Què és la dieta 80-20

Es va posar de moda fa pocs anys i encara fa forrolla. Molts famosos (Miranda Kerr, Cameron Díaz, Jessica Alba, Elsa Pataky, Olivia Munn…) han afirmat que la segueixen. I, a hores d’ara, ens demanem si és un disbarat més o disposem, a la fi, d’una dieta com cal amb una visió saludable i sostenible.

Com funciona la dieta 80-20

Una de les raons perquè les dietes fracassin repetidament és la sensació de privació que, combinada amb la de gana, no únicament ens fa sentir miserables, sinó que acaba essent insostenible. La dieta 80-20 té una percepció positiva, fins i tot optimista, pel fet que no prohibeix res ni se centra en un recompte constant de calories o en dubtoses puntuacions dels aliments.

La base és ben simple: fes menús que incloguin un 80 per cent d’aliments rics en nutrients i afluixa una mica amb el 20 per cent restant. La idea és que puguis satisfer qualsevol desig a voluntat.

Així, no evites el sentiment de culpabilitat que causa menjar una cosa “prohibida” i prou, sinó que, com que principalment fixes uns límits ben definits en la dieta, no tens la necessitat de “passar de la ratlla”; és a dir, et centres en el fet que la majoria d’aliments que menges són tan sans com t’imagines.

Com s’organitza la dieta 80-20 depèn de cadascú. N’hi ha que estableixen com han de ser els menús setmanals (assumim que són tres àpats al dia; és a dir un total de 21) i en deixen quatre o cinc de lliures. D’altres es permeten una infracció diària, o es prenen la llibertat de fer una copa de vi o menjar-se un pastisset.

El missatge, segons sembla, és no agafar una fal·lera amb l’aritmètica, sinó considerar la regla 80-20 una guia, i no pas una imposició rigorosa i estricta.

Què és el 80

No tothom té la mateixa percepció de què és un aliment saludable. Te’n proposem una petita mostra, a manera de guia:

  • Cereals: civada, pa integral, pasta integral, arròs integral i quinoa.
  • Verdures (al vapor, a la planxa o escalivades): de fulla verda, carabasses, pebrots, tomàquets, bajoques edamame, patates, blat de moro fresc i pèsols.
  • Fruita (fresca): pomes, alvocats, plàtans, fruites del bosc, préssecs, peres i melons.
  • Proteïnes magres (sense pell i sense greix): carn magra de vedella, pollastre, peix, porc i gall d’indi.
  • Lactis (una bona font de calci): iogurts, llet o alternatives a la llet i formatges frescos.
  • Fruita seca i llavors (sense sal): ametlles, anacards, llavors de xia, llavors de cànem, mantega de cacauet i nous.

I el 20?

El 20 restant és la bona noticia, és clar, i és el moment en què els seguidors es regalen els sentits, o es permeten algun caprici sense tenir en compte el valor nutricional de cada aliment: únicament han de pensar en el plaer que els procura.

Es pot tractar de qualsevol cosa: menjar ràpid o processat, una cervesa o un got de vi o, fins i tot, una llepolia.

El 20 % d’indulgència probablement s’hauria de reservar per als esdeveniments o festes especials, com ara un àpat amb els amics o bé quan el desig de menjar res en particular, alguna cosa “prohibida”, és incontenible.

Com l’abordem

Tot passa per saber quins hàbits d’alimentació tenim i quan estem afamats o tips: al capdavall, hauríem de saber escoltar el cos. T’has de demanar a cada àpat: què m’agradaria menjar? Què puc fer per trobar-me bé? Quina seria la millor manera de menjar —la més saludable? I la resposta és evident: has de menjar quan tens gana i dir prou quan en desapareix la sensació.

Problemes de la dieta 80-20

La flexibilitat de la dieta 80-20 és allò que la converteix en un èxit, però es tracta d’una arma de doble tall, perquè la manca d’una estructura pot fer que es torni un parany amb facilitat. Tal com hem explicat, si els principiants hi volen reeixir, haurien de saber què cal entendre per aliment saludable. Certs estudis demostren que la percepció de quins aliments ho són és molt variable, i l’etiquetatge, sovint confús, no hi ajuda gens. Sense regles clares sobre què es pot incloure en el grup del 80 %, els usuaris poden seguir pautes errònies a l’hora de classificar un aliment concret com a saludable.

D’altra banda, la dieta 80-20 no té en compte les porcions, les quantitats i confia exclusivament en el bon criteri del seguidor.

Malgrat tot, el principal perill associat és que consideris el 20 per cent com un “tot s’hi val” i t’atipis sense restriccions. No has de cometre l’error de pensar que el 80 % de la regla equival a alimentar-se i el 20 % a fer tiberis.

Una dieta o un estil de vida…

La dieta 80-20 no és prescriptiva; no prohibeix cap aliment ni exigeix de comptar calories. Doncs sí, ofereix als usuaris una flexibilitat inèdita per aprimar-se.

Ara, perquè sigui efectiva, cal recordar que es basa en el principi de la moderació, fins i tot en la quota del 20 %. Si decideixes de seguir-la, hauràs de tenir present la necessitat de controlar les quantitats i mirar de no fer trampes en la part del 20 %. No hi ha ningú que rebati una estratègia basada en l’equilibri i la moderació en els àpats, però es pot pensar que això no és una dieta com Déu mana.

Els principis de la dieta 80-20 topen de ple amb les regles estrictes i les restriccions associades a les dietes. De fet, la regla 80-20 s’ha d’abordar com una opció d’estil de vida: menjar sa i amb seny “gairebé” sempre, sense tenir por de sentir-se culpable per satisfer un desig de tant en tant.

Bibliografia

https://www.mayoclinic.org/es/healthy-lifestyle/weight-loss/in-depth/weight-loss/art-20047752
https://www.clarin.com/buena-vida/metodo-80-20-bajar-peso-privarte_0_zAm8v8Luv.html
https://www.65ymas.com/alimentacion/lista-definitiva-alimentos-saludables_29245_102.html

Quant costa un enterrament sense assegurança? Alternatives i costos a considerar

Els imprevistos poden afectar a qualsevol persona. I a vegades, aquests prenen la forma del traspàs d’un ésser estimat. En el cas que no existís prèviament una pòlissa que ho cobrís, al dolor emocional que comporta, cal sumar un desemborsament econòmic considerable. En aquest article, t’expliquem quant costa un enterrament sense assegurança, quins factors influeixen en el preu i quines alternatives hi ha.

Factors que influeixen en el preu d’un enterrament sense assegurança

Comencem pels factors que repercuteixen en el cost que té un enterrament sense assegurança. Són els següents:

Temporalitat

La temporalitat es refereix al moment de l’any en què es produeix el traspàs de la persona. Algunes èpoques de l’any poden tenir un preu més elevat; per exemple, les festivitats. En tractar-se d’una empresa la que gestiona aquests serveis, les seves tarifes poden variar en funció de la data de la qual es tracti.

