Què és l’acrofòbia i com es guareix

Anomenem acrofòbia l’aversió als llocs elevats. Els qui tenen aquest trastorn no poden resistir ser en punts alts respecte de l’entorn. Això els pot arribar a paralitzar o incapacitar i produir-los atacs aguts de pànic i ansietat.

No és estrany tenir una mica de por de les altures. Per exemple, hi ha persones que no poden mirar avall quan són al capdamunt d’una torre, perquè els causa ansietat, però no pas pànic i, simplement, eviten de trobar-se en aquestes circumstàncies.

Per a un pacient d’acrofòbia, en canvi, el sol pensament de travessar un pont elevat o, fins i tot, la vista d’una muntanya i els encontorns, en una fotografia, pot desencadenar por i ansietat. Aquest trastorn és prou intens per afectar la vida diària. I, segons uns quants estudis, podria ser una de les fòbies més comunes.

Tot seguit t’expliquem què n’has de saber i com es pot superar.

Símptomes de l’acrofòbia

Ja n’hem descrit el símptoma principal: una basarda extraordinària a les altures, acompanyada d’atacs d’ansietat i pànic. Ocasionalment, un lloc realment elevat pot desencadenar les crisis, però en casos extrems, amb un esglaó una mica alt o un tamboret n’hi ha prou.

Els símptomes físics més habituals són:

  • Més sudoració que no és habitual, dolor a la part posterior del cap i acceleració del ritme cardíac.
  • Malestar general i atordiment quan som en llocs elevats o hi pensem.
  • Tremolors.
  • Mareigs i pèrdua de l’equilibri quan mirem avall des d’una certa altura.
  • La necessitat d’eludir a tot preu els indrets encimbellats, encara que això ens compliqui la vida.

Els símptomes psicològics són:

  • Sentiment de pànic tan bon punt pensem en un espai elevat.
  • Paràlisi quan som en llocs enlairats.
  • Ansietat intensa quan pugem escales altes, mirem per la finestra o conduïm per un pont.
  • Neguit extrem sempre que ens imaginem de fer front a altures en un futur.

Què causa l’acrofòbia

De vegades és una resposta a una experiència traumàtica relacionada amb un lloc elevat. Ens referim a casos com ara:

  • Una caiguda d’un lloc elevat.
  • Ser testimoni de com cau algú altre.
  • Haver tingut un atac de pànic o una altra experiència negativa en un lloc alt.

No obstant això, sovint l’acrofòbia, com les altres fòbies, es poden manifestar de manera espontània, sense saber-ne la causa. En aquestes acrofòbies cal prendre en consideració factors genètics o ambientals.

Per exemple, si hi ha cap familiar amb acrofòbia, es té més propensió a patir el trastorn. També podria passar que, de petits, ens hagin inculcat aquesta por, per evitar que ens enfiléssim als llocs més alts.

Com es diagnostica

Com passa amb totes les fòbies, n’ha de fer el diagnòstic un professional de la salut mental. Si no sabem on hem d’anar, el metge de família ens pot recomanar l’especialista més adequat.

Bàsicament, ens pot demanar què experimentem quan som en llocs elevats o hem d’afrontar una situació incòmoda per culpa de l’altura. Hem de reportar al metge qualsevol sensació o símptoma mental que tinguem en casos anàlegs. Es diagnostica acrofòbia quan:

  • S’eviten de manera sistemàtica les altures.
  • Es pateix intensament, durant força temps, haver de passar per indrets elevats.
  • Ens adonem que tot el temps dedicat i els neguits ens afecten la vida del dia a dia.
  • Experimentem de manera immediata ansietat i por quan preveiem que hem de ser en un lloc alt.
  • Aquests símptomes duren més de sis mesos.

Com es tracten

Les fòbies no sempre tenen tractament. Sovint és relativament fàcil d’evitar l’objecte temut i no representa cap trasbals per a la vida quotidiana.

Ara bé, si aquesta por ens impedeix de fer les coses que voldríem o hauríem de fer, ens incapacita per a certes feines, aleshores es fa necessari trobar-hi el tractament adient. A continuació n’assenyalem els més habituals.

Teràpia d’exposició

Se la considera com una de les teràpies més efectives contra les fòbies conretes. Durant la teràpia d’exposició el pacient treballa amb el terapeuta, que l’exposa gradualment a l’objecte temut.

En el cas de l’acrofòbia es podria començar ensenyant al pacient imatges preses de dalt d’un edifici; o fer-li mirar vídeos de gent travessant un pont estret o, també, equilibristes sobre la corda fluixa.

Eventualment, i segons el criteri del terapeuta, potser haurem de treure el cap per un balcó alt o bé pujar per una escala de mà. Per a aquesta part del tractament, és probable que ja tinguem experiència en tècniques de relaxació que ens han d’ajudar a superar la por.

Teràpia cognitivoconductual

Si realment no ens sentim capaços de seguir la teràpia d’exposició, una alternativa viable és la TCC. El terapeuta, en aquest cas, prova de modificar els nostres pensaments negatius sobre les altures.

Tot i això, aquesta teràpia també ha d’incloure una mica d’exposició a l’altura, si bé amb la seguretat que aporta el terapeuta.

Medicació

No hi ha medicaments específics per tractar les fòbies. Malgrat tot, hi ha certs medicaments que poden ajudar a combatre l’ansietat i el pànic, com ara:

  • Els blocadors beta. Controlen la pressió arterial i el ritme cardíac, perquè eviten que s’acceleri. Redueixen, també, els símptomes físics de l’ansietat.
  • Les benzodiazepines. Són fàrmacs sedants. Poden reduir els símptomes de l’ansietat, però de manera puntual i no pas recurrent, perquè, segons com, les benzodiazepines causen addicció.
  • La D-cicloserina. Aquest medicament pot augmentar els beneficis de la teràpia d’exposició. Hi ha estudis fets en pacients amb diversos trastorns relacionats amb l’ansietat que n’avalen l’efectivitat.

Realitat virtual

Els darrers anys tot d’experts s’han fixat en els avantatges potencials que ofereix la realitat virtual per tractar les fòbies.

En teoria es tracta d’una experiència que ens endinsa virtualment en les nostres pors, en un ambient cent per cent segur. El programari ens dona l’opció d’aturar immediatament l’experiment si la situació ens arriba a sobrepassar.

Hi ha un estudi del 2018 sobre els efectes de la realitat virtual en cent pacients d’acrofòbia. Una bona part va mostrar satisfacció amb els resultats i tots va tenir nivells baixos d’ansietat durant el procés.

Si bé els autors van matisar que calia continuar fent recerca, conclogueren que la RV pot ser un recurs fàcil i accessible, fins i tot per fer-lo servir a casa mateix.

Conclusió

L’acrofòbia és una de les fòbies més freqüents. Si ens fan por els llocs elevats i aquesta por ens afecta la quotidianitat —ens impedeix, per exemple, de fer les coses que voldríem o hauríem de fer— valdria la pena de consultar-ho a un psicoterapeuta. Tal com hem dit abans, el metge de família ens en sabrà recomanar un d’adequat.

