Fibrosi quística

Què és la fibrosi quística

És una malaltia greu, crònica i hereditària que afecta principalment els pulmons i el sistema digestiu. Segons la Federació Espanyola de Fibrosi Quística, a Espanya hi ha 2.500 persones afectades, el 53% de les quals són homes i el 47% dones.

Per què es produeix

La causa es troba en un gen defectuós que fa que el cos produeixi un moc espès i enganxós, que tendeix a acumular-se als pulmons i al pàncrees. Aquesta acumulació facilita la proliferació de bacteris i altres organismes, provocant infeccions respiratòries potencialment molt perilloses.

Moltes persones són portadores del gen (fins a una de cada 35, segons la Federació), però perquè la malaltia es manifesti és necessari que tant el pare com la mare siguin portadors.
Des de l’any 2015, la fibrosi quística està inclosa a tot Espanya en la prova de cribatge neonatal, la prova del taló. Aquesta detecció precoç és fonamental per aconseguir una millor qualitat de vida i una major longevitat del pacient.

Quins són els símptomes

Els símptomes són variables segons la gravetat de la malaltia i poden variar amb el temps, millorant o empitjorant. També és possible que no apareguin fins a l’edat adulta; en aquests casos, la malaltia tendeix a ser més lleu, amb símptomes més inespecífics com infertilitat, pneumònies o pancreatitis.

Símptomes en els nounats
La malabsorció intestinal provoca retards en el desenvolupament del nen; concretament:

  • Retard general del creixement
  • Absència de meconi (deposicions) en les primeres 24 a 48 hores de vida
  • Pell “salada”

Símptomes respiratoris
El moc als pulmons tendeix a obstruir els bronquis i pot causar:

  • Infeccions recurrents als pulmons (pneumònies)
  • Congestió nasal
  • Fatiga
  • Tos persistent, amb esputs
  • Xiulets i sibilàncies en respirar
  • Sinusitis, a causa de la inflamació de les vies respiratòries superiors

Símptomes digestius
El moc també obstrueix els conductes pancreàtics (que transporten els enzims digestius). Sense aquests enzims, l’intestí no pot absorbir completament els nutrients, produint desnutrició, amb conseqüències com:

  • Estancament del pes i del creixement
  • Femtes anormalment grasses, pàl·lides i de molt mal olor
  • Augment dels gasos, amb possible distensió abdominal
  • Nàusees
  • Obstruccions intestinals
  • Restrenyiment greu que pot acabar causant el prolapse rectal (sortida a l’exterior d’una part del recte)
  • Dolor abdominal

Un altre símptoma de la fibrosi quística és l’eliminació de molta sal per la suor, fet que provoca que la pell tingui un gust salat.
Amb el temps, la malaltia pot acabar causant esterilitat en els homes, inflamacions recurrents del pàncrees (pancreatitis) i una malformació curiosa als dits anomenada “en bastons de tambor”, on la darrera falange s’infla de manera anormal.

Diagnòstic de la fibrosi quística

Com ja hem dit, el 91% dels casos de fibrosi quística es diagnostiquen en els primers dies de vida, gràcies al cribatge neonatal o “prova del taló”. Aquesta prova permet detectar precoçment moltes altres malalties, a més de la FQ.

Un altre mètode de diagnòstic és el test de la suor. Ha de ser realitzat per personal especialitzat i es basa en la detecció anòmala de nivells elevats de sal a la suor. Per a un diagnòstic inequívoc, calen dos tests fiables.

Els problemes possiblement relacionats amb la fibrosi quística requeriran proves i tests addicionals, com radiografies de tòrax, proves de funció pancreàtica, anàlisis de femtes, etc.

Tractament de la fibrosi quística

Malauradament, la fibrosi quística no té cura; però sí que es poden tractar els símptomes, que poden alleujar-se molt si s’intervé el més aviat possible després del diagnòstic de la malaltia.

El tractament està dirigit principalment a prevenir les infeccions pulmonars, suavitzar i extreure la mucositat pulmonar, i prevenir i controlar les obstruccions intestinals. A més, el tractament ha d’incloure:

  • Una dieta adequada al trastorn, que pot incloure un augment de greixos i enzims pancreàtics
  • Un programa d’exercici, destinat a enfortir els òrgans afectats (pulmons, cor) i els músculs i ossos

Donada la complexitat del tractament i les seves múltiples àrees d’actuació, el més recomanable és acudir a una unitat hospitalària especialitzada i multidisciplinària, que establirà les pautes més adequades per a cada pacient.

Pronòstic de la fibrosi quística

Fins fa no més de quinze anys, els pacients amb fibrosi quística morien entre els 20 i 25 anys. Avui dia, el diagnòstic precoç i els avenços en els tractaments han augmentat l’esperança de vida fins als 45-55 anys, amb casos de molta més longevitat.

Entre els avenços en el tractament, cal destacar un fàrmac modulador de la mutació del gen CTFR per a pacients amb determinades mutacions genètiques. Aquest medicament va mostrar bons resultats en nens majors de 6 anys i ara s’aplica també a infants a partir dels dos anys.

