Candidosi en les dones. Tractament i prevenció

La candidosi és una infecció de la pell. L’originen uns fongs de la família dels sacaromices, normalment la Candida albicans. Poden afectar la llengua, el paladar, la mucosa gingival (o de les genives) i les mucoses genitals. També es coneix com a muguet.

Candidosi vaginal

La candidosi vaginal és la responsable del 25 o 30 % de les infeccions vaginals. És molt corrent i afecta fins a tres de cada quatre dones en algun moment de la vida. No es considera cap MTS (o malaltia de transmissió sexual), però és més freqüent en dones amb activitat sexual. Es tenen indicis que la pràctica de sexe oral és una font de transmissió del fong.

La infecció causa envermelliment i edema (inflor per acumulació de líquid) als llavis menors que, per regla general, es propaga i pot arribar fins als plecs inguinals, el perineu i la zona interglútia (entre les natges).

Per què es produeix

Com passa amb l’intestí, la vagina té múltiples organismes en proporcions equilibrades; certs bacteris hi actuen evitant el creixement incontrolat d’altres bacteris i fongs, entre els quals les càndides. Si se n’altera l’equilibri i proliferen els fongs, aleshores es produeix la infecció, amb els símptomes que descrivim més endavant.

Aquest desequilibri pot ser conseqüència de:

•       Medicaments, com ara els antibiòtics
•       La gestació
•       Diabetis sense control
•       Anticonceptius orals
•       Teràpia hormonal substitutiva, que augmenta el nivell d’estrògens
•       Un sistema immunitari afeblit

Cal considerar totes les causes esmentades com a factors de risc per a la candidosi.

Símptomes de la candidosi

La candidosi provoca irritació de la pell, un flux anòmal i una pruïja intensa a la vagina i a la vulva. Els símptomes, que varien entre lleus i moderats, són:

•      Envermelliment i inflamació de la vulva
•      Sensació de cremor quan s’orina o durant les relacions sexuals
•      Picor i irritació de la vulva i de la vagina
•      Incomoditat vaginal, i fins i tot dolors
•      Erupció vaginal
•      Flux vaginal anòmal i d’aspecte variable

Hi ha altres classes de candidosi:

•      L’envermelliment s’estén, tens una pruïja i una inflor que acaben produint clivelles o nafres
•      La infecció és causada per un fong diferent, menys comú
•      Tens quatre o més candidosi durant un any
•      Ets diabètica i no tens el sucre sota control
•      Estàs prenyada
•      Tens el sistema immunitari afectat, per culpa de medicaments o d’una condició com el VIH

Diagnòstic i tractament

En cas de sospita o de dubte que es tracta de candidosi, val més anar al metge. Per emetre el diagnòstic, el metge:

•     Et formularà les preguntes pertinents per elaborar el teu historial, fent èmfasi en infeccions anteriors o malalties de transmissió sexual.
•     Et farà un examen físic que inclourà una exploració de l’interior de la vagina.
•    De manera esporàdica, et demanarà una anàlisi de les secrecions vaginals per saber quin fong causa la infecció.

Hi ha molts medicaments per tractar les candidosis: cremes, pomades o òvuls vaginals. Els que més es fan servir són el miconazole, el butoconazole i el tioconazole.

No has de suspendre el tractament encara que en desapareguin els símptomes. Cal seguir-lo durant el temps indicat pel metge i, si no és possible, pel prospecte.

Prevenció de la candidosi

La candidosi es tracta, tal com hem explicat, d’una infecció per fongs. Si volem minimitzar el risc de patir-ne, cal que:

•      Mantinguem la zona genital ben neta. Si el sabó l’irrita mínimament, caldrà substituir-lo per un emol·lient.
•      No s’han de fer servir esprais, aerosols ni productes perfumats.
•      Cal evitar la roba interior o els pantalons gaire estrets.
•      Convindria dur roba interior de cotó i evitar les fibres sintètiques. La roba interior s’ha de rentar cada dia.
•     Val més fer servir preservatius en les relacions sexuals, sobretot si no es té parella estable.
•     S’ha d’evitar de dur el vestit de bany moll després del bany, perquè la humitat és un brou de cultiu per als fongs.
•      En cas de diabetis, cal controlar la glucèmia (sucre a la sang).
•      Si se segueix cap tractament amb antibiòtics, hauríem d’incorporar aliments probiòtics en la dieta, com ara el iogurt.

Bibliografia:

https://www.elsevier.es/es-revista-offarm-4-articulo-candidiasis-vulvovaginal-13132028

https://www.elsevier.es/es-revista-offarm-4-articulo-cuidados-zona-intima-femenina-13061798