Mes: novembre de 2023

Com es poden eliminar els fongs dels peus de manera natural i efectiva

Posted on by Revista Interès Mutu

Què són els fongs

Els fongs són éssers vius i formen un dels cinc grups en què es classifiquen els organismes vius. Els altres grups són: animals, vegetals, protoctists (els protozous, per exemple) i moneres (arquees i bacteris).

Se’n coneixen més de 150.000 espècies diferents, entre les quals, els llevats, les floridures i els bolets, tot i que la ciència és lluny de tenir-les totes controlades.

Els fongs dels peus. Classes

En general, s’anomena fongs dels peus a una classe d’infecció fúngica causada principalment per dermatòfits. S’estima que el 70 % de la població tindrà una infecció per fongs al llarg de la vida, i que més del 40 % en patirà episodis repetits en el transcurs dels anys.

Són molt contagiosos i s’escampen amb molta rapidesa. Els més freqüents són els següents:

  • Peu d’atleta

El peu d’atleta és la infecció que més sovinteja i, fins i tot, se n’ha fet servir la denominació com a terme genèric de les micosis. Normalment apareix entre els dits dels peus, on hi ha un hàbitat propici: humitat i escalfor. La propagació de la infecció pot ser molt ràpida i manifestar-se a qualsevol part del peu.

Els símptomes que produeix són:

  • Envermelliment de les zones infectades.
  • Picor i coïssor.
  • En fases avançades, poden aparèixer butllofes.

Són més freqüents a l’estiu, quan caminem descalços a les piscines, les dutxes públiques i per la gespa i, a més a més, fem servir sabates que no són transpirables.

  • Infecció a les ungles: onicomicosi

Primer se sol manifestar als peus, però passa ràpidament a les ungles, que es trenquen amb facilitat i augmenten de gruixària. També es tornen grogoses.

Les onicomicosis solen tenir més incidència a l’estiu i afecten sobretot la gent que treballa amb els peus a l’aigua o els té humits.

  • Fongs plantars: dermatofitosi

Es manifesten, d’entrada, a la planta del peu i ocasionen picor i descamació (pell seca que es desprèn). La pell es pot arribar a clivellar i sagnar.

La infecció més freqüent és conseqüència de caminar descalços a les piscines i dutxes públiques. Per tant, és més habitual a l’estiu.

  • Candidiasi

La candidiasi és la infecció que causa el fong Candida albicans i és la més perjudicial. Al contrari que les anteriors, comença a les ungles, que es tornen d’un groc verdós, i això dona als peus un aspecte brut molt poc atractiu. També pot causar pudor.

És dolorosa; el mal recorda al que fan les ungles quan es claven als costats dels dits (ungles encarnades), però encara més intens.

No són estacionals i apareixen tant a l’hivern com a l’estiu.

Símptomes comuns dels fongs als peus

Ja hem enumerat els símptomes específics que s’associen a les diferents classes de fongs, però els fongs produeixen amb caràcter general:

  • Envermelliment de la zona afectada.
  • Sequedat, que pot acabar originant clivelles.
  • Coïssor constant, que pot ser extremadament empipadora.
  • Butllofes subcutànies (sota la pell).
  • Ungles afectades per diferents canvis (fragilitat i tonalitat).
  • Pudor de peus.

Tractament dels fongs

Com més aviat et tractis els fongs, millor. Cal tenir en compte que es propaguen molt de pressa i que són molt contagiosos, per la qual cosa és ben probable que la gent amb qui comparteixes la dutxa, per exemple, també se n’encomanin.

Si sospites que te n’has infectat perquè tens cap dels símptomes esmentats, la mesura més prudent i segura és consultar-ho amb el metge de família o un dermatòleg.

Malgrat tot, a la farmàcia trobaràs moltes cremes i pólvores antimicòtiques de venda lliure, és a dir, sense recepta, i el farmacèutic et podrà recomanar quin producte és més adequat en el teu cas. Aquests productes contenen fàrmacs com ara l’isoconazole, el clotrimazole o el tolnaftat. Per més que desaparegui la infecció, val més que els continuïs fent servir almenys una setmana després, per evitar-ne un altre brot.

Quan s’ha de consultar el metge

Si es manifesta cap dels trastorns següents, ves al metge:

  • Si se t’infla el peu i és calent quan el toques, perquè voldrà dir que probablement tens una infecció bacteriana.
  • Si hi ha cap ferida o lesió que supuri, o si tens febre.

Les infeccions de fongs responen generalment bé, per regla general, als tractaments disponibles, tot i que sovint desapareixen. De vegades cal prendre medicaments a llarg termini.

Prevenció de les infeccions per fongs

Si observes les normes següents, minimitzaràs en bona mesura l’aparició dels fongs o altres brots:

  • Intensifica la higiene dels peus, amb força aigua i sabó. Seria ideal que te’ls rentessis dos cops al dia.
  • Eixuga-te’ls amb cura, sobretot entre els dits, que és on els fongs solen créixer, tal com hem explicat.
  • Fes servir sandàlies o xancles netes a les piscines i les dutxes públiques.
  • Si has tingut fongs abans, procura de fer servir pólvores antimicòtiques (es venen a les farmàcies) després d’eixugar-te els peus.
  • També són recomanables els desodorants per a peus, després d’eixugar-te’ls.
  • No facis servir sabates fabricades amb material sintètic, com ara el plàstic. Val més optar per un calçat de cuir i, si pot ser, alterna les sabates, de manera que no facis servir les mateixes dos dies seguits.

Bibliografia

https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/000875.htm
https://www.mayoclinic.org/es/diseases-conditions/athletes-foot/diagnosis-treatment/drc-20353847

Què és la tripofòbia? Causes i símptomes

Posted on by Revista Interès Mutu

La ciencia sigue investigando año tras año, y a veces, los descubrimientos se realizan de la forma menos pensada. Uno de ellos ha sido el de la existencia de la tripofobia; un fenómeno reciente que se identificó por el uso de ciertas lentes en los teléfonos móviles inteligentes. Si alguna vez has oído hablar del miedo a los agujeros, hoy te contamos por qué se produce y cuál es su tratamiento. 