La majoria de defuncions es produeixen a causa de problemes pulmonars. El trasplantament de pulmó pot ser una alternativa, però és molt complex i comporta molts riscos, per la qual cosa es reserva per als casos més greus que no responen bé als tractaments convencionals.

Actualment hi ha nombroses investigacions en marxa, cosa que permet preveure avenços en la supervivència dels afectats per aquesta malaltia.

Bibliografia
🔗 Federació Espanyola de Fibrosi Quística
🔗 Hospital 12 d’Octubre – Nou tractament per a la fibrosi quística
🔗 Manual MSD – Fibrosi quística

11 aliments que t’ajuden amb l’estat d’ànim…

… i tres que l’empitjoren

T’has llevat amb el peu esquerre aquest matí? O potser algú t’ha preguntat això mateix perquè estàs amb mal humor? Tots tenim dies ocasionals en què és impossible amagar aquest malestar amb què ens hem aixecat, sense una raó aparent. Però no et preocupis massa. Pot ser que puguis menjar alguna cosa que t’ajudi a canviar una mica aquest incòmode estat d’ànim.

Aquí et proposem onze possibilitats:

Peix blau

Les persones amb deficiència d’àcids Omega-3 són més propenses a la depressió i al mal humor, segons algunes investigacions, ja que aquests àcids constitueixen un percentatge elevat del teixit cerebral. Al voltant del 60% del pes (en sec) del cervell és greix, de la qual un 30% està en forma d’Omega-3, segons la Mental Health Foundation. El salmó, les sardines o les verats, consumits regularment, mantenen el cervell sa i també la flexibilitat de les cèl·lules, cosa que fa que els neurotransmissors funcionin millor. Una ració setmanal, d’uns 150 grams, és el mínim recomanable.

Civada

La civada és un reforç convenient per al teu estat d’ànim pel seu baix índex glucèmic (GI), la qual cosa allibera progressivament l’energia al torrent sanguini, sense desestabilitzar la glucosa ni l’humor (a diferència d’una “pujada” de sucre, que altera tots dos per produir un “baixó” que augmenta la irritabilitat). També conté seleni. Uns flocs de civada al matí, amb un bon iogurt grec, són un esmorzar excel·lent.

Plàtans

Els plàtans contenen un aminoàcid, el triptòfan, a més de vitamines A, B6 i C, fibra, potassi, ferro i hidrats de carboni. Els hidrats que reforcen l’estat d’ànim ajuden a l’absorció del triptòfan al cervell, mentre que la vitamina B6 converteix el triptòfan en l’hormona serotonina, que aixeca l’ànim. Tot plegat ajuda a l’estat d’ànim i també al son. Aquesta capacitat d’augmentar els nivells de serotonina ha fet que el triptòfan s’utilitzi en el tractament de diversos trastorns, com insomni, depressió i ansietat. Un plàtan mitjà al dia et vindrà de perles. El pots tallar en rodanxes i afegir-lo a un iogurt, o menjar-lo sol com un aperitiu a mig matí.

Nous de Brasil

És el fruit d’un arbre originari de l’Amazones, Bertholletia excelsa, i és una de les millors fonts de seleni. Diversos estudis han mostrat que les persones que no en tenen prou d’aquest mineral són propenses a la depressió, irritabilitat, ansietat i cansament. Tres nous de Brasil proporcionen la dosi diària recomanada de seleni. Són molt saboroses mòltes sobre una amanida o un saltat, o com a acompanyament d’un plàtan, per posar un exemple.

Llenties

Són hidrats de carboni complexos, de manera que, com els plàtans, ajuden a augmentar la producció de serotonina, amb els efectes que ja hem vist: un estat mental més tranquil, més feliç i amb menys ansietat. També ajuden a estabilitzar els nivells de sucre a la sang. A més, són riques en folats, la manca dels quals s’associa a la depressió. I aporten ferro, cosa que suposa un bon “cop” d’energia. Cuinades “viudes” (sense xoriço ni pernil) són delicioses i molt fàcils de preparar.

Pollastre i gall dindi

Tots dos ajuden igualment a augmentar la ingesta de l’aminoàcid triptòfan, que eleva la producció de serotonina, com ja hem vist. També ajuda amb la producció de melatonina, responsable de la regulació del son. La seva carn magra conté un altre aminoàcid anomenat tirosina, que pot ajudar a disminuir els símptomes de la depressió i ajudar-te quan et sents malament. La tirosina s’utilitza per produir l’hormona adrenalina, la carència de la qual s’ha associat a la depressió. A diferència del que passa amb la carn vermella, els pots consumir diverses vegades per setmana, i hi ha infinitat de receptes per preparar-los.

Espinacs

Algunes deficiències de vitamines del grup B s’han associat amb la depressió, ja que la producció de serotonina es pot veure compromesa amb baixos nivells d’aquestes vitamines. Les vitamines a vigilar són els folats, les B3, B6 i B12; i les verdures de fulla verda, com els espinacs, ajuden a augmentar aquests nivells. Una tassa d’espinacs (cuits) proporciona gairebé el 30% de la DDR de diverses vitamines del grup B. També es poden menjar crus, en amanida.

