4 maneres com el mòbil canvia el nostre cervell

Segons alguns estudis, un percentatge increïble d’usuaris, que arriba fins al 81 %, té el mòbil —o l’Smartphone— gairebé constantment a l’abast. I un de cada cinc joves consulta la pantalla almenys cada cinc minuts, d’acord amb una enquesta de Gallup duta a terme el 2018.

Si t’inquieta el poder que el mòbil té sobre tu, pensa que les nostres ments canvien contínuament per respondre a exigències diverses, i també als estímuls dels mòbils, en un procés que els neuròlegs anomenen neuroplasticitat.

Bàsicament “és un procés constant d’enfortiment i afebliment de les connexions de les cèl·lules nervioses en funció de les experiències”, segons explica el doctor Larry Rosen al seu llibre iDisorder: Understanding our obsession with Technology and Overcoming Its hold on Us. (iTrastorn: entendre l’obsessió amb la tecnologia i superar el poder que té en nosaltres). “Aquesta capacitat de canviar és un gran avantatge del cervell; atès que la nostra ment és assetjada de manera continuada per estímuls nous, la neuroplasticitat és la salvació del cervell”.

A continuació descriurem com canvia el teu cervell, probablement ara mateix, mentre llegeixes aquest text al teu BFF (Best Friend Forever) o millor amic per sempre.

La teva memòria es relaxa

T’has adonat de com de difícil sembla qualsevol feina senzilla, per exemple trobar la ruta per arribar a un restaurant, sense consultar abans el mòbil? L’anomenem ‘efecte Google’, d’acord amb el terme que van encunyar uns investigadors de la Universitat de Colúmbia.

“És tan habitual cercar la resposta a qualsevol qüestió, que sembla com si tinguéssim la síndrome d’abstinència quan no la trobem immediatament”, tal com diuen a l’estudi, i acaben afirmant que “hem arribat a un estat de simbiosi tal amb els nostres dispositius, que oblidem la informació perquè sabem on es pot localitzar”.

De la mateixa manera, diuen que, com que és tan fàcil de trobar qualsevol cosa a Internet, els nostres ‘discs durs interns’ s’han tornat opacs.

T’ha crescut una nova extremitat

Si et sembla que el mòbil és una extensió del teu braç és perquè virtualment s’hi ha convertit. En una recerca de la Universitat de Denver a 290 universitaris, el 90 % del total van reportar que tenien la ‘síndrome de la vibració fantasma’: és a dir, sentien com alguna cosa els vibrava a la butxaca, fins i tot quan no hi tenien el mòbil.

Encara més, als usuaris més addictes als mòbils (és a dir, la majoria de nosaltres), els fa l’efecte que el mòbil és una part més del seu cos. En un estudi de la Universitat de Missouri, de 2015, durant el qual es va prendre el mòbil als voluntaris, els investigadors van afirmar que hi havia participants que ho van viure com “una pèrdua de la pròpia identitat”.

La teva ansietat causa ansietat

Si estàs acostumat a viure aferrat al mòbil, amb tot just deu minuts de separació n’hi haurà prou perquè el teu cervell manifesti ansietat, segons va demostrar un experiment dut a terme el 2014.

El Dr. Rosen afirma que “L’ansietat es revela amb símptomes com ara les mans humides o les palpitacions cardíaques; de fet, és la manera com reacciona el cos quan s’alliberen determinats agents químics al cervell, en especial la hidrocortisona, que es l’hormona de l’estrès”.

La recerca també va demostrar que la simple presència d’un mòbil a la vista, encara que no sigui teu, pot desfermar aquesta ansietat.

Ràfegues de pensaments

L’allau de notificacions, missatges electrònics, textos i milers d’enllaços que van apareixent al mòbil és la manera com la tecnologia sobrecarrega el cervell. Pot semblar interessant de tenir totes aquestes fonts d’informació a l’abast del nostre intel·lecte, però té un cost emocional alt. Rosen diu que estar immers en tot de pensaments dispersos ens fa sentir “molt cansats i miserables”. Hi ha estudis que demostren que els mil·lennistes no són capaços de concentrar-se en res de concret passats cinc minuts; després d’aquesta estona, són temptats per altres coses. (I, ara que hi penso, gràcies per continuar llegint l’article!)

Preocupat?

Si ets sincer, tu ets qui pot a jutjar més bé fins a quin punt depens del mòbil, tot i que els qui tens al voltant te’n donaran, segurament, alguna pista.

L’addicció al mòbil és una addicció com qualsevol altra, cosa que significa que es pot guarir. Si estàs amoïnat perquè els intents de prescindir del mòbil, si més no a estones, no han donat resultat, potser és hora d’anar al metge de família, perquè avaluï la conveniència de trobar-hi suport terapèutic.

També hi ha aplicacions a Internet que bloquen temporalment el mòbil al cap d’una estona fent-lo servir (determinat per l’usuari), i que hi poden ajudar.