¿Qué es la tripofobia?

La tripofobia se define como el miedo o aversión hacia patrones visuales específicos, que involucran agujeros o protuberancias. A pesar de tener conocimiento de su existencia y de que cada vez más personas reporten su malestar, todavía no se ha incluido en los manuales de diagnóstico, como el DSM. 

Este malestar viene de la visualización de imágenes que contienen estos patrones, de ahí que su descubrimiento viniera a partir del uso de los teléfonos móviles. Sin embargo, no hay unanimidad con respecto al tipo de patrón que produce la fobia, sino que varía de una persona a otra. Lo habitual es que presenten pequeños agujeros; por ejemplo, formas similares a un panal de abejas o una esponja de mar.

Según las estadísticas, alrededor del 17% de las personas presentarían tripofobia en mayor o menor medida. Afecta más a las mujeres y a aquellas personas que ya padecen alguna patología, como ansiedad, depresión o trastorno obsesivo compulsivo. 

Causas y síntomas

Las causas exactas de la tripofobia aún no están completamente claras, ya que los estudios al respecto son todavía hoy bastante limitados. Es probable que vayan en la misma línea del resto de fobias, en las que la presencia de aquello que les produce miedo implica que podría aparecer un peligro real para la persona de forma repentina. En algunos casos, se puede llegar a hacer una asociación directa con la muerte. 

Otra causas que se contemplan son la semejanza de estos patrones con animales venenosos, como las serpientes, que también son causantes de fobias. O el hecho de que el cerebro necesita más oxígeno y energía para procesar patrones de este tipo. Por lo tanto, podrían aparecer sentimientos de angustia. 

En cuanto a los síntomas de la tripofobia, los más habituales son sudoración, taquicardia, náuseas, sensación de pánico, temblores y, en casos extremos, desmayos. Es importante destacar que la tripofobia no está limitada a un grupo demográfico específico y que puede afectar a personas de todas las edades.

¿Qué es la tripofobia en humanos?

La tripofobia es un fenómeno peculiar que ha despertado el interés de profesionales de la psicología y la neurociencia. Algunos estudios sugieren que la respuesta a estos patrones visuales puede tener raíces evolutivas en la preservación de la especie. En otras palabras, nuestra aversión a ciertos patrones podría haber evolucionado como un mecanismo de defensa para evitar posibles amenazas en la naturaleza.

Además, la tripofobia en humanos ha generado debates sobre la relación entre la mente y la percepción visual. Algunos expertos sugieren que esta fobia puede estar vinculada a la forma en que el cerebro procesa y organiza la información visual, que llevaría a reacciones emocionales intensas ante ciertos estímulos.

¿Cómo se cura?

Como en el resto de fobias, el tratamiento pasa por la combinación de la medicación con la terapia cognitivo-conductual, es decir, psicológica. Sin embargo, debe ser un profesional quien haga la valoración, ya que depende de la gravedad de los síntomas y de la interferencia que estos puedan tener con las actividades del día a día. 

Al parecer, estas fobias suelen ir acompañadas de otras. Por ejemplo, miedo a la naturaleza, a la sangre o las inyecciones, fobia social, a espacios cerrados u otras cosas específicas. Por lo general, las personas afectadas no buscan tratamiento, ya que la principal causa de la angustia es la visualización de imágenes de este tipo. De acuerdo con un estudio realizado, tan solo un 10% de las personas encuestadas buscó alguna vez ayuda para la tripofobia. 

Otras fobias raras

Además de la tripofobia, existen otras fobias que también son inusuales, y que han sido objeto de estudio e interés en el ámbito científico. Algunas de ellas son la cronofobia, que implica el miedo al paso del tiempo y que la sucesión de días y meses generan pánico; la xantofobia, que es el miedo al color amarillo; la eisoptrofobia, que es el miedo a los espejos o a cualquier objeto que muestra un reflejo; la somnifobia o miedo a dormir, porque sienten que nunca se volverán a despertar, o la coulrofobia, o miedo a los payasos, que en algunos casos, puede llegar a causar ataques de pánico. 

Bibliografía

https://www.buencoco.es/blog/tripofobia

https://www.universidadviu.com/es/actualidad/nuestros-expertos/tripofobia-que-es-y-que-tratamiento-tiene#

https://maribeldemaya.net/fobias-que-son-y-como-superarlas/tripofobia/#:~:text=consulta%20tu%20caso-,S%C3%ADntomas%20de%20la%20tripofobia,pensamientos%20y%20de%20la%20racionalidad.

MGC Mútua nou patrocinador del Girona FC les properes tres temporades

Posted on by Revista Interès Mutu

El Girona FC i MGC Mútua han subscrit un acord de patrocini mitjançant el qual l’entita serà patrocinadora Premium del Club i la seva asseguradora de salut oficial durant les properes tres temporades, fins al final de la temporada 2025 / 2026. L’acord té com a objectiu reforçar el compromís i suport de la Mútua amb el Club i amb tota la seva afició. Xavier Plana, director general d’MGC Mútua, i el president Delfí Geli, han presentat aquesta nova aliança en les instal·lacions de l’estadi Montilivi.

Xavier Plana ha declarat que “patrocinar el Girona FC és molt il·lusionant per a nosaltres, som una mútua molt arrelada al nostre territori des de fa més de 40 anys i compartim plenament els valors del Club com l’esforç, el compromís i també el foment d’un estil de vida saludable. Estic convençut que aquesta vinculació amb un Club tan emblemàtic,amb tant de futur i d’èxit, ens permetrà refermar la nostra posició de ser la mútua de Catalunya i de Girona.”