Ubicació

El lloc on es durà a terme l’enterrament també cal tenir-lo en compte a l’hora de calcular quant costa un enterrament sense assegurança. Cada CC.AA., així com cada ciutat, pot tenir unes tarifes concretes que poden ser molt diferents a les d’altres regions.

Tipologia de funeral

Tots els funerals no són iguals, sinó que depenen de les necessitats o de la voluntat de la família. Quants més siguin els elements a incloure, com cotxe fúnebre i desplaçaments, sala velatori, corones, etc., més elevat serà el preu final.

Sepultura escollida

L’elecció entre una sepultura en terra o un nínxol en un cementiri també repercuteix directament en el preu final. Si bé sempre s’inclou el fèretre, el procediment és diferent si s’aposta per la cremació i posterior gestió de les cendres en una urna, que si es desitja enterrar el fèretre.

Tràmits administratius

Els tràmits administratius solen ser els mateixos, ja que les gestions posteriors són l’Obtenció del Certificat Mèdic de Defunció (CMD), la inscripció de la defunció en el Registre Civil, l’obtenció de la llicència d’enterrament o incineració, el trasllat i l’enterrament o la incineració.

Preu d’un enterrament sense assegurança

Els preus d’un enterrament sense assegurança poden ser molt dispars, per les raons que hem indicat, però si vols conèixer una mitjana, a continuació et deixem una referència.

Taüt o fèretre

El preu del taüt o fèretre pot variar considerablement segons sigui el material, el disseny i la qualitat que s’hagi escollit. El preu oscil·la entre els 700€ i els 4.000€.

Tanatori i incineració

El lloguer d’un espai en un tanatori per al vetllatori, així com el cost de la incineració si s’escull aquesta opció, són un cost que cal afegir al pressupost que es tingui. Cal comptar amb uns 400€ al dia per a la sala del tanatori i uns 500€ per a la incineració.

Làpida i nínxol

Existeixen diversos tipus de làpides, que varien en tamany, materials i dissenys. Quant més elaborades siguin, major és el cost. A més, els cementiris compten amb diverses zones; cada una amb el seu propi preu. Per exemple, quant més allunyada de l’entrada o més alta en una paret, menor és el cost. La mitjana es troba entre 300€ i 700€ l’any, sense personalitzar.

Trasllat i cotxe fúnebre

El trasllat del cos des del lloc del traspàs fins al tanatori, així com l’ús d’un cotxe fúnebre per al seguici, impliquen despeses addicionals que oscil·len entre els 200€ i els 400€.

Flors i recordatoris

Les corones de flors i els recordatoris que estem acostumats a veure en els cotxes fúnebres, tenen un cost extra. A major nombre, tamany i dificultat en l’elaboració, major és el cost. Una corona sol costar al voltant de 175€.

Taxes i certificats

Un altre aspecte a valorar per saber quant costa un enterrament sense assegurança són les taxes municipals i els certificats, el cost de les quals pot variar d’una localitat a una altra. Per lo general, es situen entre 150€ i 180€.

Consells per reduir els costos de l’enterrament sense assegurança

Si vols reduir els costos d’un enterrament sense assegurança, has de comparar preus entre diferents funeràries abans de decantar-te per una. D’aquest mode, podràs identificar quina és la més econòmica. També pots simplificar l’esdeveniment i reduir el nombre d’adorns a lo bàsic.

En base al procediment a escolir, la cremació té un cost inferior l’enterrament tradicional del fèretre. Sigui quina sigui l’elecció que es faci, es recomana buscar l’ajuda de familiars i amistats per compartir els costos del funeral i així alleujar la càrrega financera.

No obstant això, per evitar aquesta situació incòmoda en un moment personal tan complex, la millor alternativa és la de contractar una assegurança de decessos amb antelació. D’aquesta manera, la companyia asseguradora s’encarrega de tot el procediment al complet i, en funció de les cobertures que tingui la pòlissa, no implicarà cap cost extra.

Preguntes freqüents

Quant val un enterrament si no tens assegurança?

El cost d’un enterrament sense assegurança pot variar àmpliament depenent de diversos factors, com el procediment escollit, els ornaments o el taüt. Tot i així, també la localitat és determinant en el preu final. En qualsevol cas, pot anar des dels 3 mil euros fins als 6 mil.

Què és més econòmic: l’enterrament o la incineració?

En general, el procés d’incineració tendeix a ser més econòmic que l’enterrament tradicional. La raó està en què la cremació és més senzilla i es fa en un forn específic per a aquesta finalitat. Mentre que la sepultura implica més treball humà i de major complexitat.

Qui paga l’enterrament si no hi ha assegurança?

Si no hi ha una assegurança que cobreixi els costos funeraris, la responsabilitat recau en la família del difunt. D’acord amb el Codi Civil, “en aquells que, en vida, haurien tingut obligació de proporcionar-li aliment al difunt. Això, independentment de que el difunt hagués deixat béns o no.”. Si no existís, es portaria a terme un enterrament de beneficència.

Què passa si no tinc diners per a un enterrament?

Quan no es compta amb els recursos econòmics necessaris per cobrir els costos de l’enterrament, és possible sol·licitar ajuda a institucions públiques o buscar alternatives de finançament, com préstecs o donacions.

Nou anunci d’MGC Mútua: “Marquem la Diferència”

MGC Mutua llança nou anunci sota el lema “Marquem la Diferència” i reforça el seu vincle com a sponsor oficial del Girona Club de Futbol.

L’anunci subratlla el compromís amb la innovació i la cura de la salut, i destaca la dedicació de la Mútua cap als assegurats, oferint serveis d’avantguarda i solucions personalitzades. El lema “Marquem la Diferència” resumeix la missió d’MGC Mútua de proporcionar atenció mèdica de qualitat i facilitat en l’accés a les prestacions de salut més completes.

Ja sigui a través de tecnologies innovadores, com la recent funcionalitat “Vital Cam” de la seva App MGC Salut, o a través de serveis personalitzats d’atenció al mutualista, MGC Mutua s’esforça per marcar la diferència en cada interacció.

A més, s’enorgulleix de ser patrocinador del Girona Club de Futbol i la seva asseguradora oficial. Aquesta associació reforça el compromís d’MGC Mútua amb el territori i el suport a l’esport com a part integral d’un estil de vida saludable i actiu.

A MGC Mutua, creiem que cada persona mereix accés a serveis de salut de qualitat que marquin la diferència a la seva vida. El nostre nou anunci amb el lema ‘Marquem la Diferència’ reflecteix el nostre compromís d’oferir solucions innovadores i una cura excepcional als nostres assegurats. Volem compartir aquest missatge amb els nostres mutualistes i seguir marcant la diferència junts.

L’anunci està disponible a TV3 i plataformes digitals.

