  • No passa res si no et recordes de prendre-la un cop. Sí, pot passar, i sobretot amb la minipíndola, que és menys estricta amb la puntualitat, com assenyalàvem més amunt. Si n’oblides una dosi, fes servir un preservatiu per garantir la protecció màxima.
  • Qualsevol de les dues són vàlides. Aquesta afirmació és falsa, tal com explicàvem en l’apartat d’avantatges i inconvenients de cadascuna.
  • Cal fer pauses. D’entrada, no hi ha res que ho demostri. Malgrat tot, convindria que, com a mínim, et fessis una revisió anual, amb una exploració ginecològica i una anàlisi completa per comprovar si les funcions hepàtiques i renals són correctes, i els nivells de sucre a la sang o el colesterol, entre d’altres, són bons. Naturalment, el metge ha d’indicar la conveniència i freqüència d’aquestes revisions.

Bibliografia:

https://www.mayoclinic.org/es-es/tests-procedures/minipill/about/pac-20388306
https://www.mayoclinic.org/es-es/tests-procedures/combination-birth-control-pills/about/pac-20385282
https://www.mayoclinic.org/es-es/healthy-lifestyle/birth-control/in-depth/best-birth-control-pill/art-20044807

Les cinc substàncies més addictives i com alteren el cervell

Posted on by Revista Interès Mutu

Quines són les drogues més addictives? Sembla una pregunta simple, però la resposta depèn de l’interlocutor. Segons el punt de vista de diferents investigadors, el potencial addictiu d’una droga es pot mesurar en els termes següents:

  • el mal que fa
  • el preu que té al carrer
  • el grau d’alteració que causa al cervell en relació amb la dopamina
  • el grau de plaer que el consumidor reporta
  • la síndrome d’abstinència per dèficit
  • la facilitat amb què un consumidor “s’hi enganxa”

Hi ha altres factors que determinen el potencial addictiu d’una droga. Fins i tot trobem investigadors que afirmen que no hi ha drogues permanentment addictives. I, amb tanta diversitat d’opinions, els experts miren d’afinar la resposta.

Cal advertir, d’entrada, del perill que representen les drogues: gairebé tothom n’ha provades dues o més!

1. Heroïna

Els experts van establir en un estudi que l’heroïna és la primera de la llista, com a droga més addictiva[t1] , amb una puntuació de 3 sobre 3. L’heroïna és un opiaci que eleva un 200 % el nivell de dopamina al cervell (sovint es descriu com el “neurotransmissor del plaer”). No és innòcua, tampoc: la dosi letal de la droga és amb prou feines cinc vegades més alta que la que es consumeix habitualment amb una punxada.

Quant als efectes perjudicials —tant sobre els consumidors com sobre la societat— ocupa el segon lloc. El volum de negoci [t2] al mercat dels opiacis il·legals (incloent-hi l’heroïna) va arribar, el 2009, als 68.000 milions de dòlars.

2. Cocaïna

La cocaïna altera la funció de la dopamina al cervell com a transmissora de la informació interneuronal. En essència, la cocaïna evita que les neurones “apaguin” el senyal de la dopamina, la qual cosa fa que hi hagi una activació anòmala de les vies de recompensa al cervell. En experiments amb animals, es va veure que la cocaïna multiplicava per tres el nivell normal de dopamina. S’estima que entre catorze i vint milions de persones són consumidores habituals de cocaïna a tot el món.

El crack, un derivat de la cocaïna, es considera com la tercera droga més nociva, mentre que la cocaïna en pols, que té uns efectes menys negatius, és la cinquena del rànquing entre les més perjudicials. Cap al 21 % de la gent que prova la cocaïna n’és dependent en algun moment o altre de la vida. La cocaïna s’assembla a altres estimulants addictius, com ara la metamfetamina —que esdevé un problema creixent a mesura que n’augmenta la disponibilitat— i les amfetamines.

3. Nicotina

La nicotina és el component addictiu del tabac. Quan s’encén una cigarreta, la nicotina s’absorbeix ràpidament via pulmonar i és transportada immediatament al cervell. L’estudi va demostrar que era la tercera substància més addictiva.

El 2002, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va estimar que al món fumaven més de 1.000 milions de persones (és a dir, més d’un miliard), i que, el 2030, el tabac n’hauria mortes més de vuit milions.

4. Barbitúrics

Els barbitúrics (o tranquil·litzants) es feien servir per tractar l’ansietat i induir al son. Interfereixen en la bioquímica del cervell, fins al punt d’inhibir-ne l’activitat en diverses àrees. En petites dosis causen eufòria, però si se n’augmenta el consum, poden arribar a ser mortals, anul·lant el reflex respiratori.

La dependència dels barbitúrics era relativament comuna quan se subministraven amb recepta simple, però n’ha disminuït el consum de manera dràstica, tant perquè ja no és tan fàcil d’obtenir-los a les farmàcies com perquè els han desplaçats altres drogues. Aquest fet darrer subratlla fins a quin punt és important el context en el cas de les addiccions: si no tenim una droga fàcilment disponible, poc mal ens pot fer. Els experts van classificar els barbitúrics com la quarta substància més addictiva.

5. Alcohol

Juntament amb el tabac, és la droga legal per excel·lència, i va rebre una puntuació d’1,9 sobre 3 en l’estudi. Té molts efectes sobre el cervell; en experiments amb animals, es va observar que hi augmentava la quantitat de dopamina entre el 40 i el 360 %: com més bevien, més n’augmentava el nivell.