Per la seva part, el president del Girona, Delfí Geli, ha donat la benvinguda a MGC Mútua a la família blanc-i-vermella. “És una gran satisfacció tenir-los com a companys de viatge. Son una empresa líder del sector, arrelada al territori i que busca l’excel·lència. Estem molt satisfets”, ha assegurat el màxim mandatari del Club.

Per a MGC Mútua, el patrocini esportiu és una eina estratègica de comunicació que ajuda a divulgar valors que l’entitat comparteix amb la pràctica esportiva com són la confiança, l’esforç i el compromís. A través del patrocini, l’entitat vol fomentar la pràctica de l’esport i els seus beneficis per a la salut i la prevenció de les malalties, en línia amb la seva missió com asseguradora de salut.

L’acord també contempla el patrocini exclusiu com asseguradora de salut oficial del Club i estableix diverses contraprestacions en concepte de drets de marca, paquets d’Hospitality per a clients d’MGC Mútua, així com imatge a l’estadi Montilivi i en els diferents canals de comunicació del Club. Al mateix temps, el compromís establert permetrà a MGC Mútua desenvolupar, activar i coordinar conjuntament amb el Club accions innovadores, tant digitals com presencials, dirigides als aficionats.

Estrès i cortisol elevat: com se n’han de controlar els efectes negatius en la salut

Posted on by Revista Interès Mutu

Què és l’estrès

L’estrès és la reacció del cos quan percep una situació que no controla; és a dir, que és potencialment perillosa o amb un desenllaç imprevisible per a qui s’hi troba. Segons l’Organització Mundial de la Salut, l’estrès és el conjunt de reaccions fisiològiques que prepara l’organisme per actuar.

L’estrès és una eina essencial per al cos, perquè ens permet de reaccionar en cas d’una amenaça, tant si és real com imaginària, que ens posa en perill, com ara l’atac d’un gos descontrolat.

La part negativa és quan l’estrès deixa de ser momentani i esdevé un estat crònic.

Estar sota els efectes de l’estrès comportar diversos perills:

  • Malaltia cardíaca.
  • Insomni.
  • Depressió i ansietat.
  • Problemes digestius.
  • Augment de la glucosa a la sang.
  • Trastorns intestinals.
  • Pèrdua de la libido.
  • Deterioració de la memòria.
  • Augment de pes.

Hi ha dues hormones que causen l’estrès: l’adrenalina i el cortisol.

L’adrenalina

S’anomena també epinefrina, i és una hormona que segreguen les glàndules suprarenals. Quan el nostre cos percep cap amenaça potencial, s’allibera adrenalina, que fa augmentar la freqüència cardíaca, la dilatació de les vies aèries i la contracció dels vasos sanguinis. Tot plegat representa la preparació de l’organisme per respondre de manera eficaç quan arribi l’hora de la veritat.

En situacions d’aquesta mena, l’adrenalina és imprescindible, però no pas en condicions normals.

Els efectes negatius de l’adrenalina es poden rebaixar:

  • Practicant la respiració profunda.
  • Exercint l’atenció plena o el mindfulness, que consisteix a centrar-se exclusivament en les activitats quotidianes, com ara menjar.
  • Concentrant-se en records plaents i defugint els pensaments negatius.
  • Practicant la relaxació muscular, amb la contracció i la distensió alternades dels diferents grups de músculs del cos.

El cortisol

Quan se segrega adrenalina en una situació d’alarma percebuda pel cervell, en complementa l’efecte el cortisol, que s’allibera amb més retard que l’adrenalina.

Es tracta d’una hormona esteroide produïda per l’escorça suprarenal [t1] i que l’organisme segrega per centrar-se en la situació d’alarma. La seva funció més important és regular el nivell de sucre a la sang, cosa que prepara l’organisme per a les activitats diàries. En condicions extremes, a banda de fer augmentar el nivell de glucosa a la sang, també detura, tant com és possible, els processos corporals que no són immediatament necessaris: els sistemes reproductiu i digestiu o el creixement.

El cortisol també augmenta en altres situacions, com en els casos de dolor, d’inflamació i d’infecció, en l’estat de vigília, de dejuni o en circumstàncies en què percebem una amenaça i tenim estrès.

Es pot regular el cortisol?

D’una banda, el cortisol es regula a partir de diferents secrecions amb l’actuació de l’hipotàlem, la hipòfisi i les glàndules suprarenals, quan el cervell emet una alarma.

De l’altra, en pot variar la concentració per una alteració orgànica o funcional. Se’n poden mesurar els nivells en dejuni, al matí, o bé amb un monitoratge durant les 24 hores del dia. En el darrer cas el resultat és més fiable, per les pujades i davallades de cortisol durant el dia.

Les situacions d’estrès també en poden mantenir els nivells elevats, tot i que les concentracions en l’organisme són inferiors que les que es produeixen amb els tumors secretors.

Els efectes del cortisol es poden pal·liar:

  • Fent exercici moderat amb regularitat. D’entrada l’exercici fa augmentar els nivells de cortisol, però a curt termini se’n restableixen els valors saludables.
  • Dormint bé. El son de poca qualitat, o inexistent, fa elevar el cortisol. Evita la cafeïna i l’alcohol i, abans d’anar a dormir, apaga les pantalles (tauletes, mòbils i ordinador). Comprova si l’habitació és completament a les fosques.
  • Rient. S’ha demostrat que la rialla s’associa a la reducció del cortisol.
  • Seguint una dieta equilibrada. Cal reduir el consum de sucre i menjar iogurts, fruita i verdura.
  • Adoptant una mascota, si t’agraden els animals. Quan en tens cura, fas disminuir els nivells de cortisol.
  • Tenint plantes a casa, perquè fer-se’n càrrec també és relaxant.

Cistitis: Símptomes, causes i com en podem calmar el malestar

Posted on by Revista Interès Mutu

La cistitis és una infecció de la bufeta urinària, el “dipòsit” on s’acumula l’orina fins que no s’evacua. Causa coïssor quan orinem i, també, un desfici d’anar al vàter. Sovint es fa servir el terme per referir-se a altres infeccions de les vies urinàries.