Bibliografia

https://www.elsevier.es/es-revista-medicina-familia-semergen-40-articulo-tecnicas-cognitivo-conductuales-facil-aplicacion-atencion-S113835931200069X
https://www.cop.es/colegiados/m-19283/
https://medlineplus.gov/spanish/phobias.html

Guia d’aliments amb alt contingut de fibra

Qui busqui una alimentació equilibrada i saludable, ha de saber que la fibra dietètica juga un paper fonamental en ella. Els aliments rics en fibra promouen una bona salut digestiva i, a més, aporten múltiples beneficis per al benestar general de l’organisme. En aquest article, t’expliquem per què és tan important incloure aquests aliments en la dieta diària i com ho pots fer amb receptes senzilles.

Fibra dietètica: per què és essencial per a la salut digestiva?

La fibra dietètica es troba en els aliments d’origen vegetal, com ara fruites, verdures, llegums, cereals integrals, llavors i fruits secs. Es compon principalment de carbohidrats complexos, com ara cel·lulosa, hemi­cel·lulosa, pectina i lignina. Tot i que el cos humà no és capaç de digerir-la ni d’absorbir-la, exerceix un paper crucial en el funcionament adequat del sistema digestiu.

Aquesta fibra és capaç de proporcionar volum i suavitat a les femtes. Per tant, facilita el seu trànsit a través del tracte intestinal i prevéu l’estrenyiment. A més, ajuda a mantenir la salut del còlon i pot reduir el riscos de desenvolupar malalties com el càncer. No cal oblidar que a l’intestí es troba la microbiota, una bactèria considerada el nostre segon cervell i que ens protegeix de multitud de malalties.

Beneficis d’una dieta rica en fibra per a la pèrdua de pes

Aquest tipus de dietes són eficaces per perdre pes per diversos motius. En primer lloc, els aliments rics en fibra tendeixen a ser més saciants; és a dir, que ajuden a reduir l’apetit i la ingesta calòrica total. A més, la fibra afegeix volum als aliments, però sense afegir calories significatives. En altres paraules, ens sentim plens malgrat haver ingerit menys menjar.

Amb aquests aliments, resulta més senzill també controlar els antulls entre menjars, i amb això, es pot reduir la ingesta total de calories en un dia. D’altra banda, la fibra ajuda a regular els nivells de sucre en sang. Quan es produeixen pics d’insulina, és més fàcil desencadenar l’emmagatzematge de greix.

Receptes saboroses i saludables per augmentar la ingesta de fibra

Si tens problemes per incrementar els nivells de fibra dietètica en el teu dia a dia, a continuació et deixem algunes receptes delicioses i nutritives que t’ajudaran amb això.

  • Amanida de quinoa i vegetals. En els dies de calor, pots combinar quinoa cuita amb diferents verdures fresques. Per exemple, tomàquet, cogombre, pebrot i espinacs. Amaneix amb oli d’oliva, llimona i herbes fresques per a un plat lleuger, però ple de fibra i sabor.
  • Batut de fruites i llavors. Si et falta temps per cuinar, aposta pels batuts. Barreja la teva fruita preferida, com ara plàtan, maduixes o pinya, amb iogurt natural i una cullerada de llavors de xia o lli.
  • Sopa de llenties i verdures. Prepara una sabrosa sopa amb llenties, pastanagues, api, ceba i brou de verdures. Les llenties són una excel·lent font de fibra i proteïnes, i aquesta sopa et resultarà reconfortant i nutritiva.
  • Cigrons i vegetals rostits. Barreja els cigrons amb carbassó, albergínia, pebrot vermell i ceba vermella. Condimenta-ho tot amb oli d’oliva, comí i pebre vermell per a un toc de sabor. Un cop rostits al forn fins que estiguin tendres i daurats, serveix-los sobre un llit d’espinacs frescos i ruixa’ls amb suc de llimona.

La importància de la fibra en el control de la diabetis

Per a aquelles persones que pateixen diabetis, mantenir uns nivells estables de sucre en sang és crucial per controlar la seva malaltia i prevenir complicacions a llarg termini. La fibra juga un paper important en aquest sentit, ja que al no poder digerir-se, retarda l’absorció de sucre en el torrent sanguini. D’aquesta manera, ajuda a mantenir els nivells de glucosa sota control.

La fibra dietètica també pot millorar la sensibilitat a la insulina. És a dir, que el cos pot utilitzar-la de manera més eficient per transportar la glucosa des del torrent sanguini fins a les cèl·lules. El benefici que s’obté és que es redueix la resistència a la insulina i s’aprofundeix el control glucèmic en persones amb diabetis tipus 2.

Preguntes freqüents

¿Quina és la fruita més rica en fibra?

La fruita més rica en fibra és la pera, seguida de prop per la poma. Totes dues fruites són excel·lents opcions per augmentar la ingesta de fibra i millorar la salut digestiva.

¿Quina és la millor fibra per anar de ventre?

La fibra insoluble és aquella que no podem digerir perquè no es dissol en aigua. És la responsable d’augmentar el volum de les femtes, i per això incrementa les ganes d’anar de ventre. Està present en aliments com l’escorça de blat, les verdures de fulla verda i les llavors de xia.

¿Com fer una dieta rica en fibra?

Per augmentar la quantitat d’aliments rics en fibra en la dieta, és important incloure una àmplia varietat d’opcions de procedència vegetal. Aquestes són fruites, verdures, llegums, cereals integrals, llavors i fruits secs. Si es desitja incrementar els seus beneficis, és convenient beure suficient aigua al llarg de tot el dia. Amb això, estarem ajudant la fibra a moure’s a través del sistema digestiu.

¿Quina és la verdura que té més fibra?

Entre les verdures amb major contingut de fibra es troben les de fulla verda, com ara els espinacs, la col arrissada i l’enciam. Aquestes no només són riques en fibra, sinó que també proporcionen diferents vitamines, minerals i antioxidants que són beneficiosos per a la salut en general. Altres verdures amb elevats nivells de fibra són les carxofes, el bròquil i els pèsols.

Incloure aliments rics en fibra a la nostra dieta diària és essencial per mantenir la salut del sistema digestiu i amb això la de tot l’organisme en general. Amb aquestes receptes i exemples de propostes, ara està a la teva mà millorar la qualitat de la teva alimentació.

Ampliem els consultoris d’MGC Mútua a més oficines

A la Mútua volem estar al costat dels mutualistes i per això posem a la seva disposició un metge de capçalera a prop seu, perquè entenem com és d’important la relació de confiança i de compromís que s’estableix al llarg del temps.

El metge de capçalera no només acompanya el pacient en el procés d’una malaltia, sinó que ho fa al llarg de tota la seva vida. Actua de conseller, d’assessor i fins i tot de mediador entre el pacient i el seu entorn.

A més, els consultoris mèdics de les oficines d’MGC Mútua, a més de Medicina General, també es pot demanar cita per a consultes de Psicologia i de Nutrició i Dietètica.

Si és vosté mutualiste li recordem que té a la seva disposició a les dependències de la Mútua els següents consultoris:

Consultori a Girona

El consultori de Medicina General, Psicologia i Nutrició i Dietètica està situat a les dependències d’MGC Mútua a Girona.

  • Ronda Sant Antoni María Claret, 28 (Com arribar)
  • Telèfon 972 41 42 30

Consultori a Tarragona

El consultori de Medicina General, Psicologia, Pediatria i Nutrició i Dietètica està situat a les dependències d’MGC Mútua a Tarragona.

Consultori a Lleida

El consultori de Medicina General i de Nutrició i Dietètica està situat a les dependències d’MGC Mútua a Lleida.