Fins al 22 % dels bevedors desenvoluparan una dependència de l’alcohol en algun moment de la vida. L’OMS estima que el 2002 hi havia més de 2.000 milions de consumidors d’alcohol, i que causava la mort de més de tres milions de persones l’any (2012). Altres experts han qualificat l’alcohol com la droga més nociva.

Bibliografia

https://www.rehabspot.com/drugs/the-top-10-most-dangerous-drugs/
https://pnsd.sanidad.gob.es/profesionales/sistemasInformacion/informesEstadisticas/pdf/2020OEDA-INFORME.pdf

 

Com rostir castanyes en el microones

Posted on by Revista Interès Mutu

La tardor, com passa a la primavera, és una estació estimulant per als sentits. En primer lloc, ciutats i muntanyes es vesteixen amb marrons i taronges a mesura que els arbres van perdent les seves fulles. I segon, als carrers comença a respirar-se l’agradable aroma a castanyes rostides. Si vols gaudir d’elles des de la calor de la teva llar, avui t’expliquem com pots rostir castanyes en el microones. Una alternativa senzilla al forn i que és apta per a una infinitat d’opcions creatives.

Passos per a rostir castanyes en el microones

El procés per a rostir castanyes en el microones és extremadament senzill, i en qüestió de minuts podràs estar assaborint aquest deliciós plaer. Tot seguit tens el que has de fer.

Selecció inicial de les castanyes

Abans de començar, el primer que necessites són les teves castanyes. L’ideal és que siguin fresques. Si fa molt temps que són a la teva cuina esperant la seva oportunitat, és molt probable que s’hagin envellit o que fins i tot tinguin alguns inquilins a l’interior.

Per a saber si estan fresques, agafa-les amb la mà i estreny-les lleugerament. Han d’estar fermes al tacte i tenir una pell brillant i sense arrugues. També és recomanable que totes siguin de la mateixa mida.

Ajust del temps i potència del microones

Quan ja tinguis les castanyes que desitgis usar per al teu aperitiu saludable, passem a la preparació d’aquestes. Perquè puguin coure’s bé a l’interior i evitar que explotin, has de fer petites incisions en la part superior de cada castanya.

Després, col·loca-les totes en un recipient que sigui apte per al microones i ajusta el temps i la potència. Aquí tot depèn del model que tinguis i les seves característiques. En qualsevol cas, per a una tassa de castanyes, et recomanem posar mitja potència i cuinar les castanyes durant uns tres minuts. Tanmateix, para esment a com es van fent, ja que els microones escalfen amb molta rapidesa. 

Com evitar que les castanyes explotin

Com ja t’avancem, si no vols que les teves castanyes es converteixin en una bomba dins del teu microones, sempre has de realitzar petits talls a la pell. Amb aquest senzill truc, el vapor que s’acumula a l’interior podrà sortir fora. Però a més de prevenir l’explosió, també facilita que es vagin rostint des d’endins cap a fora. I és que atès que la pell és força gruixuda, pot trigar una mica fins que finalment s’estovin.

Consells per a un rostit perfecte

Que el teu rostit de castanyes sigui perfecte, requerirà d’una mica de pràctica, tant pel que fa a l’elecció de les castanyes com a l’ajust dels temps en el microones. Però a més a més d’aquests punts que ja esmentem, hi ha altres trucs que poden ajudar-te al fet que el resultat sigui per a llepar-se els dits. A continuació et contem alguns suggeriments.

Agregar aromes i sabors

Les castanyes ja són delicioses per si mateixes, però si t’agrada innovar a la cuina o tens algunes preferències respecte als gustos, sempre pots afegir un toc d’originalitat o de personalització.

Per exemple, abans de rostir-les, pots empolvorar-les amb una mescla de canyella i sucre. Amb aquests dos ingredients aconseguiràs un toc dolç i aromàtic. Si prefereixes un gust més salat, prova d’afegir un polsim de sal marina i romaní fresc picat. Les possibilitats són infinites, així que no tinguis por d’experimentar.

Com pelar les castanyes després de rostir-les

Una vegada que has acabat de rostir les castanyes en el microones, cal tenir una mica de paciència i deixar que es refredin una mica. Incideix amb un ganivet en els talls que vas fer al principi, que poden tenir forma de creu. Així, la pell començarà a desprendre’s amb facilitat i aniran mostrant la carn de l’interior i també podràs comprovar si estan llestes o fa falta més temps.

Idees per a gaudir de castanyes rostides

Berenars saludables

Les castanyes rostides són el piscolabis perfecte per a les tardes de tardor. Porta-les en una bossa i gaudeix d’un mos deliciós i saludable mentre passeges pel parc o treballes a l’oficina. O fins i tot per a donar-les-hi als petits de la casa. La seva textura cruixent per fora i el seu interior cremós fan d’aquestes castanyes un plaer irresistible i sa.

Incorporació en receptes

Per a amants de la cuina, les castanyes rostides també són un ingredient molt interessant per a la preparació de moltes receptes. Pica’n algunes i afegeix-les a les teves amanides per a donar-hi un toc cruixent i amb sabor de castanya o afegeix-les a les postres per a una textura única i un sabor tardorenc. Altres opcions saboroses són fer una crema de castanyes per a untar al pa o utilitzar-les com a farciment per a altres plats.

Les castanyes són un fruit extremadament versàtil i amb un sabor molt característic. Les usis com les usis, mai defrauden i sempre afegeixen el seu toc especial.