Tal com veurem més endavant, són més propensos a tenir cistitis:

  • Les dones que no segueixen una higiene íntima adequada.
  • Les gestants.
  • Les que tenen anomalies congènites de l’aparell urinari.
  • Els homes amb un augment en la mida de la pròstata.
  • Els pacients que porten sondes.

Símptomes de la cistitis

  • Dolor i coïssor quan orinem, i també després.
  • Freqüència anormalment excessiva en la necessitat d’orinar, de vegades amb urgència i, fins i tot, a la nit.
  • Orina tèrbola i pudenta; també hi podem observar presència d’una mica sang.
  • Mal a sota de l’abdomen.
  • Les dones grans poden desenvolupar una cistitis sense cap símptoma específic, com ara feblesa, confusió, febre i, fins i tot, caigudes.

Per què es produeix

La causa més freqüent en sol ser una infecció ocasionada per bacteris intestinals que provenen de l’anus i arriben fins a la bufeta per via de la uretra. La uretra és el conducte que evacua l’orina de la bufeta fins a l’exterior. L’afecció es dona més sovint entre les dones, perquè els homes tenen la uretra molt més curta. Cal tenir en compte que, en condicions normals, l’orina és un líquid estèril, és a dir, que no conté cap microbi.

Malgrat tot, poden aparèixer bacteris a la bufeta per raons diverses, sense que se’n manifesti cap símptoma. Per exemple, quan una persona té retenció d’orina o, dit altrament, quan és incapaç de buidar del tot la bufeta quan fa un riu. L’orina que es reté pot acabar contaminada amb bacteris nocius per al revestiment intern de la bufeta (la mucosa vesical), fet que causa la infecció. Altres possibilitats són:

  • Manca d’higiene o una higiene defectuosa: les dones s’han de netejar de davant cap endarrere, de manera que el paper o la tovalloleta no passi de l’anus a la vulva.
  • Problemes congènits de l’aparell urinari: Quan es produeixen infeccions de manera continuada, sobretot en infants o nois joves, cal verificar si hi ha cap anomalia congènita que impedeix que la bufeta es buidi del tot.
  • Hiperplàsia o augment de la mida de la pròstata: Quan la pròstata creix de mida dificulta el buidatge de la bufeta, amb la qual cosa sempre hi ha una resta permanent d’orina sense evacuar.
  • Els pacients amb sondes: Tots els pacients que porten una sonda vesical (per evacuar l’orina) tenen bacteris a la bufeta, encara que no en manifestin símptomes. En canviar-los la sonda, es poden produir petites lesions que augmenten el perill de patir cistitis.
  • Embaràs: Quan una gestant té una infecció urinària, cal fer-li un parell de cultius per saber de quin bacteri o bacteris es tracta. Si obtenim el mateix resultat en totes dues proves, caldrà combatre la infecció, atès que es podria estendre als ronyons i causar una pielonefritis, o bé que s’esdevingués un part prematur.

Altres possibles causes:

  • Cistitis de la lluna de mel, per l’augment en el nombre de relacions sexuals.
  • Malalties de transmissió sexual (MTS), que poden tenir símptomes semblants als de la cistitis. També poden afectar homes joves amb força activitat sexual i que no fan servir preservatius.
  • Paràsits: Són cistitis molt estranyes. Als països en desenvolupament són més habituals, però.
  • Dones postmenopàusiques: Els canvis que comporta la menopausa, que afecten tot l’organisme, poden afavorir la cistitis.
  • Dermatitis de contacte, com a conseqüència de desodorants i altres productes que poden irritar les mucoses. Els símptomes són semblants als de la cistitis.

Com es diagnostica

En general les cistitis són benignes, però, de vegades, no es diferencien fàcilment d’altres infeccions, com ara la pielonefritis. És important que ens visiti un metge perquè tracti la infecció, en principi amb antibiòtics.

Així mateix, és clau de fer-se una anàlisi d’orina. Potser n’hi ha prou amb una tira de paper reactiu, que mostra ràpidament i de manera fiable si hi ha cap infecció d’orina. Si el metge decideix que és convenient, pot demanar un cultiu de l’orina per fer-ne una anàlisis posterior al laboratori.

En cas d’infeccions repetides de causa desconeguda, el metge ha de derivar el pacient a l’especialista (uròleg o nefròleg) per a una avaluació més profunda. Potser caldrà fer-se proves com ara raigs X, una ecografia o una cistoscòpia.

Uns quants consells

  • És important de mantenir una bona hidratació i de beure un parell de litres d’aigua al dia, com a mínim.
  • Cal evitar l’alcohol i la cafeïna.
  • Hauríem de procurar de buidar del tot la bufeta. Quan seiem al vàter, val més que ens reclinem cap enrere i que hi repengem l’esquena.
  • Cal evitar el fred a la zona vulvar, i també peces de roba estretes o que oprimeixen.
  • Amb finalitats preventives, és bo de prendre sucs de fruites àcides, com ara la taronja o la llimona, perquè acidula l’orina.
  • Hauríem d’orinar just després de mantenir relacions sexuals; això ajuda a evitar els bacteris que hi puguin haver a la bufeta.
  • No hauríem de retenir l’orina quan en tenim necessitat. Val més orinar amb una freqüència que no superi les tres hores.
  • Convindria de fer servir sabons o gels amb pH neutre.

Per regla general, un únic tractament resol la infecció, però, de vegades, sobretot entre les dones, es poden tenir infeccions recurrents. Si es presenten, cal consultar-ho amb el metge, encara que se segueixin les recomanacions anteriors.

Es poden prendre analgèsics, com ara l’ibuprofèn o el paracetamol, per alleujar-ne els símptomes. El farmacèutic us dirà quin és el més adequat en el vostre cas.