  • Av. Prat de la Riba, 27 (Com arribar)
  • Telèfon 973 27 80 13

Consultori a Vic

El consultori de Medicina General, Psicologia i de Nutrició i Dietètica està situat a les dependències d’MGC Mútua a Vic.

  • Rambla Hospital, 6 (Com arribar)
  • Telèfon 93 881 46 44

Consultori a Terrassa

El consultori de Medicina General està situat a les dependències d’MGC Mútua a Terrassa.

  • Plaça Progrès, 11-12 (Com arribar)
  • Telèfon 937 882 718

Consultori a Granollers

El consultori de Medicina General i Psicologia està situat a les dependències d’MGC Mútua a Granollers.

Consultori a Mataró

El consultori de Medicina General i Psicologia està situat a les dependències d’MGC Mútua a Mataró.

  • La Rambla, 38 baixos (Com arribar)
  • Telèfon 93 741 47 42

Consultori a Reus

El consultori de Medicina General i Psicologia està situat a les dependències d’MGC Mútua a Reus.

  • Passeig Sunyer, 3 (Com arribar)
  • Telèfon 977 128 123

Consultori a Palamós

El consultori de Medicina General i Psicologia està situat a les dependències d’MGC Mútua a Palamós.

  • Lluis Companys, 86, baixos
  • Telèfon 972 312 286

Properament estaran disponibles nous consultoris a Igualada

Centre Mèdic MGC a Barcelona

Sigui o no assegurat de la Mútua té a la seva disposició un centre mèdic de referència a Barcelona, format per un excel·lent equip de metges i professionals sanitaris, que li ofereix la possibilitat d’accedir a 20 especialitats mèdiques11 programes de medicina preventiva i a la completa Unitat de Medicina i Cirurgia Estètica.

El Centre Mèdic està situat en el centre de Barcelona, en el mateix edifici que la seu central de l’MGC Mútua.

  • Carrer Tuset 5-11, 2a planta, 08006 Barcelona. (Com arribar)
  • Telèfon 900 842 888

Serveis assistencials

A més de les especialitats mèdiques, el Centre Mèdic posa també a l’abast dels usuaris una sèrie de serveis assistencials que els faciliten una atenció ràpida, segura i adient.

  • Atenció mèdica immediata
  • Infermeria assistencial permanent
  • Historial clínic digitalitzat

Per concertar cita al Centre Mèdic de Barcelona o als consultoris a les oficines podeu utilitzar Formulari de contacte

Cremadors de greixos: quins són efectius i què n’hem de saber

Un avís previ

Abans d’entrar en matèria, cal advertir els usuaris potencials que els cremadors de greixos no són medicaments. Per tant, no se sotmeten als estrictes protocols de seguretat que avalen tots els fàrmacs. No tenen cap base científica ni segueixen cap control real. La indústria especialitzada en l’aprimament els ha creat i es venen sense recepta a les botigues d’herbolaris, a les parafarmàcies i, fins i tot, a les grans superfícies.

Es componen a base de diversos grups d’extractes de plantes i d’animals i es presenten en pastilles, sobres o xarops. Funcionen segons els efectes de cadascuna de les classes disponibles, però el cas és que no han passat assaigs clínics, per la qual cosa tant la seva seguretat com efectivitat són teòriques i no tenen contrastació científica. Uns quants experts opinen que en petites dosis tenen poca eficàcia, o bé no cap; en canvi, en dosis elevades, poden causar algun dels problemes que esmentem:

  • toxicitat hepàtica;
  • convulsions;
  • taquicàrdies i neguit;
  • insomni.

Finalment, hi ha cremadors de greixos —sobretot uns quants que es venen per internet i als gimnasos— sense una composició gaire clara que podrien contenir esteroides i altres anabolitzants, amb efectes secundaris greus en segons quins casos. Recomanem de cercar un proveïdor de confiança i defugir les ofertes “màgiques”, normalment enganyoses.

Els cremadors de greixos. Classes

N’hi ha dues classes preeminents: els termogènics i els lipotròpics. Els primers funcionen amb l’augment de la temperatura corporal, mentre que els segons potencien l’ús dels greixos com a principal font d’energia.

Els termogènics

Són substàncies amb la propietat d’elevar la temperatura del cos. En conseqüència, fan que el greix es converteixi en energia i, alhora, que disminueixi el teixit adipós (el greix corporal).

Els termogènics naturals que més es fan servir són:

  • La cafeïna, amb dimetilxantina, que afavoreix la lipòlisi (un procés que mobilitza els lípids de reserva al teixit adipós).
  • El te verd, amb polifenols, que són poderosos antioxidants (la qual cosa fa disminuir la inflamació) i acceleren el metabolisme i la combustió de greixos.
  • La taronja amarga, que ajuda a inhibir la sensació de gana. Conté sinefrina, que regula el metabolisme dels greixos.
  • El guaranà, que és una planta originària de l’Amazònia i s’empra com a ingredient habitual de les begudes energètiques. Conté cafeïna i tanins, que fan més ràpida la descomposició del teixit gras.
  • Els gerds, que es consideren destructors de greixos pels efectes sobre les hormones reguladores del metabolisme.
  • La caiena. El seu contingut en capsaïcina, que és la substància que la torna coent, fa augmentar la temperatura corporal.

Tal com hem explicat, els termogènics* acceleren el metabolisme, però també tenen l’efecte d’intensificar el ritme cardíac. No són, per tant, recomanables per a les persones amb cardiopaties (problemes del cor) o trastorns circulatoris. En aquests pacients poden originar taquicàrdies o arrítmies.

A més a més, no n’han de consumir els qui segueixen una dieta baixa en hidrats de carboni, perquè l’augment de la combustió de greixos exigeix reserves de glucogen (és a dir, d’hidrats). La davallada d’aquestes reserves pot causar problemes.

L-carnitina

Trobem l’L-carnitina (també levocarnitina o simplement carnitina) en la carn vermella i els lactis. El mateix cos en produeix, en petites quantitats.

Es tracta d’un aminoàcid que transporta els greixos a les cèl·lules, les quals, al seu torn, els converteixen en l’energia necessària per a fer les seves funcions.

Les dosis extra de l’L-carnitina (les que s’obtenen amb suplements) serveixen per accelerar la descomposició de greixos al cos en comptes de destruir-ne els hidrats, cosa que en fa disminuir els nivells. Redueix, igualment, la fatiga muscular i el temps de recuperació després d’un esforç.

Com que és una substància que produeix el mateix cos, la seva ingesta no té gaires efectes secundaris. No obstant això, s’han de tenir en compte certes precaucions abans de prendre’n:

  • Els pacients amb epilèpsia poden experimentar un augment de les convulsions.
  • Els cardiòpates o els pacients amb problemes nerviosos perifèrics (neuropaties perifèriques) ho han de consultar prèviament amb el metge.

D’una manera global, els efectes secundaris més habituals són (tot i que poc freqüents):

  • mareigs;
  • basques i vòmits;
  • dolor abdominal;
  • febre;
  • sudoració excessiva (hiperhidrosi).

Conclusions: són efectius?

Hem vist les dues classes de destructors de greixos més habituals, però n’hi podríem afegir més. Es poden comprar a les farmàcies, parafarmàcies, a les botigues d’esports, a les grans superfícies…i, virtualment, a tot arreu.

