25 coses increïbles de la llet materna

Quan es parla d’alimentar un nadó, la comunitat científica és unànime: la lactància materna és el millor mètode. Ara bé, si tens problemes de qualsevol mena, estàs baldada o simplement has optat pel biberó, no passa res, el fet més important és alimentar el nadó com cal. El missatge que diu que la llet materna és la millor no té en compte les circumstàncies de cadascú. I val més que no afegeixis els biberons a la llista de coses que poden causar sentiments de culpabilitat. Les diferents llets que ofereix el mercat són excel·lents!

No obstant això, les demostracions científiques són irrefutables: la forma ideal d’alimentar un nadó, des del punt de vista nutricional, és amb llet materna. I, a més a més, és l’única manera segura de nodrir la criatura en llocs sense accés fàcil a aigua ben neta i a recursos per fer l’esterilització. No cal dir, també, que és l’opció més barata, entre altres avantatges. Llegeix tot seguit 25 beneficis més que completen aquesta introducció.

La llet materna és el menjar preparat perfecte

Un cop has decidit que alletaràs el nadó, tot serà molt senzill: és una font sempre disponible, no cal rentar res o, encara més facilitats, no s’ha d’esterilitzar el biberó ni la tetina, no s’ha de fer bullir aigua ni deixar-la refredar: ja surt a la temperatura perfecta, tal com l’has encarregada, és com el fast food!

Conté tots els nutrients que el nadó necessita

La llet materna conté tots els hidrats, proteïnes, greixos, minerals i vitamines que la criatura necessita. De fet, inclou més de 200 tipus diferents d’àcids grassos i més de 400 classes de proteïnes. A banda d’això, com que és aigua en un 87 %, és l’únic líquid que ha de prendre la criatura fins al deslletament.

Té un gust diferent en funció del que la mare menja

La llet materna és bàsicament dolça i té una lleugera consistència cremosa. Amb tot, no té pas un gust uniforme, sinó que canvia segons què menja la mare. Fixa’t que això és una bona noticia per a quan arriba el deslletament: l’infant haurà tastat tota la gamma de gustos. De fet, la ciència ho corrobora: un estudi fet el 2017 va demostrar que la llet materna tenia gustos de diferents brous vegetals i, encara millor, que les criatures acceptaven més bé els purés després del deslletament.

La composició canvia constantment

No és prou sabut que la llet materna es transforma a mesura que el lactant creix i que en canvien les necessitats nutricionals. Després del part, i fins cap al tercer dia, el cos de la mare segrega calostre, que és com l’or líquid: molt ric en proteïnes i amb una munió de vitamines, minerals i també cèl·lules blanques, que han d’ajudar el nadó a combatre les infeccions. És el començament ideal per a una criatura.

Al cap de tres dies, el cos de la mare segrega llet de transició (si bé encara conté calostre), i aleshores és quan la mare s’adona que li puja la llet, com es diu col·loquialment. Això dura prop d’un parell de setmanes, fins que el cos segrega llet madura. Tanmateix, la composició de la llet madura continuarà canviant si fa no fa cada setmana, per adaptar-se a les necessitats de l’infant.

La composició de la llet varia durant cada presa

D’això, també se’n sap ben poc. Quan el nadó comença a mamar, li arriba una llet més fina, més subtil, que fa de beguda i li apaga la set. I, a mesura que continua mamant, rep la llet completa, amb més contingut de greix, que és destinada a satisfer les exigències energètiques. De vegades el nadó només té set, i deixa de mamar quan n’ha calmat el desig, mentre que d’altres en necessita una ració equivalent a tres plats. És important de deixar-se guiar per la criatura en cada presa, perquè sap molt bé què li demana el cos.

La llet materna potencia el sistema immunitari

Ja hem vist que la llet materna conté glòbuls blancs que lluiten contra qualsevol infecció del nadó. Al marge d’això, si la mare n’agafa cap, comença a produir anticossos específics per combatre-la; són anticossos que transmet al nadó a través de la llet, i que actuen com a protecció. Fa poc s’ha descobert que les dones que s’han recuperat de la COVID-19 tenen índexs significatius d’anticossos específics d’immoglobulina A o IgA contra el SARS-CoV-2 a la llet materna, els quals preserven la salut del nadó.

Ara, vols descobrir una estratègia realment sofisticada? Si el nadó s’infecta d’un microbi determinat, l’encomana a la mare per la saliva, i la mare tot seguit comença a fabricar exactament l’anticòs que l’infant necessita, i li transmet per mitjà de la llet. És màgia!

