Mes: desembre de 2023

Què és la fibromiàlgia

La fibromiàlgia és una malaltia reumàtica, relativament freqüent, que afecta el sistema muscular (és a dir, la musculatura, els tendons i els lligaments) i no pas els ossos i les articulacions.

Els teixits afectats no pateixen danys irreversibles i, per tant, els símptomes en poden persistir durant mesos o, fins i tot, anys.

Entre l’1 i el 3% de la població té aquest trastorn, és a dir, entre 400.000 i 1.200.000 persones. Cal dir que és deu vegades més habitual en les dones. Té certes semblances amb la síndrome de fatiga crònica o l’encefalitis miàlgica (EM). Malgrat tot, els malalts amb EM tenen antecedents d’una infecció viral prèvia, noten menys dolor i arrosseguen més cansament o ensopiment que els pacients de fibromiàlgia.

Què la causa

No se sap amb exactitud. Hi ha factors que s’hi associen, sobretot els trastorns del son profund. Aquesta alteració es pot detectar amb un electroencefalograma (EEG), que enregistra les oscil·lacions en l’activitat cerebral.

Es pot desenvolupar fibromiàlgia si hi ha trastorns del son de manera sostinguda. Qualsevol alteració del son pot causar la malaltia; per exemple, les persones amb artritis hi són propenses, perquè el dolor i el malestar de la malaltia de base poden degenerar en trastorns del patró del son (fibromiàlgia secundària).

Els problemes emocionals, o la depressió, també en poden afavorir l’aparició. Un problema afegit és que, quan se’n comencen a manifestar els símptomes, s’altera el son i això crea un cercle viciós de dolor i defalliment que, al seu torn, pot acabar amb una depressió.

Hi ha casos en què l’aparició de la fibromiàlgia s’associa amb un accident o traumatisme recents. S’anomena fibromiàlgia reactiva.

En darrer lloc, certs estudis la relacionen amb una secreció deficient de la l’hormona del creixement per la hipòfisi, i també amb la manca d’exercici.

Quins símptomes té

El símptoma més destacable és el dolor, de vegades tan intens que arriba a trasbalsar la vida quotidiana del pacient. El mal se sol localitzar en àrees específiques, com ara la part externa dels colzes, la zona superior de les espatlles, la part superior del tòrax o la zona interna dels genolls. Altres símptomes freqüents són:

• Rigidesa del cos, acompanyada de dolor.
• Cansament i fatiga.
• Depressió i/o ansietat.
• Síndrome de l’intestí irritable, en què alternen períodes de diarrea amb d’altres restrenyiment.
• Síndrome de bufeta urinària irritable, amb necessitat d’orinar sovint.
• Mals de cap.
• Trastorns cognitius o de raonament (afecta la memòria i la concentració).
• Adormiment de mans i peus.
• Problemes per dormir.

Els pacients de fibromiàlgia poden fer bona cara encara que es trobin malament. Normalment no es troben bé quan es desperten, com si no haguessin dormit bé, sense millorar durant el dia, i tenen un cansament variable. Uns quants pacients manifesten una manca d’energia incapacitant per a la feina o les activitats diàries.

Altres símptomes inclouen una sensació de mala circulació i un sentiment subjectiu que s’inflen les mans i els peus (encara que no sigui real). Sovint els pacients se senten malhumorats, tenen un estat d’ànim baix i es troben tristos. Les dones poden patir dolors addicionals durant la menstruació.

De tant en tant la malaltia remet al cap dels mesos o dels anys, però, en general, és permanent en el temps. Els pacients han de tenir clar que la malaltia no causa un dany articular o ossi persistent, ni tampoc una incapacitat física perdurable.

Com es diagnostica

No hi ha cap prova diagnòstica (com ara una anàlisi o una radiografia) que permeti de diagnosticar clarament la fibromiàlgia. És l’ull clínic del metge que ha d’identificar la malaltia, pels símptomes del pacient i per la manca de danys estructurals (inflamació o inflor de les articulacions) durant l’exploració física preceptiva. En poden ajudar a confirmar les sospites si es localitza el dolor en determinades àrees del cos, l’historial de cansament i els problemes de son del pacient.