Aigua

Potser és excessiu qualificar l’aigua com a aliment, però atesa la seva importància, creiem adequat incloure-la aquí. És absolutament vital perquè el cos funcioni, i fins i tot una petita mancança ens afecta greument, tant física com mentalment: un inici de deshidratació, per exemple, pot afectar la nostra capacitat de concentració. Quant cal beure’n? Els experts no es posen d’acord, però 2 litres diaris sembla la quantitat més consensuada.

Cereals

El calci ha demostrat ser un bon reductor dels nivells d’estrès i ansietat, i els cereals enriquits són una gran font del mineral. També ho són les sardines, les gambes, el tofu i els espinacs. Una tassa de cereals enriquits proporciona un terç de la DDR de calci. Unes gambes per sopar, juntament amb una amanida d’espinacs, completaran l’aportació.

Xocolata negra

Tot sembla anar millor amb un trosset de xocolata, oi? Hi ha una raó perquè sigui així: amb una petita porció, el cervell allibera endorfines i augmenta els nivells de serotonina. En un estudi recent, es va proporcionar 40 g diaris de xocolata negra a 30 voluntaris durant 14 dies. Els resultats van concloure que els voluntaris presentaven nivells inferiors de les hormones d’estrès i ansietat. Amb moderació: un parell de petites porcions (del 70% de cacau o superior) seran suficients; no et deixis temptar per més.

Ostres

Tenen molts beneficis per a la salut mental. Són molt riques en zinc, vital per a la producció d’energia i la salut del cervell; i se sap que les persones deprimides solen tenir manca de zinc. Les ostres també contenen una proteïna rica en tirosina, un aminoàcid que el cervell utilitza per produir els elements químics necessaris per enfortir la funció mental i millorar l’estat d’ànim. Tres ostres proporcionen més del 100% de les necessitats diàries de zinc.

I 3 aliments que empitjoren el teu humor

Cafeïna

Pot asseure’t bé al principi, però les begudes amb molta cafeïna poden causar deshidratació a llarg termini, deixant-te irritable, nerviós i propens a mals de cap.

Sucre

El secret és evitar aliments ensucrats que augmentin sobtadament el nivell d’energia, però que també el facin caure bruscament. El perill és pensar que en necessites més, cosa que et farà caure en un cercle viciós.

Alcohol

Produeix un breu estat de plaer, amb una agradable relaxació mental. Probablement no cal explicar-t’ho, però si beus massa, l’endemà et trobaràs irritable, amb canvis d’humor i ansietat.

Bibliografia:
Salud Mental 360

Fundación Clínica de la Familia

Cronobiologia: sincronitza el teu rellotge intern per a una vida més saludable

Potser t’has adonat que hi ha persones més actives al matí, mentre que d’altres semblen despertar-se a la nit. O que el canvi horari al viatjar ens fa sentir cansats durant dies. La cronobiologia és la responsable d’aquestes situacions; una ciència que estudia els ritmes biològics i la seva influència en la salut. Entendre com funciona el nostre rellotge intern a través d’un test de cronobiologia ens ajudarà a tenir més energia i benestar i a descansar millor.

Què és la cronobiologia i per què és important?

Comencem per entendre què és la cronobiologia. Es tracta de la disciplina que estudia els ritmes biològics del cos humà i com aquests es sincronitzen amb l’ambient, especialment amb els cicles de llum i foscor. El nostre organisme no funciona de manera aleatòria, sinó que segueix patrons interns que regulen processos essencials, com ara el son, la digestió, la producció hormonal i la temperatura corporal.

Aquests ritmes biològics estan dirigits per una mena de rellotge mestre situat a l’hipotàlem, concretament al nucli supraquiasmàtic. Aquest rep senyals de l’entorn i ajusta les nostres funcions corporals en conseqüència. Quan hi ha desajustaments, podem experimentar insomni, fatiga, obesitat i malalties cròniques.

Com funciona el rellotge biològic en el cos humà?

El rellotge biològic regula diversos processos fisiològics mitjançant senyals químiques i hormonals, ja que la cronobiologia i la fisiologia estan estretament relacionades. Un dels principals reguladors és la llum solar, que informa el cervell de quan és de dia i quan és de nit. Això influeix, respectivament, en la secreció de cortisol per mantenir-nos alerta i en la producció de melatonina, l’hormona que indueix el son.

L’alimentació, l’activitat física i la temperatura ambiental també influeixen en aquest rellotge intern. Quan aquests estímuls s’alineen amb els ritmes naturals del cos, l’organisme funciona de manera eficient. Tanmateix, els canvis bruscos en els horaris o l’exposició constant a la llum artificial poden desajustar-lo.