La llet materna contribueix a fer que les ferides cicatritzin abans

Es pensa que la llet materna té propietats antiinflamatòries i que pot accelerar el procés de curació de petites ferides o cremades i de la conjuntivitis.

Pot ajudar a fer dormir les criatures

Sembla que no és veritat que els infants que s’han alletat amb biberó s’adormin abans, ans al contrari. No tan sols és relaxant de xuclar el mugró, sinó que la secreció de serotonina augmenta en la llet materna al llarg del dia; aquesta hormona és la responsable d’una somnolència plaent i ajuda, a més, a regular el ritme circadiari del nadó. Segons certs estudis, la llet que se segrega de nit conté nivells més alts de determinades proteïnes del grup dels nucleòtids, que estimulen la producció d’un aminoàcid (GABA o àcid γ-aminobutíric) afavoridor del son.

La llet materna és única

És tan única com ho és cada nadó. El cos de la mare l’elabora amb la finalitat de satisfer amb precisió les necessitats de cada fill.

Fins i tot l’olor és única!

I encara és més singular l’aroma de la llet. Els nadons tenen un bon olfacte i poden notar si aquella llet és per a ells.

Conté cèl·lules mare

Les cèl·lules mare són les proveïdores de tots les altres cèl·lules específiques (cèl·lules sanguínies o cerebrals, per esmentar-ne algunes). I també les trobem a la llet materna. En un estudi de 2012 que va dur a terme la Universitat d’Austràlia Occidental (en ratolins), es va detectar que no únicament hi havia cèl·lules mare a la llet materna, sinó que passaven vives a l’estómac del nadó i que arribaven fins a la sang, el timus, el fetge, el pàncrees, la melsa i el cervell; és a dir, s’integraven en tots aquests òrgans i hi produïen proteïnes específiques.

Pot matar cèl·lules canceroses

Aquest fenomen es va descobrir per atzar. Mentre els científics investigaven les propietats antibacterianes de la llet materna, es van adonar que podia matar fins a 40 classes diferents de cèl·lules canceroses. Això es deu a una substància anomenada amb les sigles HAMLET (o Human Alpha-lactalbumin Made Lethal to Tumour cells, que traduiríem com α-lactalbúmina letal per a les cèl·lules tumorals). Segons sembla, podria ser que aquesta substància no es trobés pròpiament a la llet; teòricament es forma a partir de l’albúmina en l’entorn àcid de l’estómac del nadó. Una estratègia d’allò més intel·ligent.

Conté analgèsics

A banda de totes les propietats esmentades, conté dotze endocannabinoides diferents (no cal patir, però: són uns cannabinoides que no tenen res a veure amb els del cànnabis). El més abundant és el 2-AG, que ajuda a regular el sistema immunitari, té efectes antiinflamatoris i estimula l’instint de succió del nadó. Entre altres exemples, si vols apaivagar el dolor del nadó després de rebre una vacuna, alleta’l.

Canvia en funció del sexe del nadó (i del poder adquisitiu de la mare)

Això sembla increïble, però el sexe del nadó pot determinar la composició de la llet materna; encara més, el nivell econòmic de la mare també influeix en la composició de la llet. En un estudi publicat en la revista American Journal of Physical Anthropology, que es va dur a terme a les zones rurals de Kènia, els investigadors van descobrir que les mares amb economies sanejades produïen una llet de més qualitat si l’infant era mascle en lloc de femella (2,8 % de greix en comparació del 1,74 % en el segon cas); i les mares més pobres segregaven una llet més consistent (el 2,6 % respecte del 2,3 %) si el nadó era femella. La teoria explicaria que la selecció natural afavoreix que s’esmerci més recursos en els nens quan les coses van bé, mentre que quan hi ha vaques magres val més d’invertir en les nenes.

La producció de llet s’associa amb l’amor

No t’has adonat que la llet et puja així que et mires el teu nadó o els sents plorar? L’oxitocina o hormona de l’amor n’és la causa, perquè fa que es contreguin els conductes de la llet. L’oxitocina també té un paper cabdal en el sexe.

La lactància materna també és bona per a la mare

La ciència ha revelat que, si alletes un nadó entre 4 i 12 mesos, es redueix el risc de desenvolupar un càncer de mama en un 11 %. I si el continues alletant fins als 24 mesos, el risc davalla fins al 25 %. Certs estudis també han demostrat que les dones que alleten els fills tenen menys risc de patir càncer d’ovari.