Convulsions febrils en l’infant

Què són les convulsions. Classes

Són fenòmens originats per una alteració brusca de la funció normal de les neurones, és a dir, de les cèl·lules cerebrals. Una convulsió es produeix quan un grup de neurones comença a funcionar de manera incontrolada.

Tot i que es poden manifestar de moltes maneres diferents, el més freqüent és que apareguin com a alteracions transitòries de la consciència, associades o no a moviments del cos (de braços i cames).

Passades les convulsions, hi ha un temps en què l’infant encara està una mica obnubilat fins que no es recupera totalment: s’anomena període postcrític. Després d’aquest període sol caure en un son profund.

Globalment, les convulsions se solen classificar en dos grups:

Convulsions generalitzades

Es caracteritzen per la pèrdua de la consciència. És una urgència que demana de traslladar el pacient a urgències, atès que pot comportar diverses alteracions (manca d’oxigen cerebral, baixada de la glucosa en la sang, etc.). Són perilloses perquè poden causar un dany cerebral si no es tracten a temps. En general:

  • Són parcials.
  • Duren més de 15 minuts.
  • N’hi ha més d’una en el mateix procés febril.
  • El període postcrític és prolongat.

Convulsions parcials o simples

Es produeixen per l’activació d’un grup limitat de neurones. No són cap urgència, però, de vegades, poden anar seguides d’una crisi generalitzada. Fonamentalment són:

  • Les més freqüents (85 % – 90 %).
  • Solen ser úniques (només una en el mateix procés febril).
  • Són generalitzades, amb moviments simètrics de braços i cames.
  • El període postcrític és curt.

Es poden confondre amb altres trastorns?

Hi ha una sèrie de fenòmens, semblants a les convulsions, que ens poden fer pensar que un infant té una convulsió, tot i que en realitat no sigui així. Per exemple:

  • Esgarrifances

És important no confondre les esgarrifances pròpies de la pujada de la temperatura amb les convulsions. En aquest cas, no es perd la consciència.

  • Síncopes

És una pèrdua brusca del coneixement, que se sol recuperar en poc temps, com a conseqüència d’una disminució sobtada del reg sanguini cerebral. En general, una síncope s’origina quan hi ha una davallada brusca de la tensió arterial. La sol causar l’ansietat i/o el dolor (per exemple, en una extracció de sang). Es recupera tot sol, habitualment en menys d’un minut.

  • Pèrdua del plor

Passa en infants que ploren desconsoladament fins que, de sobte, tenen un espasme que els pot fer perdre el coneixement momentàniament. També es recuperen de manera espontània, però creen una ansietat familiar important.

  • Pors nocturnes

Les pors són malsons que, de vegades, es poden assemblar a les convulsions. Generalment, en despertar-se, l’infant no recorda res.

Altres de menys freqüents són les crisis histèriques, la tetània, els tics nerviosos, el vertigen i certes migranyes.

Factors que causen convulsions febrils

Qualsevol procés que cursi amb febre, tant si és una infecció com la reacció a un vaccí, pot originar convulsions febrils. La febre sol ser més altra de 38 ºC.

Es poden produir tant amb un ascens com amb un descens brusc de la temperatura, i durant les primeres 24 hores d’haver aparegut la febre.

Si s’esdevenen a partir del segon dia, cal descartar una infecció del sistema nerviós central (especialment la meningitis).

Coses que cal saber sobre les convulsions

Les convulsions febrils són la classe més freqüent de convulsió en els nens.

Després de la primera convulsió febril, el risc de recurrència és del 25 al 30 %, i el perill de repetició augmenta en els episodis successius.

Si la mateixa crisi dura més de 30 minuts o hi ha diferents crisis seguides durant més de 30 minuts, l’episodi s’anomena estat epilèptic febril.

Les convulsions no comporten:

  • Perill de mort.
  • Complicacions neurològiques.
  • Complicacions sobre la intel·ligència.

Les convulsions comporten:

  • Un risc lleugerament superior de tenir epilèpsia en el futur.
  • Aquest risc no disminueix amb el tractament preventiu.

Què cal fer si el teu fill té una convulsió?

La primera mesura que cal prendre és portar-lo a urgències sense triga, o trucar al 112. Mentre no arriba l’assistència mèdica, s’ha d’estirar a terra o en un lloc on no pugui caure i controlar-li el pols i la respiració.

Al centre mèdic se li farà un examen clínic complet i una exploració neurològica i cardiorespiratòria. A més, en la història clínica s’inclouran dades sobre:

  • Les malalties prèvies de l’infant, les malalties actuals (si en té), els vaccins administrats recentment o si ja ha tingut cap convulsió abans.
  • Els antecedents familiars de convulsions o d’epilèpsia.
  • Altres possibles símptomes indicatius abans de la crisi.
  • Com ha començat la crisi, quina mena de moviments ha fet i la durada de la convulsió.
  • Si ha se l’ha medicat amb anterioritat i amb quins fàrmacs o si hi ha hagut canvis en la medicació.

Addicionalment, si es considera necessari, l’equip mèdic pot prescriure proves de laboratori (anàlisis de sang), una punció lumbar (que descartaria la meningitis), una ressonància magnètica i un electroencefalograma.

Si el nen arriba a l’hospital amb convulsions, l’equip mèdic:

  • S’ha d’assegurar que respira adequadament, amb una bona entrada d’aire i n’ha de comprovar la funció cardíaca.
  • Li ha de subministrar oxigen, si cal.
  • Li ha d’administrar un relaxant muscular.

Com a regla general, s’hospitalitza l’infant si:

  • La crisi és atípica.
  • Hi ha cap malaltia de base important.
  • L’infant viu lluny, cosa que n’impedeix un seguiment adequat.

Bibliografia

https://kidshealth.org/es/parents/febrile.html
https://www.msdmanuals.com/es-es/hogar/salud-infantil/trastornos-neurol%C3%B3gicos-en-ni%C3%B1os/convulsiones-febriles

MGC Mútua formalitza la col·laboració amb el Cercle d’Economia de Mallorca

Maria Rosselló, responsable Corporativa d’MGC Mútua a les Illes Balears, ha formalitzat el compromís, mitjançant la signatura de l´acord de col·laboració, de la Mútua amb el Cercle d´Economia de Mallorca, una associació sense ànim de lucre, independent políticament i empresarialment, conformada per socis (individuals o col·lectius) preocupats pel benestar social, econòmic i ambiental de l’arxipèlag Balear.

A MGC Mútua compartim i donem suport a la visió del Cercle d’Economia de Mallorca, de cooperar en la revitalització i modernització de la vida econòmica de les Illes Balears i contribuir al progrés i benestar. D’altra banda, la nostra voluntat és que la Mútua sigui coneguda i reconeguda per fer les coses bé, però també per estar implicada amb la societat d’una forma solidària, i en aquest COMPROMÍS que acabem d’adquirir amb el Cercle de Mallorca tenim l’oportunitat de contribuir al foment de la innovació, la cultura, la sostenibilitat empresarial, … en definitiva, al progrés de les nostres Illes” comenta Maria Rosselló.