No hem de cercar en els cremadors de greixos la solució per aprimar-nos —és a dir, per perdre teixit adipós. Es poden fer servir com a complements d’una dieta saludable amb una rutina d’exercici, però, per si mateixos, no tenen efectes destacables en les dosis aconsellades.

Resta fora de l’abast d’aquest article recomanar-ne una classe o una altra, més que més, perquè, si el que volem és aprimar-nos, val més seguir la dieta saludable de què hem parlat abans: en concret, reduir la ingesta de greixos, suprimir o minimitzar el consum de greixos animals i incorporar una bona dosi de fruita i verdures. Així mateix, caldria practicar exercici de manera regular (l’Organització Mundial de la Salut recomana un mínim de dues hores i mitja a la setmana d’exercici intens). En resum, cal adoptar uns hàbits de vida saludables.

En qualsevol cas, la recomanació més útil és parlar-ne amb un metge abans de començar un tractament que inclogui aquesta mena de suplements.

Bibliografia

https://ods.od.nih.gov/factsheets/Carnitine-DatosEnEspanol/
https://www.infosalus.com/estetica/noticia-peligro-quemagrasas-mejor-evitarlos-20170726084439.html
https://www.webmd.com/vitamins-and-supplements/what-are-fat-burner-supplements

(*): enllaços en anglès

Assegurança de responsabilitat civil per a autònoms: factors, variables i comparacions

Treballar per compte propi suposa enfrontar-se a multitud de reptes en el dia a dia, ja que la inestabilitat és major que quan es treballa per compte aliena. Però a més, cal sumar que aquests professionals tenen la responsabilitat total sobre les seves pròpies accions i decisions. Per salvaguardar els seus interessos i mantenir la seva estabilitat financera davant de diferents situacions, existeix l’assegurança de responsabilitat civil per a autònoms. En aquest article, t’expliquem quan és important comptar amb aquesta i alguns exemples perquè ho vegis més clar.

Importància de l’assegurança de Responsabilitat Civil per a autònoms

L’assegurança de responsabilitat civil per a autònoms és una pòlissa que s’utilitza quan aquests o una empresa han d’indemnitzar a una tercera part per danys materials, físics o morals. Pot tractar-se dels seus propis treballadors o de persones alienes al treball.

Si bé aquestes pòlisses no tenen un caràcter obligatori, sí que és convenient comptar amb aquesta protecció davant dels imprevistos que puguin produir-se. L’objectiu és cobrir els danys personals i materials que es puguin causar de forma involuntària, per protegir el negoci i la seva integritat.

La importància de la seva contractació varia en funció de l’activitat, ja que hi ha professions més susceptibles d’enfrontar-se a cert riscos. A més, hi ha casos en què sí és obligatori comptar amb aquesta assegurança. Per exemple, els relacionats amb el sector sanitari. D’altra banda, les cobertures de cada pòlissa també seran diferents.

Altres activitats en les quals també es recomana contractar l’assegurança de responsabilitat civil per a autònoms són les professions amb serveis financers i administradors concursals; hostaleria i restauració, així com professions relacionades amb l’estètica; advocats i corredors d’assegurances; administració de centres esportius i espectacles; instal·lacions de gas i pirotècnia i agències de viatges. Si existeix un local, és obligatòria la llicència d’obertura.

En qualsevol cas, es recomana consultar l’obligatorietat de les assegurances en general, inclosa la de responsabilitat civil, en el Registre d’Assegurances Obligatòries (RSO).

Assegurances específiques de Responsabilitat Civil per a autònoms

Hi ha diferents assegurances de responsabilitat civil per a autònoms. L’elecció depèn del sector i de l’activitat que es dugui a terme. Els més comuns són els següents:

  • Responsabilitat civil bàsica. Garanteix protecció per danys davant de tercers, a excepció dels treballadors o persones al càrrec.
  • Responsabilitat civil patronal o d’accidents laborals. Cobreix els danys als treballadors mentre realitzen les seves funcions i quan són fruit d’un accident laboral per qüestions de seguretat.
  • Responsabilitat civil professional. Cobreix els danys a tercers per la pròpia activitat. En alguns casos, aquesta pòlissa és obligatòria, així que es recomana consultar.
  • Assegurança de responsabilitat civil per treballs fora del local. Cobreix els danys a tercers en instal·lacions que no són les pròpies, fruit de l’activitat que es realitza o pel compliment de la professió.
  • Responsabilitat civil per danys al local de lloguer. Protegeix aquest espai durant l’exercici de la professió, quan hi ha responsabilitat i risc de demandes.
  • Responsabilitat civil per productes. Cobreix les dades dels productes que s’hi subministren a terceres persones, amb cobertura legal i danys a persones davant de demandes.
  • Responsabilitat civil per béns confiats. Protegeix els béns sobre els quals es treballa. Per exemple, quan es presten serveis com les reparacions.

Casos Frequents d’Ús dels Assegurances de Responsabilitat Civil per Autònoms

Si vols veure amb exemples com funciona l’assegurança de responsabilitat civil per a autònoms, aquí et deixem tres:

Accident durant la prestació de serveis

Imagina que ets electricista i estàs realitzant una instal·lació elèctrica a la casa d’un client. Durant el treball, accidentalment causes un cortocircuit que provoca un incendi i danys a la propietat del client. L’assegurança de responsabilitat civil general de l’electricista podria cobrir els costos de reparació dels danys materials causats a la propietat del client, així com les despeses legals associades en cas que el client decideixi presentar una reclamació.

Responsabilitat civil patronal en accident laboral

Un electricista autònom té un ajudant que resulta ferit en caure de l’escala mentre realitzava una instal·lació elèctrica. L’assegurança de responsabilitat civil patronal de l’electricista podria cobrir les despeses mèdiques de l’ajudant i els salaris perduts durant la seva recuperació. A més, podria proporcionar una compensació addicional en cas d’incapacitat permanent, per assegurar la protecció tant de l’autònom com dels seus empleats en situacions de risc laboral.

Responsabilitat civil per productes

Un fabricant autònom de joguines ven un lot de nines a una botiga de joguines local. No obstant, es descobreix que una de les nines té un defecte de fabricació que presenta un risc d’ofegament per als nens. Com a resultat, un nen pateix una lesió en intentar jugar amb la nina. L’assegurança de responsabilitat civil cobriria les despeses mèdiques del nen ferit i els costos legals associats per una possible demanda.

Si vols evitar-te veure involucrat en situacions desagradables imprevistes que a més tinguin un impacte considerable en l’economia del teu negoci, només has de triar entre els assegurances per autònoms de MGC Mutua i nosaltres ens encarregarem de la resta.

El tractament per al càncer infantil d’Amira therapeutics rep la designació com a medicament orfe per part de la FDA

La Fundació MGC està associada a Amira, la spin-off de Leitat, mitjançant un acord d’inversió signat l’any passat, en una aposta ferma i decidida per la innovació i el desenvolupament de la investigació biomèdica.

Amira, biotecnològica innovadora dedicada a millorar la vida de pacients pediàtrics amb càncer i les seves famílies, ha anunciat amb orgull que la US Food and Drug Administration (FDA) ha atorgat la Designació de Medicament Orfe al seu compost AMI463 per al tractament del sarcoma de teixits tous. Aquesta fita crucial subratlla el compromís d’abordar les necessitats no satisfetes en oncologia pediàtrica.