Insistim que, en cap cas, no s’han de prendre antibiòtics sense recepta mèdica.

Bibliografia

https://www.cun.es/enfermedades-tratamientos/enfermedades/cistitis
https://www.mayoclinic.org/es/diseases-conditions/cystitis/symptoms-causes/syc-20371306

Limfòcits alts i neutròfils baixos: causes

Posted on by Revista Interès Mutu

El nostre organisme fa servir el sistema immunitari per a protegir-se d’amenaces i combatre les malalties o patologies que es puguin arribar a desenvolupar. Quan es detecta la presència d’algun germen, com un virus o un bacteri, el nostre cos comença a lluitar per a mantenir un equilibri. Aquesta situació pot fer que apareguin els limfòcits alts i els neutròfils baixos. Si t’has fet una analítica i aquests són els resultats que has obtingut, t’expliquem què és el que significa exactament i les possibles causes.

Què són els limfòcits?

Els limfòcits són un tipus de glòbul blanc, essencials en la defensa del cos contra invasors externs, com ara els virus i els bacteris. Són un dels tipus de cèl·lules que es troben a la sang. Dins dels glòbuls blancs, també trobem els monòlits, els neutròfils, els eosinòfils, els macròfags i els basòfils.

Al seu torn, els limfòcits es subdivideixen en dos: els limfòcits B, que són els encarregats de produir anticossos, i els limfòcits T, responsables de la destrucció directa de totes aquelles cèl·lules infectades. La seva funció coordinada és crucial per a mantenir la immunitat i protegir l’organisme. Els seus valors normals són de 22 a 44% del total de leucòcits o de 1000 a 4800 limfòcits/mcL.

Què són els neutròfils?

Els neutròfils, com hem vist, també són glòbuls blancs, i estan especialitzats en l’eliminació dels microorganismes. Es dirigeixen al lloc on és la infecció i alliberen enzims per a la destrucció de les partícules estranyes. Els neutròfils són un tipus de granulòcit i de fagòcit, i són la nostra primera línia de defensa. Els seus valors normals són del 40 al 70% del total de leucòcits o de 1800 a 7700 neutròfils/microlitre (mcL).

Què significa tenir limfòcits alts i neutròfils baixos?

Quan es realitza una analítica i apareixen nivells de limfòcits alts i neutròfils baixos, el que s’indica és que hi ha una presència viral o bacteriana enfront de la qual el nostre organisme està lluitant. El que passa és que les cèl·lules immunes limfoides s’activen.

Tanmateix, els números també revelen en quina part del procés ens trobem, ja que en una primera fase aguda, els neutròfils estan alts. A mesura que la immunitat va fent el seu treball, els nivells aniran minvant progressivament.

Si es divideix el valor absolut dels neutròfils entre l’equivalent en els limfòcits, s’obté el NLR o ràtio neutròfil-limfòcit, que és un marcador inflamatori. Aquest serà alt si hi ha alguna malaltia, i els limfòcits estaran baixos i els neutròfils alts. Els valors normals se situen entre 1 i 4, mentre que per sobre de 6 és alt. En malalties greus pot assolir un valor de 100.

Quant als valors estàndard, es parla de neutròfils baixos quan aquests estan per sota de 1800/mcL, encara que pot variar per l’edat, la genètica o factors ambientals. Els limfòcits estan alts si estan per sobre dels 3000/mcL.

Com es detecta en una anàlisi de sang?

La detecció de limfòcits alts i neutròfils baixos es realitza mitjançant una anàlisi de sang complet. Aquest examen, també conegut com a hemograma, proporciona informació detallada sobre la quantitat i l’estat de les cèl·lules sanguínies. Els resultats revelaran els nivells de limfòcits i neutròfils, i permetran al personal mèdic avaluar la salut immunològica del pacient.

Una analítica també permet detectar altres indicadors del sistema immunitari, com per exemple els eosinòfils baixos. No obstant això, aquests no solen causar problemes perquè és una alteració que el mateix organisme pot compensar.

Limfòcits alts: quins són els riscos associats?

Un recompte elevat de limfòcits juntament amb nivells baixos de neutròfils pot indicar diverses malalties. En general, acostuma a tractar-se d’una infecció bacteriana, viral o d’un altre tipus. Tanmateix, pot ser necessari dur a terme més proves per a obtenir-ne un diagnòstic precís.

Un recompte de limfòcits alts pot no anar acompanyat de símptomes, puix que el nivell roman un cop passada la malaltia, però és temporal. No obstant això, en alguns casos pot ser indicador d’una condició més greu, com un càncer al sistema limfàtic o de la sang, o un trastorn autoimmunitari crònic.

Neutròfils baixos: quines són les possibles causes?

La disminució de neutròfils, coneguda com a neutropènia, pot ser causada per condicions com ara infeccions greus per virus, bacteris o paràsits; trastorns en la producció de neutròfils o altres que els destrueixen; deficiències de vitamines, quimioteràpia, l’ús d’uns certs medicaments, o altres causes com l’hipertiroïdisme o l’hepatitis.

La neutropènia augmenta el risc d’infeccions bacterianes, ja que els neutròfils són fonamentals en l’eliminació de bacteris.

Relació entre limfòcits i neutròfils en la immunitat del cos

La immunitat del cos és un sistema complex i coordinat en el qual els limfòcits i els neutròfils treballen en conjunt per a mantenir l’homeòstasi. Mentre que els limfòcits desencadenen respostes específiques contra agents patògens, els neutròfils es mobilitzen ràpidament per a combatre infeccions bacterianes. Una alteració en aquesta relació pot indicar un desequilibri en la resposta immunitària, la qual cosa destaca la importància d’avaluar tots dos tipus de cèl·lules en una anàlisi de sang complet.