Ritmes circadians i el seu impacte en la salut

Els ritmes circadians són cicles d’aproximadament 24 hores que regulen funcions biològiques essencials. Afecten el son, el metabolisme, la funció immunològica i la salut mental. Poden alterar-se a causa d’horaris de treball irregulars, viatges llargs o hàbits poc saludables. Com que hi ha una relació entre la cronobiologia i els ritmes biològics, les conseqüències poden ser fatiga crònica, problemes digestius i una major susceptibilitat a malalties.

Com influeix la cronobiologia en la salut i les malalties?

Si ens centrem en la cronobiologia mèdica i la seva relació amb les malalties, el seu impacte va més enllà del descans. Els desajustaments afavoreixen el desenvolupament de malalties cròniques i poden afectar l’equilibri mental.

Relació entre la cronobiologia i les malalties cròniques

Les alteracions en els ritmes circadians s’han vinculat amb malalties com la diabetis tipus 2, la hipertensió i les malalties cardiovasculars. Les persones que treballen en torns nocturns o tenen patrons de son irregulars presenten un risc més alt de patir aquests trastorns, a causa de l’alteració en la regulació de la glucosa i la pressió arterial.

Com els desajustaments en els ritmes biològics afecten la salut mental

Cronobiologia i psicologia també van de la mà. Els desajustaments en els ritmes circadians poden augmentar la probabilitat de patir ansietat, depressió i trastorns de l’estat d’ànim. La manca d’exposició a la llum natural durant el dia o la interrupció del son afecten la producció de serotonina i altres neurotransmissors.

Cronobiologia i obesitat

Pel que fa a la relació entre cronobiologia i obesitat, modificar els horaris dels àpats o menjar de nit pot alterar la manera com el cos processa els aliments, fet que afavoreix l’augment de pes. De fet, s’ha observat que el metabolisme de les persones que mengen tard es redueix i tenen una capacitat menor per cremar calories.

Cronobiologia i nutrició: com influeix l’alimentació en els nostres ritmes biològics?

En cronobiologia i nutrició, ajustar els horaris i la composició dels àpats segons el nostre rellotge intern pot optimitzar la digestió i el metabolisme.

Horaris dels àpats i el seu impacte en la digestió i el metabolisme

Menjar en horaris regulars ajuda a mantenir el metabolisme actiu i evita pics d’insulina que afavoreixen l’emmagatzematge de greix. Quan es respecten els cicles naturals de dejuni i alimentació, el cos aprofita millor els nutrients i es redueix el risc de trastorns digestius.

Quan és millor menjar certs aliments?

Segons la cronobiologia de l’alimentació, els horaris d’ingesta poden influir en el seu efecte sobre l’organisme. Per exemple, els hidrats de carboni es toleren millor durant el dia, mentre que les proteïnes són més recomanables per al sopar, ja que afavoreixen la reparació muscular.

Aplicacions pràctiques de la cronobiologia per a una vida més saludable

Aplicar els principis de la cronobiologia en la dieta i la vida diària pot millorar el benestar i el rendiment en diferents aspectes.

Com millorar el son sincronitzant el teu ritme circadià

Per dormir millor, cal exposar-se a la llum natural al matí, reduir l’exposició a pantalles a la nit i mantenir horaris de son regulars. Crear una rutina relaxant abans d’anar a dormir també ajuda a preparar el cos per al descans.

La millor hora per fer exercici segons la cronobiologia

El rendiment físic varia al llarg del dia. A la tarda, el cos està més preparat per activitats d’alta intensitat, mentre que l’exercici matinal ajuda a activar el metabolisme i millorar l’estat d’ànim.

Com adaptar la jornada laboral als ritmes biològics per millorar el rendiment

Ajustar la jornada laboral als ritmes biològics pot millorar la productivitat. Les tasques complexes s’han de fer en les hores de màxima concentració, mentre que les activitats més rutinàries es poden reservar per als moments de menor energia.

Sincronitzar el rellotge intern amb els ritmes naturals del cos millora la salut i permet viure amb més energia i benestar. Amb les eines de la cronobiologia, podem optimitzar el nostre estil de vida i aprofitar millor cada dia.

Com afecta la llum blava al son dels nens

La llum blava, emesa per dispositius com telèfons mòbils, tauletes, televisors i ordinadors, afecta significativament el son dels nens. Aquest tipus de llum, amb una longitud d’ona curta, té un paper important en la regulació del ritme circadià, el cicle natural de son-vigília del cos.

Què és la llum blava?

La llum blava és un tipus de llum visible amb una longitud d’ona curta que promou l’alerta i el rendiment durant el dia. Tot i que la llum blava es troba principalment en la llum solar, també és emesa per dispositius electrònics i certes bombetes LED i fluorescents.

La llum blava i la melatonina

La melatonina és una hormona que ajuda el cos a preparar-se per al son. En condicions normals, els nivells de melatonina augmenten al capvespre i arriben al punt màxim a mitjanit. Tanmateix, l’exposició a la llum blava a la nit suprimeix la producció de melatonina, dificultant que els nens sentin son abans d’anar a dormir.