El sarcoma de teixits tous, un grup rar i divers de tumors derivats de teixits connectius mesenquimals embrionaris, sovint comporta un mal pronòstic, amb limitades opcions de tractament més enllà de la quimioteràpia. Amira està a l’avantguarda del desenvolupament d’AMI463, especialment per al rabdomiosarcoma, el sarcoma de teixits tous més comú en nens.

El rabdomiosarcoma, amb una incidència anual d’uns 500 casos nous als EUA i uns 400 en menors de 18 anys a Europa, és un càncer relacionat amb els músculs caracteritzat per una activació de la via de senyalització Hedgehog, que afecta principalment els teixits musculars i els òrgans buits.

Tractaments prometedors per a malalties rares

La Designació de Medicament Orfe s’atorga a tractaments prometedors per a malalties rares, oferint beneficis com a assistència en protocols i exclusivitat de mercat, recolzant encara més els seus esforços per portar AMI463 als pacients que ho necessiten.

A més de l’actual designació com a medicament orfe per la FDA, el compost AMI463 ha estat recentment reconegut, també per la FDA, amb la Rare Pediatric Disease Designation, així com també havia rebut prèviament la Designació de Medicament Orfe per part de l’Agència Europea del Medicament (EMA), cosa que suposarà un suport al desenvolupament i una protecció en la seva comercialització també a Europa.

Aquests reconeixements per part de les agències reguladores reforcen el compromís d’expandir l’abast dels seus tractaments innovadors i abordar el desafiament global del càncer pediàtric.

Què es el radiodiagnòstic?

x-ray room

El radiodiagnòstic és una manera de determinar o diagnosticar la malaltia d’un pacient mitjançant l’emissió de radiacions, la qual, al seu torn, ens permet de comprovar l’existència i l’abast del problema i obtenir-ne una imatge adequada.

N’hi ha de dues classes bàsiques: els raigs X i la ressonància magnètica nuclear (RMN).

Els raigs X

Es van descobrir el 1895 i tingueren una aplicació immediata: al cap d’un parell de mesos de la troballa ja es feien servir a Europa i als Estats Units, no únicament per obtenir imatges dels òrgans de gent viva, sinó per tractar certes malalties, com ara el càncer.

Són una mena de radiació electromagnètica, semblant a la de la llum o a la de les radiofreqüències. Tenen una energia alta perquè la longitud d’ona és curta, fet que els permet de travessar els teixits. Quan penetren en el cos, els teixits densos, com ara els ossos, bloquen els raigs més que els teixits tous (com són els pulmons).

Proves mèdiques amb raigs X

Les radiografies simples són molt útils per diagnosticar moltes malalties i problemes. Permeten de diagnosticar, normalment sense cap mena de dubte, la fissura o el trencament d’un os, o si en un pulmó hi ha cap massa indeterminada que demana una anàlisi per saber si es tracta de qualsevol tumor.

Tanmateix, per estudiar certes parts del cos cal tècniques especials. Per abordar un problema a les venes o a les arteries, per exemple, s’hi ha d’injectar un líquid opac als raigs X (contrast) per comprovar si hi ha cap constricció. Passa igual quan es vol explorar l’aparell digestiu: cal donar al pacient unes “farinetes” de contrast per observar l’esòfag, l’estómac o l’intestí prim. Si, en canvi, volem explorar el còlon o l’intestí gros, cal injectar el contrast per l’anus, talment un ènema.

El TAC (o tomografia axial computada) és un altre avenç tècnic en l’ús dels raigs X. Es fan passar els raigs en múltiples direccions per un mateix pla del cos i, amb un ordinador, s’obtenen radiografies complexes que inclouen imatges detallades de les seccions de les diferents parts del cos.

Com es fan les proves amb raigs X

Els raigs s’emeten en un aparell elèctric. El pacient se situa entre aquest aparell i una pantalla, en la qual s’obté la imatge o radiografia. (El pacient s’ha de desprendre de qualsevol objecte metàl·lic que dugui, perquè apareixeria a la imatge.) El procediment no causa cap molèstia, llevat de la punxada de la injecció de contrast, si cal per fer la prova.

En les proves més complicades es pot trigar unes quantes hores a obtenir-ne el resultat.

Són perillosos els raigs X?

Un element contradictori dels raigs X és que es fan servir per tractar el càncer (radioteràpia), però, alhora, poden fer que apareguin tumors. Actualment les dosis de radiació són molt limitades, i a desgrat d’això, se n’obtenen imatges de gran qualitat; així doncs, el perill real per a un pacient que es fa una radiografia és força baix i no té conseqüències.

No és el cas, però, dels professionals mèdics que treballen a l’àrea de radiologia (o radioteràpia); han d’extremar les precaucions per no exposar-se a la radiació, i col·locar-se darrere les pantalles opaques als raigs.

Finalment, la radiació pot causar danys al fetus, per la qual cosa es recomana de no fer radiografies durant la gestació. En cas que el metge demani cap radiografia, cal comprovar si no s’està prenyada abans d’accedir-hi.

La ressonància magnètica nuclear (RMN)

És una tècnica que fa servir les propietats magnètiques dels àtoms de l’organisme humà, principalment l’hidrogen. Aquesta prova fa les mesures amb la sincronització dels senyals nuclears que hi ha als teixits. Això significa que la prova és de les menys invasives de què disposem ara com ara.

Es considera imprescindible per estudiar força malalties i fa un gran servei per a moltes d’altres. A partir d’aquesta tècnica se n’han creat de noves amb un potencial mèdic i científic considerable, com ara la tomografia per emissió de positrons (PET), de la qual parlarem més avall; les imatges potenciades en difusió i perfusió; les angiografies per ressonància magnètica; les relacions de transferència de magnetització; les imatges espectroscòpiques o SPECT, i moltes d’altres amb un abast d’estudi que s’escapa d’aquest article.

Té un funcionament complex. En termes generals, és un fenomen físic pel qual unes quantes partícules (electrons, protons i certs nuclis atòmics) absorbeixen, sota un potent camp magnètic, energia electromagnètica de radiofreqüència que es pot captar amb una bobina receptora. L’elevat moment magnètic de l’hidrogen, i la seva abundància a l’organisme, fa que el senyal d’emissió sigui molt intens, de manera que és el nucli d’aquest element que es fa servir habitualment a la clínica.

Usos de la RMN

Les indicacions principals d’aquesta tècnica són:

Estudi del sistema nerviós central (SNC)

Aquesta tècnica ha demostrat una clara superioritat sobre d’altres en la detecció de tumors cerebrals o metàstasis cerebrals selectives, i també de malalties desmielinitzants, com ara l’esclerosi múltiple, les malformacions arteriovenoses i els aneurismes o les dilatacions dels vasos sanguinis cerebrals, les alteracions del SNC i les lesions o malalties de la medul·la espinal, entre d’altres.

Estudi del sistema musculoesquelètic

Sempre es du a terme després de l’estudi radiològic convencional i ofereix moltes possibilitats per trobar alteracions dels meniscos, els lligaments, els tendons i els cartílags de les grans articulacions, com són els genolls, les espatlles, els turmells o els malucs. També es fa servir per localitzar tumors de l’esquelet i de les parts toves (músculs, etc.).