José Maria Vicens, president del Cercle d’Economia de Mallorca, agraeix la incorporació de MGC Mutua “a aquest espai de pensament i debat, on s’escolten les opinions dels socis i sòcies, i es consensua una veu que es fa arribar a la societat; ja que tot aquest esforç depèn únicament dels socis (personals o organitzacions), ja que la nostra organització, per mantenir la seva independència, no rep fons de cap institució pública”.

Quin és el cost d’una assegurança privada de salut a Espanya? Guia de preus i cobertures

Al nostre país, el sistema públic de salut és conegut per la seva accessibilitat i qualitat. Tot i així, precisament perquè els serveis són bons, i sumat al fet que la població augmenta, també ho fa la pressió sobre els serveis sanitaris. Davant d’aquest panorama, cada vegada més persones opten per contractar una assegurança privada de salut, per complementar la seva atenció mèdica i accedir a serveis addicionals sense esperes. Però donat que existeixen moltes opcions disponibles, sorgeix la pregunta: Quin és realment el cost d’una assegurança privada de salut a Espanya? En aquesta guia, explorarem els preus i les cobertures més comuns.

Quin és el cost d’una assegurança privada de salut?

Per respondre a quant costa una assegurança privada de salut a Espanya, cal prestar atenció a una sèrie de factors clau. Tots ells determinaran el preu final. Aquests factors, que veurem a continuació, van des de l’edat i l’estat de salut de l’assegurat fins a la modalitat de l’assegurança i les cobertures incloses. Per tant, per poder donar un preu concret, primer cal escollir les cobertures i valorar el perfil de la persona a assegurar. A més, cada companyia asseguradora tindrà un preu diferent estipulat.

Factors que afecten el cost de l’assegurança de salut

Els factors que afecten al preu que pugui tenir l’assegurança de salut privada són els següents:

Edat: L’edat de la persona assegurada és un factor determinant en la fixació del preu d’una assegurança privada de salut. En general, i tot i que no és freqüent que les persones joves tinguin assegurança de salut, tenen primers més baixes, ja que es considera que tenen un menor risc de patir malalties greus o de morir. A mesura que augmenta l’edat de la persona a assegurar, el cost de la pòlissa s’anirà incrementant. El motiu rau en què, per estadística, comencen a sorgir malalties que afecten negativament la salut i fan necessària la intervenció mèdica, que és la que cobreix l’assegurança.

Estat de Salut: L’estat de salut influeix en quant costa una assegurança privada de salut. Les persones amb condicions mèdiques preexistents poden enfrontar-se a primes més altes o exclusions de cobertura per a certs tractaments. Per establir el preu, les asseguradores solen realitzar avaluacions mèdiques abans de la contractació. D’aquesta manera, es pot determinar el risc associat i deixar fora a les patologies que ja es tenien. Excepte que s’acordi el contrari, aquestes no queden mai cobertes.

Modalitat de l’Assegurança: La modalitat de l’assegurança fa referència al tipus de cobertura seleccionada, que també influeix en el preu. Les assegurances privades de salut ofereixen una àmplia varietat de modalitats, que poden variar, per exemple en funció de si és una persona sola o una família o si és una dona que necessita incloure cobertura per embaràs. Com més àmplia sigui la cobertura, major serà el cost de l’assegurança. En tot cas, cal analitzar totes les cobertures per només triar aquelles de les quals realment es desitgi gaudir. Així s’evita que el preu pugi innecessàriament.

Cobertures: Els plans bàsics solen incloure serveis essencials com consultes mèdiques i proves diagnòstiques, mentre que els plans més complets poden cobrir una gamma més àmplia de serveis, com hospitalització, tractaments especialitzats i medicaments. Com més cobertures s’inclouen, major serà el cost de l’assegurança.

Nombre d’assegurats: El nombre de persones cobertes per l’assegurança també repercuteix en el preu, ja que no és el mateix cobrir una sola que diverses. No obstant això, en algunes companyies es poden obtenir descomptes per família.

Preu mitjà i variacions per tipus d’assegurança

A l’hora d’avaluar quant costa una assegurança privada de salut a Espanya, cal entendre les diferents modalitats disponibles i com aquestes afecten el preu final. A continuació, analitzarem els preus mitjans i les variacions segons el tipus d’assegurança ofert:

Sense hospitalització: Les assegurances privades de salut que no inclouen cobertura d’hospitalització solen tenir primes més baixes en comparació amb aquells que sí la tenen. Això es deu a que la hospitalització és un dels serveis mèdics més cars.

Amb hospitalització: Les assegurances privades de salut que inclouen cobertura d’hospitalització solen tenir primes més altes degut al major risc i cost associat amb aquest servei.

De reemborsament: Les assegurances de salut de reemborsament ofereixen una major flexibilitat al permetre a l’assegurat triar lliurement als metges i centres hospitalaris. No obstant això, aquesta flexibilitat comporta un cost addicional.

Preguntes freqüents

¿Quant costa una assegurança privada de salut per a dos nens?

Una assegurança privada de salut per a dos nens pot variar segons l’edat dels nens, les cobertures incloses i la companyia asseguradora seleccionada. Com a referència, el preu mitjà mensual pot oscil·lar entre els 12 i els 70 euros per nen.

¿Quant costa una assegurança privada de salut a Espanya?

Una assegurança privada de salut a Espanya varia segons els factors esmentats anteriorment, com l’edat, l’estat de salut, la modalitat de l’assegurança i les cobertures incloses. Les primes mensuals poden situar-se entre els 20 i els 150 euros per persona.

¿Quant costa una assegurança privada de MGC?

Si vols saber quant costa una assegurança privada de salut amb MGC Mutua, només has de seleccionar la teva modalitat d’assegurança de salut i omplir les teves dades en les caselles que veuràs a la pàgina. Fes clic en calcular i obtindràs la teva resposta. I si vols més dades, així com personalitzar la teva pòlissa, només has de posar-te en contacte amb nosaltres.

Els mutualistes ja es poden fer una revisió mèdica mitjançant una selfie

La nova funcionalitat de l’app MGC Salut utilitza avançades tecnologies per processar la imatge capturada per la càmera del mòbil i extreure informació de la llum reflectida als vasos sanguinis de la cara.

Actualment, mitjançant els dispositius mòbils es poden realitzar tasques quotidianes com ara obrir un compte corrent, comprar un bitllet d’avió o llogar un cotxe elèctric, entre d’altres. Però, a més, les últimes tecnologies van molt més enllà, com ara saber l’estat de salut d’una persona, en un moment determinat, mitjançant una simple selfie.

Aprofitant aquests avenços tecnològics, es va desenvolupar l’app MGC Mutua Salut, per a dispositius Android i Apple iPhone, dissenyada per facilitar l’accés als mutualistes a tots els recursos assistencials en qualsevol moment i lloc, entre els quals destaca l’historial clínic digital, la gestió d’autoritzacions, etc., tràmits que es fan mitjançant la càmera del mòbil.