Com afecta la llum blava als nens

Els nens són especialment sensibles a la llum blava. Els seus ulls tenen estructures més receptives i pupil·les més grans que les dels adults, cosa que incrementa la quantitat de llum que reben. Un estudi va mostrar que l’exposició nocturna a la llum blava suprimeix la melatonina en els nens el doble del que succeeix en els adults.

La llum blava causa problemes de son?

L’ús de dispositius electrònics abans d’anar a dormir s’ha associat amb retards a l’hora d’anar a dormir i menys temps total de son en els nens. Tot i que es necessiten més investigacions, les dades suggereixen que la llum blava interfereix amb el son i que els nens amb problemes de son són més propensos a utilitzar pantalles abans d’anar a dormir, creant un cercle viciós.

Com reduir l’exposició a la llum blava

Els pares poden prendre diverses mesures per minimitzar l’impacte de la llum blava en el son dels seus fills:

  • Limitar el temps davant les pantalles abans d’anar a dormir.
  • Establir una rutina relaxant per anar a dormir, sense dispositius electrònics.
  • Mantenir els dispositius fora de l’habitació durant la nit.
  • Utilitzar configuracions de llum càlida o modes nocturns en els dispositius.

Una gestió adequada de l’exposició a la llum blava pot ajudar els nens a dormir millor i a mantenir un desenvolupament saludable.

Article elaborat per Ad Salutem, Instituto del Sueño

La síndrome de la mort sobtada del lactant

Què és?

És la mort que sobrevé de manera imprevista en un infant de menys d’un any i que no s’esclareix ni després de fer-ne una investigació exhaustiva, la qual inclou una autòpsia completa, l’examen del context de la mort i una revisió de la història clínica. Així doncs, la causa de la mort és desconeguda.

Quins en són els factors de risc?

Els principals factors de risc o circumstàncies propícies perquè es produeixi la mort sobtada del lactant són:

Altres factors que s’han relacionat amb aquesta síndrome són:

  • La manca de cures prenatals o la seva aplicació tardana.
  • La joventut extrema de la mare.
  • Els nadons prematurs o amb poc pes.
  • El gènere masculí.

Causes i mecanismes que determinen la mort sobtada dels infants

Per definició, és un fet inexplicable. Únicament se n’ha trobat la causa específica en menys de la meitat de les autòpsies, i inclou d’accidents fins a infeccions, passant per anomalies congènites o trastorns metabòlics.

En general, s’ha admès que la síndrome de la mort sobtada del lactant és el reflex d’una diversitat de causes. La hipòtesi amb més acceptació en una gran majoria de casos explica que la mort es produiria per un retard en el desenvolupament del control del cor, de l’aparell respiratori i del mecanisme de desvetllament.

Factors de protecció

S’ha proposat la lactància materna com un factor que protegiria l’infant d’aquesta síndrome. Tanmateix, tot i que és molt beneficiosa per al desenvolupament del lactant i s’hauria de fomentar per múltiples raons, sembla que no hi ha prou evidència científica per recomanar-la com a estratègia per reduir la mort sobtada.

Alguns estudis han demostrat fa poc que el problema no sovinteja tant en els infants que fan servir xumet. Malgrat que la correlació de fets és sòlida i consistent, això no prova que fer servir el xumet previngui aquesta mena de morts i, per tant, tampoc no en podem recomanar l’ús com un element de protecció.

A quina edat pot aparèixer aquesta síndrome?

La mort sobtada del lactant es dona rarament durant el primer mes de vida, però assoleix un pic de màxima freqüència entre els dos i els quatre mesos d’edat i, a partir d’aleshores, en disminueix la incidència, fins a tornar-se un fet insòlit després dels sis mesos de vida.

Les estadístiques diuen que en el 90 % dels casos es produeix en infants de menys de sis mesos i n’hi ha ben pocs quan es passa de l’any.

En quina època de l’any són més probables les morts sobtades?

Les morts sobtades dels lactants es presenten a qualsevol època de l’any, però se n’ha constatat més freqüència en els mesos d’hivern.

La mort sobtada sempre s’esdevé al bressol?

No, la mort sobtada del lactant es pot produir a qualsevol lloc i a qualsevol hora. Normalment té lloc durant el son nocturn al bressol, però els nadons es poden morir en qualsevol altre període del son, com ara durant les migdiades diürnes, i a qualsevol altre lloc, com ara a coll dels pares o, fins i tot, al cotxet.

Recentment s’ha comprovat que els nadons que dormen amb els pares al sofà tenen un risc augmentat gairebé cinquanta vegades de tenir una mort sobtada. Certs estudis han descobert, també, que els lactants que dormen al llit dels pares corren més perill de morir, habitualment per asfíxia, sobretot si l’adult fuma, ha begut alcohol fa poc, està molt cansat o pren sedants. En la majoria dels casos el nen es mor plàcidament mentre dorm, sense dolor ni patiment.

És hereditari el problema?