D’habitud, els metges demanen anàlisis de sang o, fins i tot, radiografies per descartar altres malalties que causen símptomes semblants, com ara la síndrome de fatiga crònica o l’encefalomielitis miàlgica.

Altres malalties amb símptomes semblants

El metge ha de tenir en compte les malalties que enumerem tot seguit per descartar-les (també indiquem quines diferències tenen amb la fibromiàlgia), i actuar en conseqüència:

• L’Hipotiroïdisme.
• La polimiàlgia reumàtica, que afecta principalment la gent de més de 55 anys. L’anàlisi de sang revela un augment en la velocitat de sedimentació.
• La síndrome de Sjörgren, que és una malaltia autoimmunitària. Els pacients amb aquesta malaltia tenen cansament i dolors generals, però també sequedat d’ulls i boca, sensació de coïssor als ulls i inflamació de les glàndules salivals.
• D’altres, com ara el lupus eritematós i l’artritis reumatoide. Al cap d’uns quants mesos el diagnòstic esdevé clar.

Com es tracta

La fibromiàlgia no té cura, però es poden fer moltes coses per alleujar-ne els símptomes. En aquest cas és essencial l’ajut de la família del pacient i la complicitat del metge de família.

Els tractaments més eficaços són l’exercici físic i el manteniment d’un bon to muscular. També van bé els estiraments i l’escalfor aplicada a la zona.

A més a més,

• Poden fer servei els analgèsics, començant pels més suaus, com ara el paracetamol. Només hauríem d’optar pels més forts, amb codeïna, quan els altres no fan prou efecte.
• Els antiinflamatoris no esteroidals, com ara l’ibuprofèn.
• En zones que fan especialment mal, com són els colzes, els malucs o les espatlles, potser convindria d’injectar-hi una barreja d’anestèsics i esteroides.
• Per als problemes de son val més evitar les píndoles per dormir, perquè creen dependència. Els antidepressius poden ser eficaços (encara que el pacient no tingui depressió) pel fet que milloren la qualitat del son.

En general, els pacients acaben per aprendre a viure amb la fibromiàlgia, però hi poden ajudar molt els grups de suport. Tot seguit en proposem tres, si bé en trobarem un bon grapat més a internet.

Supera la fibromialgia:

https://superolafibromialgia.com/grupos-de-apoyo-para-personas-con-fibromialgia/

Societat Espanyola de Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica:

https://www.sefifac.es/

Associació de Fibromiàlgia, SFCem i SQM: [AP2] 

https://afibrom.org/

Bibliografia

https://medlineplus.gov/spanish/fibromyalgia.html#:~:text=%C2%BFQu%C3%A9%20es%20la%20fibromialgia%3F,como%20percepci%C3%B3n%20anormal%20del%20dolor

https://www.cun.es/enfermedades-tratamientos/enfermedades/fibromialgia

---

Què és l’artritis i què és la psoriasi

Artritis significa inflamació d’una articulació. Hi ha diverses classes d’artritis i la majoria són inflamatòries. No s’ha de confondre amb les malalties articulars degeneratives, com ara l’artrosi.

La psoriasi és una malaltia cíclica i crònica de la pell, en què apareixen taques vermelles eritematoses. Cursa de manera molt variable: de petits brots que passen inadvertits per al pacient fins a casos molt greus, incapacitants i, fins i tot, fatídics. No s’encomana.

Totes dues malalties són degeneratives i, tot i que solen mostrar episodis greus o lleus de manera alterna, en termes globals empitjoren a mesura que passa el temps.

L’artritis psoriàsica. Símptomes

És una classe d’artritis que afecta uns quants pacients amb psoriasi. Totes dues malalties poden aparèixer alhora, per bé que, en general, primer se sol manifestar la psoriasi.

Els símptomes afecten les articulacions, amb dolor i inflor, en concret tenim:

• Dits rebotits, tant de les mans com dels peus, que es noten calents al tacte.
• Dolor en les insercions dels tendons als ossos, com ara el tendó d’Aquil·les al taló.
• Problemes a les ungles, que es poden arribar a desprendre de la carn.
• En certs casos es presenta uveïtis, que és la inflamació d’una capa interna de l’ull; pot causar ceguesa si no es tracta com cal.