Una àmplia gamma de paràmetres de salut

En aquest context, la darrera incorporació ha estat la funcionalitat “Vital Cam”, que és una nova solució de software, basada en vídeo i intel·ligència artificial, que permet en temps real extreure una àmplia gamma de paràmetres de salut, en un format digital, consistents en: pressió sanguínia, freqüència cardíaca, saturació d’oxigen, freqüència respiratòria i quocient pols-respiració, de manera que el metge té informació i les dades suficients per valorar, en temps real, l’estat de salut del pacient.

“Vital Cam” utilitza avançades tecnologies per processar la imatge capturada per la càmera del mòbil i extreure informació de la llum reflectida als vasos sanguinis de la cara. A més, aquesta tecnologia ha demostrat la seva precisió en assaigs clínics, sempre tenint en compte que les dades obtingudes han de ser valorades per personal sanitari.

Avantatges de la nova funcionalitat “Vital Cam”

Tot això comporta una sèrie d’avantatges, impensables fins fa poc, que van des de poder ser atès de forma remota per un metge, sense necessitat de desplaçaments a la consulta, passant per la immediatesa en el tractament, fins que tots els diagnòstics quedin reflectits a un historial mèdic per, així, veure com evoluciona la malaltia. Accions de prevenció que poden salvar moltes vides.

“Contínuament afegim noves funcionalitats a l’app MGC Mútua Salut perquè sigui realment útil als nostres assegurats, que a més compta amb vídeos tutorials per explicar detalladament algunes característiques i funcionament d’aquesta aplicació. L’app té com a finalitat millorar dia a dia l’experiència dels mutualistes”, indica el Dr. Oriol Domènech, director de Gestió Mèdica i Sinistralitat d’MGC Mútua.

Pedres a la vesícula o càlculs biliars: què són i com es tracten

Què és la vesícula biliar i on és

La vesícula és un òrgan situat a sota del fetge, a la zona superior dreta de l’abdomen, i té forma de sac. La vesícula es connecta al tub que condueix la bilis del fetge fins a l’intestí. La bilis se secreta al fetge i s’emmagatzema a la vesícula biliar. Es produeix segons la necessitat per absorbir els greixos.

Què són les pedres a la vesícula o els càlculs biliars

La sedimentació dels components de la bilis (colesterol, calci i sals biliars) s’agrupa, en certs casos, en forma de pedres (càlculs). La mida i consistència que tenen són variables; de vegades no es formen càlculs sinó el que anomenem fang biliar.

Aquests càlculs són causats per l’excés de colesterol, que torna espessa la bilis i la pot endurir, fins que es converteix en vidres i posteriorment en pedres.

Qui està en situació de risc

En general, és més probable tenir càlculs biliars amb l’edat, de manera que sobretot afecta la gent gran; però poden aparèixer a qualsevol edat. Es consideren grups de risc:

  • Els qui tenen familiars amb càlculs.
  • La gent que pateix d’obesitat.
  • Els hipercolesterolèmics (els quals tenen nivells elevats de colesterol).
  • Les dones que segueixen tractaments amb medicaments que contenen estrògens (anticonceptius).
  • Els pacients amb malalties intestinals cròniques, com ara la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa.

Quins símptomes es manifesten

Només una de cada tres persones amb càlculs biliars en té símptomes alguna vegada a la vida. Són variables, però es poden classificar en quatre grups:

Còlics biliars de repetició (litiasi biliar crònica)

La litiasi biliar crònica es caracteritza per:

  • Dolor còlic, que és agut, indefinit i intermitent, i s’acompanya de símptomes com ara la sudoració intensa i les nàusees. Es localitza a la regió superior dreta de l’abdomen, a sota de la vora costal, i es pot estendre a l’espatlla dreta o a l’esquena.
  • Sol aparèixer després d’un àpat amb greixos (formatge, ous o xocolata).
  • El dolor empitjora gradualment durant una hora fins que es torna constant.
  • Pot durar de pocs minuts a diverses hores.
  • La freqüència i la intensitat dels còlics és variable, però sol augmentar amb el temps.

El dolor còlic biliar pot ser difícil de diferenciar del que causen altres malalties com l’úlcera gastroduodenal, el còlic nefrític (de ronyó), la lumbàlgia, la pneumònia o l’angina de pit.

Colecistitis aguda

És una infecció i inflamació aguda de la vesícula biliar. Els símptomes que s’hi associen són:

  • Dolor similar al d’un còlic biliar, però més intens i durador (supera les 12 hores).
  • La regió superior dreta de l’abdomen es mostra molt sensible i adolorida amb la pressió.
  • S’acompanya de febre i esgarrifances.
  • El mal empitjora amb el moviment o quan es tus.
  • Els pacients de colecistitis aguda solen tenir càlculs biliars, tot i que no pas sempre.

El tractament exigeix hospitalització i hi ha dues opcions:

En el primer cas és recomanable d’extirpar-la quan se’n supera el quadre agut.

Icterícia

És una coloració groguenca de la pell i del blanc dels ulls. També fa que l’orina es torni molt fosca, del color del conyac.

Es produeix quan un càlcul biliar obstrueix el tub (colèdoc) que condueix la bilis del fetge fins a l’intestí (coledocolitiasi), i la bilis passa a la sang. Es caracteritza per:

  • La tonalitat groguenca que hem descrit.
  • Picor a la pell.
  • Femta descolorida i blanquinosa.
  • Dolor similar al d’un còlic biliar.

El tractament consisteix a desobstruir el conducte biliar (amb cirurgia o endoscòpia) i extirpar la vesícula biliar per evitar que es repeteixin aquests quadres.

Si s’acompanya de febre i esgarrifances, vol dir que hi ha infecció de la bilis obstruïda. En aquest cas, és un quadre molt greu que demana tractament immediat amb ingrés hospitalari.

people, healthcare and problem concept – unhappy woman suffering from stomach ache at home

Pancreatitis aguda

El conducte del pàncrees desemboca, juntament amb el conducte biliar, a l’intestí. Quan un càlcul biliar obstrueix el conducte del pàncrees, es produeix una afecció que coneixem com a pancreatitis biliar aguda. Els símptomes que s’hi associen són:

  • Dolor intens a la meitat superior de l’abdomen, que se estén a tots dos costats de l’esquena com si fos una corretja.
  • Basques i vòmits.
  • Distensió o inflor de l’abdomen.
  • Pot anar acompanyat d’icterícia.

La pancreatitis aguda requereix hospitalització (amb repòs digestiu i analgèsics) i, en la majoria de casos, té una evolució benigna i es resol al cap de pocs dies. De manera excepcional, es pot complicar i esdevenir una pancreatitis hemorràgica, que és molt greu.

Una vegada se’n supera el quadre agut, cal programar l’extirpació de la vesícula biliar per evitar nous episodis de pancreatitis.