La mort sobtada del lactant es pot donar en qualsevol família, però s’ha observat una associació entre aquest problema i el baix nivell socioeconòmic d’algunes famílies, amb pares molt joves que tenen pocs estudis i uns ingressos mínims i que, ben sovint, es troben sense feina. De vegades, cal afegir en les circumstàncies desfavorables el tabaquisme.

És excepcional que aquesta síndrome es produeixi dues vegades a la mateixa família, tot i que en alguns casos un trastorn hereditari, com ara un defecte metabòlic, pot fer que un infant es mori de manera inesperada. Hi ha autors que mantenen que, quan dos nens d’una mateixa família es moren per aquesta síndrome, caldria atribuir-ho a causes no patològiques, com ara l’homicidi.

Consells preventius per als pares

Les mesures que es proposen tot seguit han demostrat la seva eficàcia per reduir la freqüència de la síndrome de la mort sobtada del lactant:

  • Cal evitar que els lactants dormin de bocaterrosa fins als sis mesos d’edat. La posició més segura durant el son dels infants és panxa enlaire, i és clarament preferible a la de dormir de costat.
  • Hauríem de prescindir dels matalassos tous o de llana, dels edredons, dels coixins grossos, dels penjolls al coll i de qualsevol altre objecte que pugui causar asfíxia durant el son, com ara cintes o cordills, al voltant del bressol.
  • Es desaconsella als pares de fumar, sobretot a la mare durant la gestació, tot i que també és preferible després del naixement. Si no es pot reduir l’hàbit, convindria exposar-hi el lactant tan poc com fos possible.
  • Cal evitar d’abrigar en excés el lactant, en especial si té febre, i procurar de no tapar-li el cap. Així mateix, hauríem de mantenir una temperatura agradable a la habitació (idealment de 20º a 22º C).
  • Valdria més optar per lactància materna.

Altres recomanacions:

  • Cal vigilar que l’infant no es tapi el cap amb la roba del bressol, per la qual cosa el col·locarem amb els peus tocant-ne la part baixa; d’aquesta manera previndrem que acabi entortolligat amb la roba del llit.
  • És aconsellable de deixar el bressol a l’habitació dels pares durant els sis primers mesos per vigilar el nadó.
  • És perillós de compartir llit amb el nadó, en especial si un dels pares fuma, beu alcohol, pren medicaments sedants o té un gran cansament.
  • També és perillós dormir al costat del nen al sofà o en una butaca, pel risc d’asfíxia.

Bibliografia

https://kidshealth.org/es/parents/sids.html#:~:text=Lo%20m%C3%A1s%20importante%20es%20que,de%20muerte%20s%C3%BAbita%20del%20lactante.

https://www.msdmanuals.com/es/hogar/salud-infantil/otros-trastornos-en-lactantes-y-ni%C3%B1os-peque%C3%B1os/s%C3%ADndrome-de-muerte-s%C3%BAbita-del-lactante-smsl?ruleredirectid=756

 

Lactis: deu arguments a favor i en contra de suprimir-los

La majoria dels especialistes en nutrició i endocrinologia s’oposen a deixar que abandonem un grup sencer de nutrients. Tal com deus saber, hi ha tres grups bàsics per classificar els aliments: els hidrats de carboni (o carbohidrats o simplement hidrats), les proteïnes i els greixos. Hi ha diversos règims per aprimar-se que recomanen de suprimir-ne algun; són els coneguts com a dietes per dèficit. El cas, però, és que tots aquests règims s’han posat força en qüestió i la comunitat científica recomana de manera unànime que l’opció ideal és menjar de tot, en quantitats raonables i de manera equilibrada, seguint aquests tres paràmetres:

  • El 15 % de les calories han de provenir de proteïnes ingerides.
  • Els carbohidrats haurien d’aportar entre el 40 i el 60 % de les calories.
  • Els greixos haurien de representar el 30 % de l’aportació calòrica en la dieta.

La raó és que cada grup de nutrients aporta diferents vitamines, minerals i elements que formen un conjunt necessari per al cos. Tota una altra cosa és, per exemple, suprimir els lactis de la dieta per una al·lèrgia; però en aquest cas és un fet ineludible.

Suprimir els lactis de la dieta pot tenir conseqüències, tant bones com dolentes. Tot seguit s’expliquen quins canvis pot experimentar el cos en prescindir-ne i els motius.

1. Podries tenir menys mals de cap

El causant en podria ser un component químic (però natural) que sovint trobem al formatge, sobretot en els formatges que tenen una maduració més llarga: es tracta de la tiramina, un aminoàcid que ajuda a regular la pressió arterial i que en certes persones fa disminuir les migranyes i els mals de cap. Si tens aquests trastorns amb regularitat valdria la pena de suprimir els lactis una temporada, que potser són a la base del problema. Ara bé, potser no ho aconsegueixes.

Així mateix, els lactis contenen vitamina B2, que és tan important, i el seu dèficit justament es podria associar a les migranyes. Per tant, si decideixes d’eliminar-los de la dieta, verifica si n’estàs ben proveït: els bolets, les ametlles i els espinacs n’inclouen en quantitats considerables.