El mugró té moltes obertures

Abans de començar la lactància, no és ben clar per on ha de sortir la llet. Hi ha mugrons que sembla que només tinguin un únic orifici, gairebé com la tetina d’un biberó. En realitat, però, el mugró posseeix fins a 18 punts de sortida diferents, per bé que la mitjana és de nou.

La dreta o l’esquerra?

Aparentment, gairebé el 75 % de les mares produeix més llet en la mama dreta, independentment de si són esquerranes o dretanes. No se’n sap ben bé el perquè, tot i que hi ha una teoria que defensa que la preferència del nadó per una mama o l’altra —segons si la mare l’hi té més estona alletant, o més sovint— determina quina en produirà més.

La lactància s’aprèn

La lactància és un procés natural, però això no vol dir pas que sigui sempre fàcil. La fórmula ideal és que, abans del part, t’estiguis amb altres mares lactants i n’observis el mecanisme. Uns cuidadors de zoològic en van comprovar el resultat en un experiment dut a terme en els anys vuitanta (tal com ho llegeixes!). Van trobar una goril·la jove sense mare que havia parit, i no sabia gens com havia d’alletar el cadell nounat. Aleshores els cuidadors van contactar amb una organització que fomentava la lactància materna (La Leche League) per demanar-los ajut. La solució va ser que diverses mares voluntàries alletessin els nadons davant de la goril·la principiant: la goril·la va parar molta atenció i va aprendre ràpidament com ho havia de fer.

Alletar no ha de fer mal

Moltes mares ho troben incòmode, i al començament fins i tot dolorós. Ara bé, un cop la mare s’ha habituat a aquesta sensació nova, no ha de fer gens de mal. Si experimentes dolor amb la lactància, se t’enceta el pit, et deixa qualsevol ferida o et produeix hemorràgies, parla’n de seguida amb la llevadora o, en darrer terme, amb el metge. De vegades només cal corregir la posició del nadó. Només un especialista, si fa al cas, pot diagnosticar anquiloglòssia (una malformació de la llengua).

Ajuda a regular la temperatura del nadó

El contacte estret de la pell del nadó amb la de la mare, mentre mama, és important per moltes raons, entre d’altres perquè ajuda l’infant a regular la pròpia temperatura. De fet, un estudi va demostrar que si s’abraça els nadons, pell contra pell, durant les primeres hores de vida, mantenen més l’escalfor que els nounats que s’embolcallen mentre la mare els abraça.

Protegeix la vida del nadó a llarg termini

L’Organització Mundial de la Salut promou la lactància materna com una manera de garantir, en la mesura que és possible, la salut de l’infant els dos primers anys de vida. També suggereix, però, que els beneficis van més enllà en el temps, perquè el protegeixen de malalties que no es poden encomanar, com ara l’obesitat. De la mateixa manera, el protegeix contra la pressió arterial elevada, els èczemes i l’asma. Un estudi va constatar que els infants asmàtics que s’han nodrit amb llet materna tenen moltes menys exacerbacions de la malaltia que els qui n’han pres amb biberó.

És més bona per al medi ambient

Potser és evident, però recordem que la lactància materna no allibera emissions de cap mena, ni tampoc genera residus. Un estudi de l’Imperial College de Londres va provar que si, es tenen en compte els mètodes de producció i les emissions de metà de les vaques en l’obtenció de llet, la lactància materna durant sis mesos implica un estalvi de 153 kg de CO2 per cada infant.

Es pot congelar

Si t’extreus llet, o la vols fer servir en el futur, es pot congelar durant sis mesos (sempre que es conservi a 18 ºC sota zero). Es pot desar en tàpers esterilitzats o en bosses adequades (de venda a les farmàcies o per Internet). Guarda-la en petites quantitats i, quan l’hagis de menester, deixa que es descongeli a poc a poc dins la nevera, o bé lentament al bany maria amb aigua tèbia, si la necessites de seguida. No la tornis a congelar si ja ho havies fet abans. No deixis que passi més d’una hora després de descongelar-la.

I es pot donar

La llet materna pot contribuir en bona mesura a salvar les vides dels nadons prematurs o que neixen amb malalties greus, a qui les mares no poden alimentar per la raó que sigui.

Si t’interessa el tema, adreça’t a l’Associació Espanyola de Bancs de Llet Humana; actualment hi ha bancs de lleu materna a quinze de les principals ciutats d’Espanya.