Com es diagnostiquen

L’ecografia abdominal detecta amb precisió si hi ha càlculs a la vesícula.

Cal fer una anàlisi de sang per comprovar el bon funcionament del fetge i dels conductes biliars (bilirubina i enzims hepàtics), i també del pàncrees (amilasa a la sang i a l’orina)

Per diagnosticar-los, són més útils la colangiografia per ressonància magnètica i la colangiopancreaticografia retrògrada endoscòpica (CPRE). Amb aquesta darrera prova es fa passar un endoscopi per la desembocadura dels conductes biliar i pancreàtic a l’intestí. És una tècnica invasiva i pot tenir certes complicacions, però el resultat és precís i permet d’extreure els càlculs d’aquests conductes.

Amb la colangiografia per ressonància magnètica s’obté una imatge acceptable de l’arbre biliar i és còmoda per al pacient.

Com es tracten els càlculs biliars

Els càlculs que no produeixen símptomes no demanen cap tractament; altrament, el tractament més efectiu és el quirúrgic. Tanmateix, hi ha alternatives disponibles per als pacients de risc quan cal la cirurgia:

Dissolució dels càlculs amb medicaments

Ocasionalment és possible, però el tractament és força llarg i, quan se suspèn la presa de medicació, els càlculs tornen a aparèixer.

Litotrícia biliar

La litotrícia biliar esmicola els càlculs mitjançant ultrasons. Tot seguit cal extreure o dissoldre’n els fragments amb una CPRE. El procediment pot ocasionar complicacions si s’obstrueixen els conductes biliar o pancreàtic.

Tractament quirúrgic

Consisteix a extirpar la vesícula biliar (colecistectomia). Es fa amb anestèsia general i, actualment, més del 90 % de les intervencions es du a terme mitjançant laparoscòpia. La cirurgia oberta convencional es reserva per als casos que són especialment difícils, com quan hi ha colecistitis aguda evolucionada, perforació de la vesícula o abscessos de pus.

Quins efectes té l’extirpació de la vesícula

Una vegada extirpada, desapareixen els còlics i, en general, els greixos són ben tolerats. La colecistectomia causa poques complicacions, i la manca de vesícula no té efectes indesitjats per al sistema digestiu, tot i que certs pacients poden reportar meteorisme o diarrea biliar.

Bibliografia

https://www.cun.es/enfermedades-tratamientos/enfermedades/litiasis-biliar
https://www.msdmanuals.com/es-es/hogar/trastornos-del-h%C3%ADgado-y-de-la-ves%C3%ADcula-biliar/trastornos-de-la-ves%C3%ADcula-biliar-y-de-las-v%C3%ADas-biliares/c%C3%A1lculos-biliares
https://www.elsevier.es/es-revista-farmacia-profesional-3-articulo-litiasis-biliar-actualizacion-13112868

Assegurança d’anul·lació de viatge: Què cobreix i com funciona?

Els viatges solen estar carregats d’alegria i emoció. No obstant, també pot passar que es vegin afectats pels imprevistos. Per exemple, per problemes de salut o qualsevol situació inesperada. En aquests casos, el pitjor desenllaç pot ser haver de parar les vacances. És aquí on entra en joc l’assegurança d’anul·lació de viatge; una eina valuosa que protegeix la teva inversió i la teva tranquil·litat. En aquest article, t’expliquem què cobreix aquest tipus d’assegurança i com funciona, perquè puguis viatjar amb més seguretat i confiança.

Què és una assegurança d’anul·lació de viatge?

L’assegurança d’anul·lació de viatge és una pòlissa dissenyada per protegir-te en cas que necessitis cancel·lar o interrompre un viatge a causa de circumstàncies imprevistes. Funciona com una protecció financera, ja que ofereix reemborsaments per les despeses no recuperables relacaionades amb el viatge. Per exemple, el cost del bitllet, l’allotjament, les excursions i altres serveis que ja s’hagin pagat.

Assegura els teus viatges

En contractar l’assegurança d’anul·lació de viatge, s’afegeix tranquil·litat a la teva planificació. Si alguna cosa inesperada succeeix abans o durant aquell, hi haurà una cobertura financera. Per tant, encara que tingui lloc una malaltia sobtada o una emergència familiar, amb aquesta pòlissa et protegiràs de pèrdues financeres importants.

Què cobreix una assegurança d’anul·lació de viatge?

Una assegurança d’anul·lació de viatge cobreix una sèrie d’escenaris que afecten la persona assegurada o l’acompanyant i podrien obligar a cancel·lar o interrompre el viatge. Tot i que tot depèn de cada companyia asseguradora, en general es cobreixen les obligacions legals; malalties o lesions no previstes; catàstrofes naturals o condicions meteorològiques adverses al destí o el decés.

Qui necessita una assegurança d’anul·lació de viatge?

Qui necessita una assegurança d’anul·lació de viatge són aquelles persones que desitgin protegir-se contra imprevistos que puguin afectar el seu viatge. És especialment útil per a reserves amb un import elevat, compromisos laborals o que visiten àrees propenses a desastres naturals o conflictes polítics. En contractar aquesta pòlissa, es guanya tranquil·litat en cas de donar-se alguna de les circumstàncies esmentades.

Per què convé tenir una assegurança d’anul·lació de viatge

Qualsevol persona que estigui planejant un viatge, ja sigui un curt de cap de setmana o unes vacances més llargues a l’estranger, pot beneficiar-se d’una assegurança d’anul·lació de viatge. Encara que no s’anticipi cap problema, mai se sap quan pot sorgir una emergència que pugui alterar els plans. Donat que el seu import sol ser baix, és una forma d’avançar-se als imprevistos, i així no perdre diners.

Les assegurances d’anul·lació de viatge a MGC

A MGC Mutua comptem amb una assegurança d’assistència en viatge, que et garanteix les despeses d’assistència mèdica en urgències a l’estranger, o a partir de 30 km de la teva residència habitual. També cobreix el transport i la repatriació sanitària en cas d’accident o malaltia, bitllets d’anada i tornada i retorn anticipat per familiars difunts, malalts o implicats en accidents, cobertura per robatoris i defensa jurídica.

Quines despeses cobreix l’assegurança d’anul·lació de viatge?

L’assegurança d’anul·lació de viatge pot cobrir diferents despeses, en funció de la companyia i de les cobertures que s’hagin triat. El més habitual és cobrir els bitllets d’avió, les reserves d’hotel, lloguer de cotxes, excursions i activitats planificades. Però també despeses mèdiques a l’estranger i altres despeses relacionades amb l’anul·lació o interrupció del viatge.

Quines són les reserves de les quals podem recuperar les despeses gràcies a l’assegurança d’anul·lació de viatge?

La pòlissa de l’anul·lació de viatge sol cobrir aquelles despeses que no són reemborsables. Per això, es pot utilitzar en qualsevol reserva. És habitual que es presentin reclamacions a les assegurances en escenaris com els temporals, d’aquí que hi hagi una assegurança específica per fer-ho.

