Avantatges i inconvenients de l’aspirina

L’aspirina probablement és el medicament més famós de la història de la farmacologia. Les seves bondats en justifiquen aquesta fama i constantment apareixen nous avantatges d’aquest fàrmac tan popular; per exemple, en la prevenció de malalties com el càncer, o com a agent reductor del risc de patir trastorns cardíacs seriosos. Però, com en qualsevol fàrmac, és important conèixer-ne els avantatges i els inconvenients, que explicarem més avall.

Un dels últims descobriments referents a les bondats de l’aspirina l’aporten uns científics de la Universitat d’Oxford. Els investigadors afirmen que s’hauria de prendre aspirina immediatament després de patir una isquèmia transitòria (disminució temporal del risc sanguini, deguda principalment a l’obstrucció temporal d’una artèria) per reduir substancialment el risc d’un atac posterior, que podria resultar molt greu i provocar fins i tot la mort.

Els investigadors afirmen que no s’han estudiat bé els beneficis de prendre-la al més aviat possible, i sovint s’ajorna massa el tractament. Segons l’estudi, fer el tractament just després de la isquèmia redueix el risc d’atacs posteriors un 80%, en lloc del 15% que es pensava.

“Sabíem per mitjà d’estudis anteriors que el benefici de l’aspirina a llarg termini és relativament petit. Però la nostra idea era que a curt termini podria ser molt més gran. Prendre aspirina immediatament després d’un ‘toc d’atenció’ del cor podria tenir uns beneficis impensables”, va dir el Dr. Peter Rothwell de l’esmentada universitat.

La investigació va estudiar dades de més de 15.000 pacients cardíacs tractats a llarg termini amb aspirina, i les de 40.000 persones més tractades a curt termini després d’un atac agut. Es va descobrir que no només gairebé tots els beneficis es donaven en les setmanes inicials, sinó que el medicament reduïa la gravetat dels atacs posteriors.

“Els metges haurien de donar aspirina immediatament després d’un ictus, o si se sospita un atac cardíac menor, fins i tot abans de la intervenció d’un especialista”, va afegir.

Segons les xifres proporcionades pel Grup d’Estudi de Malalties Cerebrovasculars de la SEN (Societat Espanyola de Neurologia), a Espanya es diagnostiquen anualment 120.000 ictus. El 2006 l’ictus va ser la segona causa de mort al nostre país, i la primera causa de mort en la dona (19.038 casos). Els ictus provoquen més incapacitat i morts prematures que l’Alzheimer i els accidents de trànsit junts.

Pros i contres de l’aspirina

A hores d’ara queden ben clars quins són els beneficis de l’aspirina. I és inevitable fer-se ressò de la pregunta que molts es fan, la pregunta del milió: n’hauríem de prendre cada dia?

Cal tenir en compte que l’aspirina té riscos que poden ser molt seriosos. El més greu és l’hemorràgia gastrointestinal, i aquest risc creix a mesura que es pren més aspirina. El costat bo és que com més elevat és el risc de patir malalties cardíaques, millor resulta prendre-la. Bàsicament es tracta d’això: d’avaluar-ne els pros i els contres.

Que quedi ben clar que de cap manera no s’ha de prendre aspirina diàriament si no és que un metge ho recomana. Però és convenient donar algunes pautes que poden servir d’ajuda per prendre la decisió correcta.

• Si la persona està sana, no s’ha de prendre aspirina com a agent preventiu d’atacs cardíacs.
• Si, en canvi, el pacient ja ha tingut un atac, la recomanació és clara: prengui-la diàriament (aspirina o un altre “liquador” de la sang) excepte si el metge diu el contrari.
• Els metges ja no recomanen als diabètics tipus 2 la presa diària d’aspirina (perquè no hi ha proves científiques clares que en justifiquin els beneficis).
• Segons tots els estudis disponibles, si el metge li recomana prendre aspirina, la dosi adequada és de 100 mg diaris en prevenció d’esdeveniments cardíacs i de 300 mg per prevenir problemes neurològics.
• Si el pacient ha tingut un càncer a l’aparell digestiu, sembla que l’aspirina podria reduir el risc de metàstasi. És important tenir en compte que alguns tipus de càncer intestinal tenen caràcter genètic i, si n’hi ha hagut algun cas a la seva família, pot tenir un benefici addicional.
• Si té un problema de fibril·lació auricular (un tipus d’arrítmia cardíaca), el risc d’atac és un 500% més elevat. En aquests casos no s’hauria de prendre aspirina, atès que no és tan efectiva com el Sintrom (acenocumarol) o altres alternatives recents.
• Els pacients que pateixen indigestió o que han tingut una úlcera d’estómac no l’han de prendre regularment; si és necessari fer-ho, cal prendre-la acompanyada d’un protector gàstric del tipus de l’omeprazole.
• Els pacients asmàtics poden veure empitjorar els xiulets pulmonars (un de cada 50 pacients) i altres símptomes associats.