Bibliografia

https://www.mayoclinic.org/es/symptoms/lymphocytosis/basics/causes/sym-20050660#:~:text=Puedes%20tener%20un%20recuento%20de,sangre%20o%20una%20infecci%C3%B3n%20cr%C3%B3nica.

https://www.fundacionrenequinton.org/blog/neutrofilos-bajos-y-linfocitos-altos/

https://www.tumedico.es/articulos/neutrofilos-bajos-neutropenia-causas-y-como-subirlos#:~:text=Neutr%C3%B3filos%20bajos%3A%20Causas&text=Estas%20son%20algunas%20de%20las,que%20afecten%20la%20m%C3%A9dula%20%C3%B3sea.

1 origami 1 euro, una dècada de campanya solidària

Posted on by Revista Interès Mutu

Des de fa més de deu anys, la Responsabilitat Social Corporativa d’MGC Mútua compleix amb el seu compromís social a través de la seva Fundació, donant suport a causes socials i solidàries, que inclouen el foment de la salut i de la previsió social en tots els seus vessants com a part de el seu objecte fundacional.

En aquest sentit, el projecte de la Fundació MGC «1 origami 1 euro» ha triomfat al llarg de deu edicions entre la població infantil de Catalunya, esdevenint “el batec de la Mútua”, en aconseguir associar la Fundació MGC amb els valors que representen els origamis: solidaritat, esforç i dedicació. Es tracta d’una campanya solidària la donació econòmica de la Fundació MGC de la qual es destina a organitzacions i associacions sense ànim de lucre, que actuen en benefici d’una societat més saludable.

Per això, aquest 2023, mitjançant la XI edició d’1 origami 1 euro, la Fundació MGC destinarà 50.000 euros a tres organitzacions que focalitzen els seus esforços en la prevenció de malalties, com és l’Associació Espanyola contra el Càncer, que fa 70 anys que finança projectes de recerca que permetin un diagnòstic precoç i avançats tractaments contra el càncer, així com millorar la vida de les persones que pateixen aquesta malaltia.

També donarà suport a La Nineta dels Ulls, que té com a missió ajudar la investigació i el coneixement del retinoblastoma i els seus tractaments per poder millorar la detecció, el tractament i la qualitat de vida dels afectats, ja que és el càncer ocular més freqüent entre els menors de 3 anys. Cada any se’n diagnostiquen 8.000 casos al món, dels quals 3.000 no sobreviuen. I, finalment, la Fundació MGC col·laborarà amb la seva aportació econòmica al programa Salut Sexual i Reproductiva de la Fundació La Marató de TV3.

El primer curtmetratge de la Fundació MGC

La campanya solidària «1 origami 1 euro» va començar el seu camí el 2013 amb molta il·lusió. Per celebrar aquesta primera dècada de vida de la campanya solidària, la Fundació MGC ha creat un curtmetratge d’animació titulat “Mil grues de paper” que transporta els espectadors a un món de fantasia pintat a mà i que recull l’essència del significat de fer una grua de paper per a algú a qui estimes. Es pot veure en català, castellà, anglès i, fins i tot, en japonès als canals corporatius d’MGC Mútua (YouTube i Vimeo).

L’obra, feta a partir de les aquarel·les de la il·lustradora Diana García i dirigida i muntada per Xavi Gilabert, tots dos del departament de Màrqueting d’MGC Mútua, està destinada a inspirar nens i nenes de totes les edats a través de la seva narrativa i els seus valors. En perfecta sintonia amb la campanya «1 origami 1 euro», el curtmetratge convida els espectadors a unir-se a la causa benèfica. Aquesta convergència d’art, cultura i solidaritat és el reflex de l’esperit compromès de la Fundació MGC. El curtmetratge és, en definitiva, una eina molt útil per a la finalitat de la Fundació MGC: comunicar valors que realcin els conceptes de la família, la salut i la solidaritat.

Per a què és bo el magnesi?

Posted on by Revista Interès Mutu

La nostra alimentació ha anat variant amb el pas dels segles. Però encara que ara tenim al nostre abast una infinitat d’opcions per a tots els gustos, no sempre aconseguim obtenir tots els nutrients que ens fan falta. Un mineral la popularitat del qual no ha deixat d’incrementar-se és el magnesi. En aquest article, et contem quines són les seves funcions i com pots obtenir-lo.

Què és el magnesi?

El magnesi és un mineral que es troba en la naturalesa i en el nostre cos. De fet, és el tercer més abundant del planeta, per darrere del ferro i de l’alumini. El seu símbol és Mg i el seu nombre atòmic, el 12.

En el nostre organisme, és un mineral essencial per al correcte funcionament i desenvolupament, ja que intervé en diferents processos biològics. En concret, és present en més de 300 reaccions bioquímiques.

Funcions del magnesi en el cos

Aquest mineral exerceix un paper multifacètic en el nostre cos. Participa en el manteniment de la funció muscular i nerviosa; regula els nivells de sucre en sang, contribuint a prevenir la diabetis, a la formació d’ossos i dents fortes, recolza el sistema immunitari i participa en la producció d’energia i en la síntesi de proteïnes, greixos i àcids nucleics.

Quanta quantitat de magnesi necessito diàriament?

Les necessitats diàries de magnesi canvien depenent de diversos factors, com l’edat, el sexe o l’estat de la persona. A més, aquest mineral és segur i es pot consumir fins i tot en forma de suplements.

Per a menors entre un i tres anys, la dosi diària és de 170 mg/dia. Entre els tres i els deu anys, augmenta a 230 mg/dia. Des dels deu fins a la majoria d’edat, la dosi és de 250 mg/dia per a elles i de 300 mg/dia per a ells. Ja en els adults, la dosi és de 360 mg/dia per a dones i de 420 mg/dia per a homes. Si la dona està embarassada, s’ha d’incrementar la dosi en 40 mg/dia.

Quins aliments són fonts naturals de magnesi?

Per sort, el magnesi que necessitem es pot obtenir fàcilment a través de l’alimentació. Les principals fonts d’aquest nutrient són els llegums, les llavors, les nous, els plàtans i els alvocats, grans sencers, espinacs i peix. Ja veus que tens moltes opcions diferents entre si per a aconseguir una aportació de magnesi.