Tot i així, cal tenir en compte que quan no es tracta de problemes jurídics, malalties o accidents sinó de factors com el temps, en general les reserves han de ser en llocs propensos als temporals o equivalents. Com indiquem, el que es recupera són els despeses no reemborsables associades a un viatge. En qualsevol cas, cal revisar els termes i condicions de la pòlissa contractada.

L’assegurança de cancel·lació de viatge ens permet recuperar el 100% dels despeses?

El percentatge de despeses cobertes per aquesta assegurança varia segons la pòlissa i la companyia asseguradora. Mentre que algunes ofereixen un reemborsament complet de les despeses no reemborsables, d’altres poden cobrir només un percentatge de les mateixos. A l’hora de triar asseguradora, has de triar la que millor s’adapti a les teves necessitats.

Puc utilitzar l’assegurança d’anul·lació de viatge per qualsevol motiu?

Encara que existeixen cobertures que poden cobrir qualsevol cancel·lació, el més habitual és que s’incloguin només les situacions esmentades específicament a la pòlissa. Les que no figuren en les condicions poden implicar un cost extra.

Causes de força major: com les cobreix l’assegurança de viatge?

L’assegurança d’anul·lació de viatge sol cobrir situacions de força major, com desastres naturals, emergències mèdiques greus, problemes legals i altres esdeveniments imprevistos que estiguin fora del control de qui viatja i que poden suposar la cancel·lació del viatge o la necessitat de tornar amb urgència.

Aquestes situacions estan generalment cobertes per la pòlissa, sempre que es pugui proporcionar la documentació necessària per recolzar la teva reclamació. Per exemple, confirmacions de reserva, factures o documents que justifiquin l’anul·lació del viatge, com justificants mèdics, citacions de jurats, certificats de defunció, etc.

Cinc motius pels quals la parella et lleva el son

Dormir en parella pot semblar una cosa meravellosa, però en certs casos, tenir un son de qualitat quan compartiu llit representa tot un repte. Avui us expliquem cinc de les raons que us poden fer perdre el son si dormiu acompanyats:

Roncs

Poden ser normals i potser no comporten cap problema per al qui ronca, però què passa amb el company de llit? Especialment si la parella ronca fort o amb regularitat pot arribar a ser molest i interrompre el descans de l’altre, fins a esdevenir un dels principals problemes de dormir en companyia.

Moviments durant la nit

Hi ha persones que són més inquietes que d’altres quan dormen. Si la parella no para quieta durant la nit, ens podem desvetllar i això impediria que tinguéssim un son reparador.

Temperatura corporal.

Sou els fredolics o els calorosos de la relació? Tothom té les seves preferències quan s’ha de fixar la temperatura a l’habitació. Dormir en un ambient més càlid o fred del que voldríem pot fer més difícil d’agafar el son i que ens desvetllem sovint durant la nit.

Cronotip diferent

Sou de matí o de vespre? Així com hi ha persones matineres, que estan baldades a la nit i són les primeres d’aixecar-se, n’hi ha que són predominantment nocturnes i que s’estimen més d’anar a dormir a nit closa i llevar-se més tard. Seguir un horari de son gaire diferent del de la parella us pot perjudicar el descans.

Conflictes

Les discussions de parella abans d’anar a dormir fan que continuem actius mentalment i que tots dos agafem el son amb més dificultat. Per això és recomanable que mirem de resoldre els problemes abans de ficar-nos al llit.

Malgrat aquests obstacles, dormir en parella té molts beneficis per a la salut i el benestar; enforteix el vincle emocional, redueix l’estrès i procura confort i seguretat. Comunicar de manera oberta i honesta les necessitats de son individuals a la parella us pot ajudar a trobar solucions per garantir un bon repòs.

Artículo elaborado por Ad Salutem, Instituto del Sueño

Mussol: diagnòstic i tractament

Què és un mussol

És una infecció localitzada a les glàndules sebàcies de les vores de les parpelles. Les glàndules sebàcies són cèl·lules plenes de matèria grassa (lípids) i tenen com a funció, a grans trets, lubricar i protegir la pell.

Normalment causa la infecció un bacteri anomenat estafilococ (Staphylococcus aureus) i és un trastorn força freqüent, sobretot en els infants. Es manifesta com un bony vermellós, semblant a un gra o un furóncol, que pot fer mal. En termes generals, la infecció remet per si sola al cap de dos o tres dies.

Classes de mussols

N’hi ha dues classes principals:

El mussol extern, que es localitza habitualment a la base de la pestanya, de manera superficial, i està ben delimitat. El sol originar una infecció al fol·licle pilós (el punt on neix el cabell a la pell —en aquest cas la pestanya). Pot tenir l’aparença d’un barb.

Causa dolor (tot i que no pas sempre), secreció lacrimal, certa sensibilitat a la llum i la desagradable sensació de tenir un cos estrany dins l’ull. Quan l’abscés esclata, el dolor sol remetre ràpidament.

I el mussol intern, més profund, que creix a l’interior de la parpella. La infecció, en aquests casos, és en una glàndula sebàcia de la parpella.

El mussol intern és menys freqüent i fa més mal. També pot produir febre.

Quins símptomes causa

El símptoma principal d’un mussol és l’aparició d’un bony vermellós a la parpella. Pot afectar tota la parpella, que s’infla. Els símptomes que s’hi associen són, bàsicament:

  • Mal o pruïja a les parpelles.
  • Parpelles d’un vermell encès.
  • Molèsties quan parpellegem.
  • Parpelles inflades.
  • Sensació de tenir-hi un cos estrany.
  • Sensibilitat anòmala a la llum.
  • Secreció lacrimal persistent.

Per què es produeixen

El factor clau perquè surtin mussols és la manca d’higiene. No ens hem de tocar mai els ulls si abans no ens hem rentat les mans a fons. Això inclou el canvi o la col·locació de lents de contacte. Cal desmaquillar-se a consciència quan anem a dormir.

La blefaritis, que és una inflamació de les parpelles, produeix dolor, irritació, picor o coïssor, i també pot ser la causa d’un mussol.

En menor mesura, l’estrès i els canvis hormonals també poden desencadenar l’aparició de mussols.

Com es tracten els mussols

La major part de mussols no requereixen tractament i desapareixen al cap de dos o tres dies. És convenient d’aplicar-se compreses tèbies a les parpelles, cosa que, a banda d’alleujar el mal, pot accelerar l’extinció del trastorn.

En cas que el mussol no desaparegui en tres dies, cal anar al metge, perquè recepti antibiòtics tòpics, en forma de gotes o de pomada. No passa gaire sovint, però també es poden receptar antibiòtics per via oral.

Si, malgrat tot, el problema persisteix, l’especialista pot drenar el mussol fent-hi una petita incisió per alliberar-ne el pus.

No s’ha de provar, en cap cas, de drenar el mussol per compte propi, prement-lo com si fos un barb.

