Artritis reumatoide, una malaltia autoimmune

L’artritis reumatoide és una malaltia inflamatòria que es caracteritza per una rigidesa que pot afectar les articulacions de les extremitats superiors i inferiors i la columna cervical. Parlem amb el Dr. Josep Valverde, especialista en reumatologia del Centre Mèdic MGC, sobre aquesta malaltia autoimmune.

Què és l’artritis reumatoide?

L’artritis reumatoide forma part d’un conjunt de malalties que es diuen autoimmunes. Aquestes malalties s’originen quan el mecanisme de defensa de l’organisme, que lluita contra agents externs responsables de les malalties i les infeccions (virus, bacteris…), en un moment donat s’equivoca, perquè no reconeix allò propi, i ataca cèl·lules sanes del cos com si fossin un enemic que vingués de fora a fer-nos mal.

En l’artritis reumatoide, l’estructura diana a la qual ataca per error el sistema immune és la membrana sinovial, que és una capa fina de teixit que recobreix la part interna de l’articulació i té la funció principal de generar el líquid sinovial que lubrica i nodreix l’articulació. A causa d’aquest sistema immune alterat, es produeix una inflamació (hipertròfia) de la membrana sinovial i, com que l’articulació és com una caixa tancada, s’origina un problema d’espai. La sinovial va erosionant el cartílag, l’os subcondral, els lligaments, etc. D’una altra banda, també hi ha un nombre augmentat de cèl·lules que fabriquen una substància anomenada interleucines (una citocina que activa el sistema immunològic innat i la inflamació), que ajuden a l’efecte mecànic que té la sinovial per culpa de la manca d’espai. Aquesta situació produeix alteracions estructurals, dolor i una limitació funcional.

A quines parts del cos afecta?

Encara que normalment afecta les articulacions de canells, mans i les petites dels peus, pot afectar totes les articulacions de les extremitats superiors i inferiors i la columna cervical. De vegades, aquesta malaltia traspassa les articulacions i pot afectar el pulmó, la pell, el ronyó, etc.

Qui pot contreure aquesta malaltia?

Tothom, tant homes com dones, pot tenir artritis reumatoide, tot i que la proporció és de tres dones per un home. I pot ocórrer a qualsevol edat, però afecta més sovint a dones menopàusiques.

Quins símptomes té?

El malalt normalment nota que al matí, quan es lleva, li costa tancar les mans, té rigidesa als dits. I com que aquesta malaltia és simètrica, normalment quan hi ha rigidesa en una mà també està afectada l’altra. De mica en mica el malalt veu que no es pot posar o treure els anells, que quan s’aixeca al matí i vol agafar la pinta per pentinar-se li costa, i va notant que se li inflamen els canells, els artells i les interfalàngiques, sent dolor i progressivament va perdent mobilitat.

Quin és el tractament d’aquesta malaltia?

El tractament actual de l’artritis reumatoide comença per normes generals. En primer lloc, cal cuidar l’alimentació, però sense que el malalt es trenqui el cap, simplement fent la dieta mediterrània que feien les nostres àvies. També s’han d’intercalar períodes de descans, com ara petites migdiades a mig matí i mitja tarda. Deixar de fumar i deixar de beure.

Després s’aplica un tractament farmacològic. D’una banda, analgèsics i antiinflamatoris que milloren la qualitat de vida dels malalts. I d’una altra banda, una sèrie de fàrmacs amb els quals s’intenta canviar el curs de la malaltia. Els que s’utilitzen més sovint són la prednisona i el metotrexat.

Quan això no funciona s’utilitzen tractaments d’immunologia que van contra alguna estructura cel·lular, que és la responsable en gran part de la inflamació, amb la idea d’aturar la inflamació, ja no com l’antiinflamatori, perifèricament, sinó a l’interior del problema. D’aquest tipus, n’hi ha de biològics i d’inhibidors de les quinases JAK.

En general, l’evolució dels malalts d’artritis reumatoide ha canviat moltíssim. Com a anècdota, podem parlar que aquesta malaltia també s’anomena la malaltia de Renoir pel pintor impressionista, que en l’última època de la seva vida s’havia de lligar el pinzell als dits perquè tenia artritis reumatoide i no podia pintar. Avui dia i gràcies a aquests tractaments, potser es perdria un gran pintor, però el Renoir no necessitaria d’aquesta mena d’estris per poder pintar.