Salut i medicina
Causes del retard menstrual
Índex de continguts
Potser aquest és el tema que es planteja més sovint una dona en matèria de salut, i és ben estrany que n’hi hagi cap que, en algun moment de la vida, no hagi tingut un retard aparentment inexplicable. El cas és que els motius d’aquesta alteració en la regla són ben variats: en pot ser la causa un fet tan nimi i suposadament estrany a la menstruació com ara un excés de cafeïna, o fins i tot molts trastorns de caràcter orgànic.
L’embaràs
El primer pensament d’un retard en una dona fèrtil i activa sexualment és que pot estar embarassada. Independentment que pugui ser un embaràs desitjat o no, és senzill d’aclarir el dubte. Només cal fer-se una prova (de venda a la farmàcia) per esbrinar-ho. Recorda que perquè la prova sigui fiable, cal deixar passar 15 dies i, de manera ideal, repetir-la al cap d’una setmana. Si surt positiva, caldrà anar al ginecòleg, però si surt negativa, s’haurà de pensar en una altra causa.
Repassem tot seguit les causes més freqüents d’un retard menstrual.
L’estrès
Malauradament és un trastorn cada cop més freqüent en la nostra societat. En general, el provoquen factors externs de tipus laboral, personal, econòmic o emocional, entre d’altres. Els nostres lectors podran trobar en aquest web uns quants consells per combatre’l.
El pes i l’alimentació
Tant si t’engreixes com si t’aprimes, es pot produir una alteració hormonal que inhibeixi la regla. De la mateixa manera, una dieta no equilibrada o simplement inadequada podria induir els canvis hormonals que potser causen el retard menstrual.
L’exercici
Si fas exercici intens, d’alt nivell, cosa que fa que cremis moltes calories i redueixis greix corporal en abundància, pots tenir endarreriments o alteracions en el cicle menstrual.
Alteracions de l’hormona tiroïdal
En tots dos casos, és a dir tant si pateixes hipotiroïdisme com si tens hipertiroïdisme, aquest desordre patològic pot desembocar en una alteració del cicle.
Medicaments
Alguns medicaments també en poden ser la causa. N’esmentem els més freqüents:
- Alguns antibiòtics com la penicil·lina.
- Antidepressius com ara el bupropió.
- Antipsicòtics, com els que es fan servir per tractar determinades psicopaties, per exemple l’esquizofrènia.
- Els anticonceptius, si s’han pres durant molt de temps, atès que recuperar la normalitat hormonal demana un cert temps.
Una infecció
De qualsevol tipus: un refredat, la grip, una cistitis o qualsevol altra infecció de caràcter general. És una reacció del cos, que s’assembla a la que genera un estat d’estrès. Per regla general, es torna a tenir la menstruació quan es resol la infecció.
La síndrome de l’ovari poliquístic
És un trastorn molt complex, pel qual els ovaris deixen d’ovular, i produeixen un excés d’hormones que trastoquen l’equilibri hormonal. Pot tenir com a conseqüència, entre d’altres, la falta de regla. El tractament també és complex, i es fa a partir d’una administració d’hormones (una combinació d’estrògens amb progestagen).
Augment de la prolactina
És una hormona que segrega la hipòfisi i l’augment de la seva producció estimula la secreció de llet materna. A més a més, inhibeix la producció de dues hormones (les gonadotrofines) que interrompen l’ovulació, fet que comporta la falta de regla.
Així mateix, hi ha medicaments, com ara alguns antitussígens, els antidepressius, els narcòtics (per exemple, la metadona i la morfina) i els antipsicòtics que poden afavorir un augment en la secreció d’aquesta hormona.
La lactància materna
Durant el període de lactància la prolactina es manté a un nivell elevat, i això té l’efecte que acabem de comentar.
Les primeres regles: la menarquia
Quan en l’adolescència apareix la primera regla, s’anomena menarquia i, per extensió, el terme s’aplica als mesos posteriors. Durant aquest període, en què es generen les hormones sexuals, és habitual que hi hagi un desajustament entre les diferents hormones i, fins que no s’equilibren, es produeixen alteracions en les dates de la regla i, fins i tot, retards significatius en l’interval entre menstruacions.
En resum: quan cal anar al metge
Tal com ja hem explicat, si la prova d’embaràs surt positiva cal que vagis al ginecòleg, perquè t’explori i comprovi que tot és correcte, a fi que l’embaràs tiri endavant sense problemes. D’altra banda, has d’anar al ginecòleg si:
- Tens 16 anys o més i encara no t’ha baixat la regla
- Si has començat a tenir relacions sexuals
- Si no tens la regla durant tres mesos seguits.