Suplements de magnesi

En certs casos, pot ser necessari recórrer a suplements de magnesi per a satisfer les nostres necessitats diàries, sobretot, per a aquelles persones que presenten deficiències o que tenen alguna malaltia que dificulti la seva absorció.

Tanmateix, abans de prendre suplements amb regularitat, és convenient realitzar una analítica completa que reflecteixi aquests valors i consultar un professional de la medicina per a verificar la necessitat del suplement.

Com saber si estàs obtenint suficient magnesi?

El nostre estat de salut ve determinat per l’alimentació que seguim, però també pels nostres hàbits o per la presència de malalties i patologies. Quan es presenta una deficiència de magnesi, es poden experimentar una sèrie de símptomes que ens envien un senyal d’alarma.

Aquests són feblesa muscular, fatiga, falta de gana, nàusees o vòmits. Si la manca no és moderada, també es poden experimentar espasmes musculars, convulsions, canvis de personalitat o batecs cardíacs irregulars. En les deficiències molt greus, baixen els nivells de calci i potassi en sang.

No obstant això, existeixen moltes altres raons per les quals podem presentar aquesta simptomatologia. Per això, en cas que algun d’ells o tots els símptomes siguin presents de manera continuada i que no remetin amb l’alimentació o el descans, caldrà consultar un metge. A través d’un examen i una analítica, es podrà comprovar els valors del magnesi i determinar si aquesta és la causa o si bé es deu a una altra raó que s’hagi de tractar.

Quins són els riscos de la deficiència de magnesi?

La deficiència prolongada de magnesi pot tenir conseqüències greus per a la nostra salut. Igual que passa quan els nivells d’altres minerals essencials són baixos, com ara el cas del ferro.

Entre els riscos més destacats, podem citar un augment del risc de malalties cròniques com la diabetis tipus 2, la hipertensió arterial i les malalties cardíaques. A més, la deficiència pot afectar negativament la nostra salut òssia i contribuir al desenvolupament d’osteoporosi.

El magnesi i la seva importància en una dieta equilibrada

Després de tot l’indicat, pot afirmar-se que el magnesi és un mineral essencial que mereix la nostra atenció. Des del seu paper en la funció muscular fins a la seva contribució a la formació d’ossos forts, el magnesi és indispensable per a mantenir un estat òptim de salut. Cal Assegurar la seva presència en la nostra dieta a través d’aliments rics en magnesi i, quan sigui necessari, amb suplements, és la millor estratègia que podem seguir per a cuidar de la nostra salut a curt i a llarg termini.

Àcid fòlic: un nutrient essencial per a la salut

Posted on by Revista Interès Mutu

Què és l’àcid fòlic i per a què serveix

L’àcid fòlic és una vitamina hidrosoluble, és a dir soluble en aigua, del grup B. És bàsica per produir cèl·lules noves, com ara els glòbuls vermells, i mantenir-les actives. També participa en la síntesi de l’ADN, a prevenir-hi els canvis perniciosos i intervé en el metabolisme dels aminoàcids.

Si l’àcid fòlic és imprescindible per al cos humà, esdevé absolutament vital per a les dones prenyades, sobretot durant el primer trimestre de gestació. La majoria dels metges recomanen de prendre’n cada dia suplements, pel cap baix un mes abans de quedar embarassada, i fins i tot es pot arribar a recomanar a totes les dones en edat fèrtil.

L’àcid fòlic ajuda a prevenir malformacions congènites greus, com ara quan el tub neural no es tanca del tot i dona lloc a l’espina bífida. Els trastorns que ocasiona són variables i van de molt greus a lleus, segons la mida i la localització de l’obertura del tub i de l’afectació nerviosa que produeix.

On el trobem

L’àcid fòlic és present en una gran varietat d’aliments:

  • Llevat
  • Fetge i altres menuts
  • Peix
  • Rovell d’ou
  • Meló
  • Albercocs
  • Carbassa
  • Alvocat
  • Llegums
  • Sègol i blat
  • Verdures de fulla

Les dosis recomanades són:

  • Adults i adolescents: 400 µg (micrograms) diaris
  • Infants: de 100 a 300 µg
  • Dones gestants: 800 µg
  • Lactants: entre 30 i 10 µg diaris

Símptomes de manca d’àcid fòlic

La manca d’àcid fòlic causa anèmia, que pot anar empitjorant de mica en mica i de manera imperceptible, dit altrament, sense presentar símptomes greus. De primer moment es manifesta amb fatiga.

Els símptomes generals de l’anèmia són:

  • Pal·lidesa
  • Irritabilitat
  • Problemes respiratoris (dificultats per respirar)
  • Mareigs

Al marge de la fatiga, quan el dèficit és greu, pot produir

  • Diarrea
  • Llengua encesa i amb úlceres; pèrdua del sentit del gust
  • Pèrdua de pes
  • Depressió

Què causa la manca d’àcid fòlic

El dèficit de la vitamina pot ser conseqüència de:

  • Ingestió insuficient de folats, com a resultat probablement d’una desnutrició o bé d’un consum d’alcohol excessiu.
  • Problemes d’absorció, com ara quan es té la malaltia celíaca.
  • L’embaràs, o també la lactància.
  • Diversos medicaments, com ara els anticonvulsius, els fàrmacs per tractar la colitis ulcerosa; la metformina contra la diabetis i d’altres per tractar l’artritis reumatoide o la hipertensió arterial i els antibiòtics o els fàrmacs prescrits contra el càncer.

Com es diagnostica

Una anàlisi de sang fa palès si hi ha dèficit d’àcid fòlic. Normalment també es mesura la concentració de vitamina B12, que causa anèmia quan els nivells en són baixos. Aquest fet és important, perquè, encara que en disminueixi la proporció, l’aportació d’àcid fòlic no alleuja els trastorns neurològics que pot originar la manca de vitamina B12.