Estudi de l’abdomen

Per determinar lesions del fetge, la melsa, el pàncrees, les glàndules suprarenals, els ronyons i els òrgans de la pelvis (com ara els òrgans femenins), la bufeta de l’orina o la pròstata.

Estudi del tòrax

Principalment, dels bronquis i dels pulmons, però també del cor i dels grans vasos.

Avantatges i desavantatges de la RMN

En conjunt, la RMN té avantatges importants sobre altres tècniques d’imatge:

  • No fa servir radiacions ionitzants.
  • Permet d’aconseguir imatges de tots els plans.
  • S’obté un gran contrast entre els teixits, i això fa que es puguin diferenciar els uns dels altres, caracteritzar teixits i lesions i fixar-ne l’extensió.

Els desavantatges deriven, en essència, del cost elevat i del temps d’estudi que s’hi dedica, que és llarg.

Tomografia per emissió de positrons (PET)

És una tècnica que mesura la funció fisiològica de l’organisme amb l’examen del flux sanguini, el metabolisme, els neurotransmissors i els fàrmacs marcats amb partícules radioactives.

Ofereix anàlisis quantitatives, cosa que permet de fer un monitoratge a llarg termini dels canvis experimentats a mesura que una malaltia evoluciona, segons la resposta a accions o estímuls específics.

En què consisteix

La tècnica es basa a detectar la radioactivitat emesa després d’injectar una petita quantitat de contrast al cos. La dosi radioactiva és semblant a la que s’empra en el TAC.

De nou, és un procediment complex tècnicament i es desenvolupa en quatre passos:

  1. El nucli del contrast injectat (radioisòtop) emet un positró, és a dir un electró positiu.
  2. Aquest xoca contra un electró al teixit i el procés fa que la massa esdevingui energia en forma de dos fotons.
  3. La càmera del PET fa servir uns vidres d’escintil·lació que es col·loquen al voltant del pacient per localitzar els fotons emesos.
  4. Els vidres absorbeixen els fotons i emeten una llum que es torna un senyal elèctric captat per una pantalla.

Amb quina finalitat es fa servir

Com a primera mesura, per determinar el caràcter maligne o benigne d’un tumor (i, per tant, s’aprofita molt en oncologia). En casos particulars, per delimitar la fase o estadi d’un càncer.

També té usos en cardiologia, per estudiar el múscul cardíac abans de fer-ne un trasplantament, per exemple, o per analitzar certs càncers de cor.

La PET no comporta més molèsties que les de la punxada al braç per injectar-hi el contrast.

Per acabar, les dones sempre han d’informar el metge de si estan prenyades o en cas d’alletament.

Bibliografia

https://www.iaea.org/es/recursos/proteccion-radiologica-de-los-pacientes/informacion-para-los-pacientes-y-la-poblacion/rayos-x
https://www.nibib.nih.gov/espanol/temas-cientificos/imagen-por-resonancia-magn%C3%A9tica-irm
https://www.msdmanuals.com/es-es/hogar/temas-especiales/pruebas-de-diagn%C3%B3stico-por-la-imagen-habituales/tomograf%C3%ADa-por-emisi%C3%B3n-de-positrones-pet

 

Com presentar una reclamació d’assegurança: Passos a seguir per a una experiència sense problemes

Les assegurances són una eina que tenim a la nostra disposició per protegir els nostres béns i la nostra salut en cas que es produeixin imprevistos. Tot i així, ja sigui per problemes amb la companyia asseguradora o perquè desconeixem el que s’inclou exactament a la pòlissa, pot ser necessari presentar una reclamació d’assegurança. En aquest article, t’expliquem com has de fer-ho i et compartim alguns exemples de reclamacions.

Quan és apropiat reclamar a l’asseguradora?

Els imprevistos succeeixen i podem haver de fer front a situacions desagradables que cobreixen les assegurances. Per exemple, problemes de salut o accidents. En aquests casos, cal sol·licitar la indemnització corresponent a la companyia asseguradora. No obstant, pot passar que hi hagi discrepàncies entre les expectatives com a beneficiaris i les condicions de la pòlissa.

Els accidents de trànsit o les malalties que requereixen assistència mèdica són els exemples més freqüents pels quals es sol·liciten les indemnitzacions a les asseguradores per cobrir les despeses pertinents.

Si aquestes es neguen a fer-ho, el que cal fer és una reclamació d’assegurança. Altres possibilitats són les compensacions insuficients per part d’aquestes o els retards que no tenen raó de ser. En reclamar aquests escenaris, s’obtindrà el tracte degut com a clients i la compensació que correspongui, ja que hi ha drets com a tals i obligacions amb les quals les companyies han de complir.

Passos per presentar una reclamació d’assegurança

Si et veus en la situació d’haver de procedir amb una reclamació d’assegurança a la teva companyia asseguradora, els passos a seguir són els següents:

  1. Contacta amb la companyia. Abans de procedir amb la reclamació, et recomanem que parlis amb l’asseguradora per explicar els fets. Existeix la possibilitat que es pugui solucionar en aquest punt.
  2. Presentació de la reclamació. Si contactar no canvia res, redacta una carta explicant els fets amb detalls. A Internet, pots trobar models d’exemple que et serviran de referència.
  3. Enviament de la carta. Perquè quedi constància d’ella, has d’enviar un correu certificat o un burofax. Assegura’t de complir amb tots els requisits necessaris, com incloure les teves dades personals i de la pòlissa, així com les de la companyia.
  4. Assessorament legal. En cas de ser necessari, demana ajuda professional.

Reclamacions a la Direcció General d’Assegurances

Quan no és possible solucionar el problema amb la companyia asseguradora, existeix l’opció d’adreçar-se a la Direcció General d’Assegurances (DGS). La seva funció és supervisar, controlar i regular les activitats de les asseguradores i altres entitats del sector per garantir la transparència.

Cal adreçar-se al seu Servei de Reclamacions amb una carta formal, en la qual es reflecteixi el motiu de la reclamació, els documents que expliquin els fets, les dades personals i de la pòlissa, i les comunicacions prèvies amb l’asseguradora. Si hi ha altres evidències que serveixin de suport, també s’han d’incloure.

Com més clara sigui l’explicació i la documentació, millor. Per a l’enviament, es recomana de nou el correu certificat perquè hi hagi un acusat de recollida. Les següents opcions són l’arbitratge amb una part imparcial i, finalment, la via judicial.

Casos específics de reclamacions

Perquè tinguis una idea més clara de quan optar per la reclamació de l’assegurança, a continuació et deixem alguns exemples.

Reclamacions de l’assegurança de salut

En les assegurances de salut, es pot presentar una reclamació quan després d’una malaltia, la persona assegurada reclama una sèrie de despeses mèdiques i la companyia asseguradora rebutja cobrir-les o parteix dels tractaments i procediments que s’hagin dut a terme. L’argumentació sol ser la que no estan inclosos dins de les condicions de la pòlissa. El problema resideix en la interpretació de la cobertura.

Reclamacions per accidents de trànsit

Si la persona assegurada es veu involucrada en un accident de trànsit, s’han de notificar els fets a la companyia el més aviat possible. S’ha de recopilar tota la documentació rellevant, incloent l’informe policial si existís i els detalls dels danys soferts pel teu vehicle.

Si després de la notificació, la companyia triga un temps considerable a respondre a la reclamació de la indemnització pels danys materials o les lesions personals sofertes, s’ha de procedir amb la reclamació d’assegurança. En aquests casos, pot ser necessari comptar amb un advocat.