Hi ha pacients que tenen espondilitis, que és una inflamació entre les vèrtebres i entre la columna i la pelvis.

Per què es produeix

L’artritis psoriàsica és una malaltia autoimmunitària. En condicions normals, les cèl·lules del cos tenen mecanismes de defensa contra les agressions externes o internes (bacteris, virus o cèl·lules canceroses): el sistema immunitari s’encarrega de produir anticossos per combatre-les. Ara bé, de vegades, per causes desconegudes, el sistema immunitari identifica erròniament zones de teixit sa i les ataca.

En el cas de l’artritis psoriàsica, aquest atac origina inflamació a les articulacions i una producció excessiva de cèl·lules cutànies, que es manifesten com les taques vermelloses que hem esmentat.

Tal com dèiem, no se sap ben bé què causa les malalties autoimmunitàries. Amb tot, sembla que hi influeixen els antecedents familiars; molts pacients d’artritis psoriàsica tenen parents afectats. Igualment, hi ha recerques mèdiques que han descobert marcadors genètics probablement associats amb la malaltia.

Tractament de l’artritis psoriàsica

Com que es tracta d’una malaltia autoimmunitària, no té cura. Així doncs, els tractaments són pensats per pal·liar-ne els símptomes, i no hi ha cap tractament general, sinó que cal seguir cada pacient de manera individual i personalitzada; per descomptat és el metge qui ha de dir quins mesures cal adoptar.

En general, el metge recomana un antiinflamatori no esteroidal per tractar la inflamació, i un analgèsic contra el dolor. Si el mal es localitza en una articulació o diverses, val més que les mantinguem en repòs; en canvi, si el dolor afecta la inserció del tendó en l’os (com ara el tendó d’Aquil·les al calcani), el pot apaivagar aplicar-hi fred.

Què pots fer a casa

La gravetat de l’afectació que comporta la malaltia determinarà fins a quin punt t’és permès d’actuar. Pot variar entre no aixecar pes fins a fer canvis substancials en els mobles de casa, per exemple.

Et pot anar molt bé de cercar grups de suport. Hi trobaràs tota mena d’idees que t’hi ajudaran i, sobretot, et podràs posar en contacte amb altres pacients en situació anàloga a la teva. Te’n suggerim uns quants:

Coordinadora Nacional de Artritis[AP1] 

Vivir con artritis psoriásica[AP2] 

Artritis Hoy[AP3] 

Bibliografia:

https://artritispsoriasica.org/vivir-con-artritis-psoriasica/?gad=1&gclid=EAIaIQobChMIh7SjkumOgQMVGYVoCR0E0wFcEAAYAiAAEgLYFvD_BwE

https://accionpsoriasis.org/respuestaspsoriasis/?gad=1&gclid=EAIaIQobChMIoqTDlPiOgQMVGkZBAh3-IQ6TEAAYBCAAEgLDzfD_BwE

---

Les afeccions de gola són freqüents a qualsevol edat, ja que la boca és una via d’entrada per a tot tipus de gèrmens. Una d’aquestes afeccions és l’amigdalitis, que pot presentar-se amb diferent intensitat de molèsties i dolor. En aquest article, tractarem les seves causes i els seus símptomes, per poder diferenciar-les d’altres malalties similars.

Què és l’amigdalitis i com es cura?

L’amigdalitis és una inflamació de les amígdales, encara que pot afectar tant a una sola com a les dues. Les amígdales són dues masses de teixit carnós de forma ovalada que es troben a la part posterior de la gola o orofaringe, a ambdós costats d’aquesta.

Aquestes estructures tenen un paper crucial en el sistema immunològic, ja que compten amb cèl·lules que intervenen directament en la protecció de l’organisme contra les infeccions. Perquè remeti aquesta inflamació, primer cal distingir entre els dos tipus d’amigdalitis que hi ha.