2. Podries reduir la sensació d’embotiment

Per més que no t’hagin diagnosticat intolerància a la lactosa, sembla que fins a un 65 % de la població té problemes per pair la llet, tal com assenyala la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units. Això és perquè sovint la gent té un dèficit de lactasa, un enzim necessari per digerir bé la llet de vaca. Si exclous els lactis de la dieta, et pots trobar que et millora la digestió i que et disminueix la sensació d’embotiment. També pots experimentar l’efecte contrari, per això, i notar-te més tip per la reacció de l’organisme al canvi de dieta.

3. La teva salut intestinal se’n podria ressentir

Que millori la digestió és un bon símptoma, però no vol dir necessàriament que això també hagi d’afavorir la salut intestinal. El tub digestiu conté moltes classes de bacteris, tant beneficiosos com perjudicials. En altres articles ja hem parlat de la microbiota, que és el conjunt d’organismes que viuen a l’intestí i que són encara més nombrosos que les cèl·lules que formen el nostre cos. Lactis com el iogurt grec natural o el quefir tenen bacteris bons i probiòtics en abundància que ajuden a millorar la salut intestinal. Si decideixes que evitaràs els lactis, és important que substitueixis el iogurt per un aliment adequat o, fins i tot, que et plantegis de prendre suplements probiòtics per mantenir l’estabilitat de l’intestí.

4. Et podrien faltar nutrients essencials

Igual que els hidrats de carboni, els greixos i les proteïnes, els lactis poden ser un component essencial d’una dieta saludable. Els lactis són rics en elements tan importants com el calci o la vitamina D, cosa que obliga a controlar-ne els nivells en cas de suprimir-los de la dieta. Es poden suplir amb peix blau, com ara les sardines, que són una bona font de calci o amb algunes llets vegetals, que sovint s’han reforçat justament amb aquests components.

5. Podries emmalaltir amb més facilitat

Sí, perquè el sistema immunitari s’afebleix considerablement quan se suprimeixen els lactis de la dieta. Això es podria deure a la manca de vitamina B12, un regulador bàsic del sistema immunitari.

Podries caure malalt amb més facilitat i contreure malalties més sovint. Així doncs, assegura’t que menges aliments que contenen vitamina B12 o bé parla amb el metge sobre si et convé de prendre cap suplement.

6. Et pot millorar la pell

És prou sabut que la supressió dels lactis té un efecte de millora de la pell. La llet de vaca inclou hormones que poden reaccionar amb les teves i fer augmentar la producció de seu, que tendeix a tancar els porus; és a dir, la teva pell podria tenir més bon aspecte. Com advertiment et recordem que hauries de comprovar si la dieta que segueixes és equilibrada i si inclou tots els nutrients essencials.

7. Podries tenir més energia

Estem envoltats de temptacions que contenen una bona dosi de lactis i són poc saludables, com ara pastes farcides de crema, formatges o pizzes industrials. Si deixes els lactis, hauràs de vigilar més atentament què menges. Per exemple, per compensar la manca de calci que obtenies dels lactis hauries d’incorporar altres aliments que et poden aportar diversos nutrients, com ara: els espinacs, la col verda (o la col arrissada) i les mongetes seques, entre d’altres. Aquest canvi, a més, pot fer que tinguis més energia.

8. Podries trobar-te de més bon humor

La llet de vaca conté un percentatge elevat d’hormones, com ara l’estrogen i la progesterona. Aquestes hormones també poden interactuar amb les teves i causar-te canvis d’humor. És possible que en suprimir els lactis de la dieta, et millori l’humor general perquè es torna més estable.

9. Podries tenir síndrome d’abstinència

Si estàs acostumat als lactis, pots experimentar una mena de síndrome d’abstinència, és a dir, un desig viu d’ingerir-ne per haver-los suprimit completament de la dieta. És la reacció del cos als canvis en l’alimentació. A més a més, et pots trobar més cansat que no és habitual i tenir problemes per dormir.

10. Et podrien faltar proteïnes

Un nutrient important que aporten els lactis són les proteïnes, que de manera ideal haurien de constituir el 15 % de l’alimentació, tal com hem explicat abans. Les proteïnes són essencials per enfortir la musculatura i perquè, al capdavall, els òrgans et funcionin com cal. Hi ha molts altres aliments que contenen proteïnes, però val més que paris compte. La quinoa, les ametlles, la carn, o els ous, per exemple, podrien suplir-ne el dèficit.

Bibliografia

La importància de la llet

Beneficis de consumir llet

10 aliments prohibits per a gossos que mai han de menjar

Els gossos es converteixen en part de la família. Com a tals, és habitual que ens costi resistir-nos a les seves mirades suplicants quan mengem i acabem compartint el nostre plat. No obstant això, no tot el que és bo per a nosaltres ho és també per a ells. Avui t’expliquem quins són els 10 aliments prohibits per a gossos que has d’evitar a tota costa.

Quins són els 10 aliments prohibits per a gossos?