Reclamacions de l’assegurança de vida

Un altre exemple pel qual es pot realitzar la reclamació d’assegurança és quan mor una persona coberta per una pòlissa. A l’hora de reclamar a la companyia asseguradora com a persones beneficiàries, aquesta es pot negar argumentant incompliments en les condicions de la pòlissa, discrepàncies o impagaments.

Per evitar veure’ns involucrats en aquestes situacions desagradables, és recomanable conservar tota la informació relativa als sinistres que tinguin lloc, perquè serveixin de suport en cas de reclamació. No obstant, també és important proporcionar tota la informació necessària a la companyia i complir amb els procediments marcats. En qualsevol cas, cal deixar un temps raonable perquè donin una resposta, abans de procedir amb una reclamació d’assegurança oficial.

La meningitis: els símptomes, les causes, el tractament i la prevenció

Les meninges i la meningitis

Les meninges són unes estructures que envolten la part noble del cervell com un embolcall. La meningitis és una inflamació d’aquestes estructures.

La inflamació es constata amb l’anàlisi del líquid cefalorraquidi (LCR), que és un fluid que protegeix les diferents estructures del sistema nerviós central, i és situat al cap i al llarg de tota la medul·la espinal. La medul·la espinal té, aproximadament, la consistència d’un flam, i si estigués ancorada de manera rígida dins la columna vertebral, qualsevol moviment brusc que féssim o qualsevol traumatisme que patís l’esquena (empentes, caigudes) la podrien danyar i les conseqüències serien molt greus. Per aquest motiu, la natura ha ideat el líquid cefalorraquidi, en el qual sura la medul·la espinal, de manera que és més difícil que es danyi.

Quan les meninges s’inflamen, les cèl·lules inflamatòries (en essència, totes les encarregades de defensar el nostre organisme) i els gèrmens que han originat la inflamació passen al líquid cefalorraquidi. L’anàlisi d’aquest líquid es fa mitjançant una punció lumbar, en una zona molt precisa on no hi ha medul·la espinal.

Al nostre entorn, la mortalitat per aquesta classe de meningitis és de poc més del 5 %, i està clarament relacionada amb l’endarreriment en el tractament. Així doncs, tan bon punt se’n manifesti un petit símptoma, cal anar al metge.

Símptomes de la meningitis

Totes les meningitis es defineixen segons una sèrie de signes i símptomes:

  • La manifestació més important de la meningitis és el mal de cap o cefalea; sol afectar tot el cap, si bé alguns pacients poden notar més molèsties en la zona posterior. Pot ser molt intens i sol anar acompanyat de sensibilitat a la llum i al soroll.
  • Habitualment els pacients amb meningitis tenen vòmits sense relació amb la digestió; en general, van precedits de basques i solen estar associats a la gravetat de la cefalea.
  • Sovint la febre és molt elevada i, normalment, s’acompanya de calfreds previs; aquest símptoma potser no apareix en el cas de la gent gran.
  • Els anomenats signes d’irritació meníngia ajuden a fer-ne el diagnòstic. El signe principal és la rigidesa del clatell, que fa impossible per al pacient de tocar-se el pit amb la barbeta; aquest moviment li és molt dolorós.
  • A més d’aquests símptomes, hi pot haver certa disminució del grau de consciència: els pacients responen vagament les nostres indicacions, no saben com es diuen o on són. També es poden produir convulsions o altres símptomes.

Per què es produeix la meningitis?

Els gèrmens que causen la meningitis són molt variats i inclouen bacteris, virus, fongs o altres agents infecciosos. Així mateix, la inflamació de les meninges es pot produir per una irritació química o per una infiltració de cèl·lules malignes.

Els agents patògens penetren fins a les meninges que, tal com hem dit, són una estructura interna del cap, per tres vies possibles:

  • La sang, des d’un focus proper a les meninges (per exemple, algunes infecciones de l’orella interna).
  • Per contacte directe (s’esdevé quan hi ha fractures cranials obertes).
  • Després d’una intervenció neuroquirúrgica.

Causa més freqüent de la meningitis

Un dels patògens més freqüents en l’aparició de la meningitis és el meningococ, que és un bacteri en forma de galeta amb una marcada tendència a inflamar les estructures meníngies.

S’han distingit cinc classes diferents de meningococ: A, B, C, W i Y. Cada un té unes característiques especials, que no tractarem en aquest article perquè en sobrepassa l’abast. Tanmateix, saber que hi ha aquestes subclasses és fonamental per entendre el problema que planteja la vaccinació.

La meningitis per meningococ pot aparèixer de manera esporàdica, és a dir, que en una comunitat en sorgeixi un cas aïllat; o bé associada a brots epidèmics de meningitis, com passa a vegades en alguns punts d’Espanya.

Pot afectar pacients de qualsevol edat, però és més usual en infants i adults joves. Es pot donar en qualsevol moment de l’any, encara que és més freqüent trobar-ne casos a l’hivern i al principi de la primavera.

L’agent patogen es localitza habitualment a la zona nasofaríngia (nas i coll), i en un 50 % dels casos aproximadament precedeixen o acompanyen la malaltia molèsties quan s’empassen aliments o amigdalitis. Des de la nasofaringe el germen pot viatjar per la sang i arribar a diferents òrgans, com les articulacions, les meninges, el cor, les orelles o els ulls. Una dada molt important en la meningitis per meningococ és la presència de certes taques cutànies —surten en gairebé el 60 % dels pacients amb meningitis per meningococ– que es poden presentar en qualsevol lloc de l’organisme.

Problemes que pot comportar una meningitis

L’evolució de la meningitis depèn de diversos factors:

  • El temps que es triga a rebre el tractament des que comença la malaltia (com més retard hi ha, més probables són les complicacions).
  • L’edat del pacient: el pronòstic empitjora en infants i gent gran.
  • Les possibles malalties associades del mateix pacient, perquè en pacients amb múltiples malalties, el pronòstic és més greu.
  • El germen causant de la inflamació (hi ha patògens que són més agressius) i la seva virulència.

D’aquesta manera, l’evolució de la malaltia pot anar de la curació completa, que és la tendència més habitual a Espanya, fins a la inflamació de les estructures encefàliques (encefalitis) i, anant malament, a la mort del pacient.

Possibles complicacions

Les complicacions es deuen al grau d’inflamació de les meninges, un fet secundari a la infecció. Normalment es resol completament i no en resten seqüeles. Ben rarament la meningitis meningocòccica es complica amb sordesa, convulsions, ceguesa o altres classes d’alteracions.

Com es tracta la meningitis?

Tal com hem dit, la meningitis és una malaltia potencialment mortal i causada, en la major part dels casos, per bacteris; així doncs, cal fer l’ingrés hospitalari al més aviat possible per començar un tractament amb antibiòtics intravenosos durant una setmana.

Si se sospita que es té meningitis, s’ha d’anar immediatament a un servei d’urgències hospitalari perquè en faci l’avaluació un especialista.

Hi ha cap vaccí contra el meningococ?

Actualment hi ha la vacuna tetravalent, que actua contra els grups A, C, W i Y. És totalment segura, garanteix una bona resposta immunitària i concedeix protecció comunitària, és a dir, serveix de protecció a la població no vaccinada. La protecció estimada és, almenys, de 5 a 10 anys.