Amigdalitis aguda. Es presenta de manera sobtada i amb símptomes de gran intensitat. La causa pot trobar-se en virus o bacteris, però les infeccions estreptocòciques són les més freqüents. Aquest tipus d’amigdalitis és habitual en nens i adolescents i la seva evolució és benigna.

Amigdalitis crònica. Aquesta variant es caracteritza per símptomes recurrents en un període de temps prolongat. Pot ser el resultat d’infeccions víriques bacterianes persistents, problemes de salut subjacents o amígdales engrandides, que produeixen símptomes intermitents. És menys habitual que l’anterior, però pot presentar complicacions greus.

Causes de l’amigdalitis

Les causes de l’amigdalitis són dues: virus comuns o infeccions bacterianes. Dins d’aquestes últimes, la més freqüent és la Streptococcus pyogenes o estreptococ del grup A, que causa l’amigdalitis estreptocòcica. Altres soques d’estreptococ, així com altres tipus de bacteris, també poden causar aquesta afecció.

La raó per la qual les amígdales s’infecten davant la presència d’aquests patògens és que són la primera línia de defensa amb la qual compta el nostre sistema immunològic. La majoria de virus i bacteris que penetren en el nostre organisme ho fan a través de la boca, d’aquí que hàgim recorregut a les màscares com a mesura de protecció davant de la propagació de virus com la COVID-19.

Aquesta barrera protectora pot fer que les amígdales es tornin especialment vulnerables a la infecció i a la inflamació. No obstant això, la funció del sistema immunològic de les amígdales disminueix després de la pubertat, d’aquí que el nombre de casos d’amigdalitis en persones adultes sigui més baix.

Símptomes

Els símptomes de l’amigdalitis són força semblants als d’un mal de gola. Per poder diferenciar-los, a continuació et deixem la simptomatologia més habitual.

-Amígdales inflades i de color vermell intens.

-Punts o zones blanques o grogues de purulència.

-Dolor i dificultat per a engolir.

-Ganglis limfàtics del coll inflats.

-Molèsties en parlar.

-Mal alè.

-Agitació, babaveig o rebuig a menjar en infants petits.

En el cas de l’amigdalitis crònica, aquesta simptomatologia pot no aparèixer, llevat de la halitosi o mal alè i la disfàgia. Les amígdales i els ganglis limfàtics estaran inflats, però no necessàriament causaran molèsties o dolor.

Què es deu fer quan es té amigdalitis?

El tractament de l’amigdalitis varia segons la causa i la gravetat dels símptomes. Per aquesta raó, quan els símptomes inclouen febre, debilitat extrema o les molèsties no milloren després de 48 hores, és recomanable consultar amb un metge perquè pugui fer un diagnòstic correcte i prendre les mesures pertinents.

Quan la causa de l’amigdalitis és vírica, no hi ha un tractament específic, ja que amb els virus només existeix la vacunació prèvia, si aquesta s’ha desenvolupat, o la pròpia protecció del sistema immunològic. En aquests casos, es recomana repòs i hidratació, tot i que també es poden prescriure medicaments per baixar la febre o reduir el dolor i les molèsties generals.

Si la causa és bacteriana, es prescriuen antibiòtics. Com que aquests no es venen sense recepta, és imprescindible acudir al metge perquè faci la recepta dels adequats i doni les indicacions pertinents quant a la dosi i la durada del tractament. Quan l’amigdalitis és crònica, es pot valorar l’extirpació de les amígdales, coneguda com a amigdalectomia.

Quant temps dura l’amigdalitis?

La durada de l’amigdalitis pot variar segons quina sigui la causa i l’eficàcia del tractament. En general, l’amigdalitis aguda causada per infeccions víriques pot millorar en uns pocs dies, amb cures a casa, com la hidratació o el repòs esmentats. No obstant això, les infeccions bacterianes poden requerir un tractament més prolongat, que sol tenir una durada d’entre set i deu dies. L’amigdalitis crònica pot persistir durant setmanes o fins i tot mesos.

Bibliografia

https://www.mayoclinic.org/es/diseases-conditions/tonsillitis/symptoms-causes/syc-20378479