Factors de risc

És més probable de tenir un mussol en els casos següents:

  • Si et toques els ulls sense rentar-te les mans a fons.
  • Si et col·loques les lents sense haver-les desinfectades abans i, igualment, quan no et rentes com cal.
  • Tens blefaritis.
  • Si te’n vas a dormir sense desmaquillar-te.
  • Si fas servir productes cosmètics caducats o vells.
  • Si tens rosàcia, que és una malaltia crònica de la pell i, de vegades, afecta els ulls. Produeix envelliment de la pell i barbs.

Es poden prevenir els mussols?

Ja sabem els factors de risc que contribueixen a tenir mussols; així doncs, hem de procurar d’evitar-los. Per prevenir els mussols, bàsicament:

  • No et toquis els ulls, amb caràcter general.
  • Renta’t les mans diverses vegades al dia.
  • Vigila amb els cosmètics. Fes-ne servir de primera qualitat i llença’ls quan siguin vells o hagin caducat.
  • No comparteixis els productes cosmètics.
  • Comprova que les lents de contacte són ben netes. Segueix els consells del fabricant i de l’oftalmòleg.
  • No portis les lents de contacte gaires hores seguides. Fes pauses.

Bibliografia

https://www.cun.es/enfermedades-tratamientos/enfermedades/orzuelo
https://www.imo.es/el-orzuelo-una-infeccion-del-parpado-que-puede-prevenirse/

Guia per triar la millor assegurança de la llar: Cobertures, preus i consideracions importants

La millor protecció per a una vivenda és sempre la prevenció. Però com que els imprevistos sempre poden succeir i no és possible tenir el control de tot, comptar amb una pòlissa per a la llar també és una forma de cuidar les nostres pertinences. En aquesta guia, et expliquem què has de tenir en compte per triar la millor assegurança de la llar i així poder gaudir de la tranquil·litat que necessites.

¿Què és una assegurança de la llar?

Una assegurança de llar és un contracte que la persona propietària d’una vivenda firma amb una companyia asseguradora per protegir aquella davant de diversos danys. Aquests poden ser diversos, com inundacions, robatoris o incendis, i vindran especificats a la pòlissa. En cas que algun d’ells tingui lloc, la persona assegurada rebrà una indemnització per part de l’asseguradora. La protecció pot incloure tant l’estructura de la casa com el contingut i la responsabilitat civil.

¿Com triar la millor assegurança de la llar?

Per triar la millor assegurança de llar, has de tenir en compte els següents aspectes:

Avaluar les teves necessitats

Abans de contractar una assegurança de llar, necessites saber quines són les teves necessitats específiques o el que desitges protegir. Fes-te preguntes com quin tipus de cobertura desitges o quant estàs disposat a pagar si es produeix un sinistre. Les teves respostes t’ajudaran a identificar quin és la millor assegurança de llar segons les teves circumstàncies particulars.

Entendre els detalls de la cobertura

Quan hagis identificat assegurances que et puguin interessar, assegura’t de comprendre què cobreixen exactament i què no. És a dir, llegeix la lletra petita per evitar sorpreses desagradables si es produeix un sinistre. Com per exemple, que la teva asseguradora no vulgui indemnitzar-te.

Buscar les exclusions

Relacionat amb el punt anterior, fixa’t bé en aquells riscos que estan exclosos. Per exemple, és habitual que no es contemplin els danys causats per fenòmens naturals o els actes vandàlics. Si vius en una zona on aquests últims són freqüents, necessites una assegurança a la teva mida o prendre altres precaucions.

Considerar el servei al client

La cobertura de la millor assegurança de casa no ho és tot, perquè també importa com et tracti la teva asseguradora. Verifica la reputació de la companyia en la rapidesa i l’eficàcia en la gestió de sinistres, així com la seva disposició per resoldre qualsevol dubte o problema que pugui sorgir.

Límit de la responsabilitat civil

La responsabilitat civil és una cobertura bàsica en una assegurança de llar, ja que és la que permet a l’asseguradora fer-se càrrec dels danys sense haver de fer cap desemborsament. No obstant això, cal revisar el límit de responsabilitat civil que ofereix la pòlissa i assegurar-se que sigui suficient.

Revisar la flexibilitat de la pòlissa

La flexibilitat de la pòlissa és un altre aspecte a tenir en compte en triar la millor assegurança de llar. En algunes ocasions, és possible personalitzar les condicions perquè s’ajustin a cada vivenda. Com més flexibilitat hi hagi, millor protecció tindràs.

¿Quins són les millors assegurances de la llar?

Altres qüestions que has de valorar per triar la teva millor assegurança de la llar són les següents:

¿Quines són les millors cobertures per a una assegurança de la llar?

Les millors cobertures per a una assegurança de llar poden variar segons les necessitats i preferències de cada persona, però també segons la companyia. Les cobertures bàsiques més interessants inclouen la protecció contra incendis, robatoris, danys per aigua, responsabilitat civil i assistència a la llar.

¿Les millors assegurances de llar són les més costoses?

Encara que pugui semblar que com més paguis, millor cobertura tindràs, no sempre és així. Tot i que és cert que les assegurances de llar amb més cobertures solen tenir un preu més elevat, també és possible trobar opcions més econòmiques que ofereixen una protecció adequada per a les nostres necessitats. Compara diferents opcions i tria aquella que ofereixi la millor relació qualitat-preu.

¿Quines cobertures ofereixen les millors assegurances de llar?

Les millors assegurances de llar solen oferir una àmplia gamma de cobertures que inclouen protecció contra incendis, robatoris, danys per aigua, responsabilitat civil, trencament de vidres i defensa jurídica de l’assegurança de la llar, entre d’altres. A més, algunes companyies asseguradores poden oferir cobertures addicionals opcionals que permeten personalitzar la pòlissa segons les necessitats específiques de cada client.

¿Quines diferències pot haver-hi entre les assegurances de la llar?

Les diferències entre les assegurances de llar són relatives a tots els aspectes que hem anat mencionant. És a dir, les cobertures bàsiques i les opcionals, la possibilitat de la personalització, el preu o el servei al client. No obstant això, tingues en compte que hi ha dos conceptes diferents que es contemplen en les assegurances de la llar: el continent i el contingut.Assegura’t de declarar-los expressament i de calcular en detall el seu valor.

¿Com estalviar diners en contractar una assegurança de la llar?

Per estalviar diners en contractar una assegurança de llar, pots considerar diferents estratègies. Per exemple, comença per ajustar les cobertures segons les teves necessitats específiques. Després, compara preus entre diferents companyies asseguradores i el que ofereixen, ja que és habitual que no coincideixin totes les pòlisses al 100%. També pots intentar aprofitar descomptes per contractar diverses assegurances amb la mateixa companyia. I, per descomptat, com millor sigui el teu historial de sinistralitat, millors bonificacions podràs obtenir amb la teva prima.