Qualsevol persona que tingui o hagi tingut un gos a casa sap com de difícil és dir-li que no quan ens observa menjar. En general, els animals tenen un cert instint que els ajuda a evitar aquells aliments que poden ser perjudicials per a la seva salut. Però no sempre els serveix, i de vegades la curiositat o la golafreria els porta a menjar aliments nocius, ja que el seu organisme no està preparat per a processar-los.

Per això, avui coneixerem quins són els 10 aliments prohibits per a gossos. Encara que són segurs per als humans i fins i tot beneficiosos per al nostre organisme, per als animals poden ser letals. Recorda que hem de cuidar la seva salut.

Xocolata

La xocolata és un dels aliments més perillosos que existeixen per als gossos. La raó es troba en la teobromina, una substància que el seu organisme no pot metabolitzar correctament.
Com més pura sigui la xocolata, més teobromina conté i, per tant, més tòxica resulta per a l’animal. La intoxicació per xocolata pot provocar vòmits, diarrea, taquicàrdia, convulsions i fins i tot la mort. És, per això, el número u en els aliments prohibits per a gossos.

Raïm i panses

Malgrat la seva mida, el raïm i les panses poden causar insuficiència renal aguda en els gossos. No se sap amb certesa quin component és el responsable d’aquesta toxicitat, però fins i tot una petita quantitat pot ser perillosa. Els símptomes inclouen vòmits, letargia i pèrdua de gana.

Ceba i all

Tant la ceba com l’all contenen tiosulfat. Es tracta d’una substància que destrueix els glòbuls vermells dels gossos i que els pot provocar anèmia. Si es consumeix en grans quantitats, pot produir debilitat, dificultat per respirar i orina de color fosc.
No obstant això, els efectes no sempre són immediats, per la qual cosa la intoxicació pot passar desapercebuda fins que el dany ja és significatiu.

Alvocat

L’alvocat és una fruita que conté persina, un compost que en els gossos pot provocar problemes digestius com vòmits i diarrea. A més, el pinyol de l’alvocat suposa un risc d’asfíxia i pot causar una obstrucció intestinal si el gos el ingereix.

Cafeïna

Les begudes i tots aquells productes que contenen cafeïna, com el cafè, el te, els refrescos energètics i fins i tot alguns medicaments, poden causar hiperactivitat, augment de la pressió arterial, convulsions i, en casos greus, la mort.
Tots ells són aliments prohibits per a gossos, ja que són molt més sensibles a la cafeïna que els humans. Fins i tot una petita quantitat pot ser perillosa.

cafeina

Ossos

Els gossos sempre han menjat ossos i és habitual que se’ls donin les sobres del menjar. No obstant això, els ossos cuits, sobretot els de pollastre, s’esmicolen amb facilitat. Quan això succeeix, es pot produir una obstrucció intestinal o fins i tot una perforació a l’estómac o als intestins. En ambdós casos, es posa en risc la vida de l’animal.
Els ossos crus s’esmicolen amb menys facilitat, però és preferible evitar-ne el consum.

Alcohol

L’alcohol, en qualsevol de les seves formes, és un altre dels aliments prohibits per als gossos, ja que és altament tòxic. Qualsevol quantitat és suficient per provocar vòmits, diarrea, descoordinació, depressió del sistema nerviós central i, en casos greus, coma o mort. El seu organisme no té la capacitat de metabolitzar l’etanol com el nostre, per la qual cosa els efectes són molt més severs.

Edulcorants artificials (xilitol)

El xilitol és un edulcorant present en xiclets, caramels sense sucre, algunes cremes de cacauet i productes de rebosteria. És extremadament tòxic per als gossos. Pot provocar una alliberació massiva d’insulina, que causa una baixada dràstica i perillosa del sucre en sang.
Els símptomes inclouen vòmits, descoordinació i convulsions. En casos greus, pot derivar en insuficiència hepàtica.

Làctics

Els làctics són un altre dels aliments que tendim a donar als nostres animals de companyia. No obstant això, són tòxics per a ells. Cal tenir en compte que la llet de vaca o de qualsevol altra espècie està destinada únicament a les seves pròpies cries, que són les úniques que la poden metabolitzar correctament.
Com els humans, els gossos poden ser intolerants a la lactosa i patir diarrea, gasos o dolor estomacal després de consumir productes làctics. Tot i que no és letal, sí que genera molèsties innecessàries.

lactosa

Nous de macadàmia

L’últim dels nostres 10 aliments prohibits per a gossos són les nous de macadàmia. No es coneix quin és el compost que les fa perilloses, però són molt tòxiques per a ells.
El seu consum pot causar debilitat, tremolors, vòmits, febre i, en els casos més greus, problemes neurològics. N’hi ha prou amb una petita quantitat perquè apareguin els símptomes.

Si vols cuidar la salut del teu gos, tria pinsos de qualitat i productes humits destinats a aquesta espècie. En cas d’ingesta accidental, contacta directament amb el teu veterinari sense esperar que apareguin els símptomes.
I si vols gaudir de la millor cobertura per als imprevistos que puguin tenir lloc, contracta una assegurança per a mascotes.