El vaccí contra la meningitis B és relativament nou i encara no s’ha determinat quant dura la protecció que ofereix.

Tant la tetravalent com la del grup B tenen escassos efectes secundaris. Els principals efectes adversos que tenen els infants vaccinats són febre moderada o l’aparició d’una petita inflamació al punt on s’ha inoculat la vacuna, que desapareix al cap de pocs dies.

Només té tres contraindicacions:

  • Si el pacient té febre l’endemà.
  • Si prèviament s’ha tingut cap reacció al·lèrgica greu.
  • Si la pacient està prenyada.

Les vacunes s’inclouen en els calendaris de vaccinació de la Seguretat Social:

  • Meningitis B: 2, 4 i 12 mesos d’edat.
  • Meningitis C: 4 i 12 mesos.
  • Meningitis A, C, W, Y: als 12 anys, amb dosis de record dels 13 als 18 anys.

Prevenció de la meningitis

S’estima que els portadors del meningococ a la nasofaringe varia entre el 2 i el 5 % dels nens sans. Tot i que la meningitis meningocòccica generalment és una malaltia infantil, el microorganisme s’encomana d’un portador adult, que sol ser de la mateixa família. La probabilitat de tenir la malaltia després d’un contacte familiar és d’aproximadament l’1 %, una xifra que cal multiplicar per 1.000 quan el contacte es produeix dins la comunitat.

El perill d’agafar la malaltia després del contacte amb un infant malalt és, aproximadament, d’un 1 ‰, i és més freqüent en infants de menys de cinc anys, amb un risc més alt entre els 6 i els 12 mesos.

S’ha de vigilar especialment l’exposició als contactes dins la família, a l’escola o a la llar d’infants, i sempre que hi hagi cap cas de febre en algú de l’entorn, s’ha d’anar immediatament al metge.

Bibliografia

https://www.msdmanuals.com/es-es/professional/trastornos-neurol%C3%B3gicos/meningitis/generalidades-sobre-meningitis
https://www.stanfordchildrens.org/es/topic/default?id=meningitis-85-P03882
https://www.sanidad.gob.es/areas/sanidadExterior/laSaludTambienViaja/consejosSanitarios/docs/2023_EnfermedadMeningococica_ULT_vf.pdf

Com puc saber quines assegurances tinc contractades: Passos i recursos útils

Les assegurances estan dissenyades per protegir-nos en moments de dificultat i per oferir-nos tranquil·litat a l’hora d’enfrontar-nos a imprevistos de diferents tipus. Tot i així, quan s’han contractat diverses al llarg del temps, es pot perdre el compte de quantes pòlisses hi ha. En aquest article, donem resposta a com pots saber quins assegurances tens contractades i t’expliquem per què és convenient que ho tinguis clar.

Passos per identificar les assegurances que tenim contractades

Si alguna vegada t’has preguntat com pots saber quines assegurances tens contractades, a continuació et deixem els passos que has de seguir per fer-ho, ja que t’ajudaran a recopilar tota la informació rellevant.

  • Revisió de documentació. El primer pas consisteix a revisar tota la documentació relacionada amb les nostres finances i propietats. Per exemple, has de buscar els contractes d’assegurances, extractes bancaris o escriptures de propietats, entre altres documents rellevants.
  • Contacte amb companyies d’assegurances. Un cop recopilada la informació inicial, el que has de fer és contactar amb les companyies d’assegurances amb les quals tens relació. El més habitual és que siguin asseguradores de vida, automòbils, llar i salut, entre d’altres. Pots sol·licitar un llistat detallat de totes les assegurances contractades i les condicions associades a cadascuna de les teves pòlisses.
  • Revisió de pòlisses. Quan les companyies d’assegurances t’hagin subministrat tota la informació relativa a les teves assegurances, t’aconsellem que llegeixis la lletra petita de cadascuna. Els aspectes més rellevants als quals has de prestar atenció són la cobertura, les persones beneficiàries designades, les primes pagades i qualsevol altra condició rellevant.
  • Verificació de persones beneficiàries. És important revisar qui són les beneficiàries que han estat designades en cada pòlissa d’assegurança, sobretot quan es tracta d’assegurances de vida. Donat que es travessen diferents etapes al llarg de la vida, aquestes poden canviar. Per exemple, en funció de si s’ha contret matrimoni o s’han tingut fills, principalment.
  • Actualització d’informació. Un cop hagis aconseguit trobar tota la informació important sobre les teves pòlisses, has de mantenir-la sempre actualitzada. Per fer-ho, revisa periòdicament les pòlisses, informa de canvis en la situació familiar o financera, i actualitza les persones beneficiàries segons sigui necessari.

Com saber si sóc beneficiari d’un assegurança de vida?

A més de la problemàtica de no tenir clar quines assegurances hem contractat, també existeix la de no tenir coneixement de si algú ens ha nomenat com a beneficiari de les seves pòlisses. En particular, quan es tracta d’un assegurança de vida.

Per aclarir aquesta incertesa, pots fer una consulta telemàtica a la Sede Electrònica del Ministeri de Justícia, sempre i quan disposis d’una signatura electrònica. Per correu postal, pots dirigir-te una sol·licitud al Registre General d’Actes de Darrera Voluntat. També es pot sol·licitar presencialment allà o a alguna Gerència Territorial del Ministeri de Justícia presencialment.

En tots dos casos, necessitaràs omplir el model 790, disponible al Web del Ministeri de Justícia, i lliurar-lo emplenat. Cal esperar com a mínim 10 dies hàbils des de la defunció de la persona. A més, la teva sol·licitud d’informació al Registre haurà d’incloure el següent:

  • Justificant del pagament de la taxa de recaptació tributària pertinent.
  • Acreditació relativa a la defunció mitjançant el Certificat Literal de Defunció. Aquest s’obté al Registre Civil i només és vàlid el document original o una còpia compulsada.
  • Identificació com a persona sol·licitant.

L’expedició del certificat es genera com a mínim set dies després de la sol·licitud. Quan s’ha obtingut i es té, per tant, la confirmació de l’existència de l’assegurança i que se n’és beneficiari, es pot reclamar la indemnització a la companyia asseguradora corresponent.

Per què és important conèixer les teves assegurances

Ja hem donat resposta a la pregunta de com pots saber quines assegurances tens contractades. Però, per què és realment important saber quines són? A continuació et deixem els motius:

  • Protecció financera. Les assegurances donen protecció financera en cas d’accidents, malalties, desastres naturals o altres eventualitats. Si sabem quines són les pòlisses que tenim contractades, ens podrem assegurar de tenir la cobertura adequada per a les nostres necessitats un cop es produeixin els imprevistos.
  • Planificació financera. A més de la protecció, saber quines assegurances tenim contractades ens ajuda a planificar les nostres finances. Podem avaluar si estem pagant primes innecessàries o si necessitem augmentar la cobertura en àrees específiques.
  • Facilita la gestió en moments de crisi. En situacions d’emergència, com un accident o malaltia greu, és fonamental comptar amb informació clara sobre les nostres assegurances. Coneixer els detalls de les pòlisses contribueix a la presa de decisions ràpides i eficaces.

Si necessites cobertures per a tu o la teva família, pots consultar les diferents assegurances que tenim a MGC Mutua. Protecció personalitzada que s’adapta a les teves necessitats.