Com a prevenció, quan es prenen medicaments que alteren o dificulten l’absorció d’àcid fòlic (vegeu més amunt), potser cal afegir un suplement a la dieta que n’eviti un possible dèficit.

Tractament i pronòstic

La fórmula ideal és elevar la ingesta d’àcid fòlic amb la dieta. Ja hem vist que hi ha molts aliments i de tota mena que en contenen; del llevat al peix, o de la verdura de fulla al rovell d’ou, de manera que no és difícil de seguir una dieta rica en folats.

Si, malgrat tot, no resolem el dèficit d’àcid fòlic, el metge proposarà indubtablement de prendre’n suplements. Els suplements són segurs, però poden tenir efectes secundaris, interactuar amb altres medicaments, causar mal alè, manca de gana, basques, problemes de son, confusió i irritabilitat. També poden afectar les persones al·lèrgiques.

Segons això que s’ha exposat sobre la vitamina B12, el metge podria decidir d’incloure-la en el suplement d’àcid fòlic.

Bibliografia

https://www.elsevier.es/es-revista-offarm-4-articulo-acido-folico-13071463
https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/002408.htm

El glutamat: un potenciador del gust controvertit en l’alimentació

Posted on by Revista Interès Mutu

Els additius alimentaris

Quan llegim quins ingredients té aquest producte o l’altre (una cosa que, sens dubte, hauríem de fer sempre) és inquietant de trobar-hi E-330, E-162, E-324, E-621… I, de vegades, també preocupant. Una cerca a internet ens remet de seguida a la llista de additius alimentaris, amb la indicació de com es fan servir i del seu grau de toxicitat.

Segons els exemples, l’E-162 és un colorant (vermell de remolatxa) que s’empra per als productes de confiteria i els lactis. L’E-330 és l’àcid cítric, que es fa servir, en concret, per acidular les confitures i evitar la proliferació de fongs. L’E-324 és l’etoxiquina, un pesticida que també fa una funció de conservant en el pinso per a animals. Els dos primers additius (l’E-162 i l’E-330) tenen una toxicitat baixa, és a dir són segurs; en canvi, el tercer, l’E-324, es considera de toxicitat alta i en dosis elevades pot tenir efectes secundaris.

L’E-621 és el glutamat monosòdic i en parlarem a continuació.

El glutamat monosòdic

És un potenciador del gust. Els gustos bàsics són dolç, salat, amarg i àcid, un quartet al qual s’ha afegit, els darrers anys, un cinquè component: el sabor umami. Aquest gust és el que el glutamat aporta als aliments.

Hi ha aliments que contenen glutamat de manera natural, com ara el pernil, les nous, uns quants bolets, certs formatges (parmesà, cheddar o rocafort), els tomàquets, els pèsols, la carn de vedella i de pollastre, el salmó, la llet (fins i tot la llet materna), les algues i el te verd, entre d’altres.

A fi de potenciar el gust dels aliments, es pot trobar glutamat com a additiu a:

  • Les sopes de sobre
  • Bosses de patates fregides
  • Aperitius salats i llaminadures
  • Pastilles de brou
  • Unes quantes salses industrials
  • Croquetes congelades
  • Carn processada

Les autoritats sanitàries han investigat el glutamat a consciència i s’ha arribat a la conclusió que la ingesta habitual de glutamat no perjudica la salut, és a dir que es considera “segur” o de toxicitat baixa. Fa molts anys que s’empra en el sector alimentari.

A Europa és obligatori d’indicar que el producte en qüestió inclou glutamat monosòdic, al contrari del que passa als Estats Units.

Això no vol dir pas que el debat s’hagi acabat.

El debat sobre el glutamat

D’ençà que es va començar a fer servir com a potenciador del gust, hi ha un arxiu atapeït d’estudis sobre els possibles efectes secundaris que s’atribueixen a aliments amb glutamat afegit. Les recerques dutes a terme no demostren cap relació de causalitat; és a dir no s’ha pogut provar clarament que els efectes que descrivim a continuació es puguin vincular amb aliments amb aquest additiu.

Tanmateix, la comunitat científica admet que es poden presentar a curt termini en casos isolats. En general, els símptomes que es manifesten són lleus i desapareixen per si mateixos, sense seguir cap tractament.

S’han associat al glutamat trastorns com ara:

  • Mals de cap
  • Migranyes
  • Cansament
  • Feblesa
  • Sensació d’opressió a la cara i envermelliment
  • Entumiment facial i sensació de pessigolleig
  • Acceleració del puls cardíac
  • Nàusees
  • Transpiració anòmala
  • Dolor i opressió al pit

S’ha associat també amb malalties com ara l’Alzheimer, la depressió, l’esclerosi múltiple i l’autisme.

Per acabar, s’ha debatut sobre reaccions al·lèrgiques que es manifesten després d’ingerir glutamat monosòdic, però aquesta ingesta sempre acompanyava aliments que, al seu torn, podien ser al·lergògens.

En cas de dubte sobre els seus efectes, la mesura més segura és evitar de consumir aliments que en contenen.

Bibliografia

https://portalcomunicacion.uah.es/diario-digital/actualidad/ediglutamato-monosodico-por-que-debemos-limitar-su-consumo.html/#:~:text=%2DS%C3%AD%2C%20la%20OMS%2C%20la,sin%20embargo%2C%20es%20obligatorio%20declararlo.
https://tecnosolucionescr.net/blog/228-el-glutamato-monosodito-preservante-presente-en-todos-los-alimentos-procesados
https://www.mayoclinic.org/es/healthy-lifestyle/nutrition-and-healthy-eating/expert-answers/monosodium-glutamate/faq-20058196

file:///C:/Users/eduar/Downloads/Dialnet-GlutamatoMonosodicoLaTrampaDeLosAlimentosSabrosos-6250647.pdf