8 claus per a la felicitat de la parella

Segur que coneixes alguna parella “perfecta”. Aquestes en què als membres se’ls il·lumina la cara quan per fi arriba l’altre, que s’admiren mútuament com a cap altre i que prefereixen la seva companyia a la de qualsevol altre. I potser penses… quina sort!Doncs sí, quina sort. Però no només és qüestió de sort. En realitat, aquestes parelles felices treballen la seva relació, i la treballen a consciència.

Vistes des de fora, aquestes afortunades relacions semblen sorprenentment fàcils i fluides i poden fer pensar que són naturals i que no exigeixen res. I això és mentida. Les bones relacions de parella requereixen atenció constant. Com a primera mesura, s’ha de deixar de pensar en terme de “jo” i fer-ho en “nosaltres”. Cal mantenir la pròpia identitat alhora que es fa lloc per a la de la parella.

A continuació enumerem vuit aspectes que les parelles felices tenen molt en compte.

1. Estan constantment en contacte

Es comuniquen. És molt important mantenir una comunicació fluïda, sobretot quan hi ha problemes. Als dos els creen un estat de tensió o ansietat –a cadascun amb una intensitat diferent–, però és clau compartir-los i buscar-ne la millor solució junts. És el fet de compartir la càrrega el que ajuda la parella a consolidar aquesta societat de dos.
Les parelles felices tenen els mateixos problemes que les altres, però, simplement, els tracten d’una altra manera.

2. Es miren l’un a l’altre

Les persones canvien. Totes. El temps ens sotmet a canvis que poden ser profunds. Per tant, serà un error pensar que ho saps tot de la teva parella.

No s’ha de donar res per fet. Els objectius de la vida, les esperances i les il·lusions canvien amb les persones, evolucionen. No és estrany sentir com un membre d’una parella es queixa que “no m’ajuda gens amb els meus plans”. I de fet, potser qui no ajuda l’altre ni tan sols sap quins són aquests plans.

3. Són empàtiques

Tant si vas créixer en una família en què els teus pares discutien amb acritud o si, al contrari, a casa teva es debatia amb calma i respecte mutu, saps bé la lliçó sobre com actuar amb els altres.

Si ets dels afortunats que van créixer en un ambient de respecte, ja saps que has de pensar amb calma i parlar sense alterar-te i mantenint el respecte mutu. Si et vas educar en un ambient menys tranquil, no has de caure en el mateix error. Para’t a pensar i parla amb la teva parella procurant posar-te en el seu lloc. Ja veuràs com la cosa no és tan difícil.

4. Estan a prop l’un de l’altre

No ens referim al sexe o, almenys, no necessàriament. El fet de tenir contacte regular, agafar-se la mà, abraçar-se o fer-se un petó són coses que ajuden en la relació. Fa poc es va publicar un estudi a The Journal of Social Psychological and Personality Science que explicava que les parelles que feia més de deu anys que estaven casades i seguien descrivint la seva relació com d’amor profund eren les que més demostracions d’afecte es dedicaven.

5. Tenen els mateixos valors

A priori hi ha tres indicadors bàsics de com serà una relació de parella: interessos comuns, personalitats complementàries i valors similars. Tot i que en moltes ocasions compartir interessos és el primer factor d’atracció entre dues persones, a la llarga perd importància. Els trets de la personalitat, per la seva banda, han de ser raonablement compatibles. Però probablement són els valors els que han de coincidir.

Hi ha coses fonamentals de la vida que no han de ser motiu de desavinences: la família, els amics, l’equilibri entre treball i oci… Discutir sobre això suposa un gran desgast, i a la llarga és difícilment sostenible; pot trencar la relació.

6. Saben que el concepte “amor” pot diferir entre un i l’altre

El teu concepte del que implica estimar i ser estimat pot ser diferent del de la teva parella. Per exemple, i sense pretendre generalitzar, a moltes dones els agrada que les escoltin, que se’ls faci cas, i són més sensibles que molts homes als petits gestos, com al compromís en temes domèstics. Molts homes, en canvi, són proclius a demostrar l’amor amb regals, i no amb paraules o gestos tendres…

És bo saber això, perquè, per posar un exemple, pot ser que el silenci de l’altre no sempre s’interpreti correctament.

7. Es respecten profundament

Les parelles felices saben que, de vegades, els toca aguantar i anar al cinema a veure aquella llauna de pel·lícula només perquè a l’altre li ve molt de gust.

Un altre exemple: a tu t’és igual que la casa estigui una mica desendreada, però a la teva parella, no. Si passes l’aspiradora, entendrà que li estàs dient “faig això perquè estic compromès amb el que fem junts”.

8. Tenen un compromís mutu

Pot sonar reiteratiu perquè és obvi, però comprometre’s és acceptar un compromís, que és que la relació funcioni. Per a això, cal demostrar bona voluntat, cal voler que la relació vagi endavant, i per tant és necessari fer el que dèiem al principi: deixar de pensar en singular (“jo”) i passar a fer-ho en plural (“nosaltres”).